Periodisme amb propòsit

Gavà i Viladecans preparen un ecobarri sobre l’històric recinte de Roca mentre la colònia tèxtil de Martorell s’ensorra al costat de l’A-2. Són la cara i la creu de la innovació que s’aplica en matèria d’habitatge en poblacions d’antiga tradició industrial i que representa gràficament la il·lustració que encapçala aquest reportatge. Dos antics mons fabrils del territori Llobregat encaren el futur des d’extrems oposats. L’històric recinte de Roca Radiadors, situat entre Gavà i Viladecans, es disposa a transformar-se en un nou districte amb activitat industrial, empreses, habitatges, equipaments i zones verdes. Uns quilòmetres riu amunt, l’estructura de la colònia tèxtil de Can Bros sobreviu aïllada al costat de l’A-2, amb edificis en ruïnes, tot just 36 veïns i la sensació que el temps i les administracions l’han deixada enrere.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionarà la connexió ràpida entre l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i el centre de Barcelona, una infraestructura d’Adif que ha construït el Ministeri de Transports i que se sumarà a la L9 del Metro, Rodalies, una extensa xarxa d’autobusos, taxis i vehicles VTC. A la imatge que encapçala aquesta informació, aspecte de l’interior de l’estació a la terminal T1. El nou tren llançadora, la línia R-Aeroport, tindrà com a estació d’origen principal Sant Andreu, a Barcelona, i recorrerà punts clau de la ciutat passant per Passeig de Gràcia i Barcelona Sants abans d’endinsar-se al Baix Llobregat i finalitzar a les terminals T1 i T2 de l’aeroport, així com a l’actual estació de Rodalies. L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es prepara per incorporar una nova peça al seu complex mapa d’accessos. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a través d’Adif, ha acabat les obres del nou accés ferroviari a les terminals T1 i T2, una infraestructura que permetrà que els trens arribin per primera vegada directament a la principal terminal aeroportuària.

Catorze municipis rebran ajuts per restaurar castells, esglésies, edificis històrics i jaciments, mentre el projecte de Cosme Toda de L’Hospitalet queda a la llista de reserva. Encapçalen aquesta informació sis de les catorze actuacions subvencionades per la Diputació provincial. La Diputació de Barcelona ha aprovat una inversió de 3.584.315 euros per conservar, restaurar i retornar a l’ús ciutadà diferents elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Baix Llobregat. Les subvencions beneficiaran catorze municipis de la comarca i permetran intervenir en castells, esglésies, edificis civils, jardins històrics, espais de memòria i construccions vinculades al passat agrícola i industrial. La resolució forma part del Programa sectorial de restauració de patrimoni arquitectònic, integrat en el Pla Xarxa de Governs Locals 2024-2027 i dotat finalment amb 27,5 milions d’euros per als exercicis 2026 i 2027. La corporació provincial havia reservat inicialment 20 milions, però va ampliar la partida en 7,5 milions més davant el volum i la qualitat de les sol·licituds municipals.

L’Ajuntament de la segona ciutat catalana ha convocat la quarantena edició dels seus ajuts a la recerca, mentre manté juntament amb Planeta Formación y Universidades un programa educatiu valorat en més de 2,5 milions d’euros. En el fotomuntatge que encapçala aquestes línies apareixen, a l’esquerra, en primer pla, el Museu de L’Hospitalet, instal·lat a l’històric edifici de Casa Espanya i, a la dreta, al fons, l’edifici de Planeta Formación y Universidades, antiga seu dels jutjats de L’Hospitalet. L’Hospitalet consolida la seva aposta per la formació i el coneixement mitjançant dos programes de beques de naturalesa diferent, però complementària. D’una banda, l’Ajuntament ha convocat la 40a edició de les Beques L’Hospitalet, destinades a promoure investigacions sobre la història, l’economia, la societat i la cultura de la ciutat. De l’altra, el consistori manté la seva col·laboració amb Planeta Formación y Universidades per facilitar l’accés dels hospitalencs a estudis de Formació Professional, especialització i màster.

“Declaración de amor a Lenin” és una exposició que presenta, per primera vegada a un museu, el treball de Juana Dolores Romero Casanova (El Prat de Llobregat, 1992). L’exposició es pot visitar lliurement fins a l’1 de novembre d’enguany al Palau de la Virreina, La Rambla, 99 (Barcelona) de dimarts a diumenge i festius de 11 a 20h. La fotografia que encapçala aquesta peça forma part de la mostra i, a continuació, la personalíssima crònica de Jaume Grau Massalleras: El mateix dia de l’eclipsi, se’ns va oferir una prodigiosa coincidència de tres fets portentosos: l’eclipsi del Sol -mascle rutilant- per la poderosa Lluna -femenina mare de les marees i fecundadora de la Terra-; l’exposició de Juana Dolores i la meva lectura de Temps líquids, de Zygmunt Bauman. Una meravellosa alineació d’estels conceptuals que no es produeix cada dia.

La Comissió Europea selecciona la transformació socioambiental de 36 quilòmetres del riu entre 274 candidatures, mentre la Diputació estén aigües amunt el model de camins fluvials amb les Vies Blaves. El veredicte del jurat es coneixerà la tarda del 14 d’octubre, durant la cerimònia de lliurament dels Premis RegioStars, quan s’anunciaran els guanyadors de les cinc categories i també el vencedor del Premi del Públic. Prèviament, la vigília, el projecte de recuperació socioambiental del Llobregat haurà de defensar la seva candidatura davant del jurat el 13 d’octubre de 2026, durant la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, que se celebrarà a Brussel·les. El veredicte definitiu es farà públic. La votació ciutadana per escollir el Premi del Públic romandrà oberta des del 3 de setembre fins al migdia del 14 d’octubre. La recuperació socioambiental del riu Llobregat ha situat el principal eix fluvial de la comarca en l’aparador europeu. El projecte impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la participació dels municipis riberencs i el finançament dels fons europeus FEDER, és l’únic representant espanyol entre els finalistes dels Premis RegioStars 2026 en la categoria Una Europa verda.

-La companyia circense presentarà el 27 d’agost el seu “Gabinet de Curiositats” a Casa Vicens, el primer habitatge dissenyat per Antoni Gaudí, abans d’instal·lar per última vegada la seva Gran Carpa a Bellvitge del 3 de setembre al 18 d’octubre. Cirque du Soleil se suma així a la celebració de l’Any Gaudí amb una presentació molt simbòlica de Kurios. Gabinet de Curiositats a Casa Vicens, el primer edifici dissenyat per Antoni Gaudí. L’escenari permetrà establir un pont entre dos universos creatius separats per més d’un segle, però units per una mateixa voluntat: desafiar les convencions, estimular la imaginació i proposar una manera diferent de mirar el món. En el collage que encapçala aquesta informació, diferents aspectes de l’espectacle Kurios. La cita servirà d’avantsala a l’arribada de Kurios a L’Hospitalet de Llobregat, on la companyia canadenca tornarà a aixecar la seva Gran Carpa a la Travessia Industrial de Bellvitge. L’espectacle romandrà en cartell des del 3 de setembre fins al 18 d’octubre, amb una durada de 125 minuts inclòs l’entreacte i un preu de les entrades a partir de 45,5 euros. Serà, a més, una visita amb un significat especial per al territori Llobregat. Kurios suposarà l’últim espectacle de Cirque du Soleil a l’emplaçament de L’Hospitalet que ha acollit les seves produccions durant els últims vuit anys. La finalització del conveni vigent amb l’Ajuntament de la ciutat obliga la multinacional de l’entreteniment a buscar una nova ubicació pròxima a Barcelona per a les seves futures temporades.

Neus Ribas prendrà el relleu al setembre i Hachuel continuarà vinculada al CECBLL com a vicepresidenta per garantir la continuïtat del projecte. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) obrirà una nova etapa al setembre amb la jubilació de la seva directora, Esther Hachuel, una de les veus que més han contribuït durant els darrers anys a interpretar, preservar i divulgar el patrimoni, la memòria i la identitat cultural de la comarca. Neus Ribas assumirà la direcció a partir de l’1 de setembre, mentre que Hachuel situa en el 4 de setembre el tancament formal de la seva etapa laboral en la carta de comiat enviada als socis de l’entitat. No serà, però, una desvinculació del Centre d’Estudis. Hachuel continuarà formant part de la seva junta directiva i acompanyarà el president, Jordi Sicart, com a vicepresidenta. “Segurament, el fet de no tenir la pressió professional em farà gaudir encara més”, explica en la mateixa carta, en què també confirma la continuïtat d’un projecte al qual continuarà aportant experiència i coneixement. L’elecció de Neus Ribas garanteix, a més, un relleu construït des de dins. Totes dues han compartit gairebé vint anys de feina i Hachuel assegura que el Centre d’Estudis “no podria quedar en millors mans”. La nova directora formarà, juntament amb Helena Roma, un equip tècnic que la fins ara responsable de l’entitat qualifica “de primera”.

Aquest estiu d’incendis arreu del pais, moltes de les persones que habitualment recorren els camins de Collserola s’han trobat amb una situació poc habitual. L’accés al medi natural del parc ha continuat restringit per les mesures adoptades per contenir la propagació de la pesta porcina africana. Amb els anys, Collserola s’ha convertit en part de la vida quotidiana de moltes persones de l’àrea metropolitana. Per això, les restriccions actuals han sorprès molts dels seus usuaris habituals. Però més enllà de la situació excepcional provocada per aquesta emergència sanitària, el moment actual també convida a reflexionar sobre el paper que juga la serra en un territori tan urbanitzat com és el Baix Llobregat. A més, coincideix que fa quinze anys de la declaració de Collserola com a parc natural. Això ofereix una oportunitat per mirar enrere, valorar el camí recorregut i, sobretot, analitzar els reptes que haurà d’afrontar en els pròxims anys. 

Dormir al cim d’una muntanya, esmorzar amb vistes a Montserrat o desconnectar amb els teus éssers estimats en un jacuzzi sense allunyar-se gaire de casa és ben possible. Davant del turisme massiu i urbà, cada vegada més hotels del sud de l’àrea metropolitana aposten per experiències vinculades al territori, la natura i el benestar. Més enllà de vendre habitacions, hotels com el Dolce by Wyndham Barcelona Resort, a Sant Esteve Sesrovires, l’Hotel Can Rafel a Cervelló o l’Hotel Petit Mirador de Torrelles, han convertit el component local en l’essència principal de l’experiència. Al Dolce by Wyndham, envoltat de vinyes i amb vistes a Montserrat, el concepte comença fins i tot abans de travessar la porta de l’hotel. “Avui parlem de la totalitat de l’experiència. Des que el client entra al web fins que marxa, intentem cuidar tot el “customer journey”, expliquen des de la direcció del resort. L’hotel treballa estretament amb cellers com Can Estella, Parera o Freixenet per oferir diferents activitats vitivinícoles, com tastos i visites guiades, que permeten conèixer tant el vi com el territori. Sobretot, remarquen que “treballen molt l’economia circular i el quilòmetre zero”. A més, la seva proposta gastronòmica ocupa un paper central dins d’aquesta filosofia. El seu restaurant, anomenat Origen, aposta per la cuina catalana tradicional i una carta adaptada a cada estació de l’any, garantint un servei basat en producte de temporada. “Volem una cuina honesta, sense grans artificis i amb un respecte absolut pel producte”, expliquen.  

La ciutat de Castelldefels combina esport a l’aire lliure, activitats nàutiques i racons tranquils al costat del Mediterrani per consolidar-se com una de les destinacions d’estiu més completes del litoral català. La costa de Castelldefels es consolida cada estiu com una de les destinacions més completes del litoral català gràcies a la combinació entre esport a l’aire lliure, activitats nàutiques i racons menys massificats on desconnectar davant del Mediterrani. La ciutat ofereix molt més que una platja per prendre el sol: el passeig marítim, l’activitat esportiva, l’ambient de Port Ginesta i petites cales amagades converteixen Castelldefels en un lloc ideal per gaudir d’un dia complet d’estiu. Alguns dels indrets per a descobrir són: el Passeig Marítim on es poden gaudir d’esport i vida davant del mar; la nova pista de bàsquet de Marc Gasol com a punt de trobada juvenil; Port Ginesta i l’auge de les activitats nàutiques i Punta Roca i l’encant d’una cala diferent dins de Castelldefels. 

Les obres entre les estacions de Santa Eulàlia i Mercat Nou han renovat 2,1 quilòmetres de via amb una inversió d’11,5 milions d’euros i han obligat a tallar des del 17 de juliol el servei entre Florida i Plaça de Sants. El 29 d’agost es reprendrà el servei, segons ha anunciat aquest dijous Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). A la imatge, un moment de la visita d’obres realitzada aquest dijous. L’Hospitalet encara el compte enrere per recuperar la normalitat a l’L1 del Metro després d’un estiu especialment complicat per a la mobilitat de milers de veïns. TMB ha mantingut el calendari previst i ha anunciat aquest dijous que el servei entre les estacions de Florida i Plaça de Sants tornarà a funcionar el 29 d’agost, després d’haver estat interromput des del 17 de juliol per unes obres de renovació de via que han deixat durant sis setmanes bona part de la segona ciutat de Catalunya sense accés directe a la línia vermella. El tall ha afectat un tram especialment sensible per a l’Hospitalet, ja que ha deixat fora de servei estacions com Florida, Can Serra, Rambla Just Oliveras, Avinguda Carrilet, Bellvitge, Santa Eulàlia i Mercat Nou, fins a enllaçar amb Plaça de Sants. Quan TMB va presentar les obres, l’abast de la intervenció es va resumir gràficament assenyalant que pràcticament la meitat de l’Hospitalet s’ha quedat sense metro de l’L1 durant l’estiu. No s’ha tractat d’una afectació menor. Abans del tall, el tram registrava una mitjana de 43.000 validacions diàries els dies laborables de juliol i al voltant de 36.000 durant l’agost, xifres que permeten dimensionar el nombre de desplaçaments que han hagut de buscar alternatives durant aquestes setmanes.

Els espais fluvials acullen un 50 per cent més d’exemplars que els parcs metropolitans, mentre Castelldefels i la platja de la Roberta del Prat destaquen al litoral. El riu Llobregat, des de Sant Andreu de la Barca fins al delta, i les platges metropolitanes formen una notable reserva de papallones enmig d’una de les zones més densament poblades de Catalunya. Els primers estudis realitzats als espais fluvials han revelat una abundància d’aquests insectes molt superior a la registrada als parcs urbans i al litoral, mentre que les platges de Castelldefels i la Roberta, al Prat, sobresurten com els principals refugis costaners. A la imatge de portada d’aquesta informació apareixen alguns exemplars de papallones a la platja de dunes de Gavà, que també és una reserva d’aquests insectes. L’Observatori Metropolità de Papallones, conegut com a mBMS per les seves sigles en anglès, ha incorporat per primera vegada al seguiment tres enclavaments situats al curs del Llobregat: Ca n’Albereda, a Sant Andreu de la Barca; els aiguamolls de Molins de Rei, i el Parc Agrari del Baix Llobregat, al costat de Sant Boi.

L’antiga fàbrica hospitalenca Tecla Sala s’ha convertit en un pol cultural, mentre els terrenys de Roca donen pas a un nou districte entre Gavà i Viladecans. Hi va haver un temps en què aixecar una fàbrica era gairebé sempre una història escrita en masculí. Els empresaris donaven nom a les companyies, ocupaven els despatxos i apareixien a les fotografies oficials. Tanmateix, darrere de dues de les grans indústries que van canviar el territori Llobregat van emergir Tecla Sala Miralpeix i Àngela Roca Soler, dues dones amb capacitat per dirigir, organitzar i sostenir projectes empresarials en una època que amb prou feines els reservava espai públic. A la imatge que encapçala aquest text, les dues dones coratge de la indústria del segle passat, Àngela Roca Soler, a l’esquerra, i Tecla Sala Miralpeix. Les seves trajectòries presenten diferències i requereixen una precisió històrica. Tecla Sala sí que va assumir plenament les regnes de la seva empresa després d’enviudar. Àngela Roca, en canvi, no va ser la vídua del fundador de Roca Radiadores, sinó germana de Matías, Martín i Josep Roca, cofundadora i responsable fonamental de l’administració del negoci familiar. Totes dues representen, però, un mateix model de dona coratge: empresàries capaces de convertir tallers i fàbriques en autèntics motors econòmics i socials. Més d’un segle després, els seus noms continuen vinculats a dues grans transformacions metropolitanes. La fàbrica de Tecla Sala s’ha convertit en un centre d’art contemporani i en la biblioteca central de l’Hospitalet. Els terrenys on va créixer Roca Radiadores afronten ara una profunda regeneració urbanística que connectarà Gavà i Viladecans mitjançant habitatges, activitat econòmica, equipaments i zones verdes.