Periodisme amb propòsit

Aquest dijous es presentarà mundialment el Cupra Raval, el primer compacte cent per cent elèctric que es produirà aquest any a Martorell i que es vendrà a partir de 26.000 euros. El llançament es produeix enmig de l’augment de les tensions geopolítiques i de la decisió de la Unió Europea d’ampliar les seves capacitats productives militars. Per això Indra i SEAT estudien una possible aliança per a la fabricació a Martorell de vehicles militars després que ja ho faci Ficosa, proveïdor de la filial espanyola del grup Volkswagen. El Cupra Raval es perfila com un dels llançaments més importants de la indústria automobilística espanyola en els pròxims anys. Desenvolupat dins del Grup Volkswagen, aquest model serà el primer de l’anomenada Electric Urban Car Family i es fabricarà íntegrament a Martorell, després que el grup alemany hagi invertit 3.000 milions d’euros en l’electrificació de la planta del Baix Llobregat, consolidant-la com a nucli de producció de vehicles elèctrics urbans (BEV). Aquesta transformació inclou una nova planta de muntatge de bateries (Taller 20) de 300 milions, amb l’objectiu de fabricar fins a 300.000 elèctrics l’any. L’arribada del Cupra Raval als concessionaris està prevista per a aquest mateix any, tot i que la seva presentació oficial tindrà lloc el dijous 9 d’abril, consolidant-se com el primer gran pas de la marca cap a l’electrificació total. A més, la seva producció local elimina l’impacte dels aranzels, un factor clau per mantenir preus competitius davant de rivals internacionals.

Cada vegada més parelles busquen casaments que s’allunyin dels formats tradicionals. Davant de celebracions que segueixen un mateix patró, comencen a sorgir professionals que aposten per dissenyar casaments més personals. Des de Castelldefels, el projecte La Dupla Eventos ha sorgit per treballar precisament amb aquesta idea: crear celebracions que reflecteixin de veritat la personalitat de cada parella. El projecte l’impulsen Lídia Mateos i Amanda del Valle, planificadores de casaments o “wedding planners” que defensen una manera de treballar allunyada dels casaments estandarditzats. El seu plantejament parteix d’una premissa clara: cada parella és diferent i el seu casament també hauria de ser-ho. “No creiem en els casaments de catàleg, ni en celebracions que es repeteixen una vegada i una altra. Cada parella —afegeixen— té la seva història i la seva manera d’imaginar el seu casament, i la nostra feina és ajudar-los a convertir aquesta idea en una celebració real”, expliquen.

El grup municipal d’Esquerra Republicana (ERC) del Prat ha culminat el trasllat institucional de la iniciativa reivindicada per les entitats de mobilitat reduïda del municipi amb el registre formal a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya i a la del Congrés dels Diputats. A la imatge que encapçala aquesta informació, una dona en cadira de rodes a la plaça de la Vila del Prat. La petició persegueix que les administracions agilitzin la tramitació de productes ortoprotètics que incorpori els sistemes de propulsió addicional per a cadires de rodes, com els handbikes elèctrics i equivalents. Els republicans El Prat ha completat el pas definitiu perquè la moció aprovada per unanimitat al Ple municipal el passat mes de febrer amb l’objectiu de garantir el dret de les persones amb discapacitat a millorar les ajudes tècniques que necessiten per viure amb major autonomia, avanci en tots els àmbits institucionals pertinents. En aquest sentit, la iniciativa ja ha estat registrada tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. A Catalunya, la proposta de resolució ha estat presentada formalment davant la Comissió de Salut del Parlament, de la mà del diputat baixllobregatí Jordi Albert, de la portaveu del Grup Parlamentari Republicà, Ester Capella, i del portaveu a la Comissió de Salut, Juli Fernández. El text, registrat amb número 250ECF04032600305, exigeix que CatSalut permeti la millora voluntària dels productes ortoprotètics, que incorpori els sistemes de propulsió addicional per a cadires de rodes —com els handbikes elèctrics i equivalents— i que garanteixi procediments administratius més ràpids i personalitzats per atendre les necessitats reals de les persones amb mobilitat reduïda. Al mateix temps, al Congrés dels Diputats, els representants republicans Jordi Salvador i Etna Estrems han registrat un paquet de preguntes escrites al Govern de l’Estat —entrada núm. 107297— per denunciar la rigidesa del Catàleg Comú de Prestació Ortoprotètica i reclamar que l’Estat permeti millores voluntàries, garanteixi la personalització dels productes i reconegui oficialment la incorporació de sistemes de propulsió elèctrica per a cadires manuals. Aquest registre ha estat coordinat també amb el senador republicà Joan Queralt. Aquestes accions, informa el grup municipal republicà, donen compliment al mandat del Ple del Prat i representen el compromís d’ERC El Prat de transformar el consens local en avenços legislatius reals, tant al país com a l’Estat. Sobre aquest pas, el portaveu republicà al Prat, Jordi Ibern, ha dit: “el nostre grup posa de manifest que el treball municipal pot ser motor de canvi posant la dignitat i la igualtat d’oportunitats al centre de l'acció política i sabent que la seva defensa és cosa de tothom!”.

La novel·la del metge pneumòleg i humanista alacantí Juan Carlos Padilla, guanyadora de la quarta edició del Premi Vallirana de Novel·la Històrica i editada per Diëresis, ja es troba a les llibreries de tot Espanya. L’autor de “La casa de los vientos” construeix un relat èpic sobre la rivalitat de dues estirps marcades per una carta oculta darrere d’un quadre de Goya que recorre un segle d’història i passions i desvetlla una trama de secrets familiars i lluites socials que viatja des de la dissolució de la Inquisició fins a la Revolució Russa. Editorial Diëresis ha publicat aquesta setmana “La casa de los vientos”, la nova obra de l’escriptor alacantí Juan Carlos Padilla Estrada, guanyadora del IV Premi Vallirana de Novel·la Històrica. Amb aquesta publicació, el guardó del municipi del Baix Llobregat es consolida com un referent per identificar narrativa d’alta qualitat que combina el rigor documental amb una gran capacitat de connectar amb el gran públic. La projecció del guardó ha traspassat fronteres, com demostra l’arribada de l’obra guanyadora de 2024, “El vientre de la Tierra”, al mercat argentí, iniciant l’exportació del “Segell Vallirana” al continent americà.

La mobilitat sostenible entre el Baix Llobregat i Barcelona es consolida oficialment. Ja han començat les obres del nou carril per a bicicletes i vianants que unirà la ciutat d'Esplugues amb Barcelona per l'avinguda Diagonal de Barcelona, costat mar i que completarà així el que ja funciona pel costat de muntanya. L’obra connectarà l’entrada a la zona esportiva de la UB amb la zona de Finestrelles-Can Vidalet d’Esplugues i els barris del nord de l’Hospitalet de Llobregat, com Pubilla Cases. Quan la xarxa Bicivia estigui completa, sumarà més de 550 quilòmetres i actualment està construïda en un 67 per cent. Aquest nou tram per la banda mar, que compta amb una inversió d'1.725.568 euros, és una peça clau per a la connexió de la comarca amb Barcelona. El camí té una longitud de 400 metres, començarà des del carrer Sant Mateu, creuant per damunt la Ronda de Dalt, i acabarà en el costat mar de la Diagonal. La infraestructura s'ha dissenyat com una plataforma única que contindrà un carril bici bidireccional de 3 metres d'ample i uns 2,5 metres restants on podran circular els vianants.

Si encara no hi ha portat els seus fills o nebots, li proposem una escapada d’un dia per gaudir aquesta Setmana Santa d’un viatge per tota Catalunya… en miniatura. A Torrelles de Llobregat se sentirà com Gulliver a Lil·liput, perquè recorrerà 147 maquetes a escala disposades al llarg i ample de 60.000 metres quadrats per recórrer el Principat en un agradable passeig entre vegetació, o amb trenet i també hi ha l’opció del Bosc Animat, amb tirolines. Tot molt familiar. I per menjar, davant de l’espaiós aparcament del qual disposa el parc temàtic, es troba el restaurant familiar de cuina catalana Can Balasch de Baix en una masia del segle XVII. El menú de festius surt per 19 euros

Els esparreguerins i esparreguerines no solament han sabut mantenir el prestigi  de la seva Passió com una de les millors que es representen a Catalunya sinó que, 57 anys després de la primera (1969), han assolit el nivell d’excel·lència que gaudeixen uns 15.000 espectadors cada temporada omplint les 1.700 butaques del Gran Teatre de la Passió d’Esparreguera. Les properes funcions en format de dues hores es representaran a l’abril els dies 3, 11, 12, 18 i 26, i l’1 de maig. Passió que passa de generació a generació, emparats en nous recursos tècnics i dramatúrgics. Passió que evoluciona amb la bandera de la modernitat. Passió interpretada per gairebé cent actors i actrius amb paper i centenars de figurants, majoritàriament d’aquest municipi del nord del Baix Llobregat, alguns de Collbató i altres d’Olesa de Montserrat.

BioCultura se celebrarà a La Farga de L’Hospitalet del 7 al 10 de maig en la seva 32a edició i manté el ferm propòsit de continuar sorprenent els visitants amb les últimes novetats del sector ecològic. Cada vegada les propostes són més variades i faciliten l’adopció d’uns hàbits saludables i un consum més responsable. L’organització de BioCultura planteja als lectors de nextllobregat: Aspires a un tipus de societat en harmonia amb la natura, amb una alimentació orgànica i amb una concepció holística de la salut? La resposta és que aquesta és la teva cita: alimentació “bio”, cosmètica ecocertificada, teràpies naturals, tèxtil sostenible, casa sana… I més de 250 activitats… per a tots els gustos.

El Parc Agrari del Baix Llobregat és com l’aldea de la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix que resisteix heroicament a l’ocupació urbana. Els investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerten de la dràstica reducció de l’agricultura periurbana metropolitana amb una pèrdua de fins al 70 per cent de la superfície agrícola. Actualment, només el 8,5 per cent del territori metropolità es destina a usos agrícoles, cosa que equival a 16 metres quadrats per habitant. Malgrat aquest escenari, l’estudi assenyala que encara existeixen oportunitats per frenar i fins i tot revertir la tendència. La solució està a seguir l’exemple de la nostra comarca. Els investigadors de l’ICTA-UAB defensen la necessitat de reconèixer l’agricultura periurbana com un element estratègic per al futur de les ciutats davant amenaces com el desproveïment provocat per les guerres, i posen com a exemple d’integració real en les polítiques urbanístiques el cas del Parc Agrari del Baix, on es demostra que la protecció activa del sòl agrícola “pot contribuir a mantenir l’activitat agrària en entorns metropolitans altament pressionats”.

El vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Cornellà ja ha confirmat que encapçalarà la llista del PSC a la seva ciutat el maig de 2027. En aquesta entrevista concedida a nextllobregat al seu despatx de Cornellà, manifesta estar convençut que en l’actual context d’incertesa, el poder públic ha de corregir les desigualtats que genera el mercat i garantir l’equitat. “És el que hauríem de fer per evitar els populismes de cames curtes”. Adverteix del repte que la comarca del Baix Llobregat afrontarà en breu davant el creixement de població previst a la regió metropolitana, perquè serà significatiu en els pròxims anys. De fet, el territori metropolità haurà d’acollir la major part dels 2 milions més d’habitants que tindrà Catalunya en l’horitzó d’uns anys, fins a arribar als 10 milions.

Una ciutat que sona abans de ser vista i acords que narren vides. A mig camí entre la memòria i la música es troba la nova obra de Raúl Montilla, la novel·la Els acords de la ciutat, de l’editorial Penguin Libros. En la presentació del llibre aquest dijous, el seu autor va subratllar que la música que protagonitza la seva obra no és “una música superficial, pot ser una música molt feliç, una música de festa, però on també s’expliquen moltes penes”. El pròxim 9 d’abril presentarà el llibre a Vallirana i el 16 del mateix mes a Esplugues. La lectura del nou llibre de l’escriptor, periodista i actual responsable de la Comunicació de l’Ajuntament d’Esplugues es desenvolupa amb un ritme gairebé musical, on cada escena i capítol s’entenen com cançons o melodies. No és una narració lineal i distant, sinó una experiència sensorial que alterna moments de més lleugeresa amb altres que compten amb una major càrrega emocional. A mesura que avança, el text deixa entreveure que darrere l’aparent alegria dels seus acords i la simplicitat de la història d’un nen, s’hi amaguen relats de duresa, memòria i supervivència, en línia amb els moments històrics exposats. Montilla construeix així una lectura envoltant, en què el lector no només observa la ciutat, sinó que la recorre i l’escolta, quedant atrapat en un ambient on el festiu i l’íntim conviuen constantment.

Hi ha camins que desapareixen del mapa, però no del territori. El Camí Ral va ser durant segles una de les principals vies de connexió entre Barcelona i el sud de Calalunya, passant pel Baix Llobregat i convertint-lo en una porta d’entrada i de pas. Ara es planteja la seva recuperació per practicar senderisme, turisme de proximitat i la dinamització econòmica de les poblacions per on passa aquesta via fins a Vilafranca del Penedès i descobrir llocs emblemàtics i propers. Avui, aquesta via quasi desapareguda torna a ser el centre del relat amb el documental “Camí Ral. La Ruta Oblidada”, dirigit per Xavier Sánchez Torres, que recupera amb aquest projecte  la importància històrica que té i planteja el seu paper en el present. El projecte segueix una idea clara: el que tenim més a prop sovint és el que menys coneixem. “Tenim elements d’història i del nostre passat prou interessants perquè la població del Baix Llobregat els conegui”, explica Xavier Sánchez. La seva estrena a Barcelona va exhaurir les entrades en menys de 48 hores. Ara, el documental iniciarà noves projeccions en municipis com Sant Climent de Llobregat el 17 abril, Olesa de Bonesvalls el 18 abril i l’1 de juny a Cornellà de Llobregat.

Desprès de més de 15 mesos de tires i arronses entre el govern municipal socialista de l’Ajuntament de l’Hospitalet (13 regidors) i l’oposició (14 regidors), aquest dimarts finalment s’ha donat llum verda als primer passos per la recuperació parcial de Ràdio l’Hospitalet online, tant en directe en diferents franges horàries, com en diferit en format podcast. L’1 de juny de 2012 l’emissora municipal de la segona ciutat de Catalunya la va tancar l’alcaldessa Nuria Marín després d’emetre ininterrompudament des de l’any 1982. Ara, amb els vots favorables del PSC, ERC+EUiA, L’H en Comú Podem i PP i en contra de Vox, el darrer ple municipal de dimarts ha aprovat donar llum verda als membres que integraran el Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Municipals, organisme responsable d’elevar al Ple la renovació del contracte programa que va caducat el 2025 i que regula i finança el servei de la televisió de l’Hospitalet TVLH, el digital lhdigital.cat i l’anomenat “Diari de L’Hospitalet” d’aparició mensual en suport de paper i que es reparteix per les bústies. La fotografia de la portada d’aquesta informació és del 21 de novembre de 2021 a l'Edifici dels Mitjans de Comunicació de L'Hospitalet que des de llavors porta el nom de Francesc Casbas i Roig, pioner de la ràdio i la televisió locals, en homenatge a la seva trajectòria professional i personal.

Fins l’any 2028 la Generalitat té programats 40,7 milions per millorar el sanejament, el drenatge i el medi ambient al Delta del Llobregat en un seguit d’actuacions ja en marxa fonamentalment als estanys de la Murtra i les Filipines-Remolar i també acabar d’una vegada amb les inundacions del Parc Agrari amb cada tempesta. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica del Govern, Sílvia Paneque, ha girat una nova visita a la maresma de les Filipines-Remolar, a Viladecans, igual que va fer al maig passat quan inspeccionar l’estat de l’estany de la Murtra, al mateix municipis, on va presentar un pla per reduir significativament els riscos d’inundació i optimitzar els processos de drenatge davant pluges intenses, alhora que preservar aquest valuós espai natural protegit.

Aquest dimarts s’iha inaugurat oficialment la nova etapa, encara més internacional si escau, de l’escola superior de gastronomia pertanyent a la xarxa d’educació superior de Planeta Formació i Universitats, amb seu a L’Hospitalet, que a partir d’ara impulsarà Martín Berasategui, el xef espanyol amb més estrelles Michelin. El centre adscrit a la Universitat de Barcelona es dedica a formar la nova generació de xefs i gestors de restaurants en unir la innovació amb el talent per promoure el futur del sector. L’acte ha estat presidit aquest migdia pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, acompanyat de l’alcalde de la ciutat, David Quirós, i del CEO del Grup Planeta, Josep Crehueras.

A la Cripta de l’església inacabada de la Colònia Güell ha arrencat aquest dissabte l’Any Gaudí en un acte celebrat precisament a Santa Coloma de Cervelló, municipi on el genial arquitecte va oferir la seva obra a Déu i als treballadors de la fàbrica del seu mecenes, Eusebi Güell. I hi va aconseguir una obra arquitectònica revolucionària per la seva història d’implicació humana i comunitària.

Roser Bastida és una científica de Gavà que formarà part d’una simulació internacional que recrearà les mateixes condicions que una expedició tripulada al planeta Mart. Ella és farmacèutica i comunicadora científica i ha estat seleccionada per formar part de la tripulació de Hypatia III, la tercera missió anàloga impulsada per la organització Hypatia Mars.  El projecte es farà a l’estiu de 2027 a la Flashline Mars Arctic Research Station, una base científica de l’Àrtic on es simulen les condicions de les futures missions espacials. Durant 15 dies set investigadores conviuran en un entorn remot per posar a prova protocols, tecnologia i capacitat d’adaptació humana a situacions similars a les que podrien viure en un viatge a Mart. 

La construcció de 12.000 habitatges a la Marina del Prat Vermell, al costat de l’Hospitalet, i l’ampliació del districte 4.0 a la Zona Franca, “garanteix el dret a quedar-se a viure i a treballar”, ha subratllat aquest dimarts l’alcalde barceloní i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Jaume Collboni, en la inauguració de les obres d’ampliació de l’ecosistema DFactory. Un robot ha sorprès els assistents amb la interpretació d’un ball després d’entregar a Collboni una bossa amb la documentació del projecte. Es tracta d’un projecte estratègic que permetrà triplicar la superfície actual i consolidar l’àrea metropolitana com un dels grans pols internacionals de la indústria 4.0. DFactory Barcelona passarà dels 17.000 metres quadrats actuals a un total de 60.000, gràcies a una inversió estimada d’uns 50 milions d’euros que durà a terme el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). El projecte contempla la creació de fins a 1.500 llocs de treball directes i al voltant de 5.000 indirectes, cosa que reforçarà l’impacte econòmic, tecnològic i social de l’ecosistema a l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’Hospitalet de Llobregat respon a una de les principals reclamacions veïnals, la millora en la neteja i manteniment de l’espai públic. Ho fa amb un pressupost de 43,5 milions d’euros a l’any, a través d’una nova contracta de manteniment que es duplicarà al juny i del desplegament de la que ja es va signar l’1 de gener de 2025, amb l’entrada en funcionament d’enguany dels nous vehicles de neteja. Així ho explicaven l’alcalde, David Quirós, i el tinent d’alcaldia de Qualitat Urbana, David Gómez, en l’acte de presentació  d’aquest dimarts a l’avinguda Carmen Amaya, amb una mostra de la nova flota de neteja viària. Tal i com ha assenyalat Quirós, es tracta probablement de “la inversió més important en l’àmbit de la neteja que es fa històricament en aquesta ciutat”. I és que la nova contracta de neteja i recollida de residus, adjudicada a Grupo FCC, tindrà una duració de deu anys i un valor total de 435,4 milions d’euros. Així, la inversió augmenta en 14,9 milions d’euros a l’any amb respecte a l’anterior, un increment de gairebé el 31%. La motivació d’aquesta aposta pressupostària, ha explicat, no radica només en uns millors equipaments i condicions de la plantilla de neteja, sinó també en una ciutat més neta, objectiu que els veïns de L’Hospitalet hauran d’avaluar durant els propers mesos.  Sota el lema “L’H més que net”, el servei de neteja s’implementarà en tres fases. La primera és la posada en funcionament dels nous vehicles de neteja, que ja estan operatius. Al maig arribaran els vehicles de recollida d’escombraries i la renovació de 4.250 contenidors de totes les fraccions, i a l’agost els vehicles per a la neteja del clavegueram. En total, seran 154 els vehicles nous que operaran a la ciutat.

Rosalía ja ha desvetllat com és la seva gira Lux 2026 després del concert ofert aquest dilluns a Lió, el mateix dia que l’editorial Libros del Kultrum publica la primera biografia de l’artista, titulada Buscando a Rosalía, escrita pels periodistes Yeray S. Iborra i Oriol Rodríguez. La compositora i cantant de Sant Esteve de Sesrovires ho ha tornat a fer. Amb el seu últim disc Lux, que acapara la part principal d’aquesta gira, arrenca una nova era en la carrera de la que és ja sens dubte la més important creadora contemporània. Ja va passar amb El mal querer Tour i després amb Motomami World Tour, i ara amb el Tour Lux 2026 ha tornat a donar la campanada d’un nou fenomen musical amb la gira més gran i ambiciosa de la seva carrera i la incursió en el món de l’espiritualitat.

La ciutat de Sant Boi s’ha convertit en pionera en un model formatiu pensat per adaptar-se als canvis del mercat laboral i a les necessitats reals de les empreses, al principi amb una aposta per la logística. Ara el programa l’estén a microcredencials en mobilitat sostenible, vehicle elèctric, l’àmbit de la salut, el lideratge, el comerç de proximitat o la transformació urbana. El mercat laboral canvia cada vegada més ràpid. Apareixen nous sectors, les tecnologies avancen i moltes professions s’actualitzen constantment. En aquesta situació, cada vegada té més sentit parlar de formació al llarg de tota la vida.  Sant Boi de Llobregat fa temps que treballa amb aquesta mirada. Des de 2023 impulsa les microcredencials universitàries, un mètode formatiu flexible i de curta durada que connecta universitats, empreses i administració per donar resposta a les necessitats reals del territori.  En poc més de dos anys la ciutat ha posat en marxa 18 formacions amb més de 350 alumnes, i aquest 2026 vol ampliar el programa amb 9 noves microcredencials. Aquest programa té l’objectiu d’entendre la formació i el talent d’una manera diferent. 

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) fa una crida als professors i alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca a que centrin els seus treballs de recerca en com era el territori quan els seus avis eren joves. Aquests treballs estudiantils, més els que facin experts i universitaris que responguin a la convocatòria de la tretzena recerca col·lectiva que impulsa el CECBLL seran publicats en una web que pivotarà en torn a l’any 1975 quan va morir el dictador Franco i el Baix Llobregat encapçalava la lluita per la democratització al país. Dimarts 17 de març a les 18 hores a la seu del CECBLL (carrer Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat, al Centre Cívic Mas Lluí.) està convocada una trobada informativa on la junta de l’entitat i el director de la recerca col·lectiva, el catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Botella Corral, i la coordinada, Carme Sanmartí, doctora en Història Contemporània per la UB, explicaran els detalls d’aquesta tretzena recerca titulada “1975. El Baix Llobregat”, que pretén estudiar quin paper va jugar la comarca en la construcció de la democràcia i com aquest paper va contribuir a construir el perfil i la realitat del Baix Llobregat tal com el coneixem avui dia. Tothom interessat està convocat a assistir, segons han explicat aquest dimarts, 10 de març al CECBLL durant una roda de premsa.

La cultura taurina a Catalunya forma part d’una història complexa, profunda i sovint desconeguda per al gran públic. Durant dècades, Barcelona va ser una de les capitals del toreig. La ciutat va arribar a comptar amb dues grans places de toros, Las Arenas i La Monumental, que congregaven milers d’aficionats i pel cos de les quals van passar les màximes figures de l’escalafó. En paral·lel, en moltes comarques catalanes, especialment a les terres de l’Ebre, la tradició dels “bous” ha mantingut viva una tauromàquia popular arrelada a les festes majors i a la identitat local. Tanmateix, el 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la prohibició de les corrides de toros després d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la plataforma animalista Prou!, amb el suport majoritari de partits nacionalistes i d’esquerres. La mesura va entrar en vigor el 2012. Anys més tard, el 2016, el Tribunal Constitucional va anul·lar la prohibició en considerar que la tauromàquia forma part del patrimoni cultural comú, tot i que aquesta anul·lació no es va traduir en la reactivació dels espectacles a Barcelona. Des d’aleshores, Las Arenas s’ha transformat en centre comercial i  la Monumental roman sense corrides, convertida en museu i espai visitable, mentre el debat continua latent.

“Estem creant ocupació cada vegada de més qualitat, estabilitat i amb professionals de més talent i amb més capacitat formativa, per tant, aquestes són dades en què anem per bona direcció.” Amb aquesta afirmació de Francesc Castellana i Aregall, director del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, s’obre una fotografia complexa però reveladora del moment que viu el Baix Llobregat. Una comarca històricament industrial, densament poblada i amb una forta diversitat socioeconòmica que, segons les darreres dades de l'informe sobre la conjuntura econòmica de l’últim trimestre de 2025, publicat per AEBALL, mostra una evolució positiva de l’ocupació, però alhora planteja reptes estructurals de primer ordre que no es poden ignorar.

El territori Llobregat ha entrat al 2026 conscient de que aquest any serà important per als que vivim al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona per la multitud de fites i la densitat de projectes i d’obres que comencen o arriben al seu punt de finalització i de relats que es consoliden o mantenen el debat obert en una comarca, el Baix Llobregat i una ciutat, l’Hospitalet, la segona de Catalunya, que es mira al mirall del futur intentat reconèixer-s’hi. Desgraciadament, el lent discórrer de moltes infraestructures ocupen un lloc preeminent de la llista de fites. En el nostre top de pronòstics per a 2026 destaquen obres inconcluses, com la variant de Sant Boi per unir la Ronda Litoral amb la C-32, la famosa “pota sud” que tenia que inaugurar-se pels Jocs Olimpics de 1992 i que és la nostra autèntica Sagrada Família comarcal: però també hi ha altres obres que, si no hi ha girs inesperats dels esdeveniments, avancen a pas de tortuga, com la connexió dels Ferrocarrils entre Plaza Espanya i Gràcia que unirà la línia Llobregat amb Anoia, o millorar el transport públic del Delta per connectar Cornellà amb Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels.  La necessitat d'habitatge assequible, l'adaptació a les noves tecnologies, la correcció de disfuncions a la mobilitat o l'impuls de nodes del coneixement continuen sent prioritats clau i formaran part dels debats enguany en la recta final cap a la batalla del Baix a les eleccions de maig de 2027. Els partits ja comencen a preparar-se. Però entre tots els problemes, la crisi de l’habitatge o habitacional com diuen els polítics, és la que lidera les preocupacions de la ciutadania. Així ho reflecteixen les darreres enquestes, on la dificultat per accedir a un sostre inquieta a la població per sobre de l’atur. Afortunadament, el soterrament de les vies de Sant Feliu sí avança a bon pas. A finals de l’any començaran les obres de soterrament de la Gran Via a l’alçada de l’Hospital de Bellvitge. A més del debat de les infraestructures i de mobilitat, el 2026 també serà un any metropolità de molt moviment cultural, d’impuls econòmic, esportiu i la política marcant el pas. Un any intensiu en el que Next Llobregat serà el mirall dels que passarà. Mirem la bola de vidre?