El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) fa una crida als professors i alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca a que centrin els seus treballs de recerca en com era el territori quan els seus avis eren joves. Aquests treballs estudiantils, més els que facin experts i universitaris que responguin a la convocatòria de la tretzena recerca col·lectiva que impulsa el CECBLL seran publicats en una web que pivotarà en torn a l’any 1975 quan va morir el dictador Franco i el Baix Llobregat encapçalava la lluita per la democratització al país.

Dimarts 17 de març a les 18 hores a la seu del CECBLL (carrer Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat, al Centre Cívic Mas Lluí.) està convocada una trobada informativa on la junta de l’entitat i el director de la recerca col·lectiva, el catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Botella Corral, i la coordinada, Carme Sanmartí, doctora en Història Contemporània per la UB, explicaran els detalls d’aquesta tretzena recerca titulada “1975. El Baix Llobregat”, que pretén estudiar quin paper va jugar la comarca en la construcció de la democràcia i com aquest paper va contribuir a construir el perfil i la realitat del Baix Llobregat tal com el coneixem avui dia. Tothom interessat està convocat a assistir, segons han explicat aquest dimarts, 10 de març al CECBLL durant una roda de premsa.

Finalitzar la recerca l’any 2029

L’objectiu és que tota la recerca estigui publicada en llibre y en format digital, amb web inclosa, l’any 2029 quan es commemori el 50 aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques als ajuntaments. La doctora Sanmartí assenyala que a més dels estudiants de Batxillerat i de l’ESO i dels seus professors, la crida vol “cercar persones amb experiència, coneixement, capacitat i criteris per fer la recerca i donar les línies mestres per fer l’anàlisi dels treballs a tractar”.

El catedràtic Botella recorda que “el Baix Llobregat cristal·litza la consciència de comarca en aquesta època al voltat de la mort de Franco, doncs fins a l’any 1960 es parla del Baix com a comarca agrària, l'equivalent de l'horta de València”. Però no va ser veritat físicament i amb consciència col·lectiva de ser un enclavament industrial, “perquè els mateixos ciutadans i moviments socials i polítics havien adquirit consciència”. Els estudiosos volen examinar les bases de concepció i dinamisme d’aquesta consciència comarcal i com es va expressar institucionalment més tard a partir de les eleccions municipals de 1979.

Deu taules rodones temàtiques

Botella a diferenciat la transició al Baix Llobregat de la duta a terme a una comarca també industrial com el Vallès Occidental, on la seva burgesia era local i feia d’empresaris al seu territori que tenia fins i tot un banc i caixes d’estalvis. Per contra, uns extrems que no passava en la nostra comarca. L’estudi del naixement dels moviments socials, la preocupació per la cultura i com es va materialitzar, les associacions de veïns, les lluites per l’educació, el paper de l’església després del  Concili Vaticà II (1962-1965), convocat per Juan XXIII y clausurat per Pablo VI, va suposar un canvi històric per a la seva actualització i diàleg amb el món de llavors amb una repercussió directa amb el final del franquisme i el principi de la Transició espanyola. També hi hauran taules rodones sobre el sistema sanitari, el feminisme, el paper dels empresaris, dels sindicats i sobre els plans urbanístics metropolitans.

Aquestes taules rodones seran enregistrades en vídeo per a ser consultades i comptaran un expert cadascuna per dirigir-la i un moderador. La previsió es que l’organització d’aquests actes finalitzi al maig de 2027 perquè es pugui unir aquests continguts amb els dels investigadors amb experiència acadèmica en aquesta època que analitzaran les eleccions espanyoles de 1977 i les municipals de 1979 a la comarca.

El president del CECBLL, l’olesà Jordi Sicart, assenyala que es farà una “simbiosi entre els treballs de recerca més locals i els puntuals, amb els generals per a donar oportunitat de que tothom les pugui fer al marge de les universitats”. En aquest sentit, el CECBLL actuarà de pal de paller per després posar a disposició de les universitats el material. 

La conversa que no vam tenir mai

La iniciativa del CECBLL de fer la crida als professors i estudiants de Batxillerat perquè coneguin com es va construir el seu entorn comarcal a través de converses amb els seus avis s’inspira en el curtmetratge documental de l’actriu Cristina Urgel titolat “La conversa que no vam tenir mai”, una obra íntima que neix d'una xerrada real amb la seva àvia Celia García. El curt reconstrueix un diàleg davant de la mare de l'actriu, que escolta el testimoni de la seva mare silenciat durant dècades i es converteix en un homenatge a les dones que, com ella, van afrontar vides marcades per l'estigma i el silenci. El títol ha recorregut nombrosos festivals i ha estat nominat al Goya a Millor Curtmetratge Documental.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat anima a visitar la seva web on es troba tota la informació necessària i el Dossier de la 13a Recerca Col·lectiva del CECBLL. I aquí la web de la recerca 1975. Baix Llobregat: https://www.cecbll.cat/1975-elbaixllobregat/?utm_campaign=socis&utm_medium=email&utm_source=acumbamail