La Comissió Europea selecciona la transformació socioambiental de 36 quilòmetres del riu entre 274 candidatures, mentre la Diputació estén aigües amunt el model de camins fluvials amb les Vies Blaves. El veredicte del jurat es coneixerà la tarda del 14 d’octubre, durant la cerimònia de lliurament dels Premis RegioStars, quan s’anunciaran els guanyadors de les cinc categories i també el vencedor del Premi del Públic. Prèviament, la vigília, el projecte de recuperació socioambiental del Llobregat haurà de defensar la seva candidatura davant del jurat el 13 d’octubre de 2026, durant la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, que se celebrarà a Brussel·les. El veredicte definitiu es farà públic. La votació ciutadana per escollir el Premi del Públic romandrà oberta des del 3 de setembre fins al migdia del 14 d’octubre.

La recuperació socioambiental del riu Llobregat ha situat el principal eix fluvial de la comarca en l’aparador europeu. El projecte impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la participació dels municipis riberencs i el finançament dels fons europeus FEDER, és l’únic representant espanyol entre els finalistes dels Premis RegioStars 2026 en la categoria Una Europa verda.

Única candidatura espanyola entre les 25 iniciatives finalistes

La Comissió Europea ha escollit la candidatura entre 274 projectes presentats. En total, 25 iniciatives han passat a la fase final d’aquests guardons, distribuïdes entre les cinc categories amb què Brussel·les reconeix actuacions finançades per la política europea de cohesió capaces de transformar els seus territoris.

El reconeixement europeu premia una transformació desenvolupada durant anys al llarg de 36 quilòmetres del curs baix del Llobregat. Les actuacions han permès convertir un corredor històricament degradat, condicionat per autopistes, línies ferroviàries, polígons industrials, conduccions i altres grans infraestructures, en un espai de connexió ecològica, paisatgística i social.

El projecte s’ha basat en solucions inspirades en la natura per recuperar sòls i zones degradades, protegir la biodiversitat, reforçar els serveis ecosistèmics i augmentar la resiliència del territori davant dels efectes del canvi climàtic. També ha millorat la xarxa de camins, els accessos des dels nuclis urbans i la integració de les infraestructures que travessen el corredor fluvial.

De riu oblidat a gran parc metropolità

La candidatura culmina un llarg procés de reconciliació entre el Baix Llobregat i un riu que durant bona part del segle XX va ser tractat, primer com a font d’energia i per cobrir les necessitats d’aigua de les colònies industrials i després com a pati del darrere, barrera territorial i canal de pas d’infraestructures.

Des de Martorell fins al delta, les administracions han anat recuperant les ribes mitjançant intervencions successives. En el tram comprès entre Martorell i Sant Andreu de la Barca s’ha treballat especialment en la restauració del paisatge fluvial i en la millora dels accessos des dels municipis pròxims, dins d’un entorn especialment saturat per les xarxes viàries i ferroviàries.

Aigües avall, els projectes han permès crear i enllaçar camins a Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà i el Prat, entre altres municipis. El catàleg d’actuacions de l’AMB inclou recuperacions de fronts fluvials, passarel·les, guals, àrees de descans, restauracions ambientals i millores de la connectivitat entre els espais urbans i naturals.

Entre Sant Joan Despí i el Prat, la recuperació ambiental es va acompanyar de nous itineraris i àrees d’oci, a més d’actuacions per acostar el riu a les poblacions del seu entorn. Aquesta continuïtat ha fet possible recórrer bona part del curs baix a peu o en bicicleta i ha ajudat a superar l’antiga fragmentació de les ribes.

Assignatura pendent per a L’Hospitalet de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat no disposa d’un accés directe ni d’un parc fluvial consolidat a la seva ribera del riu Llobregat, a l’altura de l’Hospital de Bellvitge, ja que el territori històric del seu marge va ser ocupat per grans infraestructures viàries i logístiques, com autovies, vies de tren i la Zona Franca, que actuen com una barrera física i han frenat la connexió per a vianants directa des de la ciutat amb la llera del riu que li dona nom. Tot i que el municipi ha manifestat històricament la voluntat d’obrir-se al riu i forma part de l’àmbit metropolità on l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa la renaturalització de la llera, les actuacions pràctiques de parcs fluvials i passeigs s’han executat en altres municipis amb millors accessos.

Els plans d’integració urbana associats al soterrament i la reforma de la Granvia preveien millorar els camins cap al Llobregat, tot i que la seva execució es presenta complexa perquè està inclosa en el planejament del clúster biotecnològic que es projecta a la zona, al costat d’un parc en l’últim racó agrícola de L’Hospitalet, Can Trabal, que es transformarà en un gran parc metropolità d’unes 28 hectàrees, una mida similar a la del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Aquest projecte verd se situarà al costat de l’Hospital de Bellvitge i el Biopol, i preveu l’inici de les obres cap al 2029.

Rep prop de 2,5 milions de visitants anuals

El resultat de les diferents actuacions realitzades als municipis riberencs és un espai natural que rep actualment prop de 2,5 milions de visites l’any. El riu s’utilitza per passejar, córrer, anar en bicicleta, fer activitats educatives i efectuar treballs de recerca i seguiment de la fauna. La recuperació també ha reforçat una identitat comuna entre municipis que, tot i compartir el Llobregat, durant dècades van viure en bona mesura d’esquena al riu.

La transformació no es limita a les obres executades. L’AMB manté la vegetació, els camins i els elements instal·lats i realitza controls continuats de la qualitat ambiental. Aquesta gestió resulta essencial per compatibilitzar la creixent utilització ciutadana amb la protecció d’un corredor estratègic per a la biodiversitat metropolitana.

Una recuperació que continua aigües amunt

El model desenvolupat a l’àrea metropolitana té continuïtat aigües amunt mitjançant el projecte Vies Blaves Barcelona, promogut per la Diputació de Barcelona. La iniciativa pretén crear un gran sistema d’itineraris per a vianants i ciclistes al costat del Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener, recuperant camins històrics i connectant el medi natural amb els municipis riberencs.

El plantejament inicial situava la Via Blava del Llobregat com un recorregut des de Castellar de n’Hug fins a la desembocadura del Prat, travessant el Berguedà, el Bages, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Les successives revisions del projecte situen actualment el conjunt de les Vies Blaves en més de 250 quilòmetres, repartits entre 48 municipis de set comarques.

La Diputació concep aquests camins no només com una infraestructura recreativa, sinó com una eina de vertebració territorial. L’objectiu és facilitar els desplaçaments a peu i en bicicleta, recuperar elements patrimonials i paisatgístics i generar activitat vinculada al turisme sostenible, l’esport i el coneixement dels entorns fluvials.

El primer tram plenament operatiu s’ha desenvolupat al riu Anoia, amb 19 quilòmetres entre Jorba, Santa Margarida de Montbui, Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt. Aquesta actuació constitueix el primer pas tangible d’una xarxa destinada a connectar els Pirineus amb el delta del Llobregat seguint els cursos fluvials.

Votació popular a partir del 3 de setembre

La condició de finalista permetrà al projecte metropolità participar en la ronda definitiva dels RegioStars. Les candidatures hauran de presentar els seus resultats davant del jurat i el públic el 13 d’octubre, durant la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, a Brussel·les. A més del premi concedit pel jurat, hi haurà un guardó del públic. La votació ciutadana s’obrirà el 3 de setembre i romandrà activa fins al 14 d’octubre al migdia. Per exercir el vot, cal entrar a la pàgina web oficial dels premis: https://ec.europa.eu/regional_policy/projects/regio-stars-awards_en

La candidatura europea reconeix, en definitiva, una transformació física i també cultural. El Llobregat ha passat de ser una frontera degradada entre municipis a convertir-se en el fil verd que els connecta. La prolongació d’aquest model mitjançant les Vies Blaves reforça ara una visió territorial de més abast: recuperar el riu des del seu naixement fins al mar i convertir-lo en una columna vertebral ambiental, social i paisatgística de la província de Barcelona.