Els espais fluvials acullen un 50 per cent més d’exemplars que els parcs metropolitans, mentre Castelldefels i la platja de la Roberta del Prat destaquen al litoral. El riu Llobregat, des de Sant Andreu de la Barca fins al delta, i les platges metropolitanes formen una notable reserva de papallones enmig d’una de les zones més densament poblades de Catalunya. Els primers estudis realitzats als espais fluvials han revelat una abundància d’aquests insectes molt superior a la registrada als parcs urbans i al litoral, mentre que les platges de Castelldefels i la Roberta, al Prat, sobresurten com els principals refugis costaners. A la imatge de portada d’aquesta informació apareixen alguns exemplars de papallones a la platja de dunes de Gavà, que també és una reserva d’aquests insectes.

L’Observatori Metropolità de Papallones, conegut com a mBMS per les seves sigles en anglès, ha incorporat per primera vegada al seguiment tres enclavaments situats al curs del Llobregat: Ca n’Albereda, a Sant Andreu de la Barca; els aiguamolls de Molins de Rei, i el Parc Agrari del Baix Llobregat, al costat de Sant Boi.

Elevat valor ecològic del riu

Els resultats del primer any d’observacions confirmen l’elevat valor ecològic del riu. Als espais fluvials s’han comptabilitzat una mitjana de 28,2 papallones en cada mostreig, davant de les 19,3 dels parcs metropolitans i les 10,2 de les platges. L’abundància al costat del Llobregat és, per tant, una vegada i mitja superior a la dels parcs i gairebé triplica la registrada al litoral.

La riquesa d’espècies també resulta significativa. Als trams fluvials s’han identificat 18 espècies, exactament les mateixes que, de mitjana, apareixen als parcs urbans. Els responsables científics del projecte consideren que aquestes xifres poden augmentar a mesura que es consolidin els mostrejos i s’acumulin dades de noves temporades.

La major presència de papallones s’explica per la combinació d’espais oberts, vegetació diversa, terrenys agrícoles i una major disponibilitat d’aigua. Aquestes condicions allarguen els períodes de creixement i floració de les plantes, de manera que els insectes troben aliment durant més temps.

Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable científic de l’observatori, assenyala que el riu pot guanyar importància com a zona d’especial interès per a les papallones. La recuperació i naturalització dels seus marges ha convertit el Llobregat en un corredor verd que connecta espais agrícoles, aiguamolls, parcs i platges.

Espècies que difícilment apareixen

Un dels descobriments més rellevants ha estat la presència del damer rogenc —Melitaea didyma—, una espècie vinculada a ambients oberts, terrenys erms i conreus extensius. Des de l’inici del projecte, fa set anys, només se n’havien localitzat tres exemplars, tots al parc de la Torre-roja de Viladecans entre el 2021 i el 2022.

La seva aparició al riu reforça la conveniència de mantenir els recorreguts d’observació al Llobregat. Els nous mostrejos permeten detectar espècies que difícilment apareixen en parcs urbans o platges i que depenen de paisatges agrícoles i zones menys transformades.

La blanqueta de la col, la més dominant

Tanmateix, l’elevada abundància amaga un desequilibri entre les diferents espècies. La blanqueta de la col —Pieris rapae— concentra el 70,4% de les observacions realitzades al riu. A molta distància se situa la bruna de bosc —Pararge aegeria—, amb un 8,2%, mentre que les altres 16 espècies no arriben individualment al 3%.

Els científics relacionen aquesta extraordinària concentració amb el comportament migratori de la blanqueta de la col, que utilitza els cursos fluvials per desplaçar-se. L’espècie també és la més freqüent en el conjunt dels parcs, platges i espais fluvials metropolitans, on representa el 37,5% de les observacions.

Predomini des de les sequeres

El predomini s’arrossega des de la llarga sequera patida entre el 2021 i mitjan 2024. En aquest últim any, la blanqueta de la col va arribar a representar el 42% de tots els exemplars observats, davant del 17% del 2023. Al mateix temps, espècies menys comunes van reduir considerablement la seva presència, fet que va produir una homogeneïtzació de les poblacions.

Les pluges posteriors han afavorit una recuperació espectacular. El 2025 es van registrar 15.206 papallones i 45 espècies, les xifres més altes des que va començar el projecte el 2019. Les primeres observacions del 2026 mantenen la tendència positiva, amb més individus i espècies que la mitjana històrica, tot i que l’evolució durant la resta de l’any dependrà dels episodis de calor extrema i de les precipitacions de l’estiu i la tardor.

Castelldefels i el Prat, refugis del litoral

Les platges metropolitanes presenten una abundància menor que el riu, però desenvolupen una funció decisiva en la conservació d’espècies adaptades als sistemes dunars i a la vegetació del litoral. Dins de la xarxa estudiada, la platja de Castelldefels i la platja de la Roberta, al Prat de Llobregat, són les que compten amb més papallones.

La dada posa en relleu la importància de conservar les dunes, evitar una neteja excessivament agressiva i mantenir plantes autòctones capaces de proporcionar nèctar i refugi. Les platges no són només espais recreatius, sinó ecosistemes que connecten el delta del Llobregat amb el mar i contribueixen a sostenir la biodiversitat metropolitana.

Una reserva contínua que travessa la comarca

El conjunt del riu, el Parc Agrari, els aiguamolls i les platges dibuixa així una reserva contínua que travessa el Baix Llobregat. Des de Ca n’Albereda i Molins de Rei fins a Sant Boi, el Prat i Castelldefels, les papallones troben una successió d’ambients agrícoles, fluvials, dunars i urbans.

El seguiment ha estat possible gràcies a un projecte de ciència ciutadana impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i coordinat pel CREAF i l’Institut Metròpoli. Durant el 2025, un total de 53 persones voluntàries van realitzar 482 mostrejos.

A més d’aportar informació científica, les observacions permeten adaptar la gestió dels espais verds i blaus. Entre les actuacions hi ha la creació de jardins de papallones, la naturalització de parcs, la protecció de les dunes i la conservació de la vegetació espontània a les riberes.

Les papallones són bioindicadors d’equilibri ecològic

Les papallones són especialment valuoses com a bioindicadors perquè reaccionen amb rapidesa als canvis de temperatura, humitat, vegetació i disponibilitat d’aigua. La seva abundància revela la recuperació experimentada després de la sequera, però el fort predomini d’una sola espècie també adverteix que l’equilibri ecològic encara no s’ha restablert completament.

El Llobregat i les seves platges es confirmen, d’aquesta manera, com alguna cosa més que una infraestructura territorial o un paisatge d’oci. Constitueixen un corredor natural estratègic i una sorprenent reserva de papallones que sobreviu i s’obre pas entre ciutats, carreteres, indústries i alguns dels espais urbans més densos de la metròpoli de Barcelona.