Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha anunciat aquest divendres al Fòrum Empresarial del Llobregat la nova etapa d’expansió territorial de la institució, amb la contractació d’un director gerent i quatre professionals per a la Cambra de Comerç del Baix Llobregat amb l’objectiu d’apropar els serveis camerals a les empreses de la comarca i de l’Hospitalet. El pròxim 16 de juliol l’actual president de la delegació cameral a la comarca, Carles Guilera, serà nomenat conseller de la institució barcelonina i en el mateix plenari s’escollirà la nova persona per rellevar-lo després de més de 23 anys al càrrec. A la imatge que encapçala aquestes línies, Santacreu apareix al costat de Santiago Ballesté, president d’AEBALL, i Carles Guilera, flanquejats per la presidenta de la delegació de la Cambra de Comerç a l’Hospitalet, Elisabet Parés Albors (a l’esquerra), i Rosa Fiol, directora general i vicepresidenta d’AEBALL (a la dreta).

La Cambra de Comerç de Barcelona prepara una nova etapa al Baix Llobregat i a l’Hospitalet. El seu president, Josep Santacreu, ha anunciat aquest divendres a l’Hospitalet que la institució reforçarà la seva presència territorial a la comarca amb una estructura professional més àmplia, després d’una primera experiència pilot al Maresme. L’objectiu és apropar els serveis de la Cambra a les empreses del territori, especialment a les pimes, sense obligar-les a desplaçar-se a la seu central de la Diagonal.

L’anunci s’ha produït durant un esmorzar del Fòrum Empresarial del Llobregat, impulsat per la patronal AEBALL i presidit per Santiago Ballesté. Santacreu ha aprofitat la seva intervenció per situar el Baix Llobregat i l’Hospitalet com un territori estratègic en l’economia catalana, però també per explicar que la Cambra vol guanyar proximitat, capil·laritat i capacitat de servei als principals espais empresarials del país.

Reforç territorial al Baix i a l’Hospitalet

La nova etapa territorial anirà acompanyada d’un relleu rellevant. El ple cameral del pròxim 16 de juliol nomenarà el substitut de Carles Guilera al capdavant de la Cambra del Baix Llobregat, després de més de 23 anys de responsabilitat en la representació cameral de la comarca. Guilera continuarà vinculat a la institució com a consultor, una decisió que Santacreu va justificar per la seva “dilatada experiència” i pel coneixement acumulat durant més de dues dècades de contacte amb el teixit econòmic local.

L’expansió de la Cambra al Baix Llobregat comportarà la contractació d’un director gerent i de quatre professionals més per dinamitzar l’activitat cameral a la comarca. Aquesta estructura haurà de reforçar l’acompanyament a les empreses en àmbits com la digitalització, la intel·ligència artificial, la internacionalització, la innovació, la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la ciberseguretat, la formació i la FP dual. També la delegació cameral de l’Hospitalet es reforçarà amb personal qualificat equivalent.

Un paper més actiu al territori Llobregat

Santacreu va defensar que la Cambra ha de recuperar un paper més actiu i visible al territori. La institució vol ser més útil per a les empreses, oferir serveis més pròxims i actuar com a punt de trobada entre el teixit empresarial, les administracions i les entitats econòmiques. En paraules del president cameral, la Cambra ha d’exercir de “pal de paller” de la societat civil empresarial, amb voluntat de cooperació, però també amb exigència davant dels poders públics.

El Baix Llobregat apareix com una de les peces clau d’aquest nou desplegament. La comarca, juntament amb l’Hospitalet, suma al voltant d’1,1 milions d’habitants i concentra alguns dels grans nodes econòmics del país: el port, l’aeroport, la Zona Franca, Fira de Barcelona, corredors viaris i ferroviaris, polígons industrials, activitat logística i una densa xarxa de petites i mitjanes empreses. La directora general i vicepresidenta d’AEBALL, Rosa Fiol, va xifrar durant la trobada en el 13% l’aportació del territori Llobregat al PIB català.

Santiago Ballesté també ha reivindicat aquesta centralitat econòmica. “Som un territori estratègic per a Catalunya. Aquí conviuen indústria, logística, serveis avançats, salut, metall, mobilitat, tecnologia, construcció, química, comerç, sector agroalimentari, sector aeroespacial, activitat firal i una gran concentració de petites i mitjanes empreses”, va afirmar. Segons el president d’AEBALL i del Fòrum Empresarial del Llobregat, es tracta d’un territori “divers, productiu i amb una enorme capacitat de generar ocupació, innovació i activitat econòmica”.

Realitats complexes i diverses

a nova estructura cameral haurà d’adaptar-se a una comarca complexa i diversa, amb realitats econòmiques molt diferents entre el nord, el centre, el delta i l’entorn més pròxim a Barcelona. Santacreu va admetre que el contacte presencial amb les empreses continua sent important, tot i que la digitalització hagi transformat la relació entre les institucions i el teixit productiu. Per això, la Cambra vol reforçar la seva presència sobre el terreny i millorar la lectura territorial de les necessitats empresarials.

La complexitat del Baix Llobregat va ser posada de relleu per Guilera en comparar la comarca amb el Regne Unit: “Escòcia és la part nord del Baix Llobregat, Anglaterra és la part central i Gal·les és el Delta, territoris que tenen ben poc en comú”, va afirmar l’encara president de la delegació de la Cambra de Comerç barcelonina.

Apostar per la IA o desaparèixer

La proximitat serà també clau per acompanyar les pimes en els grans reptes de competitivitat. Santacreu va llançar un missatge especialment contundent sobre la intel·ligència artificial: “Les empreses que no apostin per la intel·ligència artificial en els pròxims mesos, probablement no sobreviuran als pròxims deu anys”. Segons el seu criteri, la IA afectarà tots els sectors i les companyies han de començar ja a incorporar-la als seus processos productius, comercials i de gestió.

AEBALL va coincidir en la necessitat d’acompanyar les empreses en aquesta transformació. La patronal treballa per oferir suport pràctic en diversificació, digitalització, sostenibilitat, ciberseguretat, eficiència energètica, innovació i internacionalització. La nova presència territorial de la Cambra pot reforçar aquest ecosistema de suport a les pimes en un moment de canvis tecnològics accelerats.

Reforçar les connexions empresarials

El talent va ser un altre dels eixos de la trobada. Ballesté va advertir que les empreses necessiten professionals qualificats, perfils tècnics, industrials, digitals i de gestió. “Hem de reforçar la connexió entre empresa, formació professional, universitat i administració. Cal prestigiar els oficis, impulsar la formació dual i adaptar millor la formació a les necessitats reals del teixit productiu”, va defensar.

Santacreu també va vincular la competitivitat del Baix Llobregat i l’Hospitalet a la millora de les infraestructures. El president cameral va citar com a assignatures pendents Rodalies, els accessos al port, la capacitat de l’AP-7, els corredors ferroviaris de mercaderies, les terminals intermodals i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. “Tot passa per aquí, amb una gran densitat i concentració”, va resumir.

Defensa de l’ampliació de l’aeroport

El president de la institució cameral barcelonina també va defensar l’ampliació de l’aeroport, la connexió amb l’AVE i l’extensió del metro com a actuacions necessàries per a un territori que concentra activitat logística, industrial, firal i empresarial. “El Baix Llobregat és dinàmic, però falta mobilitat”, va afirmar.

La simplificació administrativa va completar el diagnòstic empresarial. Santacreu va sostenir que, si pogués modificar una política pública de manera prioritària, reduiria la burocràcia. Ballesté hi va coincidir i va reclamar “reduir tràmits burocràtics per donar suport a les empreses”. Per a tots dos dirigents, l’agilitat administrativa és una condició bàsica perquè les empreses puguin créixer, invertir i guanyar competitivitat.

Obertura al públic de la Llotja de Mar

La intervenció de Santacreu va incloure també un gest simbòlic d’obertura institucional. El president va anunciar que la Llotja de Mar, seu històrica de la Cambra de Comerç de Barcelona, s’obrirà al públic, excepte quan els seus espais estiguin llogats per a actes empresarials o privats. La mesura forma part de la voluntat d’apropar la Cambra a la ciutadania i de posar en valor el seu paper històric i econòmic.

Amb el relleu de Carles Guilera, la contractació d’un nou equip territorial i la futura antena reforçada al Baix Llobregat i a l’Hospitalet, la Cambra de Barcelona inicia una fase de major implantació local. La institució busca recuperar presència, prestar serveis més pròxims i participar amb més intensitat en els grans debats econòmics d’un territori clau per a Catalunya, però que reclama més infraestructures, menys burocràcia, més talent i una major capacitat de decisió en l’agenda metropolitana.