En el centenari de la mort de l’arquitecte universal des de nextllogregat.cat recuperem el vincle entre l’escultor hospitalenc i santboià Ferran Soriano i la memòria gaudiniana del Baix Llobregat, on destaca el patrimoni universal de la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. L’artista, autor d’obra pública a l’Hospitalet, Sant Boi i altres espais del territori, ha convertit el ferro en llenguatge de carrer, ofici i memòria col·lectiva. A la imatge que encapçala aquesta informació, s’eleva al cel l’escultura “A Gaudí” que llueix des de 2003 a una rotonda santboiana.

El centenari de la mort d’Antoni Gaudí, que es commemora aquest dimecres coincidint amb la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, també permet recuperar mirades menys conegudes però profundament arrelades al territori. Una d’elles és la de l’escultor Ferran Soriano i Rivero, autor d’una escultura d’homenatge a Gaudí inaugurada a Sant Boi de Llobregat i creador d’una trajectòria artística molt vinculada a l’Hospitalet, al Baix Llobregat i a l’espai públic.

A la rotonda camí del Llor

L’escultura més alta i de majors dimensions de les que ha fet Ferran Soriano, titulada “A Gaudí”, es va inaugurar l’any 2003 i està feta en acer inoxidable i està situada a la rotonda del Camí del Llor confluència amb la Ronda de Sant Ramon i el carrer Picasso. La va inaugurar l’alcaldessa de Sant Boi de l’època, Montserrat Gibert, en un espai llavors força desolat, però que avui ha millorat molt urbanísticament, doncs és on es troba l’inici del camí que porta directament a la Colònia Güell. A prop està el nou hospital de Sant Boi, on al jardí enfront de la porta principal n’hi ha una altra escultura de Ferran Soriano dedicada al doctor José Morales, que va crear el primer hospital de Sant Boi. De l’escultura també hi ha una maqueta que l’autor va cedir pel fons d’art de l’Ajuntament de Sant Boi.

Soriano forma part d’aquella generació d’artistes que van construir el seu llenguatge lluny dels grans circuits museístics i molt a prop del carrer. Nascut a Barcelona el 1944, al barri de les Corts, viu des de fa dècades a l’Hospitalet, ciutat on ha desenvolupat bona part de la seva vida personal i artística. La seva obra s’explica des de les arrels obreres, l’ofici de taller i el contacte directe amb el ferro, el material que va acabar convertint en la seva veu més reconeixible.

L’estudi de l’escultor va estar a Sant Boi

El seu homenatge a Gaudí a Sant Boi pren ara una nova dimensió simbòlica. En l’any en què Catalunya recorda els cent anys de la mort de l’arquitecte de la Sagrada Família, la peça de Soriano connecta el geni universal del modernisme amb un territori que també conserva petjades i relats vinculats a l’univers gaudinià. Sant Boi, a més, va ser durant gairebé tres dècades un espai essencial per a Soriano: hi va tenir el seu estudi, hi va crear, hi va exposar i hi va trobar inspiració en el nucli antic, les Termes, Cal Ninyo i la Rambla.

La commemoració gaudiniana té aquest dimecres el seu gran epicentre a Barcelona, amb la visita del Papa a la Sagrada Família i els actes vinculats a la nova torre de Jesucrist. Però el record de Gaudí també s’estén més enllà de la capital catalana i permet reivindicar la manera com altres creadors han dialogat amb el seu llegat des de la proximitat. Soriano ho ha fet des del ferro, des del carrer i des d’una sensibilitat mediterrània que va ser elogiada per figures com Paco Candel i Miquel Martí i Pol.

Més de 75 exposicions individuals

L’escultor va iniciar la seva trajectòria pública el 1976 amb la inauguració de ‘Vol de coloms’ al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet. Aquella primera obra va marcar un camí que, cinquanta anys després, continua molt lligat a places, parcs i espais urbans. Entre les seves peces més destacades hi ha ‘Conseqüències d’equilibris’, al parc de Bellvitge, una escultura de fort rerefons social que homenatja la lluita veïnal pels serveis essencials durant l’etapa de construcció dels barris.

La seva producció suma més de 75 exposicions individuals, nombroses mostres col·lectives a Espanya i a l’estranger i 36 obres en espais públics del món, 29 de les quals a Catalunya. Aquest recorregut inclou treballs a l’Hospitalet, Barcelona, Sant Boi i el Jardí de la Masia del FC Barcelona, a més d’una dotzena de premis i reconeixements. Malgrat això, algunes veus l’han definit com un dels grans referents artístics oblidats de l’Hospitalet.

El vincle de Soriano amb Sant Boi va quedar marcat també per un episodi dolorós: la pèrdua del seu estudi l’any 2023, després de la pressió immobiliària i dels fons voltor. L’artista ho ha definit com la pèrdua del seu món, no només perquè era un lloc de treball, sinó perquè era l’espai on se sentia més lliure i on havia creat i exposat bona part de les seves escultures, pintures i poemes durant tres dècades.

Gran patrimoni artístic del Baix

Ara, en ple centenari de Gaudí, la seva escultura santboiana d’homenatge a l’arquitecte adquireix un valor especial. No només com a peça artística, sinó com a testimoni d’un diàleg entre creadors, ciutats i memòries. Gaudí representa la dimensió universal de l’arquitectura catalana; Soriano, la persistència d’un art nascut de l’ofici, del metall i de la vida quotidiana dels barris.

La coincidència entre el record de Gaudí, la visita papal a la Sagrada Família i la recuperació de la figura de Ferran Soriano permet mirar el patrimoni artístic del Baix Llobregat i l’Hospitalet amb una perspectiva més àmplia. No només com un conjunt d’obres disperses, sinó com una xarxa de memòria pública que uneix arquitectura, escultura, espiritualitat, lluita veïnal i identitat popular.

Soriano resumeix la seva trajectòria amb dues paraules: treball i il·lusió. Sense la il·lusió, diu, no hauria començat a esculpir; sense el treball, no hauria arribat la inspiració. En l’any de Gaudí, aquesta mirada torna a tenir sentit: l’art com a perseverança, com a empremta al carrer i com a manera de transformar la memòria col·lectiva en presència viva.