Periodisme amb propòsit

La biotecnòloga i empresària Patricia Aymà recollirà aquest dimarts, 14 de juliol, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el Premi Princesa de Girona CreaEmpresa 2026. L’emprenedora vinculada a Sant Vicenç dels Horts serà una de les sis joves distingides en una cerimònia presidida pels Reis, la princesa Elionor i la infanta Sofia. A la imatge que encapçala aquesta informació, la guardonada posa al costat de la reina Letícia. La princesa d’Astúries i de Girona lliurarà els guardons, acompanyada per la resta de la Família Reial, a sis referents espanyols i llatinoamericans destacats pel seu lideratge, impacte social i excel·lència en àmbits com l’emprenedoria, la investigació, l’acció social i les arts. A més d’Aymà, seran reconeguts Hatim Azahri, Gemma Blasco, Rafael Luque, Mercedes Bidart i José Eduardo Méndez.

Durant dècades, Castelldefels ha construït bona part de la seva identitat al voltant de la platja, el turisme i la proximitat amb Barcelona. Ara, la ciutat treballa per afegir-hi un nou element: la gastronomia. La celebració del The Food Capitals Summit, una trobada internacional que reuneix representants de ciutats vinculades a la gastronomia, l’alimentació i el turisme responsable, situa el territori en l’escenari internacional i reforça una estratègia que va molt més enllà de l’organització d’un congrés. La participació de Castelldefels a la xarxa internacional Délice-Food Capitals és una de les principals mostres d’aquesta aposta. La ciutat forma part d’un grup reduït de destinacions reconegudes per la seva vinculació amb la gastronomia, on també hi ha capitals com Madrid o Barcelona. Aquesta presència permet a Castelldefels participar en debats internacionals sobre alimentació, sostenibilitat, turisme i desenvolupament local. Per al president del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat, Manuel Ángel Ortiz Chumillas, l’autèntic punt d’inflexió és la incorporació de la ciutat a aquesta xarxa internacional. "Haver entrat a Délice ja marca un abans i un després del que és la gastronomia de la ciutat i també de la comarca", afirma. 

La nova instal·lació industrial situa la segona ciutat de Catalunya en la cadena de valor de l’economia espacial, en ple debat sobre la sobirania tecnològica europea. L’Hospitalet farà aquest dilluns, 13 de juliol, un nou pas en la seva posició com a enclavament d’indústria tecnològica avançada. La companyia Pangea Propulsion inaugura oficialment una nau industrial dedicada a la fabricació, el muntatge i l’assaig de sistemes de propulsió espacial, ubicada al carrer de José Agustín Goytisolo, 15, al costat del recinte de Fira de Barcelona a Gran Via. L’acte d’aquesta companyia comptarà amb una àmplia representació institucional i empresarial, en una cita que connecta directament amb la creixent importància de l’espai i la defensa com a nous àmbits d’oportunitat per a la indústria del Baix Llobregat i L’Hospitalet. L’obertura d’aquestes instal·lacions suposa un pas clau en la industrialització de Pangea Propulsion, que busca accelerar el desenvolupament de les seves tecnologies i productes en un moment en què Europa intenta reforçar la seva autonomia i sobirania tecnològica. L’empresa vol contribuir amb aquesta nova planta a l’enfortiment de la indústria espacial i de defensa europea, en un context en què els sistemes de propulsió, els satèl·lits, les telecomunicacions crítiques, les dades i les infraestructures estratègiques han deixat de ser sectors de nínxol per convertir-se en peces centrals de l’economia i la seguretat. No en va, el lema de Pangea Propulsion que figura a l’entrada de la factoria és: “No et limitis a somiar amb el futur de l’exploració espacial. Nosaltres el dissenyem”.

Ben comunicada amb la resta de poblacions del territori Llobregat i amb Barcelona, Cornellà es presenta com una destinació de proximitat que permet redescobrir l’entorn amb una mirada més pausada. L’arribada amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) marca l’inici d’un recorregut que es pot fer a peu i que, al llarg d’un dia, combina natura, patrimoni, cultura, gastronomia i oci sense necessitat de vehicle privat. Des del moment en què se surt de l’estació, el canvi de ritme es fa evident. El moviment constant de passatgers dona pas, en pocs minuts, a carrers residencials tranquils, on el visitant entra en contacte amb la vida quotidiana del municipi. Aquest primer tram, lluny dels grans circuits turístics, permet observar una realitat més propera i autèntica, en què el recorregut es construeix a partir de petits detalls: façanes, comerços de barri, portals oberts i veïns que formen part del paisatge quotidià.

Quan a una persona li diagnostiquen la celiaquia, el primer impacte és emocional. El segon, quasi immediatament, és econòmic. Descobreix que d'ara endavant la seva dieta, l'únic tractament disponible per a aquesta malaltia crònica i autoimmune, li costarà aproximadament mil euros més a l'any que la d'algú sense la seva condició. “I a diferència d'un pacient crònic que recull el seu fàrmac en la farmàcia a preu reduït, els celíacs no tenen cap ajuda per a sufragar el cost del tractament”, explica la Dra. María Figuerola, metgessa de família especialitzada en patologies cròniques. La xifra del miler d'euros és l'estimació anual de la Federació d'Associacions de Celíacs d'Espanya (FACE), calculada a partir d'una cistella de compra bàsica. No inclou les sortides a restaurants, aniversaris, festes ni ocasions especials. Tampoc contempla el temps invertit a buscar productes certificats, trucar a fabricants per les traces o preparar menjar per a esdeveniments on la persona amb celiaquia no sap si hi hauran opcions segures per a consumir. “Estem parlant de fer lo més bàsic, allò de dir: estic en mode estricte al pressupost. A la que te'n vas una mica, ja es dispara”, descriu la Irene Puig, responsable de comunicació de l'Associació Celíacs de Catalunya, entitat fundada al 1977 i que agrupa avui unes 6.000 famílies.

Durant molts anys, els parcs s’han entès com espais lúdics o d'esbarjo. Han sigut llocs on passejar, fer esport, portar els infants a jugar o simplement descansar una estona. Han format part del paisatge quotidià de les ciutats, però moltes vegades han quedat en un paper secundari dins de les grans discussions sobre urbanisme, mobilitat o desenvolupament econòmic. Avui el seu paper és molt diferent. En una metròpolis cada vegada més densa, més urbanitzada i més exposada als efectes del canvi climàtic, els espais verds han deixat de ser un simple complement. Els parcs metropolitans s'han convertit en una infraestructura essencial per entendre com les ciutats del Baix Llobregat i de l'entorn metropolità intenten adaptar-se als grans reptes ambientals, socials i climàtics del present. L'Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona actualment una xarxa formada per 55 parcs metropolitans repartits pel territori. Espais molt diferents entre si, però que comparteixen una mateixa funció. Ofereixen natura de proximitat en un dels territoris més densament poblats. Des de grans zones forestals fins a parcs urbans integrats dins de la trama de les ciutats, tots ells formen una xarxa verda que connecta barris, municipis i persones. Al Baix Llobregat, aquesta realitat es fa visible en espais molt diversos. Des del parc de Can Mercader a Cornellà, un dels més emblemàtics de la comarca, fins al parc de Torreblanca, compartit entre Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí. També formen part d'aquesta xarxa grans àrees verdes com el parc de la Muntanyeta de Sant Boi o el parc del Canal de la Infanta, que han esdevingut punts de trobada habituals per a milers de veïns.

La nova ETAP Estrella, construïda per Veolia i operada per Aigües de Barcelona, ha suposat una inversió de 45,9 milions d’euros i pot tractar fins a mil litres per segon. Aquest divendres s’ha inaugurat aquesta estratègica planta, tal com es pot veure a la imatge que encapçala aquesta informació, en la qual apareixen, d’esquerra a dreta, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque; l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; el president de la Generalitat, Salvador Illa; la CEO de Veolia, Estelle Brachlianoff; el vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, i el president d’Aigües de Barcelona, Miquel Roca. Sant Feliu de Llobregat es converteix en una peça clau de la nova estratègia metropolitana per garantir l’abastament d’aigua en un context de sequera estructural i emergència hídrica a la conca mediterrània. La nova Estació de Tractament d’Aigua Potable Estrella, construïda per Veolia i operada per Aigües de Barcelona, ha entrat en funcionament amb una capacitat de tractament de fins a 1.000 litres per segon i amb l’objectiu d’aprofitar al màxim tots els recursos hídrics disponibles. La infraestructura ha suposat una inversió de 45,9 milions d’euros, aprovada pel Govern de la Generalitat, però finançada a través de la tarifa de l’aigua aprovada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És a dir, el cost d’aquesta obra estratègica es sufraga mitjançant el rebut que paguen els usuaris del servei metropolità d’abastament, un aspecte rellevant en un moment de fortes inversions per adaptar el sistema hídric al canvi climàtic i a l’escassetat de recursos.

Las opiniones de tres expertos orientan y aconsejan cómo la longevidad se perfila como uno de los grandes riesgos económicos y sociales de España. En el seminario de la Asociación de Periodistas de Información Económica (APIE) sobre los retos de la economía española, en la UIMP con el patrocinio de BBVA, han intervenido para abordar la longevidad desde ángulos complementarios y con la vivienda en propiedad como palanca para financiar la vejez de la vejez. Encabeza estas líneas una ilustración generada por IA con dos de las vías actuales: la hipoteca inversa y la nuda propiedad. Los expertos que han disertado sobre la longevidad son Antonio Huertas, presidente de Mapfre, que analiza el impacto del envejecimiento en el mercado laboral y defiende aprovechar el talento sénior en un entorno transformado por la inteligencia artificial. Por su parte, Mirenchu del Valle, presidenta de Unespa, alerta del reto demográfico y de la necesidad de preparar ahorro, seguros y cuidados para afrontar la “vejez de la vejez”; y Teresa López Ruiz, del ámbito registral, explicó cómo la vivienda puede convertirse en liquidez mediante fórmulas como la hipoteca inversa, la nuda propiedad o la venta con alquiler garantizado. Los tres expertos encabezan estas líneas.

El motor de la cuina d’un territori no neix dels fogons, sinó de la terra. A pocs quilòmetres de la gran línia d’asfalt, vies de tren i ciment que dibuixa l’àrea metropolitana barcelonina, resisteix un oasi on el temps no es compta amb rellotges digitals, sinó amb el cicle de les estacions. Es tracta del Parc Agrari del Baix Llobregat, un pulmó verd i fèrtil però profundament amenaçat on la terra respira i els arbres ofereixen la millor de les fruites. Allà on molts urbanites només hi veuen camps a través de la finestra del cotxe, un col·lectiu creixent de restauradors abasteix el seu rebost, tot creant un vincle entre el pagès i el comensal. Aquest espai agrari, que està banyat pel tram final del riu Llobregat, té unes condicions geològiques i climàtiques privilegiades que donen aquest sabor tan nostre a tot el que s'hi planta. L'aigua dels aqüífers i els sediments dipositats durant segles d’història han convertit el delta en una de les zones més productores de Catalunya. Malgrat això, la distància entre el camp i la taula sovint s'ha vist alterada per les dinàmiques dels grans mercats de distribució. Per trencar amb aquesta situació i posar en valor l'esforç diari de la pagesia local, va néixer un segell que és una declaració de principis culinaris.