Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionarà la connexió ràpida entre l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i el centre de Barcelona, una infraestructura d’Adif que ha construït el Ministeri de Transports i que se sumarà a la L9 del Metro, Rodalies, una extensa xarxa d’autobusos, taxis i vehicles VTC. A la imatge que encapçala aquesta informació, aspecte de l’interior de l’estació a la terminal T1. El nou tren llançadora, la línia R-Aeroport, tindrà com a estació d’origen principal Sant Andreu, a Barcelona, i recorrerà punts clau de la ciutat passant per Passeig de Gràcia i Barcelona Sants abans d’endinsar-se al Baix Llobregat i finalitzar a les terminals T1 i T2 de l’aeroport, així com a l’actual estació de Rodalies.

L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es prepara per incorporar una nova peça al seu complex mapa d’accessos. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a través d’Adif, ha acabat les obres del nou accés ferroviari a les terminals T1 i T2, una infraestructura que permetrà que els trens arribin per primera vegada directament a la principal terminal aeroportuària.

Previsió d’entre 7 i 9 milions de viatgers anuals

La finalització dels treballs no suposa encara l’obertura immediata al públic. Després de la conclusió de l’obra civil i de les instal·lacions, s’han de dur a terme proves de circulació, verificacions de seguretat, simulacres d’emergència i la tramitació de les autoritzacions necessàries abans d’iniciar l’explotació comercial. El Ministeri va anunciar que les primeres circulacions de prova començarien en breu amb la finalització de les obres.

El traçat és d’aproximadament 5,2 quilòmetres, amb noves estacions subterrànies a les terminals T1 i T2 i connexió amb l’actual xarxa de Rodalies. La inversió global supera els 400 milions d’euros i ha estat finançada parcialment amb fons europeus NextGenerationEU. La previsió és que la nova connexió pugui ser utilitzada per entre set i nou milions de viatgers cada any i que permeti cobrir el trajecte entre la T1 i l’estació de Sants en uns 19 o 20 minuts.

Un servei operat per FGC

Tot i que la infraestructura pertany a la xarxa ferroviària estatal i ha estat executada per Adif, la Generalitat ha encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) la prestació del nou servei entre Barcelona i l’aeroport.

FGC prepara l’operació mitjançant la contractació i formació de personal i la incorporació de nous trens. La companyia ha anunciat que durant el 2026 sumarà fins a 70 maquinistes per als nous serveis ferroviaris de Lleida i de l’aeroport del Prat. La mateixa empresa situa l’inici de les noves explotacions entre 2026 i 2027, tot i que encara no s’ha comunicat una data concreta per a l’obertura comercial de l’estació de la T1.

El nou servei haurà de conviure inicialment amb l’actual línia R2 Nord de Rodalies, que enllaça Barcelona amb l’estació Aeroport T2. Els usuaris de la T1 que utilitzen actualment el tren han de desplaçar-se entre les dues terminals mitjançant la llançadora d’autobús gratuïta d’Aena, operativa cada dia i durant les 24 hores.

La futura connexió eliminarà aquest transbordament i permetrà que tant la T1 com la T2 disposin d’estació ferroviària. A la T2, a més, es facilitarà l’intercanvi amb la línia L9 Sud del Metro.

La L9, la connexió que ja uneix les dues terminals

La nova línia ferroviària no substituirà la L9 Sud, sinó que ampliarà les opcions disponibles. El Metro arriba des del 2016 a les estacions Aeroport T1 i Aeroport T2 i connecta les terminals amb Zona Universitària, la Fira de Gran Via i diferents barris de L’Hospitalet i Barcelona.

TMB xifra en uns 30 minuts el recorregut entre l’aeroport i Barcelona i ofereix trens aproximadament cada set minuts. La línia té prop de 20 quilòmetres i 15 estacions en el seu tram sud.

La L9 presenta, però, una diferència important respecte de la futura connexió d’FGC: no arriba directament al centre de Barcelona. Per arribar a zones com la plaça de Catalunya, Sants o el passeig de Gràcia cal fer transbordament a altres línies de Metro, Rodalies o FGC. La futura línia aeroportuària s’orientarà precisament a oferir una connexió ferroviària ràpida i directa amb els grans nodes urbans i metropolitans.

Autobusos des de Barcelona i el Baix Llobregat

L’autobús continuarà tenint un paper essencial, especialment per als municipis pròxims a l’aeroport. El servei més conegut és l’Aerobús, que connecta les terminals T1 i T2 amb el centre de Barcelona mitjançant línies diferenciades i amb parada en punts estratègics de la ciutat. A aquest servei s’hi suma la línia 46 de TMB entre la plaça d’Espanya i l’aeroport, a més de les connexions nocturnes amb Barcelona i L’Hospitalet.

La xarxa metropolitana permet també accedir directament des de diferents municipis del Baix Llobregat. La L77 enllaça Sant Joan Despí i Gavà passant per Cornellà, Sant Boi i el Prat, amb parades al recinte aeroportuari.

Les línies PR2 i PR3 comuniquen l’estació ferroviària i el nucli urbà del Prat amb diferents àrees de l’aeroport, inclòs l’entorn dels hangars i el parc aeronàutic mitjançant parades a demanda.

El conjunt de serveis permet arribar a l’aeroport des de municipis com Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Boi, Cornellà, Sant Joan Despí, el Prat i L’Hospitalet sense necessitat de passar primer pel centre de Barcelona. L’oferta es completa amb autobusos interurbans cap a altres poblacions catalanes i serveis de llarg recorregut.

Taxi i plataformes VTC

Les terminals mantenen parades oficials de taxi davant de les àrees d’arribades de la T1 i dels diferents mòduls de la T2. Aena recorda que els taxis autoritzats a l’àrea de Barcelona són els vehicles negres i grocs i que les parades estan senyalitzades i organitzades per atendre les arribades de passatgers.

Les plataformes de vehicles amb conductor també disposen de zones específiques. Els viatgers que sol·liciten un VTC han de dirigir-se als punts d’estacionament habilitats a cada terminal per trobar-se amb el conductor, en lloc d’utilitzar les parades reservades al taxi.

L’entrada en funcionament del tren d’FGC augmentarà la competència entre les diferents alternatives i oferirà una opció especialment atractiva per als passatgers que es dirigeixin a Barcelona en hores de congestió viària.

Canvis als aparcaments de la T1

L’obertura de la nova estació coincidirà amb altres modificacions en la mobilitat interna de l’aeroport. La novetat més recent és la reorganització del Parking Express de la T1, anunciada per Aena a finals de juliol.

L’espai s’ha dividit en dues zones. Una està reservada exclusivament per deixar o recollir passatgers sense que el conductor abandoni el vehicle. La segona permet estacionar durant un màxim de dues hores. L’objectiu és evitar que els automòbils aturats durant més temps bloquegin l’àrea d’accés immediat a la terminal i agilitzar la circulació en els moments de més afluència.

Aena manté, a més, l’aparcament general de la T1, connectat directament amb la terminal, les modalitats preferent i VIP, espais per a motocicletes i estacionaments associats a la T2. La zona VIP va ser renovada amb un nou punt de recepció més pròxim a la terminal i dotat de carregadors per a vehicles elèctrics.

Entre les actuacions en preparació figura també la renaturalització de l’antic aparcament d’autobusos i de l’antiga graella de taxis de la T1, una intervenció vinculada a la reorganització dels accessos terrestres i de l’espai situat davant de la terminal.

Una estació encara pendent de proves i autoritzacions

L’obra acabada obre el compte enrere, però la inauguració dependrà ara del resultat de les proves ferroviàries, la formació del personal, la disponibilitat del material mòbil i les autoritzacions de seguretat.

Quan entri en servei, l’estació de la T1 corregirà una de les principals anomalies del sistema de transport de l’aeroport: la terminal que concentra una part majoritària del trànsit aeri disposa actualment de Metro, autobús, taxi i VTC, però no de connexió directa amb la xarxa ferroviària convencional.

L’arribada d’FGC no eliminarà cap d’aquestes opcions. Les convertirà en peces d’un sistema més ampli en què els passatgers podran escollir entre la rapidesa del nou tren, la capil·laritat de la L9, les connexions locals dels autobusos i la flexibilitat del taxi, els VTC i el vehicle privat. El gran repte serà que totes funcionin de manera coordinada i que l’aeroport deixi de dependre en tanta mesura dels accessos per carretera.