Neus Ribas prendrà el relleu al setembre i Hachuel continuarà vinculada al CECBLL com a vicepresidenta per garantir la continuïtat del projecte. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) obrirà una nova etapa al setembre amb la jubilació de la seva directora, Esther Hachuel, una de les veus que més han contribuït durant els darrers anys a interpretar, preservar i divulgar el patrimoni, la memòria i la identitat cultural de la comarca. Neus Ribas assumirà la direcció a partir de l’1 de setembre, mentre que Hachuel situa en el 4 de setembre el tancament formal de la seva etapa laboral en la carta de comiat enviada als socis de l’entitat.

No serà, però, una desvinculació del Centre d’Estudis. Hachuel continuarà formant part de la seva junta directiva i acompanyarà el president, Jordi Sicart, com a vicepresidenta. “Segurament, el fet de no tenir la pressió professional em farà gaudir encara més”, explica en la mateixa carta, en què també confirma la continuïtat d’un projecte al qual continuarà aportant experiència i coneixement.

L’elecció de Neus Ribas garanteix, a més, un relleu construït des de dins. Totes dues han compartit gairebé vint anys de feina i Hachuel assegura que el Centre d’Estudis “no podria quedar en millors mans”. La nova directora formarà, juntament amb Helena Roma, un equip tècnic que la fins ara responsable de l’entitat qualifica “de primera”.

El coneixement com a defensa del territori

El comiat de Hachuel no és una simple comunicació administrativa. La seva carta resumeix una manera d’entendre la feina cultural i la funció pública del coneixement. “Han estat anys de dedicació viscuts amb gust i afecte. He après molt i de manera continuada”, assenyala abans de reivindicar la recerca com una eina de transformació social.

“He tingut la sort de treballar amb rigor des de la convicció que la recerca i el coneixement contribueixen a la construcció d’un món millor”, assegura. Per a Hachuel, tots dos constitueixen instruments essencials per defensar i preservar allò que pertany col·lectivament a la ciutadania, com “el patrimoni, la història, la memòria i el territori”.

En aquest balanç personal també agraeix el suport dels socis, els equips tècnics i les diferents juntes amb què ha treballat. De manera particular, recorda els quatre presidents i presidentes que han compartit la seva etapa al capdavant de la direcció: Carles Riba, Conxita Sánchez, Genoveva Català i l’actual president, Jordi Sicart.

Un comiat amb més de vuitanta persones

La jubilació s’ha celebrat anticipadament en una emotiva festa que va reunir més de vuitanta persones a la sala polivalent del Centre Cívic. Familiars, amistats i companys de les seves diferents etapes professionals van repassar una trajectòria que ha passat per la universitat, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i, finalment, el Centre d’Estudis Comarcals.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez i va començar amb el lliurament d’un ram de flors per part de Candela Viso, filla de Hachuel, i del seu marit, Francesc Viso. Paloma González i Lluís Montfort van recordar la seva etapa universitària, mentre que Conxita Montoro i Raquel Ibáñez van evocar el seu pas per l’Ajuntament de Sant Feliu.

La trajectòria al CECBLL va ser glossada per Neus Ribas i pels quatre presidents que han treballat amb ella. Entre els obsequis hi va haver una pintura desplegable realitzada per Joana Llordella, uns gerros de Ceràmiques Sedó, un diari col·lectiu escrit per nombroses persones, una estada a Món Sant Benet i un xec per assistir a concerts al Palau de la Música.

Un dels moments més simbòlics de la vetllada va arribar amb l’actuació de Magda Torre, que va interpretar juntament amb Hachuel la cançó “Gracias a la vida”, convertida en banda sonora d’un comiat que va ser, sobretot, una celebració col·lectiva del seu llegat.

Cultura també significa cuidar

La visió d’Esther Hachuel sobre el Baix Llobregat va quedar recollida en el capítol cultural que va escriure per a l’enciclopèdia Qui és Qui al Baix 2023-2027, editada per BCN Content Factory i el contingut de la qual també es pot consultar en aquest digital, nextllobregat.cat. El text, titulat “Cal crear a la comarca un observatori de la cultura”, ofereix una radiografia dels agents culturals de la comarca i formula alguns dels seus reptes pendents.

Hachuel parteix de l’arrel llatina de la paraula cultura, colere, que significa cultivar o cuidar. Aquesta relació li serveix per defensar que fer cultura suposa també cuidar la comunitat i avançar cap a un veritable “benestar cultural”. Al seu parer, el dret a la cultura no es pot limitar al consum de llibres, obres teatrals, pel·lícules o concerts. La ciutadania també ha de poder crear, aportar continguts i participar en les decisions culturals, independentment de la seva edat, sexe, procedència o situació econòmica.

Aquesta idea explica bona part de la seva trajectòria: entendre la cultura com un dret, un factor de cohesió i una eina per construir una identitat compartida. En la seva anàlisi, Hachuel sosté que existeix una marca cultural pròpia del Baix Llobregat, fruit de la suma d’ajuntaments, institucions supramunicipals, associacions, ateneus, empreses, creadors i ciutadans.

L’assignatura pendent de l’observatori cultural

Entre les seves propostes destaca la creació d’un Observatori de la Cultura del Baix Llobregat que permeti reunir i sistematitzar dades sobre consum, creació i participació cultural. Hachuel advertia que les estadístiques generals de Catalunya no permeten conèixer amb prou detall les desigualtats existents dins de la comarca.

La manca d’informació dificulta, segons la seva opinió, dissenyar polítiques públiques que corregeixin les diferències relacionades amb el nivell d’estudis, la renda o la procedència. “Un bon observatori propi que permetés dissenyar polítiques i accions per corregir desigualtats culturals seria del tot necessari”, defensava en el capítol.

El seu diagnòstic concedeix un paper central al teixit associatiu. “L’únic que necessita la cultura per existir és comunitat”, afirma abans de recordar que llegir un llibre, compartir una lectura, conservar una recepta, preparar una obra teatral o participar en una festa popular són també maneres de fer cultura.

Un Centre d’Estudis amb més de mig segle d’història

Fundat el 1974 i declarat entitat d’utilitat pública el 2005, el Centre d’Estudis Comarcals és una de les principals institucions dedicades a investigar i divulgar la realitat del Baix Llobregat. La seva activitat editorial i cultural inclou les Convocatòries de Recerca Col·lectiva, les Jornades de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat i els Premis de Reconeixement Cultural.

Durant l’etapa de Hachuel, l’entitat també ha reforçat la coordinació amb els centres d’estudis locals i ha entrat en la gestió directa del patrimoni mitjançant les visites de cap de setmana a la Colònia Sedó d’Esparreguera, desenvolupades gràcies a un acord amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Esther Hachuel deixa ara la responsabilitat professional de la direcció, però no el projecte ni la defensa del territori. El seu pas a la vicepresidència resumeix el sentit d’aquest relleu, perquè canvia la seva posició dins del Centre d’Estudis, però manté intacte el compromís amb la cultura, el patrimoni i la memòria del Baix Llobregat.