Periodisme amb propòsit

Al mercat global de l'oli d'oliva, Catalunya juga a dues bandes. Hi ha una Catalunya de grans xifres, tractors moderns i exportacions massives a les terres de Ponent i de l'Ebre. Però a l'ombra de Montserrat, al Baix Llobregat Nord, hi ha una altra història molt més humana: la d'una pagesia de resistència que fa equilibris en minifundis per sobreviure. En plena crisi climàtica i amb els preus de l'alimentació pels núvols, la comarca ha trobat el seu refugi econòmic lluny dels contenidors del port, apostant per un producte de nínxol molt buscat.

Al Prat de Llobregat, dir “Pota Blava” no és parlar només d’un pollastre. És parlar d’un símbol. D’una raça autòctona, d’una manera d’entendre el territori i d’un orgull local que ha acabat travessant les fronteres de la gastronomia. El Pota Blava, nom popular del Pollastre i Capó de la Raça Prat, deu el seu nom a les potes de color blau pissarra, un dels trets més visibles d’una au reconeguda també pel seu plomatge ros fosc, la cresta vermella i les orelletes blanques. Encapçala aquest reportatge un collage de diferents xefs que cuinen pollastres pota blava i que han participat en la promoció d’aquest producte La seva història ve de lluny. Al delta del Llobregat ja existia des de temps antics una gallina rústica i mediterrània que, a finals del segle XIX, va començar a ser seleccionada pels pagesos i primers avicultors catalans fins a fixar les característiques de la Raça Prat. Durant la primera meitat del segle XX, aquesta au va viure una etapa d’expansió i prestigi: es criava arreu de l’Estat, arribava a països europeus i fins i tot va tenir presència a l’Argentina i l’Uruguai.

La plaça de Jaume Balmes de Gavà fa olor de terra humida i de brasa. És primavera i és la 71a Fira d’Espàrrecs, una cita que fa més de noranta anys que celebra el mateix: que en aquest raconer del delta del Llobregat, comprimit entre autopistes, polígons industrials i el soroll constant de l’aeroport del Prat, encara brota de la terra quelcom de delicat, blanc i lleugerament amarg: l’espàrrec de Gavà. Un producte que només creix aquí, en aquest sòl sorrós i poc compacte que no existeix a cap altra zona de Catalunya, i que cada primavera convoca veïns, cuiners i curiosos que volen comprovar que l’agricultura periurbana encarà té quelcom a dir. A la fotografia que encapçala aquest reportatge, l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, es mostra orgullosa amb el més preuat producte de l’horta del seu municipi Enguany, el lema de la fira ha estat “FEM Fira”: una declaració que anava més enllà de l’espectacle. Era una reivindicació del paper de les dones a la pagesia i una crida d’atenció sobre una realitat cada vegada més fràgil. “Aquesta és una crida a reconèixer i reivindicar la pagesia, marcada per la incertesa i l’esforç diari per garantir un producte de proximitat, de qualitat i d’excel·lència”, va dir l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, durant l’acte inaugural. El Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa unes 3.500 hectàrees en plena àrea metropolitana de Barcelona. És un espai que, contra tota lògica urbanística, ha sobreviscut dècades de pressió immobiliària i especulació. Dins dels seus límits conviuen quatre productes amb distintiu de qualitat que defineixen la identitat gastronòmica de la comarca. “El Parc Agrari ha funcionat històricament com el rebost de Barcelona. Teníem vincles directes amb els mercats de la ciutat, fins i tot amb la Boqueria”, explica Helena, gerent del Consorci del Parc Agrari.

Passar per un aeroport ja no consisteix únicament en facturar una maleta i esperar l’embarcament. L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat s’ha transformat en els darrers anys en un gran espai comercial on les botigues, la restauració i l’experiència de l’usuari formen una part essencial del viatge. El creixement del nombre de passatgers enguany ha reforçat aquesta tendència i ha consolidat el paper de l’aeroport com un espai on el temps d’espera també forma part del consum. Durant anys, els aeroports van ser dissenyats únicament com a infraestructures de transport, però aquesta visió ha canviat radicalment. Actualment, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat s’ha convertit en un espai on l’activitat comercial té un pes estratègic tant per a l’experiència dels passatgers com per a la sostenibilitat econòmica del mateix aeroport. La restauració, les botigues i els nous serveis han deixat de ser un simple complement per convertir-se en una part fonamental del model aeroportuari. Aquesta transformació també s’explica pel gran pes del turisme a Barcelona. Segons dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona, el 2025 es van registrar 26,1 milions de turistes i un impacte econòmic superior als 14.000 milions d’euros.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet oficial aquest dilluns, 27 de juliol, el relleu que nextllobregat.cat va avançar en exclusiva fa més d’un mes: l’empresària de Gavà Estefania Parra Villarrubia, fundadora i consellera delegada de Trading Films, és la nova presidenta de la delegació territorial de la institució al Baix Llobregat. Substitueix Carles Guilera, que deixa el càrrec després de 23 anys ininterromputs al capdavant de la representació cameral a la comarca. La flamant presidenta de la delegació baixllobregatenca obre una etapa enfocada en la competitivitat, la digitalització i la proximitat. A la imatge que encapçala aquesta informació, el president sortint i Estefanía Parra. El relleu, aprovat pel ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, culmina el moviment avançat per aquest mitjà el passat 20 de juny, quan fonts properes a la direcció de la institució van confirmar que Parra encapçalaria la nova etapa territorial. La informació també avançava que Guilera mantindria la seva vinculació amb la corporació com a conseller de la Cambra de Barcelona. La designació té una doble lectura. Suposa un relleu generacional després de més de dues dècades de continuïtat, però també reforça l’aposta de la Cambra per guanyar presència i capacitat d’actuació en una comarca que reuneix alguns dels principals actius industrials, logístics i empresarials de Catalunya.

Si el torero de l’Hospitalet, Mario Vilau representa el present i el futur (veure l’entrevista en aquest enllaç), José María Alarcón encarna la memòria viva de la tauromàquia catalana. Periodista amb una llarga trajectòria, és el director de “Tendido 5”, l’únic programa radiofònic taurí que s’emet actualment a Catalunya, des de Ràdio Sant Boi. Amb més de 30 anys en antena i prop de 1.500 programes (1.477), l’espai s’ha convertit en un referent per a l’afició. A la capçalera d’aquesta informació, apareixen Manuel Salmerón, Maribel Herrero i José María Alarcón, a l’estudi de Ràdio Sant Boi des d’on emeten cada dilluns a les 20 hores el programa Tendido 5. “La cultura taurina a L’Hospitalet i al Baix Llobregat és antiga”, recorda. Abans de la prohibició de les places portàtils als anys noranta, iversos municipis de la comarca acullen espectacles, i d’aquell context sorgeix una generació important de toreros. L’Escola Taurina de Catalunya, que enguany celebra el 35è aniversari, neix com a resposta a la prohibició de l’entrada de menors a les places. “Continua funcionant, cosa que em sembla gairebé un miracle”, afirma. No rep subvencions públiques i es manté gràcies als socis i aficionats, amb aportacions decisives en el seu moment del torero José Tomás.

L’Ajuntament vol aprofitar el canvi de governança del Consorci per participar en les decisions d’un enclavament aixecat sobre antics terrenys hospitalencs que van ser expropiats a principis del segle passat. A més, vol coordinar millor la promoció de la indústria 4.0, especialment la relacionada amb les ciències de la salut, impulsant molt a prop, amb el soterrament de la Gran Via, al costat dels hospitals de Bellvitge i de l’ICO, el projecte d’un BioCluster. Al fotomuntatge que encapçala aquesta informació hi apareixen Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), i l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, amb la seu del Consorci al fons. L’Hospitalet vol tenir veu en el futur del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Fonts municipals han reconegut a nextllobregat.cat que l’Ajuntament pretén aprofitar la propera catalanització de la governança de la institució per reclamar la seva incorporació al plenari com a part de la representació catalana.

Quan es parla de modernisme, les mirades acostumen a dirigir-se immediatament cap a la Ciutat Comtal. La Sagrada Família, la Pedrera o el Parc Güell s'han convertit en icones universals d'un moviment que va transformar l'arquitectura catalana entre finals del segle XIX i principis del XX. Però més enllà de la capital, el Baix Llobregat conserva un patrimoni modernista molt extens i divers que permet descobrir una altra cara d'aquest moviment artístic. En un any marcat per la commemoració de l'Any Gaudí, la comarca es reivindica com un dels territoris on el modernisme va arribar amb molta força. Ho va fer, però, d'una manera diferent. Aquí no només es manifesta en grans edificis monumentals, sinó també en fàbriques, residències, espais industrials i habitatges particulars que expliquen la transformació econòmica i social d'un territori en plena expansió. La força del modernisme al Baix Llobregat es troba precisament en aquesta diversitat. Més que un conjunt de monuments, la comarca ofereix una xarxa de llocs que permet entendre com aquest moviment va formar part de la vida quotidiana de pobles i ciutats que començaven a definir la seva identitat moderna. 

Ràdio Metropol, una de les emissores més escoltades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona durant la primera meitat dels anys vuitanta, recupera la seva memòria coincidint amb el 40è aniversari del final de les seves emissions. La commemoració s’articula a través d’una sèrie documental en format pòdcast, dirigida per Manolo Garrido i integrada per dotze capítols que es comença a difondre a les xarxes socials avui, dilluns 20 de juliol, i també en aquest digital, nextllobregat.cat. A la imatge que encapçala aquesta informació, el logotip de Ràdio Metropol sobre una fotografia del barri de Sant Ildefons de Cornellà, des d’on es feien les emissions. Sota el títol «Ràdio Metropol. Quaranta anys després. Les veus d’una història que mereix ser recordada», el projecte reunirà antics professionals de l’emissora per reconstruir una experiència radiofònica que va marcar milers d’oients del Baix Llobregat, l’Hospitalet i el conjunt de l’àrea metropolitana. Ràdio Metropol va iniciar les seves emissions l’any 1981 i es va mantenir en antena fins al juliol de 1986. Els seus estudis es trobaven al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, des d’on oferia una programació d’abast metropolità basada en la proximitat, la informació, l’entreteniment i la música. Durant els seus cinc anys d’activitat, l’emissora es va convertir en una referència per a una audiència que buscava continguts vinculats a la realitat quotidiana del seu entorn.