Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, publicació que els lectors d’aquest digital poden descarregar-se gratuïtament en aquest enllaç Estiu al Baix configura un monogràfic sobre el Baix Llobregat i l’Hospitalet com a territori clau de l’Any Gaudí 2026 i de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La publicació que apareixerà en edició impresa el 30 de juny, i del que aquest text és el pròleg, reivindica una mirada metropolitana que va més enllà de Barcelona i situa el sud de la gran ciutat com a escenari essencial del modernisme, l’arquitectura industrial, el patrimoni romà i la creació contemporània. La fotografia que encapçala aquesta informació assenyala com la pràctica del ciclisme es veurà potenciada enguany amb el pas del Tour de França per la comarca del 4 al 6 de juliol.

La Cripta de la Colònia Güell apareix com el gran eix del relat, al ser símbol emocional de la comarca, obra inacabada de Gaudí i peça fonamental per entendre la seva evolució arquitectònica. Al seu voltant, els reportatges recuperen la figura d’Eusebi Güell a través d’una entrevista a la besneta del gran mecenes del genial arquitecte; el paper de La Rajoleta d’Esplugues en la ceràmica modernista, el llegat de Jujol a Sant Joan Despí, el patrimoni de Sant Feliu, Cornellà i Sant Boi, i la restauració del Pont del Diable de Martorell.

El conjunt planteja també una lectura turística i cultural del territori. El Baix Llobregat es presenta com una alternativa de proximitat, sostenible i menys massificada, amb rutes patrimonials, espais singulars i una identitat arquitectònica pròpia. En aquest context, l’Hospitalet i la comarca es reivindiquen com a cocapital metropolitana de l’arquitectura, capaç d’unir memòria, innovació urbana i futur.

amBAIXadors d’una identitat pròpia

El capítol d’amBAIXadors retrata un territori en plena transformació, entre la potència industrial, la memòria local i l’emergència de nous referents culturals, científics i socials. L’automoció torna a ocupar un paper central, amb Martorell com a eix de la nova etapa elèctrica de SEAT-CUPRA i la reactivació de l’antiga Nissan a la Zona Franca sota la marca Ebro, amb la xinesa Chery instal·lada a Cornellà.

El territori projecta també talent propi amb noms com Patricia Aymà, premiada per la Fundació Princesa de Girona pels seus bioplàstics; Roser Bastida, seleccionada per a una missió anàloga a Mart; o Ferran Adrià, la revolució gastronòmica del qual farà el salt internacional amb la sèrie Gènesi. La secció mira, a més, cap a la memòria a través d’historiadors que expliquen les últimes masies de l’Hospitalet, les lluites veïnals, la transició policial, les dones antifeixistes de la Guerra Civil o el debat sobre el creixement urbà. Al costat d’això, la cultura local guanya protagonisme amb referents de la literatura, el cinema, la gastronomia, l’art amb vi, el terror amb perspectiva de gènere i les noves iniciatives solidàries.

El resultat és una mirada coral a un territori que ja no s’explica només com a perifèria de Barcelona, sinó com un espai amb identitat pròpia: industrial, creatiu, feminista, divers i capaç de generar projectes amb impacte metropolità i internacional.

Rebost i paladar

El capítol de Gastronomia reivindica el Baix Llobregat com a rebost metropolità, amb el Parc Agrari com a gran protagonista: un espai fèrtil, envoltat d’infraestructures i pressió urbana, que continua proveint Barcelona de producte fresc, però que afronta amenaces decisives com la falta de relleu generacional i la dificultat de fer rendible el treball al camp.

La comarca s’explica a través de productes singulars com l’espàrrec blanc de Gavà, la carxofa del Prat, el Pota Blava, el porro del Baix i els olis de l’entorn de Montserrat. Tots funcionen com alguna cosa més que aliments: són símbols de territori, memòria agrícola i orgull municipal. La restauració es converteix en aliada d’aquesta defensa del producte local, amb la xarxa Sabors de l’Horta i els seus 38 establiments com a exemple de cuina de proximitat vinculada al ritme de la terra.

Castelldefels, capital gastronòmica

Castelldefels es converteix aquest estiu en capital gastronòmica espanyola amb la primera edició de The Food Capitals Summit, que reuneix delegacions de 27 ciutats de 20 països i ret homenatge a Ferran Adrià amb una estrella al passeig marítim del municipi on va començar com a rentaplats. El bloc es completa amb noves realitats: l’Hospitalet guanya pes en la formació culinària amb el Barcelona Culinary Hub by Martín Berasategui; Esparreguera destaca en la pastisseria creativa inspirada en Gaudí, i la cuina argentina es consolida com una oferta plenament integrada en el consum local.

També hi ha una mirada social: L’Eskella, a Sant Vicenç dels Horts, mostra com el relleu generacional pot recuperar espais comunitaris històrics, mentre el reportatge sobre la celiaquia denuncia el sobrecost econòmic i emocional de viure sense gluten. En conjunt, el capítol presenta un Baix Llobregat que es menja, es cultiva i es defensa.

Destinació de natura de proximitat

Aquest monogràfic mostra, a més, que el Baix Llobregat és una gran destinació de proximitat per a l’estiu metropolità. Platges, parcs, municipis, hotels, comerç, gastronomia i patrimoni conformen una oferta diversa que reivindica el territori com alguna cosa més que la perifèria de Barcelona.

El litoral és un dels eixos principals, amb platges cada vegada més utilitzades com a refugi social i climàtic, però també més vulnerables als temporals, la pèrdua de sorra i la pressió ambiental. Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat apareixen com a espais on conviuen bany, esport, natura i turisme familiar. La natura guanya protagonisme amb els parcs metropolitans, Collserola, el Delta del Llobregat i el Parc Agrari, entesos ja com a infraestructures verdes essencials davant la calor, la massificació i el canvi climàtic.

Escapades sostenibles amb FGC

Estiu al Baix 2026 recorre també municipis connectats per la línia Llobregat de FGC, com Cornellà, Sant Boi, Sant Just, Sant Vicenç dels Horts o Pallejà, convertits en propostes d’escapada curta gràcies al seu patrimoni, les seves rutes urbanes, la seva gastronomia i la seva connexió en transport públic.

Alhora, la comarca es mostra com un territori en transformació econòmica: nous hotels a Esplugues, glamping al litoral, centres comercials renovats, l’aeroport convertit en gran espai de consum i el Port de Barcelona com a laboratori d’innovació ambiental. El Baix Llobregat es dibuixa així com a destinació propera, refugi verd, espai d’oci, pol comercial i nova centralitat metropolitana.

Destinacions de cinema i luxe hoteler

La publicació també aborda el pes turístic, audiovisual i econòmic creixent del territori. El litoral de Gavà, Castelldefels, Viladecans i el Prat es presenta com a nova façana mediterrània de Barcelona: més exclusiva, més ben connectada amb l’aeroport i capaç d’atreure inversions hoteleres de luxe, com el futur Hotel Club de Mar a Gavà Mar.

Al mateix temps, el Baix Llobregat es consolida com a plató audiovisual. Castelldefels projecta una imatge lligada a l’estiu i al cinema; el Prat reforça el seu paper com a escenari de produccions nacionals i internacionals; Cornellà acull el rodatge d’El director, i l’Hospitalet apareix a Hermanos, la nova pel·lícula de les germanes Rodríguez Colás sobre joventut, perifèria, migració i identitat. La mirada patrimonial es completa amb el documental Camí Ral. La ruta oblidada, que recupera una antiga via de connexió entre Barcelona, el Baix Llobregat i el sud de Catalunya com a oportunitat per al senderisme, el turisme de proximitat i l’autoestima territorial.

Protagonisme esportiu

En Esports, el Baix Llobregat i l’Hospitalet apareixen com un territori on l’esport es converteix en motor d’identitat, mobilitat i projecció metropolitana. La bicicleta és el gran fil conductor: el pas del Tour de França 2026 situa la comarca a l’aparador internacional i reforça el seu potencial com a destinació cicloturista, amb rutes que connecten riu, litoral, Garraf, Collserola i Montserrat. L’aposta per la mobilitat sostenible es completa amb noves infraestructures, com el carril bici que unirà Esplugues amb Barcelona per la Diagonal, integrat en una xarxa Bicivia que aspira a superar els 550 quilòmetres metropolitans.

El bloc esportiu reivindica també equipaments estratègics. El Canal Olímpic de Castelldefels es consolida com a espai obert a esportistes d’elit, escolars, famílies i empreses, mentre el RCD Espanyol impulsa a Cornellà-el Prat el Club 1900 per convertir el futbol en plataforma de relacions empresarials i socials.

L’estiu també és formatiu

En Formació, el territori prioritza l’educació, la innovació i la memòria col·lectiva com a eines de futur. La presència de l’aeroport de Barcelona-el Prat impulsa una oferta educativa vinculada a l’aviació, amb l’Institut Illa dels Banyols del Prat i la Central Escuela Aeronáutica de Sant Boi com a referents en la preparació de nous professionals del sector.

La mirada tecnològica arriba des de l’Hospitalet amb La Florida 6.0, un centre de transformació digital instal·lat al mercat municipal del barri, que combina serveis públics, formació, coworking, Fab-Lab i una gran sala immersiva per combatre la bretxa digital i acostar la innovació a la ciutadania.

El capítol recorda també que la integració laboral de persones amb discapacitat ofereix lliçons valuoses davant l’elevat absentisme laboral. I es completa amb la iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que anima estudiants i investigadors a reconstruir la comarca de 1975 a través de testimonis familiars i memòria històrica, coincidint amb el final del franquisme i el naixement de la consciència democràtica i comarcal.

Reconeixement com a Destinació Turística Intel·ligent

Tal com recorda en una entrevista Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la comarca ha rebut a Fitur el distintiu de Destinació Turística Intel·ligent, atorgat per la Secretaria d’Estat de Turisme, que acredita una estratègia basada en governança, sostenibilitat, accessibilitat, innovació i tecnologia, amb validesa fins al gener de 2028. A això s’hi suma el distintiu de Compromís per a la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona, lliurat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Barcelona a 116 empreses del Baix Llobregat, juntament amb el reconeixement de 111 agents turístics com a Punts d’Informació Turística.

La sostenibilitat ja no apareix com un afegit, sinó com una condició imprescindible per mantenir l’activitat turística sense deteriorar el territori. Aquest enfocament incorpora impacte social, econòmic i mediambiental, especialment necessari en un espai com el Baix Llobregat i l’Hospitalet, on conviuen litoral, espais naturals, activitat firal, hotels, restauració, patrimoni i mobilitat metropolitana.

La intel·ligència artificial obre també una oportunitat per posicionar el territori com a destinació de proximitat. La clau serà que empreses, administracions i mitjans locals generin continguts útils, actualitzats i reconeixibles pels nous sistemes de cerca i recomanació turística basats en IA. Es tracta d’aprofitar les noves tecnologies per consolidar un turisme menys dependent de la massificació, més lligat al calendari local, al producte de proximitat, a la mobilitat metropolitana, al descans, la cultura i les experiències personalitzades de curta distància.

Turisme amb relat propi

El principal risc turístic no és només ambiental, sinó també la pèrdua d’identitat. Una destinació pot degradar-se sense destruir-se físicament si banalitza la seva cultura, converteix el seu territori en decorat i redueix la comunitat local a un element secundari. Per això defensem el territori Llobregat com a destinació d’un turisme de proximitat que no homogeneïtzi la metròpolis, sinó que posi en valor les seves singularitats: pobles amb memòria agrícola, ciutats amb patrimoni industrial, espais naturals, festes populars, comerç local, mercats, gastronomia d’arrel i relats veïnals.

El Baix Llobregat i l’Hospitalet no necessiten assemblar-se a altres destinacions, sinó explicar millor el que ja són. Cada municipi necessita un relat propi, basat en la combinació de litoral metropolità, Delta del Llobregat, Fira Gran Via, aeroport, gastronomia, patrimoni industrial, espais naturals, comerç local i proximitat amb Barcelona.

El paper de mitjans com nextllobregat.cat

Aquí resulta decisiu el paper de mitjans com nextllobregat.cat i de l’edició anual d’aquest monogràfic, Estiu al Baix Next Llobregat, útils per visibilitzar recursos que sovint queden fora dels grans relats centrats en Barcelona. Davant la necessitat de diversificar i desestacionalitzar el turisme de la capital, els municipis del sud ofereixen rutes culturals, fires, festes locals, activitats esportives, espais naturals, platges urbanes, propostes gastronòmiques i turisme de negocis durant tot l’any.
El repte és reforçar una identitat turística pròpia: no com a perifèria de Barcelona, sinó com un territori amb atractius singulars, ben comunicat, divers i amb capacitat per generar activitat econòmica si sap comunicar millor els seus valors. En aquesta tasca ens hi trobarà a nextllobregat.cat.