Periodisme amb propòsit

Per poc que hagis estat a Portbou, notes que l’omnipresència de Walter Benjamin es fa palesa a cada racó del poble, de tal manera que sembla que no hi havia cap més possibilitat d’acollir els últims moments del filòsof que la petita població fronterera. El geperut, figura reiterativa en els seus escrits, que li havia estat fent la traveta tota la vida, li va fer la jugada definitiva a Portbou, com si, després d'anys de fugir d'un ambient inhòspit a l'Europa d’aquell moment, un cruel sarcasme de la història l’hagués dut a aixoplugar-se, com els pescadors, en aquella cala refugi.  Si finalitzes el teu itinerari al cementiri (altrament cosa ben òbvia, després de tot, en qualsevol trajectòria vital) i baixes les escales del memorial de Dani Karavan, llegeixes aquestes paraules: “És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom”. Sobre el concepte d'història (1940). (Encapçala aquestes línies una fotografia de Joana Rodríguez de l’acte a l’Ateneu Santfeliuenc). Ens ha honorat amb la seva visita, aquest darrer dimecres, Caritat Oriol Serres, nascuda a Portbou tot just quatre anys després de la mort de Benjamin. Cari Oriol, és llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i Catedràtica de llengua i Literatura Espanyoles, ara jubilada. Ens ha portat el seu darrer llibre, Walter Benjamin i Portbou. Editorial Gorbs, 2025, amb pròleg de Claudia Kalász; una edició superba, tant pel contingut com per la qualitat de la impressió i les magnífiques fotografies de Dolors Gibert.

La junta directiva de l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) de l’Hospitalet vol que, a un any de les eleccions municipals, s’articuli un moviment unitari que guanyi al PSC, partit que en poc més de dos anys farà 50 que governa la ciutat. Aquesta demanda s’ha realitzat aquest dijous durant la celebració de la Festa del Pensament Crític a la seu de l’entitat. Es tracta d’una trobada anual dels socis en la que es fa balanç de les activitats organitzades durant l’últim any i es presenta l’agenda per a aquest, al temps que s’ha entregat els exemplars de la revista de la quarta edició de la Nit dels Insurrectes, amb assistència dels guardonats enguany: representats de la Marea de Pensionistes-Marea Blanca per la Sanitat Pública, els artistes impulsors de l’espai TPK Taller de Pubilla Casas, Xaro Castillo i Agustín Fructuoso i amics del desaparegut mossèn Leandre Gassó i Ubach, que va estar al front de la parròquia de Sant Josep. Encapçalen aquestes línies una imatge de Lluis Berbel, president de FIC, durant la seva intervenció de balanç de les activitats de l’entitat. El president del FIC, Lluís Berbel ha destacat que la directiva de l’associació es mostra “preocupada per la situació general de la ciutat. El que volem és un canvi progressista, un impuls.” Com acostuma a ser habitual, per finalitzar l’acte i abans de continuar departint a un pica-pica amb una copa a la mà, van llegir un manifest en el que proposen l’establiment d’un acord de mínims entre forces polítiques, sindicats i entitats per preparar un canvi polític a la ciutat. Presents a la sala estaven els caps dels grups municipals d’ERC, Jaume Graells, i dels Comuns, Manuel Domínguez.

L'acord amb la Diputació de Barcelona i Aigües de Barcelona ratifica un compromís ferm amb la cohesió social i la millora del futur dels col·lectius que més ho necessiten. No és només una signatura formal en un despatx de la seu de Can Serra de la Diputació de Barcelona. És, en paraules del conseller delegat d’ Aigües de Barcelona, Felipe Campos, “la voluntat de generar una chispa real i transformadora perquè el lloc on neixes no limiti qui pots arribar a ser”. Aquest dijous s’ha ratificat una aliança que busca que el codi postal deixi de ser una condemna per a les persones més vulnerables de l’àrea metropolitana. En un context on les desigualtats sovint es tornen cròniques, la col·laboració entre institucions públiques es converteix en l'única eina capaç d'intervenir i posar-hi solució. A la imatge que encapçala aquesta informació apareixen al centre la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, amb l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badía i Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’acció social de Veolia. L’acord fusiona el programa ‘Barris i comunitats: motors de transformació social’ de la Diputació de Barcelona amb el projecte ‘Territori social’ d’ Aigües de Barcelona. Totes dues iniciatives col·laboraran per tal de desplegar projectes de transformació social en aquests municipis del Baix Llobregat.  Es tracta d'una suma de recursos que no només aporta finançament, sinó també una metodologia de treball en xarxa. Segons Lluïsa Moret, l'objectiu és “consolidar vincles i aliances”, per tal de respondre a les necessitats reals de la ciutadania. “Cal posar les persones i l'eix social al centre de la intervenció pública”, ha explicat la presidenta, remarcant la importància del compromís social.

El Baix Llobregat té un nou veí d’excepció. Leo Messi, considerat per molts el millor futbolista de tots els temps, ha adquirit la UE Cornellà i s’ha convertit aquest dijous en nou propietari del club verd-i-blanc. L’operació situa la comarca a l’aparador internacional i col·loca Cornellà de Llobregat com un dels noms propis del futbol europeu. Amb vuit Pilotes d’Or, desenes de rècords i una carrera encara en actiu a l’Inter Miami, l’astre argentí fa així el seu primer gran pas com a dirigent dins del món del futbol. I ho fa mirant al Baix Llobregat. No ha triat una gran capital ni una entitat històrica de primer nivell mediàtic, sinó un club de planter, amb identitat pròpia i profundament arrelat al territori. La notícia té a més una enorme càrrega simbòlica per la seva ubicació. La UE Cornellà representa una de les ciutats més dinàmiques de l’àrea metropolitana de Barcelona i les seves instal·lacions estan a tan sols 15 metres del RCDE Stadium, casa del RCD Espanyol, un dels rivals preferits de l’astre argentí al llarg de la seva carrera. Un moviment inesperat que afegeix una nova dimensió al mapa futbolístic de la comarca.

Ja són set els municipis de la segona corona metropolitana que han traspassat els serveis de bus urbà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), institució que n’és la titular i els gestiona, en el marc del servei de Bus Metropolità. Al territori Llobregat són Molins de Rei, Cervelló, el Papiol, Pallejà i Sant Vicenç dels Horts, juntament amb Castellbisbal i la més llunyana Cerdanyola del Vallès. Properament, a la nostra comarca s’afegiran dos més: Corbera de Llobregat i Torrelles de Llobregat. L’AMB també està treballant amb Corbera de Llobregat i altres dos localitats metropolitanes on el servei encara és gestionat pel consistori (Sant Cugat del Vallès i Barberà del Vallès), per fer efectiu, pròximament, el traspàs a l’organisme metropolità. En el cas de Corbera de Llobregat, l’AMB està treballant amb l’Ajuntament per planificar el servei i l’acord per finançar-lo. D’altra banda, l’AMB també preveu crear un servei de bus urbà a Torrelles de Llobregat, que fins ara no en tenia.

El que fa tot just tres dècades era un paisatge dominat per càmpings familiars i camps de carxofes, avui s’ha convertit en la milla d’or de l’hospitalitat metropolitana. El litoral del Baix Llobregat —l’eix format per Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat— ha completat una metamorfosi silenciosa però imparable, consolidant una oferta d’hotels de 4 i 5 estrelles que mira de tu a tu la capital catalana. Una metamorfosi que va començar a l’Hospitalet per la seva extrema proximitat a Barcelona i que exemplifica la zona de la plaça Europa, al costat del recinte firal de Gran Via. A la imatge de dalt, es pot apreciar un turista a la piscina d’un dels “rooftop” que corona un dels hotels d’aquesta àrea. Aquest auge no és casualitat; és el resultat d’una carambola perfecta entre la saturació hotelera de Barcelona, l’expansió de l’Aeroport del Prat i un entorn natural que ofereix el que el centre de la ciutat ja no pot: espai, silenci i contacte directe amb el mar i bona gastronomia amb productes de proximitat del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Santa Eulàlia acull un parell de vestigis del seu passat de la indústria tèxtil amb desigual futur. Mentre a Can Trinxet, a la carretera de Santa Eulàlia, ja han començat les obres de rehabilitació de tres de les seves naus per acollir una nova Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i la regidoria del districte III (Santa Eulàlia i Granvia Sud), així com una plaça pública, la fàbrica de Godó i Trías, a la Gran Via, a prop de la plaça Europa, manté la indefinició del seu futur ús com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) després d’haver estat objecte de diversos i frustrats plans al llarg de les darreres dècades. El que queda de Can Trinxet, envoltada de blocs d’habitatges, és un històric complex industrial que va néixer de la unió de la Fàbrica de filatures Trinxet, actualment desapareguda, i la Fàbrica de Can Gras, formada per diferents naus que es van construir entre 1906 i 1910 per l’arquitecte català Modest Feu i Estrada. Va ser una de les empreses més importants de l’Hospitalet durant la primera meitat del segle XX, donant feina a centenars de persones i sent un dels exemples més rellevants de la Santa Eulàlia industrial del primer quart de segle, dedicada a la confecció de filats i teixits de cotó.

Cornellà de Llobregat torna a situar-se en el mapa audiovisual gràcies al rodatge de “El director”, la nova pel·lícula del cineasta Dani de la Orden, basada en el “bestseller” del periodista David Jiménez, llibre en què retrata des de dins les tensions i conflictes del poder mediàtic durant l’escàs any en què va ser director del diari El Mundo. La pel·lícula estarà llesta el proper novembre i per Cornellà han passat els seus principals protagonistes: David Verdaguer, Alberto San Juan, Emma Vilarasau i Carmen Machi (a la imatge de collage que obre aquesta informació). TVE ha manifestat el seu interès a emetre-la en obert La producció recrea o situa la seva història en un gran diari el 2015, en un moment caracteritzat per diverses complicacions i inestabilitats internes, i aposta per una mirada crítica cap a les pressions polítiques i econòmiques que condicionen la informació.

Abans d’entrar en matèria he d’aclarir que considero a Rosalia la millor compositora espanyola contemporània a més de l’artista global més creativa i que és admirable com es reinventa (crea) en cada disc i gira que realitza. A més, és paisana perquè és del Baix Llobregat. Per tant, em confesso fan de Rosalia, però malauradament s’ha equivocat o el seu entorn ha fet que projecti la imatge de que s’ha equivocat. S'atribueix a Voltaire la frase “puc no estar d'acord amb cap de les teves paraules, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-les”, en la que es resumeix el principi fonamental de la llibertat d'expressió i la tolerància intel·lectual, fins i tot quan el discurs és contrari a les creences pròpies, encara que en realitat va ser escrita per la seva biògrafa, Evelyn Beatrice Hall gal. El valor de la tolerància rau no a l'acord, sinó al dret fonamental de l'altre a expressar les seves idees sense ser perseguit per elles. Ni perseguir ni vetar.

Amb motiu de la presentació del seu nou llibre, titulat “Algunes històries de l’Hospitalet”, el dilluns 13 d’abril a les 18.30 hores a la Biblioteca Tecla Sala, entrevistem el seu autor Manuel Domínguez, en la seva doble condició d’historiador (especialment sobre el passat obrer, el patrimoni local i les lluites veïnals) i també amb la seva actual responsabilitat institucional com a regidor a l’Ajuntament de la formació L’Hospitalet En Comú Podem. El líder de l’esquerra a l’esquerra del PSC qualifica de “deliri” la recent proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir tants habitatges com sigui possible a l’àrea metropolitana, i argumenta que l’Hospitalet ja presenta una de les densitats més altes d’Europa i que no disposa d’espai suficient ni tan sols per a equipaments bàsics. Per això, defensa que la prioritat hauria de ser aturar noves construccions i recuperar espai públic de manera progressiva. A continuació, oferim un resum i al final d’aquest text figura l’enllaç amb l’entrevista completa en format pregunta-resposta.

“La vida que trenca dins” és la creació d’ou de xocolate elaborada per Natàlia Grau que s’ha proclamat guanyadora. D’aquesta forma, la Pastisseria Grau d’Esparreguera, tindrà com a premi que la seva obra serà traslladat al Museu de la Xocolata de Barcelona, donant continuïtat a l’exposició més enllà del Park Güell, on s’ha celebrat els darrers dies on s’ha fet una mostra efímera de deu ous de Pasqua inspirats en l’imaginari gaudinià, una iniciativa impulsada pel Park Güell i el Gremi de Pastisseria de Barcelona. Els visitants de l’exposició han escollit de forma participativa la peça que s’ha salvat de ser trossejada al Trencadís del Trencadís, la ruptura simbòlica de la mona de Pasqua que han dut a terme aquest dijous més de 250 alumnes de les escoles de l’entorn del parc. A la imatge que encapçala aquesta informació apareix Natàlia Grau amb la seva creació ‘La vida que trenca dins’, la més votada pel públic de l’exposició Gaudí en xocolata.

Amb una presentació mundial sense precedents: sis concerts al centre de la ciutat amb l’actuació d’artistes de primer nivell com Nathy Peluso… Així, a lo gran, s’ha desvelat aquest dijous el nou Cupra Raval, el cotxe elèctric més espanyol que es produeix a Martorell i amb el qual SEAT aspira a recuperar la rendibilitat perduda. Tot un acceleró per a la companyia del Baix Llobregat. L’objectiu és vendre 40.000 unitats aquest mateix any, però els vehicles no arribaran als concessionaris fins a l’estiu i amb preus a partir de 26.000 euros. El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, ha qualificat aquest llançament com “una gran notícia de la indústria espanyola i el camí de la democratització del nostre país cap a la mobilitat elèctrica”. A la imatge, acompanyen Markus Haupt, CEO de Cupra, les autoritats en la presentació del nou Cupra Raval. De dreta a esquerra, Josep Rull, president del Parlament; Salvador Illa, president de la Generalitat junt amb Haupt; Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme; i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona. El centre de Barcelona bullia aquest dijous de vehicles Cupra anant i venint cap al barri del Raval. I a la plaça de Catalunya Nathy Peluso oferia a la tarda un concert obert a tothom. Però al mateix temps passava el mateix a Madrid, París, Berlín, Manchester i Milà, les ciutats que han acollit l’experiència "Follow the CUPRA" en el llançament del nou vehicle amb la participació dels artistes Nathy Peluso, Guitarricadelafuente, Disiz, Kim Petras, Chase & Status, Lancey Foux i Mahmood, que han interpretat un tema inèdit junt amb altres èxits en ubicacions emblemàtiques del centre de la ciutat.

L’escriptora hospitalenca Núria Garcia Caldés ha publicat un recull de relats que explora els límits entre el que es veu i el que s’intueix, entre la memòria i la realitat. La seva trajectòria és molt àmplia, combina literatura, traducció, edició i arts plàstiques. Caldés construeix en aquest llibre un univers de presències, com gegants, records i absències que funcionen com a punts de referència de vida. El llibre, editat per Cal·ligraf, es presenta divendres, 10 d’abril, a les 18,30 hores a l’Auditori de la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet. A la imatge que encapçala aquesta entrevista apareix Núria García Caldés la tercera per l’esquerra, acompanyada d’un grup de alumnes de Batxillerat del curs 1973-1974 de l’Institut Torres i Bages de Can Serra (l’Hospitalet).

Cada vegada més parelles busquen casaments que s’allunyin dels formats tradicionals. Davant de celebracions que segueixen un mateix patró, comencen a sorgir professionals que aposten per dissenyar casaments més personals. Des de Castelldefels, el projecte La Dupla Eventos ha sorgit per treballar precisament amb aquesta idea: crear celebracions que reflecteixin de veritat la personalitat de cada parella. El projecte l’impulsen Lídia Mateos i Amanda del Valle, planificadores de casaments o “wedding planners” que defensen una manera de treballar allunyada dels casaments estandarditzats. El seu plantejament parteix d’una premissa clara: cada parella és diferent i el seu casament també hauria de ser-ho. “No creiem en els casaments de catàleg, ni en celebracions que es repeteixen una vegada i una altra. Cada parella —afegeixen— té la seva història i la seva manera d’imaginar el seu casament, i la nostra feina és ajudar-los a convertir aquesta idea en una celebració real”, expliquen.

El grup municipal d’Esquerra Republicana (ERC) del Prat ha culminat el trasllat institucional de la iniciativa reivindicada per les entitats de mobilitat reduïda del municipi amb el registre formal a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya i a la del Congrés dels Diputats. A la imatge que encapçala aquesta informació, una dona en cadira de rodes a la plaça de la Vila del Prat. La petició persegueix que les administracions agilitzin la tramitació de productes ortoprotètics que incorpori els sistemes de propulsió addicional per a cadires de rodes, com els handbikes elèctrics i equivalents. Els republicans El Prat ha completat el pas definitiu perquè la moció aprovada per unanimitat al Ple municipal el passat mes de febrer amb l’objectiu de garantir el dret de les persones amb discapacitat a millorar les ajudes tècniques que necessiten per viure amb major autonomia, avanci en tots els àmbits institucionals pertinents. En aquest sentit, la iniciativa ja ha estat registrada tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. A Catalunya, la proposta de resolució ha estat presentada formalment davant la Comissió de Salut del Parlament, de la mà del diputat baixllobregatí Jordi Albert, de la portaveu del Grup Parlamentari Republicà, Ester Capella, i del portaveu a la Comissió de Salut, Juli Fernández. El text, registrat amb número 250ECF04032600305, exigeix que CatSalut permeti la millora voluntària dels productes ortoprotètics, que incorpori els sistemes de propulsió addicional per a cadires de rodes —com els handbikes elèctrics i equivalents— i que garanteixi procediments administratius més ràpids i personalitzats per atendre les necessitats reals de les persones amb mobilitat reduïda. Al mateix temps, al Congrés dels Diputats, els representants republicans Jordi Salvador i Etna Estrems han registrat un paquet de preguntes escrites al Govern de l’Estat —entrada núm. 107297— per denunciar la rigidesa del Catàleg Comú de Prestació Ortoprotètica i reclamar que l’Estat permeti millores voluntàries, garanteixi la personalització dels productes i reconegui oficialment la incorporació de sistemes de propulsió elèctrica per a cadires manuals. Aquest registre ha estat coordinat també amb el senador republicà Joan Queralt. Aquestes accions, informa el grup municipal republicà, donen compliment al mandat del Ple del Prat i representen el compromís d’ERC El Prat de transformar el consens local en avenços legislatius reals, tant al país com a l’Estat. Sobre aquest pas, el portaveu republicà al Prat, Jordi Ibern, ha dit: “el nostre grup posa de manifest que el treball municipal pot ser motor de canvi posant la dignitat i la igualtat d’oportunitats al centre de l'acció política i sabent que la seva defensa és cosa de tothom!”.

La novel·la del metge pneumòleg i humanista alacantí Juan Carlos Padilla, guanyadora de la quarta edició del Premi Vallirana de Novel·la Històrica i editada per Diëresis, ja es troba a les llibreries de tot Espanya. L’autor de “La casa de los vientos” construeix un relat èpic sobre la rivalitat de dues estirps marcades per una carta oculta darrere d’un quadre de Goya que recorre un segle d’història i passions i desvetlla una trama de secrets familiars i lluites socials que viatja des de la dissolució de la Inquisició fins a la Revolució Russa. Editorial Diëresis ha publicat aquesta setmana “La casa de los vientos”, la nova obra de l’escriptor alacantí Juan Carlos Padilla Estrada, guanyadora del IV Premi Vallirana de Novel·la Històrica. Amb aquesta publicació, el guardó del municipi del Baix Llobregat es consolida com un referent per identificar narrativa d’alta qualitat que combina el rigor documental amb una gran capacitat de connectar amb el gran públic. La projecció del guardó ha traspassat fronteres, com demostra l’arribada de l’obra guanyadora de 2024, “El vientre de la Tierra”, al mercat argentí, iniciant l’exportació del “Segell Vallirana” al continent americà.

La mobilitat sostenible entre el Baix Llobregat i Barcelona es consolida oficialment. Ja han començat les obres del nou carril per a bicicletes i vianants que unirà la ciutat d'Esplugues amb Barcelona per l'avinguda Diagonal de Barcelona, costat mar i que completarà així el que ja funciona pel costat de muntanya. L’obra connectarà l’entrada a la zona esportiva de la UB amb la zona de Finestrelles-Can Vidalet d’Esplugues i els barris del nord de l’Hospitalet de Llobregat, com Pubilla Cases. Quan la xarxa Bicivia estigui completa, sumarà més de 550 quilòmetres i actualment està construïda en un 67 per cent. Aquest nou tram per la banda mar, que compta amb una inversió d'1.725.568 euros, és una peça clau per a la connexió de la comarca amb Barcelona. El camí té una longitud de 400 metres, començarà des del carrer Sant Mateu, creuant per damunt la Ronda de Dalt, i acabarà en el costat mar de la Diagonal. La infraestructura s'ha dissenyat com una plataforma única que contindrà un carril bici bidireccional de 3 metres d'ample i uns 2,5 metres restants on podran circular els vianants.

Si encara no hi ha portat els seus fills o nebots, li proposem una escapada d’un dia per gaudir aquesta Setmana Santa d’un viatge per tota Catalunya… en miniatura. A Torrelles de Llobregat se sentirà com Gulliver a Lil·liput, perquè recorrerà 147 maquetes a escala disposades al llarg i ample de 60.000 metres quadrats per recórrer el Principat en un agradable passeig entre vegetació, o amb trenet i també hi ha l’opció del Bosc Animat, amb tirolines. Tot molt familiar. I per menjar, davant de l’espaiós aparcament del qual disposa el parc temàtic, es troba el restaurant familiar de cuina catalana Can Balasch de Baix en una masia del segle XVII. El menú de festius surt per 19 euros

BioCultura se celebrarà a La Farga de L’Hospitalet del 7 al 10 de maig en la seva 32a edició i manté el ferm propòsit de continuar sorprenent els visitants amb les últimes novetats del sector ecològic. Cada vegada les propostes són més variades i faciliten l’adopció d’uns hàbits saludables i un consum més responsable. L’organització de BioCultura planteja als lectors de nextllobregat: Aspires a un tipus de societat en harmonia amb la natura, amb una alimentació orgànica i amb una concepció holística de la salut? La resposta és que aquesta és la teva cita: alimentació “bio”, cosmètica ecocertificada, teràpies naturals, tèxtil sostenible, casa sana… I més de 250 activitats… per a tots els gustos.

El Parc Agrari del Baix Llobregat és com l’aldea de la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix que resisteix heroicament a l’ocupació urbana. Els investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerten de la dràstica reducció de l’agricultura periurbana metropolitana amb una pèrdua de fins al 70 per cent de la superfície agrícola. Actualment, només el 8,5 per cent del territori metropolità es destina a usos agrícoles, cosa que equival a 16 metres quadrats per habitant. Malgrat aquest escenari, l’estudi assenyala que encara existeixen oportunitats per frenar i fins i tot revertir la tendència. La solució està a seguir l’exemple de la nostra comarca. Els investigadors de l’ICTA-UAB defensen la necessitat de reconèixer l’agricultura periurbana com un element estratègic per al futur de les ciutats davant amenaces com el desproveïment provocat per les guerres, i posen com a exemple d’integració real en les polítiques urbanístiques el cas del Parc Agrari del Baix, on es demostra que la protecció activa del sòl agrícola “pot contribuir a mantenir l’activitat agrària en entorns metropolitans altament pressionats”.

El vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Cornellà ja ha confirmat que encapçalarà la llista del PSC a la seva ciutat el maig de 2027. En aquesta entrevista concedida a nextllobregat al seu despatx de Cornellà, manifesta estar convençut que en l’actual context d’incertesa, el poder públic ha de corregir les desigualtats que genera el mercat i garantir l’equitat. “És el que hauríem de fer per evitar els populismes de cames curtes”. Adverteix del repte que la comarca del Baix Llobregat afrontarà en breu davant el creixement de població previst a la regió metropolitana, perquè serà significatiu en els pròxims anys. De fet, el territori metropolità haurà d’acollir la major part dels 2 milions més d’habitants que tindrà Catalunya en l’horitzó d’uns anys, fins a arribar als 10 milions.

Una ciutat que sona abans de ser vista i acords que narren vides. A mig camí entre la memòria i la música es troba la nova obra de Raúl Montilla, la novel·la Els acords de la ciutat, de l’editorial Penguin Libros. En la presentació del llibre aquest dijous, el seu autor va subratllar que la música que protagonitza la seva obra no és “una música superficial, pot ser una música molt feliç, una música de festa, però on també s’expliquen moltes penes”. El pròxim 9 d’abril presentarà el llibre a Vallirana i el 16 del mateix mes a Esplugues. La lectura del nou llibre de l’escriptor, periodista i actual responsable de la Comunicació de l’Ajuntament d’Esplugues es desenvolupa amb un ritme gairebé musical, on cada escena i capítol s’entenen com cançons o melodies. No és una narració lineal i distant, sinó una experiència sensorial que alterna moments de més lleugeresa amb altres que compten amb una major càrrega emocional. A mesura que avança, el text deixa entreveure que darrere l’aparent alegria dels seus acords i la simplicitat de la història d’un nen, s’hi amaguen relats de duresa, memòria i supervivència, en línia amb els moments històrics exposats. Montilla construeix així una lectura envoltant, en què el lector no només observa la ciutat, sinó que la recorre i l’escolta, quedant atrapat en un ambient on el festiu i l’íntim conviuen constantment.

Hi ha camins que desapareixen del mapa, però no del territori. El Camí Ral va ser durant segles una de les principals vies de connexió entre Barcelona i el sud de Calalunya, passant pel Baix Llobregat i convertint-lo en una porta d’entrada i de pas. Ara es planteja la seva recuperació per practicar senderisme, turisme de proximitat i la dinamització econòmica de les poblacions per on passa aquesta via fins a Vilafranca del Penedès i descobrir llocs emblemàtics i propers. Avui, aquesta via quasi desapareguda torna a ser el centre del relat amb el documental “Camí Ral. La Ruta Oblidada”, dirigit per Xavier Sánchez Torres, que recupera amb aquest projecte  la importància històrica que té i planteja el seu paper en el present. El projecte segueix una idea clara: el que tenim més a prop sovint és el que menys coneixem. “Tenim elements d’història i del nostre passat prou interessants perquè la població del Baix Llobregat els conegui”, explica Xavier Sánchez. La seva estrena a Barcelona va exhaurir les entrades en menys de 48 hores. Ara, el documental iniciarà noves projeccions en municipis com Sant Climent de Llobregat el 17 abril, Olesa de Bonesvalls el 18 abril i l’1 de juny a Cornellà de Llobregat.

Desprès de més de 15 mesos de tires i arronses entre el govern municipal socialista de l’Ajuntament de l’Hospitalet (13 regidors) i l’oposició (14 regidors), aquest dimarts finalment s’ha donat llum verda als primer passos per la recuperació parcial de Ràdio l’Hospitalet online, tant en directe en diferents franges horàries, com en diferit en format podcast. L’1 de juny de 2012 l’emissora municipal de la segona ciutat de Catalunya la va tancar l’alcaldessa Nuria Marín després d’emetre ininterrompudament des de l’any 1982. Ara, amb els vots favorables del PSC, ERC+EUiA, L’H en Comú Podem i PP i en contra de Vox, el darrer ple municipal de dimarts ha aprovat donar llum verda als membres que integraran el Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Municipals, organisme responsable d’elevar al Ple la renovació del contracte programa que va caducat el 2025 i que regula i finança el servei de la televisió de l’Hospitalet TVLH, el digital lhdigital.cat i l’anomenat “Diari de L’Hospitalet” d’aparició mensual en suport de paper i que es reparteix per les bústies. La fotografia de la portada d’aquesta informació és del 21 de novembre de 2021 a l'Edifici dels Mitjans de Comunicació de L'Hospitalet que des de llavors porta el nom de Francesc Casbas i Roig, pioner de la ràdio i la televisió locals, en homenatge a la seva trajectòria professional i personal.

Aquest dimarts s’iha inaugurat oficialment la nova etapa, encara més internacional si escau, de l’escola superior de gastronomia pertanyent a la xarxa d’educació superior de Planeta Formació i Universitats, amb seu a L’Hospitalet, que a partir d’ara impulsarà Martín Berasategui, el xef espanyol amb més estrelles Michelin. El centre adscrit a la Universitat de Barcelona es dedica a formar la nova generació de xefs i gestors de restaurants en unir la innovació amb el talent per promoure el futur del sector. L’acte ha estat presidit aquest migdia pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, acompanyat de l’alcalde de la ciutat, David Quirós, i del CEO del Grup Planeta, Josep Crehueras.

A la Cripta de l’església inacabada de la Colònia Güell ha arrencat aquest dissabte l’Any Gaudí en un acte celebrat precisament a Santa Coloma de Cervelló, municipi on el genial arquitecte va oferir la seva obra a Déu i als treballadors de la fàbrica del seu mecenes, Eusebi Güell. I hi va aconseguir una obra arquitectònica revolucionària per la seva història d’implicació humana i comunitària.

Roser Bastida és una científica de Gavà que formarà part d’una simulació internacional que recrearà les mateixes condicions que una expedició tripulada al planeta Mart. Ella és farmacèutica i comunicadora científica i ha estat seleccionada per formar part de la tripulació de Hypatia III, la tercera missió anàloga impulsada per la organització Hypatia Mars.  El projecte es farà a l’estiu de 2027 a la Flashline Mars Arctic Research Station, una base científica de l’Àrtic on es simulen les condicions de les futures missions espacials. Durant 15 dies set investigadores conviuran en un entorn remot per posar a prova protocols, tecnologia i capacitat d’adaptació humana a situacions similars a les que podrien viure en un viatge a Mart. 

La ciutat de Sant Boi s’ha convertit en pionera en un model formatiu pensat per adaptar-se als canvis del mercat laboral i a les necessitats reals de les empreses, al principi amb una aposta per la logística. Ara el programa l’estén a microcredencials en mobilitat sostenible, vehicle elèctric, l’àmbit de la salut, el lideratge, el comerç de proximitat o la transformació urbana. El mercat laboral canvia cada vegada més ràpid. Apareixen nous sectors, les tecnologies avancen i moltes professions s’actualitzen constantment. En aquesta situació, cada vegada té més sentit parlar de formació al llarg de tota la vida.  Sant Boi de Llobregat fa temps que treballa amb aquesta mirada. Des de 2023 impulsa les microcredencials universitàries, un mètode formatiu flexible i de curta durada que connecta universitats, empreses i administració per donar resposta a les necessitats reals del territori.  En poc més de dos anys la ciutat ha posat en marxa 18 formacions amb més de 350 alumnes, i aquest 2026 vol ampliar el programa amb 9 noves microcredencials. Aquest programa té l’objectiu d’entendre la formació i el talent d’una manera diferent. 

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) fa una crida als professors i alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca a que centrin els seus treballs de recerca en com era el territori quan els seus avis eren joves. Aquests treballs estudiantils, més els que facin experts i universitaris que responguin a la convocatòria de la tretzena recerca col·lectiva que impulsa el CECBLL seran publicats en una web que pivotarà en torn a l’any 1975 quan va morir el dictador Franco i el Baix Llobregat encapçalava la lluita per la democratització al país. Dimarts 17 de març a les 18 hores a la seu del CECBLL (carrer Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat, al Centre Cívic Mas Lluí.) està convocada una trobada informativa on la junta de l’entitat i el director de la recerca col·lectiva, el catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Botella Corral, i la coordinada, Carme Sanmartí, doctora en Història Contemporània per la UB, explicaran els detalls d’aquesta tretzena recerca titulada “1975. El Baix Llobregat”, que pretén estudiar quin paper va jugar la comarca en la construcció de la democràcia i com aquest paper va contribuir a construir el perfil i la realitat del Baix Llobregat tal com el coneixem avui dia. Tothom interessat està convocat a assistir, segons han explicat aquest dimarts, 10 de març al CECBLL durant una roda de premsa.