Catorze municipis rebran ajuts per restaurar castells, esglésies, edificis històrics i jaciments, mentre el projecte de Cosme Toda de L’Hospitalet queda a la llista de reserva. Encapçalen aquesta informació sis de les catorze actuacions subvencionades per la Diputació provincial.

La Diputació de Barcelona ha aprovat una inversió de 3.584.315 euros per conservar, restaurar i retornar a l’ús ciutadà diferents elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Baix Llobregat. Les subvencions beneficiaran catorze municipis de la comarca i permetran intervenir en castells, esglésies, edificis civils, jardins històrics, espais de memòria i construccions vinculades al passat agrícola i industrial.

La resolució forma part del Programa sectorial de restauració de patrimoni arquitectònic, integrat en el Pla Xarxa de Governs Locals 2024-2027 i dotat finalment amb 27,5 milions d’euros per als exercicis 2026 i 2027. La corporació provincial havia reservat inicialment 20 milions, però va ampliar la partida en 7,5 milions més davant el volum i la qualitat de les sol·licituds municipals.

Els béns restaurats hauran de tenir funció pública

Al Baix Llobregat, els recursos arribaran a Abrera, Castelldefels, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, el Papiol, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires i Sant Joan Despí. Els projectes hauran de garantir que els béns restaurats mantinguin o recuperin una funció pública.

Les actuacions previstes abasten obres de conservació, restauració, reforma i rehabilitació en edificis singulars, construccions històriques i jaciments arqueològics. Entre les primeres intervencions conegudes destaquen les restauracions d’elements del conjunt monumental del castell de Cervelló, de l’església de Sant Hilari i la consolidació de les trinxeres republicanes d’Abrera, a més de la recuperació de les façanes del castell de Castelldefels, l’adequació de les fonts de Miralles, a Castellví de Rosanes, i noves intervencions als castells de Cervelló i Eramprunyà, a Gavà.

La relació inclou també la rehabilitació de la Casa Consistorial de Corbera de Llobregat; la capella de la Torre Bassols, a Martorell; Sant Pere de Romaní i Ca n’Ametller, a Molins de Rei; l’antic Escorxador d’Olesa de Montserrat; la Sala Gran del Papiol; el Palau de Marianao de Sant Boi; el Museu d’Eines del Pagès i l’església de Sant Climent; el jardí històric de la Casa Consistorial de Sant Esteve Sesrovires, i les cobertes de Can Negre, seu del Centre Jujol de Sant Joan Despí.

La convocatòria permet finançar edificis i construccions de valor històric, cultural, arquitectònic o paisatgístic, a més de jardins històrics, jaciments arqueològics i espais vinculats amb la memòria democràtica. Els ajuts poden arribar als 275.000 euros per municipi, amb un límit de 45.000 euros quan es tracta específicament d’un jaciment arqueològic.

Cosme Toda queda fora de la concessió inicial

La resolució obliga a rectificar la situació del projecte presentat per L’Hospitalet. La proposta municipal per a la integració, protecció i visualització dels elements del patrimoni industrial del sector Cosme Toda no ha rebut finalment una subvenció en aquesta primera distribució de fons.

El projecte va obtenir 63 punts en la valoració i va quedar incorporat a la llista de reserva, amb un ajut sol·licitat de 275.000 euros però una concessió inicial de zero euros. Per tant, no es pot incloure entre les actuacions finançades, tot i que podria accedir a recursos posteriorment si es produeixen renúncies, baixes o una nova ampliació del crèdit disponible. La documentació aportada inicialment presentava l’ajut com a aprovat, però la resolució definitiva de la Diputació no el recull entre les concessions.

L’Ajuntament de L’Hospitalet manté, tanmateix, el seu propi projecte per posar en valor el llegat de l’antiga fàbrica ceràmica. El consistori havia previst una partida municipal d’1,2 milions d’euros per a la museïtzació de Cosme Toda, de manera que l’actuació no depèn exclusivament de l’ajut provincial, tot i que l’absència de finançament de la Diputació condiciona l’esquema econòmic plantejat inicialment.

La recuperació del recinte pretén conservar xemeneies, naus, estructures i altres vestigis d’un dels conjunts industrials més rellevants de la història contemporània de L’Hospitalet, dins d’un àmbit sotmès a una important transformació urbanística.

Patrimoni per utilitzar, no només per contemplar

Les subvencions provincials no es limiten a consolidar façanes o evitar el deteriorament físic dels monuments. La finalitat declarada del programa és garantir-ne l’adequació per a l’ús públic, de manera que els immobles restaurats puguin convertir-se en equipaments culturals, espais d’interpretació, centres ciutadans o pols d’atracció turística.

El diputat provincial d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic, Marc Castells, ha defensat que restaurar aquests béns permet conservar la memòria històrica i transmetre-la a les generacions futures. La Diputació considera, a més, que la recuperació patrimonial pot generar activitat econòmica, turisme cultural i autoestima col·lectiva als municipis.

Els treballs subvencionats poden correspondre a actuacions executades entre 2024 i 2028 i són compatibles amb altres fonts de finançament. Els ajuntaments podien presentar un màxim de dues sol·licituds i havien d’acreditar la qualitat tècnica, la viabilitat econòmica, la urgència de la intervenció i el grau de cofinançament municipal.

Més d’un segle protegint edificis i jaciments

Les noves subvencions continuen una política històrica de la Diputació. Durant els darrers anys, la institució ha destinat més de 60 milions d’euros a la recuperació del patrimoni arquitectònic i arqueològic de la província. L’anterior programa sectorial, corresponent al mandat 2020-2023, va superar els 25 milions, mentre altres línies d’inversions provincials van aportar recursos per a edificis singulars i elements patrimonials.

Una part essencial d’aquesta tasca recau en el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), creat el 1914. El seu equip multidisciplinari, integrat per arquitectes, arqueòlegs, historiadors, geòlegs i restauradors, ha participat durant més d’un segle en prop de 750 actuacions directes o d’assistència tècnica en esglésies, castells, monestirs, ponts i altres conjunts monumentals.

La institució també ajuda els ajuntaments a redactar plans especials i catàlegs de protecció, documents que incorporen els béns històrics, arquitectònics, arqueològics, naturals i paisatgístics al planejament urbanístic. Aquesta tasca preventiva resulta decisiva per impedir que la pressió immobiliària o les transformacions urbanes esborrin elements valuosos abans que puguin ser restaurats.

A això se sumen els Mapes de Patrimoni Cultural Local, inventaris que identifiquen edificis, conjunts arquitectònics, obres civils, jaciments, arxius, col·leccions i manifestacions del patrimoni immaterial. Aquests mapes proporcionen als municipis una eina per investigar, conservar i divulgar els seus béns culturals.

La inversió acordada situa així la conservació del patrimoni com una política territorial i no únicament cultural. Des del castell medieval de Cervelló fins a les estructures fabrils de Cosme Toda, els ajuts pretenen protegir les diferents capes històriques que expliquen com s’han format el Baix Llobregat i L’Hospitalet i convertir-les en espais vius, accessibles i útils per a la ciutadania.

Aquest és el llistat municipal i el patrimoni objecte d’intervenció:

1. Abrera — 275.000 euros
   • Església de Sant Hilari: restauració, consolidació i obertura al públic, amb un ajut de 265.000 euros.
   • Trinxeres republicanes d’Abrera: consolidació, protecció i millores de museïtzació, amb 10.000 euros.
2. Castelldefels — 275.000 euros
   • Castell de Castelldefels: restauració de les façanes, en una primera fase centrada en la torre de l’homenatge i l’anomenat cos A.
3. Castellví de Rosanes — 39.315 euros
   • Fonts de Miralles i el seu entorn natural: adequació, consolidació i recuperació del conjunt.
4. Cervelló — 275.000 euros
   • Conjunt monumental del castell de Cervelló: dues intervencions de restauració, dotades amb 82.572 i 192.428 euros. Una correspon específicament a la tercera fase del projecte.
5. Corbera de Llobregat — 275.000 euros
   • Casa Consistorial: rehabilitació parcial de l’edifici municipal històric. La resolució no concreta en la seva denominació quines dependències o elements seran objecte de les obres.
6. Gavà — 275.000 euros
   • Castell d’Eramprunyà: segona fase de les intervencions de restauració i millora de les condicions per a la visita pública.
7. Martorell — 275.000 euros
   • Capella de la Torre Bassols: redacció executiva i rehabilitació corresponent a la fase 3.7 del seu pla director.
8. Molins de Rei — 275.000 euros
   • Sant Pere de Romaní: avaluació estructural i rehabilitació de les cobertes, amb 126.297 euros.
   • Ca n’Ametller: rehabilitació i millora patrimonial, amb 148.702 euros.
9. Olesa de Montserrat — 275.000 euros
   • Antic Escorxador municipal: obres de reforma i implantació d’instal·lacions per adaptar i recuperar l’edifici.
10. El Papiol — 245.000 euros
    • Sala Gran: rehabilitació de la planta baixa de l’edifici.
11. Sant Boi de Llobregat — 275.000 euros
    • Palau de Marianao: rehabilitació de la primera planta i construcció d’un nou nucli de comunicacions.
12. Sant Climent de Llobregat — 275.000 euros
    • Museu d’Eines del Pagès: millora, adaptació d’usos i accessibilitat dels espais exteriors, amb 55.000 euros.
    • Església de Sant Climent: restauració i consolidació de les façanes de Mestral i Xaloc, amb 220.000 euros.
13. Sant Esteve Sesrovires — 275.000 euros
    • Jardí històric de la Casa Consistorial: obres de condicionament, millora i recuperació corresponents a les fases primera, segona i tercera.
14. Sant Joan Despí — 275.000 euros
    • Centre Jujol–Can Negre: rehabilitació de l’envolupant de l’edifici, en una primera actuació centrada en les cobertes.