El nou Observatori metropolità radiografia una dieta condicionada pel preu, amb dificultats per mantenir hàbits saludables entre les famílies vulnerables. I és que la població de l’Hospitalet i del Baix Llobregat menja en un territori marcat per una aparent contradicció. Conviu amb una de les principals zones agrícoles de la metròpoli, el delta del Llobregat, especialitzada en fruites i hortalisses, però depèn en gran mesura d’aliments procedents de fora de Catalunya. Al mateix temps, l’encariment de la cistella de la compra està dificultant l’accés d’una part de les famílies a una dieta saludable i equilibrada. Encapçala aquesta informació un quadre on se sintetitzen les principals dades alimentàries del territori Llobregat.

Aquesta és una de les principals conclusions que es poden extreure del nou Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i elaborat per l’Institut Metròpoli. L’eina reuneix 65 indicadors sobre producció, distribució, consum, salut, sostenibilitat i polítiques municipals, amb dades que en nombrosos casos es poden consultar per a cadascun dels 36 municipis metropolitans.

Quan els frescos pugen es substitueixen per processats

La radiografia mostra que la despesa alimentària ha augmentat de manera notable durant els últims anys. El 2024 va arribar als 2.249 euros anuals per persona, una evolució que ha superat àmpliament el creixement dels salaris. Aquest desfasament afecta especialment municipis densos i amb importants bosses de població vulnerable, com l’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi o alguns barris del Prat i Viladecans.

L’informe adverteix que les pujades dels aliments no tenen el mateix impacte en totes les economies domèstiques. Les famílies amb rendes més baixes destinen una proporció més gran dels seus ingressos a menjar i disposen de menys marge per absorbir els increments de preus. A més, quan els productes frescos s’encareixen, augmenta el risc de substituir-los per aliments més barats, processats i de menor qualitat nutricional.

Un 5,2% no es pot permetre proteïna cada dos dies

La dada més reveladora d’aquesta desigualtat és que el 5,2% de la població metropolitana no es pot permetre menjar carn, pollastre, peix o una alternativa vegetariana equivalent almenys una vegada cada dos dies. La xifra reflecteix una privació alimentària relacionada directament amb les limitacions econòmiques i no únicament amb les preferències personals.

L’Observatori també incorpora informació sobre les ajudes alimentàries, tot i que precisa que les estadístiques disponibles no recullen tots els programes existents. Les dades es refereixen principalment als plans vinculats a la Unió Europea i a determinats punts de repartiment, alguns dels quals atenen veïns de més d’un municipi.

Conseqüències directes sobre la salut

La dificultat per accedir a una dieta equilibrada acaba tenint conseqüències sobre la salut. Les xifres corresponents al 2022 situen l’obesitat adulta en una mitjana metropolitana del 15% i la infantil en el 9,8%, tot i que hi ha fortes diferències entre municipis. El nou sistema permet comprovar amb més precisió quines són les localitats i àrees bàsiques de salut que es troben per sobre d’aquests nivells.

El seguiment inclou també l’adherència a la dieta mediterrània, basada en un consum freqüent de fruites, verdures, llegums, cereals, oli d’oliva i peix. L’objectiu és conèixer fins a quin punt aquest patró tradicional continua present a les llars o està perdent terreny davant dietes amb més productes preparats i ultraprocessats.

El delta produeix hortalisses, però la metròpoli les importa

El Baix Llobregat ocupa una posició singular dins del sistema alimentari metropolità. El delta constitueix un dels principals espais de producció agrícola de l’entorn de Barcelona. Dues terceres parts de la seva superfície conreada són de regadiu i al voltant del 70% de la producció es destina directament a l’alimentació humana, especialment hortalisses i fruites.

Aquest perfil contrasta amb el conjunt de Catalunya, on predomina l’agricultura de secà i més de la meitat de la superfície de conreu s’orienta a l’alimentació animal. Tanmateix, la producció del delta resulta insuficient per abastir una metròpoli de més de tres milions d’habitants.

Entre el 2016 i el 2024, només el 14% de les fruites i verdures comercialitzades a Mercabarna procedien de Catalunya. Un 57% va arribar de la resta d’Espanya i un altre 29% d’altres països. En conseqüència, allò que mengen els veïns de l’Hospitalet i el Baix Llobregat depèn de cadenes logístiques llargues i vulnerables a les crisis energètiques, climàtiques o geopolítiques.

El sistema alimentari té, a més, un important pes econòmic. Genera 11.763 milions d’euros de valor afegit, equivalents al 7,5% de l’economia metropolitana, i ocupa prop de 130.000 persones. No obstant això, més del 80% de la riquesa i el 85% de l’ocupació es concentren en la restauració, mentre que la producció agrària manté un pes reduït.

Dels mercats municipals al malbaratament

L’Observatori no es limita a analitzar allò que es compra i es consumeix. També mesura el nombre i el tipus d’establiments alimentaris, la disponibilitat de productes ecològics i de proximitat, la presència de mercats municipals, cooperatives de consum, horts urbans i projectes educatius.

Un altre dels seus àmbits de seguiment és el malbaratament alimentari. L’eina estima les pèrdues generades al camp, la indústria, el comerç, la restauració, els menjadors escolars i les llars. També comptabilitza la matèria orgànica recollida selectivament, tot i que adverteix que aquesta fracció representa només una part de tots els aliments que es llencen.

L’AMB pretén utilitzar aquestes dades per orientar les polítiques municipals i detectar millor les desigualtats entre territoris. Per a l’Hospitalet i el Baix Llobregat, la informació permetrà relacionar l’accés als aliments amb la renda, la salut, el comerç de barri, els mercats, la producció del Parc Agrari i les ajudes socials.

El resultat és una fotografia complexa: una població que encara conserva referències de la dieta mediterrània i viu al costat d’un fèrtil rebost agrícola, però que cada vegada paga més per menjar i en què milers de persones tenen dificultats per accedir regularment a aliments frescos i proteïnes.