Periodisme amb propòsit

Sota les aigües del Port de Barcelona batega un ecosistema complex i divers, on poblacions valuoses per la seva resiliència i capacitat d’adaptació configuren comunitats d’una gran riquesa. Fins ara, conèixer-lo amb precisió exigia campanyes puntuals, costoses i difícils de repetir. Però aquesta realitat està a punt de canviar. La imatge que encapçala aquesta informació és d’un robot submarí creada amb IA que recrea la captura d’imatges i dades necessàries per desenvolupar el bessó digital del Port de Barcelona La Fundació BCN Port Innovation i Fujitsu han fet un pas decisiu per desplegar un projecte pioner: fer realitat el primer bessó digital del fons marí del Port de Barcelona, una eina que permetrà observar, mesurar i comprendre l’ecosistema submarí amb un nivell de detall sense precedents. Prèviament, és desenvoluparà una prova de concepte, és a dir, es farà una implementació reduida i pràctica per verificar la viabilitat de la tecnologia i posteriorment es desenvoluparà el projecte en tota la seva dimensió. Presentat durant la darrera edició del Mobile World Congress, aquest digital twin submarí situa Barcelona entre els ports més innovadors del món en renaturalització marina, tecnologia ambiental i economia blava.

Quan fa uns mesos vaig començar a treballar en la sèrie documental Radio Metropol. Quaranta anys després. Les veus d’una història que mereix ser recordada, tenia molt clar quin n’havia de ser l’objectiu. No volia fer un exercici de nostàlgia ni limitar-me a recordar una emissora que va deixar d’emetre fa quatre dècades. La meva intenció era recuperar una part de la nostra memòria col·lectiva i deixar constància d’una manera de fer ràdio que va marcar una època i que encara avui continua molt present en el record de milers de persones. Amb la publicació del dotzè i últim episodi conclou un projecte que m’ha permès retrobar-me amb companys d’una etapa decisiva de la meva vida professional. A Radio Metropol vaig tenir la responsabilitat de realitzar programes i coordinar la programació de l’emissora, una experiència que va marcar profundament la meva manera d’entendre aquest ofici i que m’ha permès afrontar aquesta producció des d’una doble perspectiva: la del professional que va viure aquella experiència des de dins i la del periodista convençut de la importància de preservar el nostre patrimoni radiofònic. La idea era senzilla: reunir de nou les persones que van fer possible Radio Metropol i deixar que fossin elles mateixes les que reconstruïssin la història amb les seves pròpies paraules. Sense artificis, sense dramatitzacions i sense més guió que el dels seus records. El resultat han estat dotze episodis que permeten comprendre què va representar aquella emissora per a Cornellà, per al Baix Llobregat, per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per a la història de la ràdio de proximitat de Catalunya. El més enriquidor d’aquest projecte ha estat comprovar l’extraordinària disposició de tots els participants. Des del primer moment vaig trobar una resposta generosa i entusiasta. Ningú va entendre aquestes converses com una entrevista personal, sinó com una oportunitat per reconstruir col·lectivament la història d’una emissora que va formar part de la vida quotidiana de milers d’oients. El meu agraïment més sincer a Montse Garrido, María José Salvador, Juan Sánchez, José Antonio Gómez, Paco Muñoz, José Antonio Luque, Ildefonso Urbán, Paco Romero, Pedro Parreño i Javier García, que, des de responsabilitats molt diferents, van ajudar a construir una ràdio propera, innovadora i profundament compromesa amb el seu entorn. Vull destacar de manera especial la col·laboració de Ceferino Cuadrado, representant de la propietat de Radio Metropol. El seu testimoni ha estat essencial per comprendre com va néixer el projecte, quina era la filosofia de l’emissora i com es va desenvolupar una iniciativa que acabaria convertint-se en una referència de la comunicació local durant la primera meitat dels anys vuitanta. A més, la seva conversa ha permès recordar moltes de les persones que van contribuir a fer gran Radio Metropol, ampliant així el reconeixement col·lectiu que pretén aquesta sèrie documental. L’episodi final incorpora també les aportacions de Marisa de Madre, que representa la veu de les persones que acompanyaven cada dia la programació des de l’altra banda del receptor; Txema Bó, que aporta la visió d’un professional de la ràdio sobre el valor que van tenir aquelles emissores de proximitat; i Narciso Muñoz, que recorda l’estreta relació entre Radio Metropol, la Hermandad Nuestra Señora del Rocío de Cornellà i el teixit associatiu de la ciutat, una vinculació que reflecteix el compromís social que sempre va caracteritzar l’emissora. Hi ha una conclusió que es repeteix pràcticament en totes les converses. Radio Metropol va ser molt més que un lloc des d’on es feien programes. Va ser un espai on van florir la innovació, la creativitat radiofònica, l’experimentació i una manera de comunicar molt avançada per al seu temps. Un lloc on molts professionals vam créixer, vam compartir experiències, vam aprendre els uns dels altres i vam descobrir que la ràdio de proximitat es podia fer amb la mateixa il·lusió, exigència i professionalitat que qualsevol gran emissora. Un dels aspectes més enriquidors de l’episodi de Ceferino Cuadrado ha estat precisament recordar moltes de les persones que van contribuir al creixement i consolidació de Radio Metropol. Gràcies a aquest recorregut per la memòria tornen a aparèixer noms com José María Sanfélix, Joaquín Sebastián, Francisco Hidalgo, Antonio León, Ana Cara, Núria Morgado, Pepe Tejada, Antonio Franco “Tito”, Josep Pedrerol, Encarna Castón, Javier Rodrigo, la padrina de l’emissora, la senyora Matilde, Salvador Pàmies, Pedro Gil-Mazo, Josep Anton Pagès o Ramón Goicochea, entre molts altres. Una relació que, amb tota seguretat, mai no podrà ser completa, però que vol convertir-se en un reconeixement col·lectiu a totes les persones que, des de funcions molt diverses, van ajudar a construir la història de Radio Metropol. Perquè Radio Metropol mai no va ser la feina d’unes poques persones; va ser el resultat de l’esforç, la il·lusió i el compromís d’un gran equip humà. El meu agraïment s’estén igualment a Romántic de Cornellà, on s’han enregistrat totes les entrevistes que integren aquesta sèrie documental, i a Nuria García, la veu corporativa de la qual ha acompanyat els dotze episodis aportant una identitat sonora elegant i recognoscible que ha donat unitat a tota la producció. Vull expressar també el meu agraïment a Next Llobregat per la sensibilitat demostrada envers aquesta iniciativa i per oferir als seus lectors l’accés als dotze episodis que componen la sèrie documental. La seva col·laboració ha contribuït a ampliar la difusió d’un treball que pretén preservar una part important de la memòria radiofònica de Cornellà, del Baix Llobregat i del conjunt del territori metropolità. Després de molts mesos de feina, tanco aquesta sèrie amb la satisfacció d’haver contribuït a conservar un petit fragment de la nostra història radiofònica. Si d’aquí a uns anys algú vol conèixer què va ser Radio Metropol, com es feia ràdio als anys vuitanta o qui van ser les persones que van fer possible aquella aventura, trobarà en aquests dotze episodis un testimoni directe explicat pels seus mateixos protagonistes. Les emissores poden desaparèixer, els estudis poden tancar i les freqüències poden deixar d’emetre. Però quan un projecte ha format part de la vida de tantes persones, el seu llegat roman. Quaranta anys després, Radio Metropol encara té molt per explicar.

Al mercat global de l'oli d'oliva, Catalunya juga a dues bandes. Hi ha una Catalunya de grans xifres, tractors moderns i exportacions massives a les terres de Ponent i de l'Ebre. Però a l'ombra de Montserrat, al Baix Llobregat Nord, hi ha una altra història molt més humana: la d'una pagesia de resistència que fa equilibris en minifundis per sobreviure. En plena crisi climàtica i amb els preus de l'alimentació pels núvols, la comarca ha trobat el seu refugi econòmic lluny dels contenidors del port, apostant per un producte de nínxol molt buscat.

Al Prat de Llobregat, dir “Pota Blava” no és parlar només d’un pollastre. És parlar d’un símbol. D’una raça autòctona, d’una manera d’entendre el territori i d’un orgull local que ha acabat travessant les fronteres de la gastronomia. El Pota Blava, nom popular del Pollastre i Capó de la Raça Prat, deu el seu nom a les potes de color blau pissarra, un dels trets més visibles d’una au reconeguda també pel seu plomatge ros fosc, la cresta vermella i les orelletes blanques. Encapçala aquest reportatge un collage de diferents xefs que cuinen pollastres pota blava i que han participat en la promoció d’aquest producte La seva història ve de lluny. Al delta del Llobregat ja existia des de temps antics una gallina rústica i mediterrània que, a finals del segle XIX, va començar a ser seleccionada pels pagesos i primers avicultors catalans fins a fixar les característiques de la Raça Prat. Durant la primera meitat del segle XX, aquesta au va viure una etapa d’expansió i prestigi: es criava arreu de l’Estat, arribava a països europeus i fins i tot va tenir presència a l’Argentina i l’Uruguai.

La plaça de Jaume Balmes de Gavà fa olor de terra humida i de brasa. És primavera i és la 71a Fira d’Espàrrecs, una cita que fa més de noranta anys que celebra el mateix: que en aquest raconer del delta del Llobregat, comprimit entre autopistes, polígons industrials i el soroll constant de l’aeroport del Prat, encara brota de la terra quelcom de delicat, blanc i lleugerament amarg: l’espàrrec de Gavà. Un producte que només creix aquí, en aquest sòl sorrós i poc compacte que no existeix a cap altra zona de Catalunya, i que cada primavera convoca veïns, cuiners i curiosos que volen comprovar que l’agricultura periurbana encarà té quelcom a dir. A la fotografia que encapçala aquest reportatge, l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, es mostra orgullosa amb el més preuat producte de l’horta del seu municipi Enguany, el lema de la fira ha estat “FEM Fira”: una declaració que anava més enllà de l’espectacle. Era una reivindicació del paper de les dones a la pagesia i una crida d’atenció sobre una realitat cada vegada més fràgil. “Aquesta és una crida a reconèixer i reivindicar la pagesia, marcada per la incertesa i l’esforç diari per garantir un producte de proximitat, de qualitat i d’excel·lència”, va dir l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, durant l’acte inaugural. El Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa unes 3.500 hectàrees en plena àrea metropolitana de Barcelona. És un espai que, contra tota lògica urbanística, ha sobreviscut dècades de pressió immobiliària i especulació. Dins dels seus límits conviuen quatre productes amb distintiu de qualitat que defineixen la identitat gastronòmica de la comarca. “El Parc Agrari ha funcionat històricament com el rebost de Barcelona. Teníem vincles directes amb els mercats de la ciutat, fins i tot amb la Boqueria”, explica Helena, gerent del Consorci del Parc Agrari.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet oficial aquest dilluns, 27 de juliol, el relleu que nextllobregat.cat va avançar en exclusiva fa més d’un mes: l’empresària de Gavà Estefania Parra Villarrubia, fundadora i consellera delegada de Trading Films, és la nova presidenta de la delegació territorial de la institució al Baix Llobregat. Substitueix Carles Guilera, que deixa el càrrec després de 23 anys ininterromputs al capdavant de la representació cameral a la comarca. La flamant presidenta de la delegació baixllobregatenca obre una etapa enfocada en la competitivitat, la digitalització i la proximitat. A la imatge que encapçala aquesta informació, el president sortint i Estefanía Parra. El relleu, aprovat pel ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, culmina el moviment avançat per aquest mitjà el passat 20 de juny, quan fonts properes a la direcció de la institució van confirmar que Parra encapçalaria la nova etapa territorial. La informació també avançava que Guilera mantindria la seva vinculació amb la corporació com a conseller de la Cambra de Barcelona. La designació té una doble lectura. Suposa un relleu generacional després de més de dues dècades de continuïtat, però també reforça l’aposta de la Cambra per guanyar presència i capacitat d’actuació en una comarca que reuneix alguns dels principals actius industrials, logístics i empresarials de Catalunya.

Si el torero de l’Hospitalet, Mario Vilau representa el present i el futur (veure l’entrevista en aquest enllaç), José María Alarcón encarna la memòria viva de la tauromàquia catalana. Periodista amb una llarga trajectòria, és el director de “Tendido 5”, l’únic programa radiofònic taurí que s’emet actualment a Catalunya, des de Ràdio Sant Boi. Amb més de 30 anys en antena i prop de 1.500 programes (1.477), l’espai s’ha convertit en un referent per a l’afició. A la capçalera d’aquesta informació, apareixen Manuel Salmerón, Maribel Herrero i José María Alarcón, a l’estudi de Ràdio Sant Boi des d’on emeten cada dilluns a les 20 hores el programa Tendido 5. “La cultura taurina a L’Hospitalet i al Baix Llobregat és antiga”, recorda. Abans de la prohibició de les places portàtils als anys noranta, iversos municipis de la comarca acullen espectacles, i d’aquell context sorgeix una generació important de toreros. L’Escola Taurina de Catalunya, que enguany celebra el 35è aniversari, neix com a resposta a la prohibició de l’entrada de menors a les places. “Continua funcionant, cosa que em sembla gairebé un miracle”, afirma. No rep subvencions públiques i es manté gràcies als socis i aficionats, amb aportacions decisives en el seu moment del torero José Tomás.

L’Ajuntament vol aprofitar el canvi de governança del Consorci per participar en les decisions d’un enclavament aixecat sobre antics terrenys hospitalencs que van ser expropiats a principis del segle passat. A més, vol coordinar millor la promoció de la indústria 4.0, especialment la relacionada amb les ciències de la salut, impulsant molt a prop, amb el soterrament de la Gran Via, al costat dels hospitals de Bellvitge i de l’ICO, el projecte d’un BioCluster. Al fotomuntatge que encapçala aquesta informació hi apareixen Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), i l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, amb la seu del Consorci al fons. L’Hospitalet vol tenir veu en el futur del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Fonts municipals han reconegut a nextllobregat.cat que l’Ajuntament pretén aprofitar la propera catalanització de la governança de la institució per reclamar la seva incorporació al plenari com a part de la representació catalana.

«Les males notícies mai no venen soles, però les bones tampoc». Amb aquesta reflexió, Joan Carles Valero, fundador de Next Llobregat, ha comentat durant la presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, la doble noticia de la consolidació del magazine digital nextllogregat.cat i l’inici d’un relleu generacional a aquesta capçalera amb més participació de joves periodistes que també “aposten per un periodisme que no només informi, sinó que també enriqueixi, que doni context, que inspiri i que ajudi a entendre un territori tan complex, contradictori i extraordinari com el Baix”. Encapçala aquesta informació un moment de la intervenció de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, que orgullosament ha afirmat que “al Baix ho tenim tot”. La nova publicació estiuenca reivindica el patrimoni, la cultura i el potencial turístic de la comarca. Periodistes, representants institucionals i col·laboradors han coincidit aquest dimarts en Catalina, de Gavà Mar, a una festa de presentació de l’edició impresa en la que tots els oradors han coincidit en un mateix missatge: el Baix Llobregat ha deixat enrere la imatge de territori de pas per consolidar-se com una destinació amb personalitat pròpia.

Javier González és el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat des de fa 3 anys, i una de les persones encarregades d’impulsar l’estratègia turística de la comarca en un moment especialment rellevant. Amb Barcelona convertida en Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i amb la celebració de l’Any Gaudí, el territori vol aprofitar l’oportunitat per reivindicar el seu patrimoni cultural, arquitectònic i natural, que sovint passa desapercebut. González defensa un model de turisme sostenible, accessible i allunyat de la massificació, basat en la posada en valor del territori i de la seva identitat. La Cripta Gaudí de la Colònia Güell, el llegat modernista de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí o espais singulars com el Museu de les Aigües, Walden 7 o La Rajoleta formen part d’una oferta patrimonial que encara és poc coneguda per a molts visitants.

Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, publicació que els lectors d’aquest digital poden descarregar-se gratuïtament en aquest enllaç Estiu al Baix configura un monogràfic sobre el Baix Llobregat i l’Hospitalet com a territori clau de l’Any Gaudí 2026 i de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La publicació que apareixerà en edició impresa el 30 de juny, i del que aquest text és el pròleg, reivindica una mirada metropolitana que va més enllà de Barcelona i situa el sud de la gran ciutat com a escenari essencial del modernisme, l’arquitectura industrial, el patrimoni romà i la creació contemporània. La fotografia que encapçala aquesta informació assenyala com la pràctica del ciclisme es veurà potenciada enguany amb el pas del Tour de França per la comarca del 4 al 6 de juliol. La Cripta de la Colònia Güell apareix com el gran eix del relat, al ser símbol emocional de la comarca, obra inacabada de Gaudí i peça fonamental per entendre la seva evolució arquitectònica. Al seu voltant, els reportatges recuperen la figura d’Eusebi Güell a través d’una entrevista a la besneta del gran mecenes del genial arquitecte; el paper de La Rajoleta d’Esplugues en la ceràmica modernista, el llegat de Jujol a Sant Joan Despí, el patrimoni de Sant Feliu, Cornellà i Sant Boi, i la restauració del Pont del Diable de Martorell. El conjunt planteja també una lectura turística i cultural del territori. El Baix Llobregat es presenta com una alternativa de proximitat, sostenible i menys massificada, amb rutes patrimonials, espais singulars i una identitat arquitectònica pròpia. En aquest context, l’Hospitalet i la comarca es reivindiquen com a cocapital metropolitana de l’arquitectura, capaç d’unir memòria, innovació urbana i futur.

La campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta” proposa deu parades i deu experiències per promoure el turisme sostenible, cultural i de proximitat a la comarca. A la fotografia, les autoritats posen aquest divendres a Martorell al costat d’un ferrocarril d’FGC logotipat amb la campanya. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat han presentat aquest divendres la campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta”, una iniciativa que convida a descobrir la comarca en transport públic a través de la línia Llobregat-Anoia. Sota el lema “10 parades, 10 experiències”, la proposta vincula deu municipis del recorregut ferroviari amb atractius patrimonials, naturals, gastronòmics i culturals.

David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Roser Brosed, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Sergi Busquets i Falgàs Marco afronten l’últim any de mandat amb el repte de convertir una alcaldia heretada o pactada en una legitimitat directa a les urnes el maig de 2027. Són 10 alcaldes a un terç dels municipis del territori Llobregat que es tenen que donar a conèixer per obtenir el recolzament dels seus veïns.  La cursa cap a les eleccions municipals de maig de 2027 ja ha començat al territori Llobregat. Encara no se sap quin diumenge seran convocats els comicis a tot l’Estat —si el 23 o el 30 de maig—, però els partits ja ultimen l’elecció dels seus candidats i preparen unes campanyes que aniran guanyant intensitat a mesura que s’acosti la cita electoral. En les properes setmanes i mesos, alcaldes, alcaldesses i aspirants multiplicaran la seva presència al carrer, a les entitats, als actes públics i a les inauguracions. La maquinària electoral es posarà en marxa amb una pregunta de fons especialment rellevant en alguns municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet: què passarà amb els alcaldes i alcaldesses que han arribat al càrrec a mig mandat i que el 2027 s’enfrontaran per primera vegada al veredicte directe de les urnes? És el cas de David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Roser Brosed, Jordi Busquets i Falgàs Marco. Tots ells afronten l’últim tram del mandat amb un repte polític compartit: transformar una alcaldia heretada, pactada o fruit d’un relleu intern en una legitimitat electoral pròpia.