Periodisme amb propòsit

El xef de Sant Boi estreny la seva relació amb agricultors i productors del Baix Llobregat, recupera cultius i transforma carxofes, tomàquets, préssecs o oli en hamburgueses, pans, cerveses i nous productes. Durant un mes i fins que s’acabin els últims tomàquets, al seu establiment del carrer Miguel de Cervantes, 2 de Sant Boi, ofereix un complet i creatiu menú de 4 passis per 35,5 euros i el seu pròxim projecte serà la promoció de la samfaina del Baix Llobregat. A la imatge, Toni Romero al costat de la seva esposa María Piñero, que s’encarrega de la rebosteria. El Parc Agrari del Baix Llobregat no és per a Toni Romero simplement el lloc on comprar verdures per al seu restaurant. És rebost, inspiració i, cada vegada més, un espai amb el qual experimentar i desenvolupar nous plats. A Bart Burger Gastronòmic, el seu establiment de Sant Boi, el xef converteix tomàquets, carxofes, préssecs, oli d’arbequina o pollastre Pota Blava en protagonistes d’una cuina creativa que reivindica el quilòmetre zero sense renunciar a la imaginació.

El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona a L’Hospitalet acull des d’aquest dimarts 8 de setembre la primera edició de Battery & ES Tech Europe, que reunirà més d’un centenar d’empreses i institucions i més de 70 experts internacionals d’una indústria estratègica per a la competitivitat del continent. A la imatge que encapçala aquesta informació, una de les tecnologies de les ciutats intel·ligents que requereix una font d’alimentació autònoma. L’Hospitalet es convertirà durant dos dies en un dels punts de connexió de la futura indústria energètica europea. El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona obrirà aquest dimarts, 8 de setembre, les portes de Battery & Energy Storage Tech Europe 2026, un nou saló especialitzat en bateries i emmagatzematge energètic que neix amb vocació de convertir-se en un fòrum de referència d’un sector cridat a tenir un paper determinant en l’electrificació de l’economia i la competitivitat industrial del continent.

Sant Just Desvern és un mirall en calma de l’estiu metropolità. Aquí les tardes s’allarguen entre piscines envoltades de gespa, terrasses sota els arbres i camins que s’endinsen a Collserola. No hi ha grans aglomeracions ni soroll constant. S’hi veuen veïns passejant, famílies que es troben quan cau el sol i joves que busquen ombra després de fer esport. L’estiu no es converteix en espectacle: es viu com un refugi. “Sant Just és com un petit oasi a prop de la gran ciutat”, resumeix l’alcalde Joan Basagañas, en referència a un municipi on conviuen natura, patrimoni i una vida quotidiana que avança a un altre ritme.  

La primera Diada autoritzada després de la mort de Franco va ser possible perquè sensibilitats polítiques i socials molt diferents van entendre que les llibertats compartides estaven per damunt de les seves diferències. Mig segle després, una Catalunya més fragmentada hauria de recuperar aquella cultura de l’acord i Sant Boi ens recorda aquest Onze de Setembre que només mitjançant amplis consensos la societat pot avançar en la resolució dels principals problemes que l’afligeixen. Hi ha fotografies que envelleixen i d’altres que, amb el pas dels anys, adquireixen noves preguntes. Les d’aquell 11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat pertanyen a aquesta segona categoria (com la que encapçala aquest article). Desenes de milers de persones (prop de cent mil segons les referències de l’època) reunides pacíficament tot just deu mesos després de la mort de Franco per reclamar llibertats democràtiques, amnistia i autogovern. No eren tots iguals. Ni pensaven el mateix. Precisament aquí rau la força d’aquella jornada.

L’activació arriba amb calor intensa i vent de component sud, i afecta els municipis següents del Baix Llobregat: Begues, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Torrelles de Llobregat i Vallirana. A la imatge que encapçala aquesta informació s’aprecia l’increment de la vigilància a la comarca, amb la serra de Collserola al fons. Fins a un total de 34 municipis de Barcelona, Tarragona i Lleida també han rebut aquesta activació del nivell 4 del Pla Alfa, el més elevat de perill extrem de protecció contra els incendis. Protecció Civil recomana evitar desplaçaments no imprescindibles al medi natural i consultar el mapa oficial abans de sortir.

El llibre a cura de Jaume Grau Massalleras i publicat per Edicions Enoanda que es presentarà dimecres 16 de setembre a l’Ateneu Santfeliuenc, reivindica l’art de conversar en plena era de les xarxes socials, la polarització i la intel·ligència artificial, a partir de textos de Michel de Montaigne i Francis Bacon i de les reflexions dels participants d’un Cafè Filosòfic que compleix onze anys i s’acosta a les cent trobades. Encapçala aquesta informació un fotomuntatge on apareixen el pensador francès Michel de Montaigne i Jaume Grau Massalleras flanquejant el logotip del Cafè de les Arts d’Esplugues on es celebren les trobades de conversa filosòfica. En temps de missatges instantanis, xarxes socials, opinions expeditives i debats convertits massa sovint en trinxeres, un grup de ciutadans continua practicant a Esplugues una activitat aparentment senzilla que comença a semblar gairebé subversiva: seure al voltant d’una taula per conversar, escoltar, discrepar i acabar compartint menjar. Aquest és l’esperit que recull “L’art de conversar i sobre el discurs”, un llibre a cura de Jaume Grau Massalleras, publicat per Edicions Enoanda, que pren com a punt de partida dos clàssics separats dels nostres dies per més de quatre segles però d’una vigència sorprenent: L’art de conversar, de Michel de Montaigne, i Sobre el discurs, de Francis Bacon. Al voltant d’aquests textos, els contertulians del Cafè Filosòfic d’Esplugues ofereixen les seves pròpies reflexions sobre què significa parlar, escoltar i pensar amb els altres. El dia 16 a l’Ateneu Santfeliuenc també  es presentarà la "Constitució" del Café Filosòfic d’Esplugues, segons anuncia Grau: “La Irreial Acadèmia de la Paraula Viva, que ens ha atorgat en Josep Massot. I tot complint disciplinadament el seu mandat, però amb voluntat de ser més que "uns simples emissors de sorolls", observarem la norma fonamental: Queda prohibit parlar per "informar". Es parla per "ser". 

La ciutat enllaça l’èxit del Festival Al Carrer del juliol amb cinc jornades festives, del 4 al 8 de setembre, que tindran com a principals reclams musicals Los Manolos, Rafa Sánchez, Mama Dousha i La La Love You. A la imatge que encapçala aquesta informació, el cantant Rafa Sánchez, un dels plats forts de la festa, que actuarà en solitari el dilluns 7 per interpretar també cançons de La Unión. Viladecans torna a convertir-se, amb l’arribada del setembre, en un gran escenari a l’aire lliure. Tot just dos mesos després que els carrers i places de la ciutat acollissin, del 3 al 5 de juliol, la 37a edició del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer, amb 29 espectacles de 28 companyies catalanes, espanyoles i internacionals, el municipi reprèn el pols festiu amb la seva Festa Major d’Estiu, que se celebra del 4 al 8 de setembre, coincidint amb la festivitat de Santa Maria de Sales, patrona de la ciutat. Si Al Carrer va convertir Viladecans a l’inici de l’estiu en un gran aparador de les arts escèniques a l’espai públic, la Festa Major servirà pràcticament per acomiadar la temporada estival amb una programació que combina grans concerts, cultura popular, propostes familiars, activitats esportives i mesures destinades a garantir una celebració més segura, accessible i inclusiva. La música serà un dels grans eixos d’una festa que repartirà els seus escenaris per diferents punts de la ciutat. Entre els noms amb més capacitat de convocatòria figuren Rafa Sánchez, la inconfusible veu de La Unión; els sempre festius Los Manolos, convertits des dels Jocs de Barcelona’92 en un dels símbols més populars de la rumba catalana; Mama Dousha i el seu pop fresc, i La La Love You, una de les bandes que més públic ha mobilitzat dins de l’indie rock espanyol dels darrers anys.

El futur Campus Clínic guanya dimensió, incorpora més de 1.100 habitatges —la meitat de protecció oficial— i la nova Facultat de Farmàcia. La ciutadania podrà participar en el planejament fins al desembre i l’avantprojecte urbanístic s’ha d’aprovar durant el primer semestre del 2027, a les portes de les eleccions municipals. L’horitzó perquè el nou hospital entri en servei és el 2035. A la imatge de portada, els membres del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, que integra a nou institucions, entre elles els ajuntaments de l’Hospitalet i Esplugues. El compte enrere per al trasllat de l’Hospital Clínic al final de la Diagonal ja ha començat. El projecte que durant anys s’ha dibuixat sobre el paper com una de les grans operacions sanitàries i urbanístiques metropolitanes comença a prendre forma amb un abast encara més gran del previst: un nou pol biomèdic d’uns 500.000 metres quadrats entre Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues, amb el nou hospital com a peça central, però també amb recerca, docència universitària, empreses vinculades a les ciències de la vida, habitatge, equipaments i zones verdes.

nextllobregat.cat entra al backstage i assisteix a l’assaig general del Cirque du Soleil hores abans de l’estrena a Bellvitge d’una autèntica òpera circense del segle XXI, on el vell «més difícil encara» es barreja amb teatre, música, vestuari i somnis. A la imatge que encapçala aquest reportatge, l’acròbata Darián Cobas i la cap de vestuari, Mar González, a qui nextllobregat.cat ha entrevistat, i una imatge de l’assaig de les contorsionistes, sense maquillatge ni vestuari de la funció. Hi ha un moment, abans que s’encenguin els focus i el públic ocupi les graderies, en què el Cirque du Soleil deixa al descobert el seu secret. Encara no hi ha maquillatge, ni tots els vestits han sortit dels seus penjadors, però sobre la pista ja es vola, es desafia la gravetat i es repeteix una vegada i una altra allò que, unes hores després, haurà de semblar impossible i senzill alhora. nextllobregat.cat ha pogut entrar al backstage i assistir a l’assaig general de KURIOS – Gabinet de Curiositats abans que la nit d’aquest dijous s’aixequi el teló sota la Gran Carpa instal·lada a Bellvitge, a L’Hospitalet. Entre bastidors es descobreix que darrere del que es pot considerar l’espectacle més gran del món hi ha una formidable maquinària humana de precisió, una veritable òpera circense del segle XXI en què les acrobàcies del «més difícil encara» conviuen amb música, interpretació, vestuari, màquines impossibles i una atmosfera construïda amb màgia i somnis.

Los Sírex, 091, La Perra Blanco, Dan Peralbo i el Comboi i Señor Chinarro encapçalen la trenta-setena edició que, del 10 al 13 de setembre, reivindica el llegat musical com una eina per construir futur. Sant Boi torna a convertir-se aquest mes de setembre en un dels grans punts de trobada de la música independent i alternativa a Catalunya. El Festival Altaveu afronta la seva 37a edició amb una programació construïda precisament sobre el diàleg entre generacions, entre artistes que van ajudar a posar els fonaments del pop i el rock estatal i noves veus que estan transformant aquests mateixos llenguatges des de l’electrònica, el folk, l’R&B o l’experimentació.

La presidenta de la delegació de la Cambra a la segona ciutat de Catalunya reclama connectar el creixement de plaça Europa, la Fira i el BioClúster a l’entorn de Bellvitge amb els barris i el petit comerç. Elisabet Parés parla de L’Hospitalet des d’una doble condició: la d’empresària cultural que fa una dècada va traslladar la seva activitat des del Poblenou fins al carrer Cobalt, al Districte Cultural, i la d’hospitalenca nascuda al barri del Centre, en una família profundament vinculada a la ciutat. Tot i que actualment viu a Gavà, conserva intacta la memòria dels carrers que envolten l’Ajuntament, de l’antic cinema Oliveras, del bar Asturias i les seves patates braves i de l’oficina de La Caixa on treballava el seu pare. A la imatge que encapçala aquest text, Elisabet Parés durant el transcurs d’aquesta entrevista. «Per a mi, tot aquest entorn continua sent el meu barri i casa meva», explica la presidenta de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a L’Hospitalet. Aquesta vinculació personal conviu amb una mirada empresarial i metropolitana sobre una ciutat que, al seu parer, es troba davant d’una de les transformacions econòmiques més importants de la seva història, perquè assegura que els projectes més potents que afronta Catalunya en aquests moments “ja es desenvolupen a L’Hospitalet”. Parés és fundadora i directora de Palo Santo, una promotora des de la qual impulsa projectes culturals amb impacte social i territorial. També ha participat en la creació d’El Distrito, associació que reuneix artistes, estudis i empreses del Districte Cultural, i durant sis anys va organitzar el Festival CREA de L’Hospitalet. Formada en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció General per EADA, defensa la cultura no només com a expressió artística, sinó com una indústria capaç de generar ocupació, coneixement, inversió i cohesió social. La seva arribada a la presidència cameral, fa dos anys, va obrir una etapa de renovació en la representació empresarial de la segona ciutat de Catalunya. Ara afronta la segona meitat del mandat abans de les eleccions camerals del 2027 amb una prioritat: reforçar la connexió entre les grans inversions que estan transformant L’Hospitalet i un teixit econòmic format majoritàriament per petites empreses, autònoms, comerços, restauradors i professionals dels serveis.