El territori Llobregat reforça el seu paper com un dels principals motors tecnològics de Catalunya, especialment en l’àmbit del sector aeronàutic, espacial i de defensa (ASD) amb Castelldefels com a epicentre en expansió. Així ho constata el darrer informe de conjuntura econòmica del territori, elaborat per la patronal AEBALL conjuntament amb el Consell Comarcal, que situa al Baix i l’Hospitalet com un actor clau en el desenvolupament d’aquesta nova economia d’alt valor afegit.

Segons l’estudi, Catalunya ha consolidat en pocs anys un ecosistema propi en aquest àmbit, amb capacitats que cobreixen bona part de la cadena de valor, des del disseny i fabricació d’aeronaus fins a l’explotació de dades satel·litàries o el desenvolupament de tecnologies duals vinculades a la seguretat i la defensa.

Un sector que genera ocupació i riquesa

L’impacte econòmic del sector és ja rellevant. Les empreses catalanes vinculades a l’aeronàutica, l’espai i la defensa generen 1.820 milions d’euros, l’equivalent al 0,6% del PIB català, i sostenen més de 28.500 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts.

A més, el creixement del sector és notable: la seva contribució a l’economia ha augmentat un 13% i l’ocupació un 20% respecte a l’any anterior, consolidant una tendència expansiva que situa Catalunya entre les principals regions del sud d’Europa en aquest àmbit.

Castelldefels, l’epicentre en expansió

El Baix Llobregat juga un paper central dins d’aquest desenvolupament, amb Castelldefels com a node principal. La comarca concentra prop del 10% de les empreses tecnològiques catalanes, fet que la converteix en el principal pol tecnològic fora de Barcelona ciutat.

En aquest entorn, destaca el paper del Parc Mediterrani de la Tecnologia, un espai que integra universitat, centres de recerca i empreses per generar sinergies en innovació i transferència tecnològica. Aquest ecosistema facilita que idees sorgides en l’àmbit acadèmic es transformin en projectes empresarials sense sortir del territori.

També hi tenen presència centres de referència com l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) o el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), reforçant el potencial científic i tecnològic de la comarca.

El paper impulsor d’AeroS

Una de les peces clau d’aquest creixement és l’associació AeroS, amb seu al Baix Llobregat, que articula empreses, institucions i centres de coneixement per impulsar oportunitats de negoci i innovació al sector aeroespacial i de defensa.

Actualment, aquest ecosistema agrupa més de 60 empreses, amb més de 77.000 treballadors i una facturació global que supera els 14.000 milions d’euros, posicionant-se com una estructura clau per al desenvolupament del sector.

AeroS actua com a punt de connexió entre indústria tradicional i noves tecnologies, facilitant la transformació del teixit productiu cap a activitats d’alt valor afegit.

El futur ja és present 

El territori també està veient néixer un ecosistema de startups vinculades al NewSpace, amb projectes innovadors en àmbits com els materials avançats, la propulsió espacial o el monitoratge mitjançant dades satel·litàries.

Aquestes empreses emergents, tot i la seva dimensió reduïda, tenen un paper estratègic com a motors d’innovació i generació d’ocupació qualificada, a més d’obrir noves oportunitats per a la indústria local.

Avantatges en infraestructures i talent

Un dels grans actius del Baix Llobregat és la seva capacitat logística i de connexió global, amb infraestructures com l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i el Port de Barcelona, fonamentals per a un sector altament internacionalitzat.

A aquest factor s’hi suma la presència d’institucions acadèmiques de primer nivell com la Universitat Politècnica de Catalunya, que lidera la formació en enginyeria aeroespacial i contribueix a generar el talent necessari per al creixement del sector.

Un futur amb potencial global

L’informe conclou que el Baix Llobregat i l’Hospitalet disposen de tots els ingredients per convertir-se en una peça clau de l’ecosistema aeroespacial europeu: tradició industrial, capacitat tecnològica, infraestructures estratègiques i talent.

No obstant això, també apunta la necessitat d’una estratègia coordinada entre administracions, empreses i centres de recerca per consolidar aquest posicionament i aprofitar plenament les oportunitats que ofereix la nova economia de l’espai.

En un context de competència global creixent, el territori té davant seu el repte —i l’oportunitat— de situar-se en primera línia d’un sector que marcarà el futur industrial i tecnològic de les pròximes dècades.