Gaudí i l’art d’imaginar l’impossible
L’elecció de Casa Vicens no és casual. L’edifici, que es presenta a si mateix com “la primera casa de Gaudí”, constitueix un dels primers manifestos del llenguatge arquitectònic del creador de la Sagrada Família i un espai on ja s’aprecia una de les seves principals obsessions: convertir la natura en arquitectura.
Aquest principi connecta de manera natural amb l’univers de Kurios. L’espectacle està construït al voltant d’un inventor —el Buscador— que habita un món mecànic i s’atreveix a alterar les lleis del temps, de l’espai i de la dimensió. En el seu gabinet de meravelles, l’aparició de personatges procedents d’un altre món activa la imaginació, l’humor i la poesia fins a transformar la realitat que l’envolta.
L’estètica steampunk de la producció circense, poblada de màquines impossibles, engranatges, objectes reinventats i personatges sorgits d’una realitat alternativa, permet establir així un diàleg amb l’arquitectura de Gaudí. Si a Kurios la mecànica deixa de comportar-se segons les regles conegudes, en Gaudí l’arquitectura abandona la rigidesa convencional per convertir-se gairebé en un organisme viu, directament inspirat en formes, geometries i solucions observades a la natura. Imaginació, creativitat, innovació i capacitat per alterar els codis establerts són alguns dels valors que enllacen tots dos mons.