Gavà i Viladecans preparen un ecobarri sobre l’històric recinte de Roca mentre la colònia tèxtil de Martorell s’ensorra al costat de l’A-2. Són la cara i la creu de la innovació que s’aplica en matèria d’habitatge en poblacions d’antiga tradició industrial i que representa gràficament la il·lustració que encapçala aquest reportatge.

Dos antics mons fabrils del territori Llobregat encaren el futur des d’extrems oposats. L’històric recinte de Roca Radiadors, situat entre Gavà i Viladecans, es disposa a transformar-se en un nou districte amb activitat industrial, empreses, habitatges, equipaments i zones verdes. Uns quilòmetres riu amunt, l’estructura de la colònia tèxtil de Can Bros sobreviu aïllada al costat de l’A-2, amb edificis en ruïnes, tot just 36 veïns i la sensació que el temps i les administracions l’han deixada enrere.

Incapacitat de l’Ajuntament de Martorell

Són la cara i la creu de la reconversió del patrimoni industrial. A Roca, la fàbrica deixa de ser un recinte tancat per integrar-se a les ciutats que va contribuir a desenvolupar. A Can Bros, l’antiga colònia continua perdent teulades, murs i memòria mentre els plans urbanístics de l’Ajuntament de Martorell, presidit per l’alcalde Xavier Fonollosa, de Junts, acumulen anys sense materialitzar-se.

La diferència no rau en l’absència de passat. Tots dos espais van ser comunitats organitzades al voltant d’una empresa, amb habitatges, serveis i una intensa relació entre fàbrica i treballadors. La distància es troba en la capacitat actual per convertir aquest llegat en un projecte econòmic i urbà viable i amb futur.

La cara: Roca obre la fàbrica a la ciutat

Roca City ha rebut el maig del 2026 l’aprovació urbanística definitiva de la Generalitat després de la tramitació impulsada pels ajuntaments de Gavà i Viladecans, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la companyia. L’operació abasta 32 hectàrees situades entre la fàbrica, la carretera C-245 i la línia ferroviària i pretén cosir un espai industrial que durant dècades ha funcionat com una barrera entre barris.

El projecte no planteja la desaparició de Roca, sinó la seva adaptació. La multinacional mantindrà i modernitzarà la seva activitat industrial, traslladarà la seva seu corporativa mundial a nous edificis i desenvoluparà espais vinculats a la innovació, la construcció sostenible i la formació. El 60% del sostre edificable conservarà usos econòmics, amb aproximadament 146.000 metres quadrats reservats per al complex de la companyia i la resta destinada a oficines, serveis, comerços i activitats terciàries.

Al voltant d’aquest nucli productiu sorgiran 2.730 habitatges, dels quals 1.260 seran protegits i, dins d’aquests, almenys la meitat es destinaran al lloguer. La intervenció inclou també dos grans equipaments públics: un a les antigues oficines de Roca a Gavà i un altre a la nau històrica de fabricació de radiadors situada a Viladecans.

Barri al voltant d’un gran parc lineal

El nou barri s’organitzarà al voltant d’un parc lineal de 7,36 hectàrees que recuperarà el curs de la riera com a eix naturalitzat. La prolongació de carrers, l’obertura de passos i la construcció d’un pont sobre les vies ferroviàries permetran integrar físicament el recinte amb Gavà i Viladecans. On abans hi havia murs industrials hi haurà itineraris urbans, comerç a les plantes baixes i connexions entre barris.

Roca representa així una reconversió que intenta preservar indústria i patrimoni sense congelar-los. L’empresa continua sent el motor de l’operació, però comparteix espai amb habitatge, equipaments i activitat econòmica de nova generació. La fàbrica històrica no es converteix únicament en museu: s’actualitza per continuar produint i generant ocupació.

El projecte mira al futur perquè disposa d’un propietari industrial amb capacitat inversora, dos ajuntaments coordinats, planejament metropolità i una aprovació definitiva. Encara queda l’execució, sempre més complexa que la presentació de plànols, però l’àmbit ja compta amb una direcció concreta.

La creu: Can Bros cau mentre espera

A Can Bros, la imatge és radicalment diferent. La colònia apareix al costat de l’A-2 com una successió d’esquelets fabrils, habitatges buits i una església deteriorada. Tanmateix, no és un conjunt completament abandonat. Allà hi continuen vivint unes 36 persones, entre elles Teresa Gallofré i Rosendo Rodríguez, que han relatat en diferents mitjans de comunicació com la degradació ha anat devorant el lloc on van formar una família.

La història industrial de Can Bros va començar el 1852 amb la implantació d’una fàbrica tèxtil. En els seus millors anys va arribar a reunir al voltant de 700 habitants i comptava amb teatre, comerços, festa major i una vida comunitària que també atreia veïns d’altres poblacions. L’activitat fabril va acabar el 1967 i, amb el tancament, la població va anar marxant cap als nous barris de Martorell.

Rosendo Rodríguez, que hi va passar la infància, resumeix el contrast entre passat i present: “Hi havia teatre, botigues, festa major. Hi havia molta vida. Si no ho has vist mai, és difícil imaginar-ho ara”. El que va ser una comunitat obrera autosuficient es troba avui físicament separada del nucli urbà per l’autovia, sense el transport públic que va tenir en altres temps i amb nombrosos edificis deshabitats o sense activitat.

El deteriorament no ha estat sobtat. Els veïns recorden que a principis dels anys vuitanta la colònia ja era antiga, però encara resultava agradable, conservava horts i mantenia un entorn que descriuen com un oasi. El canvi de propietaris, l’abandonament d’immobles i la manca de vigilància han accelerat des d’aleshores la decadència. Part dels terrenys va passar a mans municipals el 2017, encara que la propietat continua fragmentada entre l’Ajuntament i titulars privats.

Pla municipal de millora en tràmit durant anys

Martorell disposa formalment d’un Pla de millora urbana per al nucli de Can Bros, amb memòries, estudis de mobilitat, ordenació, xarxes de serveis i un calendari d’etapes. El planejament municipal planteja rehabilitar el patrimoni, introduir usos residencials i millorar la connexió de la colònia amb la resta de la ciutat. Tanmateix, la documentació urbanística continua figurant entre els instruments en tramitació durant anys i no s’ha traduït en una recuperació visible del conjunt.

La colònia també va tenir un projecte ambiciós durant els anys d’expansió immobiliària anteriors al 2008, però va quedar paralitzat amb la crisi. Els residents asseguren que desconeixen si existeix ara una alternativa amb terminis i finançament. “No veig futur a la colònia”, admet Teresa Gallofré en observar l’estat de l’església, la fàbrica i els antics allotjaments obrers.

El problema supera la pèrdua arquitectònica. Els edificis en ruïnes atreuen visitants que entren en espais insegurs, mentre els veïns temen que es produeixi un accident. L’església, on es van casar Teresa i Rosendo, està foradada i sense protecció suficient. La sospita més amarga és que s’estigui esperant que els immobles acabin de caure perquè rehabilitar-los o enderrocar-los resulta costós.

Dues maneres de tractar la memòria industrial

Roca City i Can Bros mostren que el patrimoni industrial no es conserva únicament mitjançant catàlegs. Necessita inversió, acords sobre la propietat, lideratge públic, activitat econòmica i un projecte compatible amb les necessitats actuals.

A Gavà i Viladecans, el passat fabril s’utilitza com a fonament d’una nova centralitat metropolitana. La companyia manté la seva presència, els edificis més significatius adquireixen nous usos i la transformació genera habitatge, ocupació i espai públic.

A Martorell, en canvi, la fragmentació de la propietat, l’aïllament, els projectes frustrats i la manca d’execució administrativa, per deixadesa o incapacitat, han convertit la protecció patrimonial en una declaració que no atura la pluja, les esquerdes ni els esfondraments. La colònia està catalogada com a bé d’interès local, però aquesta consideració no ha impedit que les seves construccions continuïn deteriorant-se.

Malgrat tot, queda una comunitat. Els habitants de Can Bros conserven les seves cases, organitzen una festa de la cervesa i reivindiquen la memòria de la colònia. La seva resistència evita que l’enclavament sigui encara una ruïna completa. Però la voluntat veïnal no pot substituir indefinidament l’actuació urbanística.

Roca Radiadors i Can Bros van néixer de la força industrial del Llobregat. Una es prepara per travessar el segle XXI mantenint producció, ocupació i memòria. L’altra contempla com desapareix a poc a poc el paisatge que explica la seva història. Una obre els seus murs per convertir-se en ciutat. L’altra espera, al costat de l’autovia, que algú arribi abans que ja no quedi res per salvar.