Periodisme amb propòsit

No sempre tenim la sort de trobar un gran filòsof a Sant Feliu, i nosaltres no ho sabíem! En Lluís Pla és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha coordinat el Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona. Ha estat cap d’estudis del Col·legi Major Universitari Ramon Llull. Actualment, és professor associat del departament de filosofia de la UB. Compte amb més de cinquanta publicacions entre articles en revistes acadèmiques i participacions en llibres. I viu a Sant Feliu de Llobregat. Dimecres al vespre ens ha presentat el seu primer llibre d’assaig: “Se quiere otra vida”, Editorial Irrecuperables, 2025. A la foto de Joana Rodríguez que encapçala aquestes línies, un aspecte de la sala de l’Ateneu Santfeliuenc durant la xerrada.  Lluís Pla ens proposa un examen de consciència per veure fins a quin punt hem faltat a la nostra integritat ètica, fins a quin punt hem atemptat contra nosaltres i contra el proïsme, o contra la natura. Però no vol una confessió culpable, sinó que el que cerca és aconseguir despertar un sentiment de torbament que ens faci adonar de la nostra condició d’éssers mancats, fallits. De bon principi discuteix Aristòtil quan afirmava que l'origen de la filosofia és l’admiració, i es qüestiona si no hauria de ser més aviat la vergonya.

Renaturalitzar Cornellà és una obsessió del seu Ajuntament i fa anys que desplega diferents actuacions per posar més verd al seus barris. Ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol portar a l’entorn urbà una fórmula de renaturalització encara poc estesa al clima mediterrani: els petits boscos urbans de creixement ràpid.  L’organisme metropolità ha posat en marxa dos projectes pilot, un a Cornellà de Llobregat i un altre a Cerdanyola del Vallès, amb l’objectiu de comprovar si aquesta solució basada en la natura pot contribuir a reduir la temperatura, incrementar la biodiversitat i millorar el confort ambiental en ciutats cada vegada més exposades als efectes del canvi climàtic. Encapçala aquesta informació el “render” o il·lustració de com quedarà el projecte.

El Bioblitz Metropolitano llega este fin de semana, 23 y 24 de mayo, a su novena edición con una nueva llamada a la ciudadanía para participar en un gran censo de biodiversidad en los parques y playas metropolitanos. La iniciativa, impulsada por el Área Metropolitana de Barcelona (AMB), combina educación ambiental, ciencia ciudadana y actividades familiares para identificar especies de flora y fauna y poner en valor el papel de los espacios verdes y litorales en la calidad de vida urbana. Desde 2018, el Bioblitz se ha consolidado como una de las actividades de referencia del AMB en materia de biodiversidad, con la participación acumulada de 7.200 personas y más de 7.000 observaciones de especies. Este año, las actividades se desarrollarán en las 51 Jugatecambientals metropolitanas y estarán guiadas por educadores ambientales y naturalistas expertos.

Aquesta setmana s’ha començat a implementar la segona fase de la nova contracta de neteja i residus i s’han desplegat per les nits els primers nous contenidors a la ciutat, incorporant a l’hora vehicles de recollida i reforçant els equips per actuar en punts crítics com les zones de contenidors i els voluminosos abandonats. L’Ajuntament de L’Hospitalet ha iniciat aquesta setmana la renovació dels 4.250 contenidors de residus de la ciutat i la posada en servei dels nous vehicles de recollida, en el marc de la segona fase de desplegament de la nova contracta de neteja viària i recollida de residus, identificada amb el lema “L’H més que net”. 

El jugador blaugrana i la creadora de contingut sevillana van arribar junts i de la mà a la festa del Barça al Casanova Beach Club, en una nit que va situar el municipi en el centre de l’actualitat social i esportiva. A la imatge que encapçala aquesta información, es veu la parella agafada de la mà entrant al restaurant del Grup Lancaster. Castelldefels ha tornar a convertir-se dimecres a la nit en un dels punts de trobada del Barça més mediàtic. El Casanova Beach Club (CBC) va acollir la cena privada amb què el FC Barcelona va celebrar la conquesta de la Lliga, una vetllada que va reunir més de 150 convidats entre jugadors, cos tècnic, directius i acompanyants, i que va congregar més de 2.000 persones a les portes de l’establiment per rebre els campions.

Hi ha homenatges que serveixen per recordar el passat i altres que també expliquen cap a on es vol anar. L’estrella que Castelldefels ha dedicat aquest dimarts a Ferran Adrià al passeig Marítim té una mica de les dues coses. Davant del mar, molt a prop del lloc on Ferran Adrià va començar a treballar amb només 17 anys rentant plats a l’Hotel Playafels, la ciutat ha volgut reivindicar el seu vincle amb una de les figures més influents de la gastronomia mundial. Però l’acte també ha servit per reflectir el moment que esta vivint Castelldefels, una ciutat que busca consolidar-se com un dels grans referents gastronòmics del territori i fer més forta la seva projecció internacional.  L’homenatge s’ha celebrat en el marc del The Food Capitals Summit, una trobada internacional que aquesta setmana esta reunint a la ciutat delegacions de 27 ciutats de 20 països vinculats a la gastronomia, el turisme responsable, la innovació alimentària i les polítiques gastronòmiques.  L’acte també ha comptat amb la participació de l’alcalde de Castelldefels, Manu Reyes; el president del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat, Manuel Ángel Ortiz Chumillas; el director del The Food Capitals Summit, Jordi Tresserras; el regidor de Turisme i Hostaleria, Guillermo Massana, i el mateix Ferran Adrià. Precisament aquest context dona una dimensió especial a l’estrella inaugurada aquest dimarts en homenatge a Ferran Adrià. 

La xarxa de parcs metropolitans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es converteix en protagonista de l’exposició ‘Naturalment Metropolitans. Arquitectura i paisatge a la xarxa de parcs de l’AMB’, una mostra que forma part del programa de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026, que es podrà visitar fins al 22 de juliol a l’Espai Mercè Sala, situat al vestíbul de connexió de les línies L3 i L5 de l’estació de metro Diagonal de Barcelona (amb accessos des de la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia). L’exposició coincideix també amb el quinzè aniversari de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la institució supramunicipal que inclou la major part de la població de la comarca del Baix Llobregat, a més de l’Hospitalet. La mostra s’ha impulsat en col·laboració amb Arquitectes per l’Arquitectura (AxA). La inauguració institucional està prevista per dijous 21 de maig, a les 18.30 hores.

L’escultor Ferran Soriano i Rivero acaba de celebrar el 50è aniversari de la inauguració de la seva primera escultura pública, ‘Vol de coloms’, instal·lada el 1976 al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet. L’efemèride serveix ara per reivindicar la trajectòria d’un artista que ha construït bona part de la seva obra lluny de museus i galeries convencionals i sempre a prop de la gent, al carrer, treballant el ferro amb les mans i amb el rerefons de la memòria col·lectiva i obrera de la ciutat on viu des de fa 57 anys. Encapçalant aquestes línies, l’escultor posa davant d’una de les seves obres.

L’acord entre l’associació empresarial de gran consum AECOC, que agrupa 34.000 empreses fabricants i distribuïdores, amb l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) busca avançar cap a un model més eficient, sostenible i coordinat en un context marcat per la dispersió normativa municipal i la creixent complexitat de la logística urbana en el repartiment de mercaderies i també del transport de passatgers. AECOC i l’ATM han signat un acord de col·laboració que suposa un primer pas per posar ordre en la distribució urbana de mercaderies, una activitat essencial per al funcionament econòmic de les ciutats però cada vegada més condicionada per la multiplicitat d’ordenances municipals, els canvis en els hàbits de consum i la pressió sobre l’espai públic.

La desena edició del BCN Film Fest 2026 ha acollit l’estrena mundial de “Hermanos”, la nova pel·lícula de les cineastes Carol Rodríguez Colás i Marina, amb una història de joves actuals que recorren l’àrea metropolitana de Barcelona, des de Cornellà, i travessen una sèrie de tensions de classe, identitat i pertinença. A la imatge que encapçala aquestes línies, els tres joves protagonistes de “Hermanos”. Nascudes a Cornellà, les germanes Rodríguez Colás han construït una filmografia marcada i definida per l’interès a narrar històries quotidianes allunyades dels estereotips i repeticions de personatges i històries tradicionals. Han creat una veu única, així com un lloc entre les artistes emergents més destacades del cinema espanyol contemporani. El llargmetratge, anteriorment titulat “La Gang”, és una coproducció internacional entre Espanya, Bèlgica i Mèxic, que arribarà als cinemes el pròxim 3 de juliol de la mà de Filmax. Aquesta producció mostra la mirada social de les directores sobre els barris perifèrics de l’àrea metropolitana de Barcelona, un territori que coneixen de primera mà per ser de Cornellà.

Un centenar de persones han participat de l’experiència del sindicalisme unitari a Seat durant un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat per assistir a la presentació del llibre “Seat 1968-1984. La ambición del sindicalisme unitario”, de la mà dels protagonistes d’aquella singular història, que a més són els seus autors: Silvestre Gilaberte, Jaume Font, Isidor Boix i Jesús A. Vila, que apareixen a la imatge que encapçala aquestes línies.  El llibre recull la història del sindicalisme de més ressonància de l’empresa model del règim franquista, justament en els anys més conflictius de la història recent que van coincidir amb els darrers anys del franquisme i l’inici de la Transició, quan encara  existia el Sindicat Vertical però ja era considerat més que una organització sindical una rèmora per resoldre els enfrontaments cada vegada més oberts i més complexes entre treballadors i empresa. Fins al punt que, com va succeir a altres grans empreses del país, es va produir un moviment sòcio-polític d’organització obrera des de la base, que es va convertir en l’òrgan de representació de la classe treballadora més combativa.

La vintena edició de la Matinal de Reempresa, celebrada aquest dijous a Cornellà, ha reunit més de setanta participants entre empresaris que busquen que el seu negoci tingui continuïtat després de jubilar-se o deixar-lo i persones emprenedores interessades a iniciar un nou projecte empresarial sense partir de zero, com a relleus d’una activitat que ja funciona. A la imatge que encapçala aquesta informació, un moment de les reunions entre emprenedors interessats a continuar l’activitat d’altres empresaris que les venen. Amb aquesta nova Matinal, Cornellà reforça el seu paper com a ciutat compromesa amb l’emprenedoria, la continuïtat empresarial i el desenvolupament econòmic del territori. En un context marcat per processos de jubilació, canvis professionals i manca de relleu generacional en molts negocis, Reempresa es consolida com una eina estratègica per evitar tancaments, mantenir ocupació i donar una segona vida a projectes empresarials amb futur.

Hines ha inaugurat aquest dijous “aparto Diagonal Suites”, un nou establiment d’allotjament flexible situat a la primera torre del complex Porta Diagonal, al sector de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat. L’edifici, desenvolupat juntament amb el Grup Immobiliari Sacresa de la família Sanahuja, i dissenyat per l’equip arquitectònic de Batlleiroig, compta amb 526 habitacions en una torre de 22 plantes, uns cent metres d’alçada i una superfície de 21.000 metres quadrats. A la imatge que encapçala aquestes línies, Vanessa Gelado, CEO de Hines al sud d’Europa, flanquejada a l’esquerra per Juan Manuel Sanahuja, CEO Grup Sacresa, i l’arquitecte Enric Batlle, soci fundador de Batlleiroig. L’obertura suposa un nou pas en la transformació de Finestrelles–Porta Diagonal, un àmbit estratègic per a Esplugues per la seva connexió directa amb l’avinguda Diagonal i la seva proximitat a equipaments sanitaris, universitaris i empresarials de primer nivell, segons ha destacat Vanessa Gelado, CEO de la immobiliària Hines al sud d’Europa. També l’arquitecte Enric Batlle ha dit que amb Porta Diagonal es configura un eix de centralitat metropolitana, ja que a l’encreuament entre la Ronda de Dalt i la Diagonal es troba “el veritable centre de la gran Barcelona”. Per la seva banda, Juan Manuel Sanahuja, CEO del Grup Sacresa que impulsa Porta Diagonal, ha insistit en la idea que es configura un nou eix de centralitat metropolitana després de 25 anys d’impuls del desenvolupament urbanístic a Finestrelles, Esplugues. En la seva intervenció, l’arquitecte Enric Batlle, soci fundador de Batlleiroig, ha confessat haver “somiat amb aquesta àrea de centralitat a Esplugues, al costat de Barcelona, perquè s’hi pot venir en bici pel carril habilitat de la Diagonal i continuar pels espais verds de Collserola”.

Fins al 30 de setembre es poden presentar candidatures individuals i col·lectives als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, els guanyadors dels quals es proclamaran el proper 20 de novembre en una gala que se celebrarà a l’Auditori de Cornellà. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ja ha iniciat la recepció de les candidatures al seu web www.cecbll.cat/13premis per aconseguir uns guardons als quals no s’accepten autocandidatures i és imprescindible que sigui un tercer (individualment o una entitat o institució) qui les presenti. El president del CECBLL, l’olesà Jordi Sicart, ha posat de relleu la importància de la gala de la Nit de la Cultura com a promoció d’una comarca que la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, ha qualificat “que també lidera en cultura”. En l’última edició d’aquests premis biennals que es van lliurar a Sant Vicenç dels Horts en el cinquantè aniversari del CECBLL (2024), es van presentar 116 candidatures i, en total, al llarg de les dotze edicions s’ha superat el miler de persones i entitats candidates, “un indicador quantitatiu i qualitatiu” de la potència cultural del Baix, segons ha subratllat Sicart durant la presentació dels Premis al CitiLab de Cornellà.

Després d’exercir de pediatra al CAP d’Abrera, localitat on resideix, la doctora Dorys Amanda Henao Serna, que ara atén a Cornellà, acaba de publicar el llibre “La salut a les teves mans. La medicina en els metges”, on reivindica el coneixement ancestral i l’actitud positiva. La trajectòria d’aquesta doctora colombiana graduada a la Universitat de Caldas, a Manizales (capital d’aquesta regió de Colòmbia), ha transcorregut en entorns i situacions ben diferents. Allà va obtenir el títol de Metgessa Cirurgiana i formació com a colposcopista. Després de tres anys i mig, acaba de concloure la seva etapa com a pediatra del Centre d’Atenció Primària d’Abrera, localitat on continua residint mentre ara atén a Cornellà de Llobregat. Aquest moment coincideix amb la publicació del seu llibre La salut a les teves mans!!! La medicina en els metges..., una lectura divulgativa i inesperadament divertida i optimista, en la qual reivindica els coneixements heretats de les àvies i anima els seus lectors a aprendre a cuidar-se a si mateixos com a estratègia per “passar-s’ho bé”, en la seva expressió 100% colombiana.

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, reconeix que des del 2019 a l’AP7 s’ha doblat el nombre de sinistres protagonitzats per camions amb conductors de països no europeus i proposa més formació a aquests ciutadans per evitar-ho davant la manca de professionals en el sector del transport. En una entrevista realitzada al recentment estrenat programa “Els Diàlegs de Hotel Metrópoli”, amb la participació de Juan Carlos Valero, fundador de nextllobregat.cat, Lamiel també ha anunciat que Trànsit ha encarregat a una unió temporal d’empreses (UTE) la realització de bessons digitals per estudiar el comportament dels accessos a l’àrea metropolitana barcelonina, com a pas previ a la implantació de carrils reversibles al denominat corredor del Llobregat (A2 i B23) amb l’objectiu de mitigar les congestions de trànsit en hores punta. Aquestes mesures seran executades per nous equips d’intervenció del trànsit que actuaran al llarg d’aquestes dues vies de gran capacitat que travessen la comarca de nord a sud. Els Diàlegs de Metrópoli neixen, en paraules de Carlos Losada, presentador del programa, amb una idea senzilla però cada vegada més necessària: escoltar. De manera que l’entrevista a Ramon Lamiel, realitzada aquest dissabte a l’hotel Eurostars Barcelona Central, ha estat un espai de conversa pausada, sense presses ni estridències i sense buscar el titular ràpid, tot i que el director del Servei Català de Trànsit ha revelat diverses novetats que encapçalen aquesta informació i que també es desgranaran al llarg de les pròximes línies. Una filosofia, la dels Diàlegs de Metrópoli, que constitueix el sentit fundacional del periodisme amb propòsit i de solucions que encarna nextllobregat.cat

Jordi Évole, presentador de La Sexta i veí de Santa Coloma de Cervelló, ha regalat una samarreta de la UE Cornellà a David Broncano durant la seva intervenció de dijous al programa La Revuelta, de La 1 de TVE. Hi havia expectació perquè no es tractava d’una simple visita per promocionar el documental “Sidosa” que ha produït Évole a partir que Eduardo Casanova va confessar que és malalt de VIH. La participació d’Évole al programa de Broncano és la primera ocasió en què un membre destacat de La Sexta, d’A3 Media, apareix a TVE des que la cadena pública competeix de tu a tu amb les cadenes privades. Però també Évole va aprofitar per reivindicar els seus orígens com a cornellanenc a través de la compra de la UE Cornellà que ha fet Messi per així enaltir la seva ciutat i també tota la comarca del Baix Llobregat. “És el club de futbol del qual es parla més a tot el món”, li ha dit Évole a Broncano mentre comprovava el seu nom al dorsal. De l’equip, Évole ha dit “que està a punt de pujar a segona divisió” i de la compra el periodista va confessar “no tenir ni idea de res”.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) reforça el seu paper com a motor de la nova economia de la indústria 4.0 amb un doble impuls: d’una banda, la consolidació de la seva incubadora logística amb la incorporació de noves startups, i de l’altra, la projecció internacional del seu model a través de l’ecosistema DFactory. A la imatge, els emprenedors que impulsen nous projectes empresarials sobre la logística, el sistema de circulació de l’economia. El principal focus recau en el creixement del Logistics 4.0 Incubator, que ha sumat 19 noves startups al seu ecosistema, fins a assolir ja un total de 79 projectes incubats en menys de tres anys i consolidant-se com un dels pols d’innovació logística més rellevants d’Europa.

Que Barcelona sigui enguany la Capital Mundial de l’Arquitectura situa el Baix Llobregat i L’Hospitalet en el mapa internacional com un territori clau per entendre l’evolució de l’arquitectura catalana: des del modernisme fins a la contemporaneïtat.  Lluny de ser només l’àrea metropolitana industrial que sovint s’etiqueta des de fora, el territori es reivindica com un espai d’innovació urbana, patrimoni arquitectònic de primer nivell i reflexió sobre el futur de les ciutats. En aquest marc, s’han programat nombroses activitats, visites guiades, rutes patrimonials, exposicions i jornades, que posen en valor edificis emblemàtics, autors fonamentals i espais urbans que expliquen la transformació del país. A la imatge que encapçala aquestes línies, l’Espai Corberó, a Esplugues, que es diu Casa dels Cecs, un espai singular ubicat al número 100 del carrer Església, que passa a ser públic com a equipament i llegat de l'artista Corberó, molt lligat a Esplugues

El territori Llobregat reforça el seu paper com un dels principals motors tecnològics de Catalunya, especialment en l’àmbit del sector aeronàutic, espacial i de defensa (ASD) amb Castelldefels com a epicentre en expansió. Així ho constata el darrer informe de conjuntura econòmica del territori, elaborat per la patronal AEBALL conjuntament amb el Consell Comarcal, que situa al Baix i l’Hospitalet com un actor clau en el desenvolupament d’aquesta nova economia d’alt valor afegit. Segons l’estudi, Catalunya ha consolidat en pocs anys un ecosistema propi en aquest àmbit, amb capacitats que cobreixen bona part de la cadena de valor, des del disseny i fabricació d’aeronaus fins a l’explotació de dades satel·litàries o el desenvolupament de tecnologies duals vinculades a la seguretat i la defensa.

El xef de Gavà ha presentat la nit d’aquest dijous la iniciativa de Fundació Catalina, la derivada professionalitzada de la seva pròpia fundació amb la qual ja ajudava a donar de menjar des de la pandèmia als més desfavorits. Ara, l’entitat està professionalitzada amb la direcció de Maite Ferre i la seva posada de llarg ha estat en un sopar de gala al restaurant de Gavà del mateix nom que la seva mare, Catalina, al qual han assistit més d’un centenar de comensals que han aportat xifres importants a la fundació.

Cornellà de Llobregat torna a situar-se en el mapa audiovisual gràcies al rodatge de “El director”, la nova pel·lícula del cineasta Dani de la Orden, basada en el “bestseller” del periodista David Jiménez, llibre en què retrata des de dins les tensions i conflictes del poder mediàtic durant l’escàs any en què va ser director del diari El Mundo. La pel·lícula estarà llesta el proper novembre i per Cornellà han passat els seus principals protagonistes: David Verdaguer, Alberto San Juan, Emma Vilarasau i Carmen Machi (a la imatge de collage que obre aquesta informació). TVE ha manifestat el seu interès a emetre-la en obert La producció recrea o situa la seva història en un gran diari el 2015, en un moment caracteritzat per diverses complicacions i inestabilitats internes, i aposta per una mirada crítica cap a les pressions polítiques i econòmiques que condicionen la informació.

A la Cripta de l’església inacabada de la Colònia Güell ha arrencat aquest dissabte l’Any Gaudí en un acte celebrat precisament a Santa Coloma de Cervelló, municipi on el genial arquitecte va oferir la seva obra a Déu i als treballadors de la fàbrica del seu mecenes, Eusebi Güell. I hi va aconseguir una obra arquitectònica revolucionària per la seva història d’implicació humana i comunitària.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) fa una crida als professors i alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca a que centrin els seus treballs de recerca en com era el territori quan els seus avis eren joves. Aquests treballs estudiantils, més els que facin experts i universitaris que responguin a la convocatòria de la tretzena recerca col·lectiva que impulsa el CECBLL seran publicats en una web que pivotarà en torn a l’any 1975 quan va morir el dictador Franco i el Baix Llobregat encapçalava la lluita per la democratització al país. Dimarts 17 de març a les 18 hores a la seu del CECBLL (carrer Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat, al Centre Cívic Mas Lluí.) està convocada una trobada informativa on la junta de l’entitat i el director de la recerca col·lectiva, el catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Botella Corral, i la coordinada, Carme Sanmartí, doctora en Història Contemporània per la UB, explicaran els detalls d’aquesta tretzena recerca titulada “1975. El Baix Llobregat”, que pretén estudiar quin paper va jugar la comarca en la construcció de la democràcia i com aquest paper va contribuir a construir el perfil i la realitat del Baix Llobregat tal com el coneixem avui dia. Tothom interessat està convocat a assistir, segons han explicat aquest dimarts, 10 de març al CECBLL durant una roda de premsa.