Aquest estiu d’incendis arreu del pais, moltes de les persones que habitualment recorren els camins de Collserola s’han trobat amb una situació poc habitual. L’accés al medi natural del parc ha continuat restringit per les mesures adoptades per contenir la propagació de la pesta porcina africana. Amb els anys, Collserola s’ha convertit en part de la vida quotidiana de moltes persones de l’àrea metropolitana. Per això, les restriccions actuals han sorprès molts dels seus usuaris habituals.

Però més enllà de la situació excepcional provocada per aquesta emergència sanitària, el moment actual també convida a reflexionar sobre el paper que juga la serra en un territori tan urbanitzat com és el Baix Llobregat. A més, coincideix que fa quinze anys de la declaració de Collserola com a parc natural. Això ofereix una oportunitat per mirar enrere, valorar el camí recorregut i, sobretot, analitzar els reptes que haurà d’afrontar en els pròxims anys. 

Una muntanya enmig de la metròpolis

Collserola és una realitat difícil de trobar en altres grans àrees urbanes europees. Situada al centre d'una de les zones més poblades del país, la serra actua com una gran infraestructura verda que connecta natura i ciutat. És el pulmó metropolità. Més de tres milions de persones viuen al seu entorn i cada any rep milions de visites, una xifra que és la evidència de que forma part de la vida quotidiana de la ciutadania metropolitana. 

Per al Baix Llobregat, aquesta relació és especialment intensa. Municipis com Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern o Esplugues conviuen diàriament amb la serra, que es converteix en un espai de passeig, d'activitat física, d'educació ambiental i de contacte amb la natura a pocs minuts de casa.

La proximitat és precisament un dels grans valors de Collserola. Disposar d'un espai natural d'aquestes dimensions és un privilegi, però també una responsabilitat. La mateixa facilitat d'accés que apropa la ciutadania a la natura genera una pressió constant sobre els ecosistemes, els camins i la fauna.

Quinze anys de parc natural

La declaració de Collserola com a parc natural va marcar un abans i un després en la protecció de la serra. Tot i que la seva preservació venia de dècades enrere, aquell reconeixement va consolidar jurídicament un espai que la ciutadania ja percebia com un parc natural molt abans que ho fos oficialment. El pas de parc natural "de fet" a parc natural "de dret" va ser el resultat d'anys de reivindicacions i d'un ampli consens social i institucional. 

Durant aquests quinze anys, la gestió compartida entre les diferents administracions ha permès reforçar la protecció de la serra i adaptar-la a nous reptes. En aquest procés, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha tingut un paper destacat, tant en el finançament com en la planificació i la coordinació d'actuacions destinades a preservar un espai que avui es considera una peça fonamental de la infraestructura verda metropolitana. 

L'aniversari també ha coincidit amb el relleu a la presidència del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Durant l'acte commemoratiu, Jaume Collboni va cedir el relleu a Xesco Gomar al capdavant de l'ens, en una jornada en què també va participar el vicepresident executiu del Consorci, Xavi Paz. En el marc d'aquest balanç, Gomar va reivindicar Collserola com "una peça clau de la infraestructura verda metropolitana per a la salut, l'adaptació climàtica i el benestar col·lectiu", i va defensar la necessitat de continuar reforçant la seva protecció i gestió de cara als pròxims anys.

Però aquests quinze anys no només han servit per protegir el territori. També han fet evident la complexitat de gestionar una muntanya envoltada de ciutats, amb més de tres milions de persones vivint al seu entorn i una quantitat de visitants que supera els cinc milions anuals.

Quinze anys després, Collserola continua sent molt més que un parc natural. És un espai que connecta natura i ciutat, una reserva ambiental essencial per a l'àrea metropolitana i un exemple de com la protecció del territori s'ha d'adaptar constantment a nous desafiaments socials, ambientals i climàtics.

El difícil equilibri entre natura i ús públic

La singularitat de Collserola és també una de les seves principals complexitats. Es tracta d'un espai natural envoltat de ciutats, infraestructures i grans vies de comunicació, sotmès a una pressió humana molt superior a la que suporten altres parcs naturals del país.

Els responsables de la seva gestió han identificat en els darrers anys diversos reptes. D'una banda, la necessitat d'adaptar la serra als efectes de l'emergència climàtica, especialment davant l'augment de les sequeres, les onades de calor i el risc d'incendis forestals. De l'altra, la compatibilitat entre la conservació dels valors naturals i l'ús social d'un espai visitat per milions de persones. 

Aquesta realitat obliga a posar en marxa actuacions constants de gestió forestal, manteniment dels camins, recuperació d'espais degradats i prevenció d'incendis. També s'han impulsat accions per mantenir els espais agrícoles i forestals, donar suport a l'activitat agrària i protegir la biodiversitat. Aquestes mesures ajuden la serra a adaptar-se millor als efectes del canvi climàtic.

Un altre factor que moltes vegades passa desapercebut és que més del 60% de la superfície del parc és de titularitat privada. Aquesta circumstància obliga a desenvolupar models de gestió compartida i coordinada entre administracions, propietaris i entitats del territori. 

La pesta porcina obliga a canviar la relació amb la serra

La irrupció de la pesta porcina africana ha afegit una nova preocupació a aquesta llista de reptes.

Després de la detecció de senglars afectats pel virus, la Generalitat va activar mesures excepcionals de control, prevenció i bioseguretat que han comportat el tancament de l'accés al medi natural de Collserola. La restricció afecta els espais forestals, camins i pistes no pavimentades, mentre que es manté l'accés als habitatges, equipaments, activitats econòmiques, estacions de transport públic i carreteres asfaltades. 

La decisió té l’objectiu de reduir la mobilitat dins del parc i facilitar les actuacions de control sobre la població de senglar per evitar la propagació del virus. També s'han anul·lat activitats organitzades, s'han tancat equipaments d'educació ambiental i s'han reforçat les campanyes informatives i les tasques de coordinació entre administracions. 

La situació és especialment rellevant perquè Collserola és un dels espais naturals més freqüentats de l'àrea metropolitana. Per primera vegada en molts anys, milers de persones han vist limitat l'accés a un espai que forma part dels seus hàbits setmanals.

Més enllà de l'emergència sanitària

Les restriccions actuals son la representació de fins a quin punt els ecosistemes metropolitans són vulnerables a fenòmens que abans sembaven molt llunyans. 

La pesta porcina africana no afecta les persones, però sí que representa una amenaça important per a les poblacions de porcs i senglars. La seva aparició ha obligat a desplegar mesures extraordinàries que impacten no només sobre la fauna, sinó també sobre les activitats recreatives, educatives i econòmiques vinculades al parc. 

Al mateix temps, la crisi ha obert nous debats sobre la relació entre les ciutats i els espais naturals. La gestió dels grans espais naturals metropolitans ha d’afrontar reptes cada vegada més importants, com l’augment de la població de senglars, la fragmentació dels hàbitats, la proximitat entre la fauna salvatge i les zones urbanes, i els efectes del canvi climàtic.

Un espai imprescindible per al futur del territori

Més enllà de la situació excepcional d'aquest estiu, Collserola continua sent una peça essencial per a l'equilibri ambiental de l'àrea metropolitana. La serra contribueix a regular la temperatura, millorar la qualitat de l'aire, preservar la biodiversitat i oferir espais de contacte amb la natura a milions de persones.

"De cara al futur, la serra haurà d'afrontar diversos reptes, com obtenir més finançament, reforçar la connexió amb altres espais naturals i adaptar-se als canvis provocats pel clima.

Quinze anys després de la seva declaració com a parc natural, Collserola continua demostrant que protegir la natura en un entorn metropolità és una tasca complexa i permanent, però completament essencial. La crisi provocada per la pesta porcina africana n'és només un exemple més. Però també recorda que la salut dels espais naturals i la qualitat de vida de les ciutats estan molt més connectades del que sembla.

Un estiu sota vigilància davant el risc d'incendis 

Les pluges abundants els mesos previs a l’estiu han afavorit el creixement de la vegetació, però l'arribada sobtada de temperatures extremes torna a situar la prevenció d'incendis entre les principals prioritats de Collserola.

La imatge dels boscos verds després d'un període de pluges abundants pot transmetre una sensació de tranquil·litat. Però els experts recorden que aquesta situació també comporta riscos. La vegetació que ha crescut gràcies a l'aigua es converteix, quan arriben les altes temperatures i la manca de precipitacions, en una gran quantitat de combustible disponible per a un possible incendi.

Aquest escenari pren especial rellevància després d'uns mesos marcats per registres de calor excepcionals i per l'arribada anticipada d'episodis propis de ple estiu. La combinació de temperatures elevades, humitats baixes i grans masses forestals contínues obliga les administracions a reforçar les mesures preventives abans que aparegui el foc.

En aquest context, la prevenció s'ha convertit en una de les principals línies de treball de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Durant els darrers anys s'han impulsat actuacions de gestió forestal en centenars d'hectàrees, amb la creació i manteniment de franges de protecció, aclarides forestals i treballs destinats a reduir la càrrega de combustible dels boscos. 

Una de les eines que ha guanyat protagonisme és la silvopastura. Els ramats d'ovelles i cabres contribueixen de manera natural a controlar el sotabosc i a generar espais oberts que poden dificultar la propagació d'un gran incendi. Aquesta pràctica, cada vegada més present a Collserola, també ajuda a conservar el mosaic agroforestal i a mantenir la biodiversitat del territori. 

La prevenció, però, va molt més enllà dels ramats. El dispositiu metropolità inclou el manteniment de camins forestals, punts d'aigua per a helicòpters, senyalització d'emergència, supervisió de línies elèctriques i vigilància activa durant els mesos de més risc. L'objectiu és reduir al màxim el temps de resposta davant qualsevol columna de fum i evitar que un petit focus es converteixi en un gran incendi forestal. 

Al capdavall, la principal lliçó dels últims anys és que els incendis no es combaten només a l'estiu. La feina real comença mesos abans, durant la tardor, l'hivern i la primavera, quan es prepara el territori perquè sigui més resilient davant unes condicions climàtiques cada vegada més extremes. En una àrea metropolitana amb milions de persones vivint al voltant dels espais naturals, protegir els boscos també és una manera de protegir el territori i la qualitat de vida de la ciutadania. 

500 hectàrees gestionades per reduir el risc d'incendi

• Actuacions forestals en prop de 500 hectàrees de Collserola 
• Més de 1.100 hectàrees gestionades amb pastura de ramats 
• Manteniment de camins, hidrants i punts d'aigua 
• Vigilància activa durant els mesos de màxim risc 
• Estratègies adaptades a un context de canvi climàtic i episodis de calor cada vegada més intensos 

Més informació: https://www.nextllobregat.cat/es/noticia/amb-inicia-en-torrelles-las-franjas-forestales-para-proteger-las-viviendas-ante-los-incendios/infraestructures