Hi va haver un temps en què circular per l’autovia de Castelldefels significava travessar una llarga successió de càmpings. Entre el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels s’estenien desenes de recintes on milers de famílies de l’àrea metropolitana passaven setmanes senceres durant l’estiu. Era una manera econòmica de fer vacances a prop de casa, arran de mar i en contacte amb la natura.

Avui, aquell paisatge pràcticament ha desaparegut. Queden menys càmpings, però els que han resistit han deixat enrere bona part de la imatge popular i austera d’altres dècades per convertir-se en negocis turístics més sofisticats, professionalitzats i rendibles.

Paisatge turístic transformat per la pressió urbana

L’evolució del sector reflecteix els profunds canvis econòmics, urbanístics i ambientals que ha viscut el litoral metropolità de Barcelona. L’expansió immobiliària, el creixement de l’aeroport del Prat i l’enduriment de les normatives mediambientals han anat reduint progressivament l’espai disponible per a aquest tipus d’instal·lacions. Lluny de desaparèixer, però, molts establiments han optat per reinventar-se.

Un dels exemples més representatius és HolaCamp Camping Barcelona, a Gavà. L’establiment manté l’essència del càmping tradicional, però ha incorporat bungalous, piscina i allotjaments pensats per a un turisme que busca comoditat sense assumir el cost d’un hotel. La seva ubicació, a pocs minuts de Barcelona i al costat de la platja, s’ha convertit en un dels seus principals actius.

Guanyar terreny com a alternativa econòmica

El fenomen respon a una tendència clara: l’encariment de l’allotjament turístic a Barcelona i la seva àrea metropolitana ha reforçat la demanda d’alternatives més assequibles. Segons fonts del sector, allotjar-se en un càmping pot costar entre un 30% i un 50% menys que fer-ho en un hotel de categoria mitjana durant la temporada alta. Aquesta diferència ha ampliat el perfil del client.

El càmping ja no atrau només famílies acostumades a viatjar en caravana. També hi arriben parelles joves, turistes internacionals i visitants de cap de setmana que busquen una opció més flexible, propera i econòmica.

La transformació també és visible al Camping Estrella de Mar, a Castelldefels. L’establiment ha renovat les instal·lacions i ha incorporat recentment les anomenades SafariCamp, una fórmula inspirada en el glamping que combina el contacte amb la natura amb comoditats pròpies d’un allotjament hoteler. L’objectiu empresarial és clar: incrementar la despesa mitjana per client i reduir la dependència de la temporada alta.

Del que era tradicional al negoci del glamping

El càmping basat exclusivament en parcel·les resulta avui menys rendible que fa unes dècades. Els nous formats d’allotjament permeten augmentar ingressos i captar visitants que abans descartaven aquest tipus de vacances. El turista europeu, especialment el francès, el neerlandès i l’alemany, manté a més una forta cultura campista que contribueix a donar estabilitat al sector.

Des de l’Associació de Càmpings de Catalunya fa anys que reivindiquen el pes econòmic d’aquesta activitat dins del turisme català. Catalunya concentra una de les xarxes de càmpings més importants d’Europa i el sector genera milers de llocs de treball directes i indirectes, a més d’activitat comercial en municipis costaners i rurals.

En el cas del Baix Llobregat, el càmping aporta un perfil de visitant diferent del turisme urbà convencional: famílies, grups i viatgers de llarga estada que consumeixen en comerços de proximitat i utilitzen serveis locals.

El repte de la seguretat i les zones inundables

El sector, però, també afronta reptes importants. Un dels més sensibles té a veure amb la seguretat i l’adaptació al canvi climàtic. Molts càmpings històrics del litoral català es troben a prop de rieres o en zones potencialment inundables. L’augment dels episodis de pluges torrencials ha obligat a revisar protocols, plans d’emergència i normatives.

La preocupació empresarial ha crescut especialment arran dels debats sobre la la possibilitat d’inundació de determinades instal·lacions turístiques a Catalunya. Les associacions del sector reclamen que cada càmping sigui analitzat de manera individualitzada i alerten que algunes restriccions podrien comprometre la viabilitat econòmica de negocis històrics. Al mateix temps, admeten que l’adaptació climàtica serà imprescindible en els pròxims anys.

Turisme que busca natura i convivència

El debat posa de manifest una contradicció de fons. Els càmpings es presenten sovint com una modalitat turística sostenible i vinculada a l’entorn natural, però molts ocupen espais litorals especialment sensibles des del punt de vista mediambiental. La pressió normativa, previsiblement, anirà en augment.

Tot i això, el sector manté un cert optimisme. La recerca d’experiències més tranquil·les, menys massificades i més vinculades a l’aire lliure afavoreix el creixement d’aquest tipus d’allotjaments. Després de la pandèmia, a més, va augmentar l’interès per les vacances en espais oberts i per les destinacions properes a les grans ciutats.

També hi ha un component cultural que explica la fidelitat dels seus clients. Els usuaris habituals del càmping reivindiquen una filosofia basada en la convivència, la vida comunitària i el contacte quotidià amb la natura. Davant d’un turisme hoteler més estandarditzat, el càmping conserva una dimensió social difícil de reproduir en altres formats.

Filosofia i estil de vida

Aquesta filosofia conviu ara amb una progressiva professionalització del negoci. Els antics càmpings populars del litoral metropolità s’han convertit en empreses turístiques que competeixen en qualitat, serveis i experiència d’usuari. Piscines, restaurants, allotjaments premium i activitats organitzades formen part d’una oferta cada vegada més sofisticada.

L’evolució del Baix Llobregat resumeix, en bona mesura, la transformació del turisme català de les darreres dècades. Allà on abans predominava el turisme familiar de baix cost, avui emergeix un model més diversificat i orientat al valor afegit. El càmping busca posicionar-se com una alternativa intermèdia entre l’hotel i el turisme rural, aprofitant el seu principal avantatge competitiu: la combinació de platja, natura i proximitat immediata amb Barcelona.

Malgrat la desaparició de molts recintes històrics, el sector ha demostrat capacitat d’adaptació. El vell càmping popular de l’autovia de Castelldefels ha donat pas a un model més reduït, més exclusiu i econòmicament més eficient. El seu futur dependrà de la capacitat d’equilibrar rendibilitat, sostenibilitat i seguretat en un dels litorals més pressionats de l’àrea metropolitana.

L’auge del glamping transforma el negoci

L’anomenat glamping, la versió més sofisticada del càmping tradicional, s’ha convertit en una de les principals apostes del sector a Catalunya. Tendes premium, bungalous tematitzats i allotjaments amb serveis similars als d’un hotel permeten augmentar el preu mitjà per client i atreure nous perfils turístics.

Càmpings del Baix Llobregat com l’Estrella de Mar, a Castelldefels, ja han incorporat fórmules d’aquest tipus amb les noves SafariCamp. L’objectiu és competir en experiència més que no pas només en preu i captar visitants que busquen natura sense renunciar a la comoditat.

L’estratègia també respon a motius econòmics. Les parcel·les tradicionals generen menys ingressos i depenen en gran mesura de la temporada alta. En canvi, el glamping permet allargar l’activitat durant més mesos i atreure turisme internacional amb més capacitat de despesa.

El sector considera que aquesta transformació serà clau per garantir la viabilitat futura de molts càmpings metropolitans.