La institució ha guanyat competències i recursos des del 2011, però afronta greus dèficits d’habitatge, mobilitat, finançament i planificació. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) celebra quinze anys des de la seva constitució en la configuració actual reivindicant-se com una administració imprescindible per governar una realitat urbana que supera àmpliament els límits municipals. La commemoració, però, també evidencia que bona part dels grans problemes metropolitans continuen sense resoldre’s. Encapçala aquesta anàlisi una ortofoto de l’àrea metropolitana amb els noms dels 36 municipis que la integren.

La manca d’habitatge assequible, les deficiències del transport públic, la pressió sobre els espais naturals i la inestabilitat financera de la mateixa institució formen part d’una agenda pendent que adquireix més urgència davant el creixement demogràfic previst.

Una àrea amb 3,4 milions d’habitants i 36 municipis

L’actual AMB va néixer de la Llei 31/2010, aprovada per unanimitat al Parlament, i va constituir els seus primers òrgans de govern el juliol del 2011. La institució va integrar l’antiga Mancomunitat de Municipis i les entitats metropolitanes del Transport i del Medi Ambient.

Des d’aleshores ha ampliat recursos i consolidat competències sobre mobilitat, aigua, residus, urbanisme, habitatge, espai públic i espais naturals. Atén 3,4 milions d’habitants en 36 municipis, que concentren el 42% de la població catalana i al voltant del 52% del PIB de Catalunya. Per al 2026 disposa d’un pressupost de 2.896 milions d’euros.

Durant l’acte institucional celebrat al Parlament, el president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va sostenir que la creació de l’organisme va permetre «curar una ferida» en la governança metropolitana. Salvador Illa va definir el model com una forma de «federalisme municipal».

El consens que va fer possible la institució és un dels seus principals actius, però l’aniversari planteja fins a quin punt aquesta capacitat d’acord serveix avui per prendre decisions difícils i accelerar projectes que acumulen anys de retard.

Més població i un habitatge insuficient

El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha advertit en declaracions a nextllobregat.cat que Catalunya pot arribar als deu milions d’habitants. La regió metropolitana haurà d’acollir una part substancial dels dos milions de residents addicionals.

L’escenari afecta especialment l’Hospitalet i el Baix Llobregat, on ja es concentren alguns dels municipis amb més densitat, grans infraestructures i una forta pressió residencial.

Balmón ha reclamat planificació per evitar els errors de les onades migratòries dels anys seixanta i setanta, quan la població va créixer més ràpidament que les escoles, els centres sanitaris, el transport i la resta de serveis públics.

Però l’advertència arriba quan l’emergència habitacional ja està plenament instal·lada. Joves, famílies i treballadors amb rendes mitjanes troben cada vegada més dificultats per llogar o comprar un habitatge a l’entorn metropolità.

Preparar-se per rebre més població exigeix construir habitatge assequible, mobilitzar sòl, rehabilitar edificis i garantir equipaments. El problema és que la resposta pública continua avançant a un ritme molt inferior al de la demanda.

L’AMB ha impulsat promocions protegides i polítiques comunes, però la magnitud de les seves actuacions encara resulta insuficient. Els pròxims anys hauran de demostrar si l’habitatge deixa de ser una prioritat repetida en discursos i es converteix en una política amb resultats visibles.

Finançament i poder limitat

Balmón considera que la llei metropolitana ha permès triplicar els recursos i millorar les polítiques de mobilitat, medi ambient, habitatge, litoral i espai públic. No obstant això, reconeix que el finançament continua sent una assignatura pendent.

Després de quinze anys, l’AMB continua reclamant un model estable que permeti planificar inversions a llarg termini. La institució ha d’afrontar problemes cada vegada més complexos, però no sempre disposa dels recursos ni de la capacitat executiva necessaris.

A més, moltes actuacions depenen de la Generalitat, de l’Estat o dels ajuntaments. Aquesta fragmentació provoca que els problemes siguin metropolitans, mentre que les competències, els pressupostos i els calendaris continuen repartits entre diferents administracions.

La mobilitat n’és un exemple evident. Tot i que s’ha avançat en integració tarifària, autobusos i mobilitat sostenible, les connexions transversals del Baix Llobregat continuen sent deficients. De vegades resulta més fàcil desplaçar-se fins a Barcelona que viatjar entre municipis pròxims de la comarca.

Les mancances de Rodalies, els retards en les ampliacions del metro i la falta d’enllaços ferroviaris penalitzen diàriament milers de treballadors. El creixement de població agreujarà la congestió si no es reforça de manera substancial el transport públic.

Un planejament que no pot esperar

El Pla Director Urbanístic Metropolità ha de substituir el Pla General Metropolità del 1976 i convertir-se en la gran eina d’ordenació del territori. La seva prolongada tramitació mostra, però, la dificultat d’assolir acords entre 36 municipis amb necessitats diferents.

Mentre el nou planejament avança lentament, es desenvolupen projectes que condicionaran el territori durant dècades. A l’Hospitalet i el Baix Llobregat destaquen la cobertura de la Granvia, el BioCluster, el futur Hospital Clínic a Esplugues, la transformació de l’entorn de Roca i nous desenvolupaments residencials.

Aquestes operacions poden generar activitat econòmica i modernitzar les ciutats, però també augmentar el preu del sòl i expulsar població si no incorporen prou habitatge protegit i equipaments.

L’urbanista Alessandro Balducci, convidat al cicle «Diàlegs AMB 15+15», ha advertit que s’intenta governar la societat del segle XXI amb governs del segle XX i fronteres del segle XIX. Per a l’especialista, l’habitatge, la mobilitat i el canvi climàtic només es poden abordar eficaçment a escala metropolitana.

Menys celebració i més resultats

El cicle «AMB 15+15» pretén reflexionar sobre com serà la metròpolis l’any 2041. Els debats han situat en primer pla l’habitatge, la cohesió social, la integració de la natura i l’adaptació climàtica.

El delta i el riu Llobregat, el Parc Agrari, les platges, Collserola i els parcs metropolitans constitueixen una infraestructura verda essencial. Tanmateix, aquests espais continuen sotmesos a la pressió urbanística, logística i de les grans infraestructures.

L’adaptació climàtica exigirà més arbres, ombres, superfícies permeables, refugis climàtics i una gestió més eficient de l’aigua. No n’hi haurà prou amb reconèixer el valor de la natura en jornades institucionals: caldrà protegir-la quan entri en conflicte amb interessos econòmics i urbanístics.

Balmón descarta ara per ara obrir el debat sobre l’ampliació de l’AMB cap a una regió de cinc milions d’habitants. Considera prioritari consolidar primer les competències, el finançament i la capacitat executiva de la institució actual.

La decisió evita un debat territorial complex, tot i que no resol la necessitat de coordinar una regió urbana que ja funciona per damunt dels límits administratius de l’AMB.

Quinze anys després de la seva creació, la institució ha demostrat que és necessària. Ha integrat organismes dispersos, augmentat recursos i reforçat serveis metropolitans. Però el seu aniversari no es pot convertir en un exercici d’autocomplaença.

A l’Hospitalet i el Baix Llobregat, la utilitat de l’AMB es mesurarà per la seva capacitat d’augmentar l’habitatge assequible, millorar el transport, protegir el territori i garantir serveis a una població creixent. Els pròxims quinze anys hauran de demostrar si disposa del poder, els recursos i l’agilitat necessaris per no arribar tard, una vegada més, als principals reptes metropolitans.