David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Roser Brosed, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Sergi Busquets i Falgàs Marco afronten l’últim any de mandat amb el repte de convertir una alcaldia heretada o pactada en una legitimitat directa a les urnes el maig de 2027. Són 10 alcaldes a un terç dels municipis del territori Llobregat que es tenen que donar a conèixer per obtenir el recolzament dels seus veïns. 

La cursa cap a les eleccions municipals de maig de 2027 ja ha començat al territori Llobregat. Encara no se sap quin diumenge seran convocats els comicis a tot l’Estat —si el 23 o el 30 de maig—, però els partits ja ultimen l’elecció dels seus candidats i preparen unes campanyes que aniran guanyant intensitat a mesura que s’acosti la cita electoral.

En les properes setmanes i mesos, alcaldes, alcaldesses i aspirants multiplicaran la seva presència al carrer, a les entitats, als actes públics i a les inauguracions. La maquinària electoral es posarà en marxa amb una pregunta de fons especialment rellevant en alguns municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet: què passarà amb els alcaldes i alcaldesses que han arribat al càrrec a mig mandat i que el 2027 s’enfrontaran per primera vegada al veredicte directe de les urnes?

És el cas de David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Roser Brosed, Jordi Busquets i Falgàs Marco. Tots ells afronten l’últim tram del mandat amb un repte polític compartit: transformar una alcaldia heretada, pactada o fruit d’un relleu intern en una legitimitat electoral pròpia.

El PSC escalfa motors

El PSC és el partit que més relleus acumula en aquesta fotografia municipal. Els socialistes han activat un pla de formació i preparació política orientat a consolidar el seu projecte en el territori, especialment entre càrrecs orgànics i institucionals. El programa s’estructura en dos grans àmbits: d’una banda, la comunicació i els mecanismes operatius de les campanyes electorals; de l’altra, les polítiques municipals i l’estratègia institucional que desenvolupa el Govern encapçalat per Salvador Illa.

El pes del PSC al territori Llobregat no s’explica només pels ajuntaments. També passa per institucions de representació indirecta però amb una incidència molt directa en la vida quotidiana dels ciutadans. La Diputació de Barcelona està presidida per l’alcaldessa de Sant Boi, la socialista Lluïsa Moret, també número dos de Salvador Illa fora de la Generalitat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té com a vicepresident executiu l’alcalde socialista de Cornellà, Antonio Balmón, el batlle amb més anys en el càrrec de la comarca. I el Consell Comarcal del Baix Llobregat està presidit per Eva Martínez, alcaldessa socialista de Vallirana.

Aquesta xarxa municipal i supramunicipal situa el PSC en una posició de força, però també l’obliga a revalidar una hegemonia que arriba a les municipals de 2027 en un escenari més fragmentat i incert.

El compte enrere cap al 2027

Les eleccions municipals de maig de 2027 tindran una dimensió singular al Baix Llobregat i l’Hospitalet. No només mesuraran la fortalesa històrica del PSC en un dels seus territoris clau, ni la capacitat de resistència dels Comuns, Junts i ERC en els seus actuals espais de poder. També posaran a prova un grup d’alcaldes i alcaldesses que no van guanyar les eleccions de 2023 com a caps de llista i que han arribat a l’alcaldia durant el mandat.

En alguns casos, els relleus s’han produït per la sortida d’alcaldes veterans cap a càrrecs a la Generalitat, al Parlament o a empreses públiques. En altres, han estat conseqüència de pactes de mandat, alternances acordades o decisions internes dels partits. El resultat és una constel·lació de nous lideratges locals que arriben al darrer any amb una doble missió: governar el municipi i construir una candidatura pròpia.

PSC continua sent la força hegemònica

Són alcaldies de continuïtat, però amb una diferència política decisiva. El 2027 hauran de sotmetre’s per primera vegada al vot directe dels veïns i veïnes. Entre els socialistes hi ha David Quirós, a l’Hospitalet; Eduard Sanz, a Esplugues; Olga Morales, a Viladecans; Juan Jurado Bracero, a Esparreguera; i Montse Canas, a Cervelló. També hi ha Alba Bou, dels Comuns, al Prat de Llobregat; i dos alcaldes vinculats a Junts: Jordi Pérez Condeminas, a Sant Climent de Llobregat, i Falgàs Marco, a Torrelles de Llobregat.

La batalla electoral partirà d’una evidència: el PSC continua sent la força hegemònica del territori Llobregat. Però aquesta posició haurà de ser revalidada en un context més obert, amb la dreta i l’extrema dreta en creixement, ERC debilitada respecte d’etapes anteriors, Junts intentant preservar les seves alcaldies amb Carles Puigdemont a Waterloo i els Comuns defensant places estratègiques com el Prat.

Quirós, la successió més simbòlica del PSC metropolità

El relleu de més pes demogràfic i polític és el de David Quirós a l’Hospitalet. El socialista va prendre possessió com a alcalde el 15 de juny de 2024, després de la renúncia de Núria Marín, que havia governat la segona ciutat de Catalunya durant 16 anys. La seva arribada va obrir una nova etapa en una plaça clau per al PSC metropolità i per a l’anomenat cinturó vermell.

Quirós no parteix de zero. Procedeix del nucli del govern municipal i va arribar a l’alcaldia com a relleu natural de Marín. Però el 2027 haurà de demostrar si és capaç de convertir una successió ordenada en un lideratge propi.

El repte és especialment complex. El PSC governa l’Hospitalet en minoria, amb 13 regidors d’un total de 27, i la ciutat concentra alguns dels debats més sensibles del proper cicle municipal: habitatge, seguretat, transformació urbana, pressió migratòria, matrícula viva a les escoles, densitat extrema i desgast de dècades d’hegemonia socialista.

A més, la presència significativa de població migrant converteix l’Hospitalet en un escenari especialment sensible davant l’eventual creixement de l’extrema dreta. Després de la consolidació de Vox al municipi amb tres regidors, també s’hi presentarà l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana, que ja ha escollit candidat, un exconvergent.

En la seva investidura, Quirós va prometre un gran pacte per l’Hospitalet 2030-2050 i va situar entre les seves prioritats la cohesió urbana, els serveis públics, la convivència, la seguretat i la rehabilitació dels barris. Però la campanya del 2027 no es jugarà només en els grans projectes, sinó també en la percepció quotidiana dels barris. L’oposició ja no discutirà únicament l’herència de Marín, sinó la capacitat del nou alcalde per donar resposta als problemes que ell mateix ha assumit com a propis.

Eduard Sanz, continuïtat socialista després de Pilar Díaz

A Esplugues de Llobregat, el relleu socialista va arribar amb Eduard Sanz, fins aleshores primer tinent d’alcaldia i figura central del govern municipal. Sanz va substituir Pilar Díaz, que va deixar l’alcaldia després de ser nomenada delegada del Govern a les comarques de Barcelona.

El nou alcalde hereta una ciutat amb una llarga estabilitat socialista, però també amb un electorat exigent i amb debats urbans de fons: habitatge, transformació de l’espai públic, serveis, equipaments i cohesió social.

La seva fortalesa és la continuïtat de gestió. La seva feblesa pot ser, precisament, la mateixa: que la ciutadania el percebi més com un hereu que no pas com l’impulsor d’una nova etapa. Sanz afronta l’últim any de mandat amb la necessitat de guanyar visibilitat pròpia i demostrar que la substitució de Pilar Díaz no ha estat només un relleu administratiu.

Les municipals de 2027 seran la seva primera revàlida directa com a alcaldable i mesuraran fins a quin punt el PSC conserva intacte el seu arrelament en una ciutat on la marca socialista ha mantingut històricament una posició dominant

Olga Morales, la primera alcaldessa de Viladecans

El cas d’Olga Morales a Viladecans combina continuïtat política i renovació simbòlica. Morales va ser escollida per rellevar l’històric Carles Ruiz, després de 19 anys al capdavant de l’Ajuntament, i es va convertir en la primera alcaldessa de la ciutat.

La nova alcaldessa prové del mateix govern municipal i va assumir la vara de comandament amb un perfil vinculat a les polítiques socials, la sostenibilitat, els serveis a la ciutadania i la mirada comunitària. El seu repte serà mantenir el capital polític acumulat per Ruiz durant gairebé dues dècades sense quedar atrapada en una comparació permanent amb el seu antecessor.

Viladecans serà una de les proves més interessants del relleu socialista. Morales té a favor l’estabilitat del bloc de govern i la continuïtat d’un projecte consolidat. En contra, hi té el desgast inevitable d’una etapa llarga i la necessitat d’acreditar un lideratge propi en una ciutat que ha canviat socialment i econòmicament.

El 2027 no n’hi haurà prou amb administrar el llegat. Morales haurà de demanar la confiança directa dels veïns i veïnes com a cap visible del projecte socialista.

Juan Jurado Bracero i l’ombra del cas Rivas a Esparreguera

A Esparreguera, el PSC també arriba a la recta final del mandat amb un alcalde que haurà d’examinar-se per primera vegada davant les urnes com a cap visible del projecte socialista. Juan Jurado Bracero va ser escollit alcalde el setembre de 2024, en substitució d’Eduard Rivas, que va deixar el càrrec per incorporar-se al nucli de confiança del president de la Generalitat, Salvador Illa, com a cap de gabinet.

El relleu, però, arriba ara condicionat per una derivada judicial amb possible lectura política de cara al 2027. Rivas, alcalde d’Esparreguera entre 2015 i 2024, està sent investigat en una causa sobre presumptes irregularitats en contractes municipals durant la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament. La investigació, instruïda per un jutjat de Martorell i encara sota secret de sumari, se centra en contractes o convenis vinculats a la Fundació per a la Inclusió Laboral d’Esparreguera.

La situació no afecta directament Juan Jurado en termes judicials, però sí que condiciona el context polític en què el nou alcalde haurà de construir la seva candidatura. Jurado hereta una etapa llarga encapçalada per Rivas i arriba al 2027 amb el repte de consolidar un perfil propi, defensar la gestió socialista i evitar que la successió quedi marcada pel soroll judicial al voltant del seu antecessor.

La seva investidura es va produir amb els vots favorables del PSC i d’ERC, una majoria que li va permetre assumir l’alcaldia en un context de continuïtat institucional. Fins aleshores, Jurado havia estat primer tinent d’alcaldia i formava part del nucli del govern municipal. El seu avantatge és el coneixement intern de l’Ajuntament. El seu desafiament, demostrar que no és només la prolongació d’Eduard Rivas, sinó l’inici d’una etapa pròpia.

Per al PSC, Esparreguera es converteix en una peça especialment sensible dins del mapa de relleus municipals. Si Jurado surt reforçat el 2027, els socialistes podran presentar el canvi com una transició superada. Si el cas Rivas pesa en campanya, l’oposició tindrà un flanc per qüestionar no només la gestió anterior, sinó també la continuïtat del projecte socialista al municipi.

Montse Canas, primera alcaldessa de Cervelló

A Cervelló, el PSC afrontarà les municipals de 2027 amb una alcaldessa que haurà de passar per primera vegada per les urnes com a cap de cartell. Montse Canas va ser investida alcaldessa el 27 de setembre de 2024, després de la renúncia de José Ignacio Aparicio, que va deixar el càrrec en ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Fins aleshores, Canas era la primera tinenta d’alcaldia i formava part del nucli del govern municipal.

La seva arribada a l’alcaldia va tenir també un component simbòlic: Canas es va convertir en la primera alcaldessa de Cervelló des de la recuperació de la democràcia. Va ser investida amb els sis vots del seu grup municipal, M’estimo Cervelló-PSC, i en el seu primer discurs va reivindicar un govern basat en el diàleg, l’escolta i la recerca de punts de trobada.

El cas de Cervelló s’inscriu en la mateixa lògica de renovació socialista que travessa altres municipis del Baix Llobregat. Com Quirós, Sanz, Morales i Jurado, Canas hereta una alcaldia governada durant anys per un dirigent del PSC i haurà de demostrar el 2027 que pot convertir la continuïtat institucional en lideratge propi.

El seu marge temporal serà similar al d’altres relleus del 2024: una mica més de dos anys per consolidar perfil, gestió i relat abans d’enfrontar-se al vot directe dels veïns.

Roser Brosed, el repte de consolidar el PSC a Sant Esteve Sesrovires

A Sant Esteve Sesrovires, Roser Brosed s’incorpora també a la llista d’alcaldesses socialistes que hauran de passar per primera vegada pel veredicte directe de les urnes com a caps visibles del seu projecte municipal, després que el 25 d’octubre passat Enric Carbonell Jorba abandonés l’alcaldia, on ha estat vint anys. Brosed ho fa amb un missatge de continuïtat, però també de reivindicació d’un perfil propi al capdavant de l’Ajuntament. La candidata assegura que afronta el repte “amb la il·lusió i l’empenta necessàries” i afirma que té “ganes de seguir millorant la vida dels veïns i veïnes”. 

Brosed defensa que el projecte que lidera “va molt més enllà de les sigles del PSC” i el defineix com una proposta “feta des del poble i per al poble”. En aquest relat, l’alcaldessa intenta situar-se no només com a representant d’una marca política forta al Baix Llobregat, sinó com a expressió d’un municipalisme de proximitat arrelat a Sant Esteve Sesrovires.

La seva principal carta de presentació serà la gestió. Segons ha remarcat, doncs afirma que el govern municipal ja ha executat el 75% del Pla d’Acció Municipal aprovat a l’inici del mandat. Entre les actuacions impulsades, va destacar la construcció d’habitatge social, el suport al teixit empresarial, el reforç de la seguretat i de les infraestructures, les polítiques destinades a la infància i l’adolescència, la transformació energètica i la consolidació dels mecanismes de participació ciutadana.

El 2027, però, Brosed haurà de transformar el suport intern del PSC i la gestió de mandat en una majoria electoral pròpia. Com la resta de relleus socialistes del territori, el seu repte serà demostrar que la continuïtat institucional pot convertir-se en lideratge polític directe davant els veïns i veïnes.

Alba Bou, l’examen dels Comuns al seu principal bastió català

Al Prat de Llobregat, Alba Bou va prendre el relleu de Lluís Mijoler el 16 de gener de 2025 i es va convertir en la primera dona que encapçala el govern municipal de la ciutat. El canvi es va produir després que Mijoler optés per centrar-se en la seva activitat com a diputat al Parlament, en aplicació del codi ètic dels Comuns sobre l’acumulació de càrrecs.

El Prat és molt més que una alcaldia local per als Comuns. Després de la pèrdua de Barcelona, s’ha convertit en el seu principal bastió municipal a Catalunya. Per això, la candidatura de Bou el 2027 tindrà una lectura metropolitana i nacional: mesurarà la capacitat dels Comuns per conservar poder institucional en un moment de fragmentació de l’esquerra i de pressió creixent sobre els seus espais tradicionals.

Bou arriba amb un perfil marcat per l’urbanisme, l’habitatge i la defensa del territori. El seu mandat està travessat pel debat sobre l’ampliació de l’aeroport, la protecció del delta del Llobregat i el model de ciutat. En aquest terreny, l’alcaldessa intentarà presentar-se com a garantia de continuïtat en una línia ecologista i municipalista, però haurà de demostrar que pot mobilitzar per ella mateixa un electorat acostumat a lideratges forts.

Jordi Pérez Condeminas i el relleu intern de Junts a Sant Climent

A Sant Climent de Llobregat, Jordi Pérez Condeminas va assumir l’alcaldia el febrer de 2026 després de la renúncia d’Isidre Sierra, també de Junts. Pérez Condeminas va prendre la vara d’alcalde en un relleu pactat i consensuat amb el seu antecessor dins del mateix grup municipal.

El seu cas té una particularitat clara: amb prou feines tindrà poc més d’un any per consolidar-se abans de les municipals de 2027. És un dels relleus més recents i, per tant, un dels que afronta amb menys marge la construcció d’un perfil públic propi.

Sant Climent no té el pes demogràfic de l’Hospitalet, Viladecans o el Prat, però sí un valor polític rellevant per a Junts al Baix Llobregat. El partit necessita preservar les seves alcaldies en un context difícil, marcat per la competència dins de l’independentisme local, l’erosió de l’espai postconvergent i la irrupció d’Aliança Catalana en alguns municipis. Pérez Condeminas haurà de presentar-se com a garantia de continuïtat de Junts, però també com un alcalde capaç de normalitzar la institució i projectar futur.

Falgàs Marco, alcaldia compartida i prova final a Torrelles

A Torrelles de Llobregat, Falgàs Marco va accedir a l’alcaldia el 18 de setembre de 2025 en compliment de l’acord de govern entre CATorrelles i Junts per Torrelles. El pacte establia una alcaldia compartida: Joan Juncà ocuparia el càrrec durant 27 mesos i Marco assumiria la segona part del mandat.

El seu cas és diferent del dels relleus provocats per renúncies o nomenaments externs. A Torrelles, el canvi formava part de l’arquitectura del pacte municipal des de l’inici del mandat. Però el repte electoral és semblant: Marco haurà d’arribar al 2027 amb una imatge d’alcaldessa consolidada i no només com la segona part d’una alternança pactada.

L’alcaldessa afronta l’últim tram amb la dificultat afegida dels governs compartits: capitalitzar la gestió pròpia sense trencar el relat d’estabilitat que va justificar l’acord. A les urnes, l’electorat decidirà si premia la fórmula d’alternança o si la interpreta com una solució de mandat que no necessàriament garanteix continuïtat.
 

Sergi Busquets, nou alcalde de Castellví de Rosanes en substitució d’Adrià Camino

Sergi Busquets Lara va prendre possessió com a nou alcalde de Castellví en el ple extraordinari del 30 de juny passat substituint Adrià Camino. L’elecció de l’alcaldia es va fer en votació secreta i es van postular Sergi Busquets, d’Endavant Castellví, i Vicky Castellanos, de Junts per Castellví-CP. Busquets va ser escollit alcalde amb majoria absoluta (vuit vots d’onze totals) i va rebre la vara de comandament de mans de Camino.

En el seu primer discurs com a alcalde, Busquets va destacar que “totes les meves feines han anat dedicades a la gent, a millorar la seva vida, a que siguin més felices”. Ha afegit la “responsabilitat“, però també “l’oportunitat” d’aquesta nova etapa en el mateix sentit, el de treballar per la gent, “per 2.172 persones, exactament”. També va dir: “No dubteu de les ganes, de l’esforç, de la feina que posaré per aconseguir millorar la vida de tots els veïns i veïnes d’aquest municipi”. 

Una revàlida dins la gran batalla del Baix i l’Hospitalet

Aquests vuit casos formen part d’una fotografia electoral més àmplia. El maig de 2027 serà una cita clau per comprovar si el PSC manté la seva hegemonia històrica al territori Llobregat i si la resta de forces —PP, Comuns, Junts i ERC— aconsegueixen sostenir les seves posicions. També permetrà mesurar la consolidació de Vox i la possible irrupció d’Aliança Catalana en municipis del cinturó vermell, amb l’Hospitalet com un dels escenaris més simbòlics.

La clau política és que aquests alcaldes i alcaldesses no només defensaran una gestió. També defensaran una legitimitat. Fins ara han governat per la força dels pactes, de la majoria heretada o de la continuïtat dels seus grups municipals. El 2027 hauran de transformar aquesta legitimitat institucional en legitimitat electoral.

Per al PSC, la prova afecta ara sis peces rellevants: l’Hospitalet, Esplugues, Viladecans, Esparreguera, Cervelló i Sant Esteve Sesrovires. Si Quirós, Sanz, Morales, Jurado, Canas i Brosed surten reforçats, els socialistes podran presentar els seus relleus com una renovació ordenada de lideratges. Si pateixen, s’obrirà el debat sobre el desgast d’una hegemonia prolongada i sobre la dificultat de substituir alcaldes i alcaldesses amb molts anys d’implantació.

Per als Comuns, el Prat serà una batalla estratègica. Alba Bou haurà de conservar una alcaldia que funciona com a símbol de resistència municipalista i ecologista. Per a Junts, Sant Climent i Torrelles seran termòmetres de la seva capacitat per retenir poder local en un territori on no parteix com a força majoritària i on l’independentisme encara es pot fragmentar més.

La campanya s’anirà escalfant progressivament durant els propers mesos. Arribaran inauguracions, anuncis, presència a les entitats, balanços de mandat i promeses de futur. Però en aquests deu municipis hi haurà una pregunta afegida: si els qui van rebre la vara de comandament a mig camí aconseguiran que ara siguin els veïns i veïnes qui els en lliurin una de pròpia.