Periodisme amb propòsit

Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels, proposa a la Generalitat permutar uns terrenys per integrar la UPC i el Canal Olímpic per convertir-lo en un nou pol urbà de la ciutat Manuel Reyes va per lliure al PP de Catalunya. Vota en contra del seu propi grup polític en l’ampliació de l’aeroport del Prat i també es mostra contrari a la promoció de 5.000 habitatges que impulsa la veïna Gavà en l’anomenat Pla de Ponent, limítrof amb el terme municipal de Castelldefels, mentre reivindica al govern de la Generalitat que el Canal Olímpic s’integri a la seva ciutat, com ho han fet la resta d’instal·lacions de les subseus dels Jocs de 1992, ara gestionades pels seus propis municipis, excepte en el cas de Castelldefels.

Coincidint amb el Mobile World Congress 2026 inaugurat dilluns al recinte ferial Gran Via de L’Hospitalet, s’ha celebrat una jornada de portes obertes de La Florida 6.0, Centre de Transformació Digital, equipament que aconseguirà la plena funcionalitat cap a l’abril d’enguany. Aquesta és la crònica del seu descobriment. A primera hora de la tarda d’un dissabte, el Mercat Municipal de La Florida rau tancat. A la planta baixa, per l’Avinguda de la Primavera, s’estén una filera de persones que entren i surten del supermercat, únic vestigi d’activitat que no cessa ni en horari de sobretaula d’un cap de setmana. A partir de les escales mecàniques, amb el jardí vertical de la façana que acompanya l’ascens, l’energia canvia lleugerament. Un cartell indica que just aquí, a la segona planta del mercat, es troba La Florida 6.0, Centre de Transformació Digital inaugurat a finals del 2025 i que preveu la plena funcionalitat cap a l’abril d’aquest any. Només al travessar les portes automàtiques, es troben a dreta i esquerra l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i la Regidoria dels districtes IV i V, que agrupen els barris de La Florida, Les Planes, Can Serra i Pubilla Cases. Ambdues oficines són operatives des del setembre de l’any passat. No obstant, els veïns que es van apropant no venen a fer cap tràmit administratiu ni tampoc han aparegut per casualitat. Estan aquí perquè volen conèixer aquest espai, que ha anunciat una jornada de portes obertes tot coincidint amb l’ambient tecnològic del Mobile World Congress 2026, celebrat al recinte ferial Gran Via de L’Hospitalet.

A tocar de l’inici de la temporada primaveral, el nou parc de Can Coll de Torrelles de Llobregat s’inaugura tot incorporant-se a la Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM) i passant a formar part de la Jugatecambiental, iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per promoure el valor dels parcs metropolitans i el medi ambient a través del joc i altres activitats en aquests espais. També s’hi adhereix el parc de l’U  d’Octubre d’El Papiol, que ja existia, però des de finals de 2025 l’AMB assumeix la seva gestió, així com el parc de la Solidaritat d’Esplugues de Llobregat, tot i que pertanyia a la XPM des de fa anys. Ja són 22, comptant amb L’Hospitalet i les darreres incorporacions, els municipis del Baix Llobregat que col·laboren en aquest projecte.  

Cada 28 de febrer, la celebració del Dia d’Andalusia torna a omplir d’accent, música i memòria places i equipaments de l’Hospitalet de Llobregat i de diferents municipis del Baix Llobregat. No és una efemèride més en el calendari festiu: és el reflex d’una part essencial de la nostra història recent. Durant dècades, milers d’andalusos i andaluses van arribar a Catalunya —i molt especialment a les nostres ciutats industrials— a la recerca d’oportunitats, contribuint amb la seva feina, la seva cultura i el seu compromís cívic a construir la societat diversa que avui som. Les institucions públiques han entès aquesta realitat i, amb bon criteri, han impulsat i donat suport tradicionalment a aquesta celebració. Actes institucionals, festivals culturals, reconeixements a entitats andaluses i col·laboració amb cases regionals formen part d’una política que reconeix l’aportació de qui va arrelar lluny de la seva terra natal. Aquest suport no només ha estat just; ha estat necessari per enfortir la cohesió social i el respecte mutu. Perquè parlar del Dia d’Andalusia a l’Hospitalet o al Baix Llobregat no és parlar únicament d’identitat, sinó de convivència. Les primeres generacions van portar amb elles tradicions, gastronomia, música i maneres d’entendre la vida que avui formen part del paisatge cultural català. Els seus fills i nets, avui plenament presents en la vida social, cultural i associativa de les nostres ciutats, representen l’exemple més clar que la identitat pot ser plural sense deixar de ser compartida i que l’intercanvi cultural enriqueix el conjunt de la societat.

El xef de Bart Burger Gastronòmic de Sant Boi, que anteriorment va estar al Racó d'en Cesc, ha guanyat el programa gastronòmic de TV3 Joc de Cartes en elevar a la categoria d’alta cuina un clàssic menjar a base d’hamburguesa de carxofa al seu desenfadat establiment del carrer Cervantes, 2, molt a prop de l’Ajuntament santboià. L’àrea metropolitana està plena d’estupendes ofertes gastronòmiques. Ignasi Riera va deixar escrit que als extrems de les línies del Metro de Barcelona hi havia les millors tapes i ara també destaquen alternatives originals a les variacions del més del mateix capitalí. Algunes d’aquestes novetats arriben de la mà de xefs d’èxit que decideixen obrir establiments als seus municipis de residència. És el cas de Sant Boi, on primer es va establir Albert Mendiola amb el seu Marimorena, ara a l’altell de Diversus, i més recentment Toni Romero, exxef del prestigiós Racó d’en Cesc, amb el seu Bart Burger Gastronòmic, on ofereix la seva versió més desenfadada amb hamburgueses d’autor maridades amb cerveses artesanes en un ambient amb tocs vintage. Toni Romero ha vençut a la final de Joc de Cartes, el concurs gastronòmic de TV3 presentat pel xef televisiu Marc Ribas. L’establiment guanyador de l’enfrontament entre el restaurant Sukpa de Molins de Rei; El Lolailo de Sant Feliu de Llobregat, Can Baldiri de Sant Boi i l’hamburgueseria d’ambient retro Bart Burger Gastronòmic, també de Sant Boi, s’ha decantat cap a aquest últim i divertit local de cuina oberta on fa gairebé tres anys que innoven Romero i el seu fill, en presentar una de les seves gegants hamburgueses de quilòmetre 0 a base de carxofa. Tot un plaer gastronòmic que es menja amb les mans en una versió moderna del “fast good”.

Durant tot el mes de març, els 32 restaurants del col·lectiu Sabors de l’Horta del Baix Llobregat, oferiran un aperitiu gratuït de carxofa a les persones que presentin el cupó de la campanya impulsada pel Consorci de Turisme i el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’oferta es pot gaudir des de l’1 al 31 de març  La carxofa, la flor comestible que es produeix al Parc Agrari del Baix Llobregat, torna a ser la protagonista a les taules del nostre territori amb la segona edició de la campanya ‘Carxofa Baix als restaurants Sabors de l’Horta’. A través del web www.turismebaixllobregat.com/carxofabaix, les persones interessades poden descarregar-se un cupó que els permetrà degustar un aperitiu gratuït elaborat amb carxofa del Baix Llobregat quan dinin o sopin en un dels 32 restaurants del col·lectiu Sabors de l’Horta que participen en aquesta acció.  El funcionament és ben senzill: només cal descarregar-se el cupó, fer una reserva en un dels establiments participants i mostrar-lo al restaurant per gaudir d’aquest aperitiu carxofer de manera gratuïta, elaborat especialment per a l’ocasió, posant en valor aquest producte de temporada a través de propostes diverses i creatives.

Entre desitjos d’un hub aeroportuari català calant en l’imaginari polític, i l’horitzó de l’ampliació de l’aeroport d’El Prat entre 2033 i 2034, la infraestructura aèria torna a desafiar la seva capacitat de creixement. I és que El Prat tanca el gener del 2026 amb un rècord històric mensual de passatgers, un total de 3.806.895, fet que suposa un augment del 3% en relació amb el mateix mes del 2025. La majoria són passatgers comercials de vols internacionals, amb un increment del 4,8% en aquesta franja mensual, mentre que els de vols nacionals disminueixen en un 1,9%. De la mateixa manera, la principal infraestructura aèria se situa en la posició 21 del rànquing europeu de càrrega de mercaderies i assoleix un rècord històric de gestió de gairebé 201.000 tones de càrrega l’any 2025, escalant una posició respecte l’any anterior, amb un increment del 10,5%. Una nova fita que manté no obstant la distància entre Barcelona i els principals hubs d’Europa, com l’aeroport de Frankfurt (FRA), París-Charles de Gaulle (CDG), Londres-Heathrow (LHR) o Amsterdam-Schiphol (AMS), que actualment lideren en aquest ordre el top d’aeroports amb major càrrega de mercaderies.

Aquest any 2026 serà decisiu per a la companyia SEAT & CUPRA, ja que culminarà la transformació de la seva planta de Martorell amb el llançament del CUPRA Raval, el primer cotxe cent per cent elèctric que es produirà a la comarca i que marcarà l’inici d’una nova era per a la marca i per liderar la mobilitat urbana amb els utilitaris elèctrics a Espanya i a tot Europa. La planta de Martorell ja ha adaptat prop de 160.000 metres quadrats per a la producció de cotxes elèctrics, consolidant-se com l’epicentre de la mobilitat del futur. Amb més de 90 proveïdors i 110 plantes de producció, el nostre país exerceix un paper clau en l’ecosistema industrial per al desenvolupament de la família de cotxes elèctrics urbans del grup Volkswagen, liderat per SEAT & CUPRA a Martorell.

La biotecnòloga Patricia Aymà Maldonado (Òdena, 1993) acaba de ser distingida amb el Premio Princesa de Girona CreaEmpresa, un reconeixement que consolida una trajectòria científica i empresarial orientada a transformar els grans reptes ambientals en solucions industrials reals. El guardó s’ha anunciat aquest 24 de febrer durant l’acte central del Tour del Talent celebrat a Huesca, presidit per S.M. la Reina Letizia Ortiz. El jurat ha valorat especialment “haver aconseguit transformar una visió científica en una realitat industrial escalable, demostrant que la transició cap a materials biodegradables no és només un imperatiu ètic, sinó un model de negoci viable i disruptiu”. Un reconeixement que arriba en un moment de plena expansió del seu projecte empresarial.

Aquest diumenge 22 de febrer s’inauguren les tasques de restauració de l’arc romà del Pont del Diable, que han durat quasi un any i han servit per recuperar i preservar la integritat material de l’arc, protegir-lo del deteriorament causat per agents atmosfèrics i humans i perllongar-ne la conservació en condicions d’ús segures 2.000 anys després de la seva construcció per les legions del imperi romà. Els tècnics asseguren que el gran repte del conjunt de la intervenció ha estat aconseguir la fixació de les pedres que es desprenien del rebliment romà. Tot i que l'estructura que avui creuem data del 1963, reconstruïda sobre un pont gòtic del 1295, els seus fonaments i l’arc ara restaurat conserven l'empremta de Roma a Catalunya. Aquest pont monumental formava part de la Via Augusta, construït al voltant de l'any 10 abans de Crist. per permetre el pas de carros de bous, amb una calçada ampla i gairebé horitzontal que connectava els pobles de la comarca del Baix Llobregat. L’arc romà del Pont del Diable té el màxim nivell de protecció patrimonial com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des de l’any 1925; i el pont, des de l’any 1931. Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi, inaugurarà la restauració acompanyada del diputat d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic i vicepresident quart de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, que també és alcalde d’Igualada; l’alcaldessa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde; i el primer tinent d’alcaldia de Martorell, Lluís Amat. Les obres han estat dirigides pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) durant onze mesos i s’hi han invertit 412.369,51 euros, finançats íntegrament per la Diputació de Barcelona. A l’acte d’aquest diumenge es procedirà a la descoberta d’una placa inaugural.

Las autoridades han anunciado por fin un plan de choque contra la delincuencia en L'Hospitalet, ciudad donde se han disparado los robos con fuerza un 37,5% y también las violaciones de mujeres. La medida, anunciada este jueves por la consejera de Interior y Seguridad Pública, Núria Parlon, el delegado del Gobierno de España en Catalunya, Carlos Prieto, y el alcalde de la ciudad, David Quirós. La inseguridad ciudadana movilizó a más de 3.000 personas en octubre pasado, cuando espontáneamente y sin convocatoria de ningún partido político, se marcharon desde la plaza de la Bóvila de Pubilla Cases hasta el Ayuntamiento en un trayecto que se prolongó durante unas dos horas. La protesta nació del cansancio por la reincidencia de los delincuentes en el barrio de Pubilla Cases, pero en la manifestación también había vecinos de otras barriadas. También este jueves se han conocido las conclusiones del Barómetro de opinión pública de L'Hospitalet, que se ha elaborado a partir de 1.500 entrevistas realizadas entre el 1 y el 15 de diciembre de 2025 y donde destaca que el principal problema de la ciudad es la inseguridad ciudadana, con un 47,4 por ciento, y lejos de la %). Ninguno de estos tres problemas principales de la ciudad es visto como un aspecto surgido en el último año, sino que más de la mitad de la población considera que hace cinco o más años que existen. Por lo que respecta al barrio, que es el entorno más cercano al día a día de las personas, la preocupación por la inseguridad queda en el 39,5%, mientras que la limpieza recibe un 8,5% de menciones.

Francesc Torres, rector de la Universitat Politècnic de Catalunya, ha afirmat en el Fòrum Empresarial del Llobregat que una de les branques en termes d’innovació que s’han d’impulsar al llarg dels anys pròxims ha de ser, no tant la intel·ligència artificial, si més no la robòtica. “Hem perdut la carrera pel desenvolupament de la IA; en robòtica encara estem amb capacitat d’aportar innovació i avantatge competitiva. Ara bé, invertint en ninxos que són útils en la nostra indústria. Tenim capacitat per aportar d’aquí uns 10 o 20 anys” En aquest sentit, les universitats i empreses catalanes són conscients de la va capacitat productora, que no són comparables a les grans potències d’arreu del món; com la Xina, l'Índia o Estats Units, que no deixen gaire marge competitiu en alguns sectors de la indústria tecnològica, sigui en intel·ligència artificial, producció de microxips, etc. Per aquesta raó, des de les entitats acadèmiques, adapten els seus projectes, iniciatives i itineraris formatius per encaminar als estudiants de grau, master o doctorats cap a l’entorn laboral de manera prematura, però positiva i enriquidora.

La història de Ferran Adrià està a punt de fer un salt. Gènesi, la primera sèrie de ficció centrada en la seva trajectòria i en la revolució del restaurant elBulli, ha estat adquirida per Netflix només llegint el guió, que és com comprar un pis sobre plànol. L’hospitalenc més global serà el protagonista d’aquesta sèrie que ha començat a rodar-se després de l’estrena a TV3 i a la plataforma 3Cat, prevista per al setembre del 2026. La plataforma n’impulsarà la difusió a la resta d’Espanya, Amèrica i Europa al novembre, ampliant l’abast d’una història nascuda i explicada a Catalunya. La sèrie reconstrueix la trajectòria de Ferran Adrià i el procés que el va portar, a elBulli, a transformar la cuina contemporània i a situar la gastronomia catalana al mapa global. Gènesi explica com un restaurant de la Costa Brava, allunyat dels grans centres gastronòmics, va acabar canviant la cuina a escala mundial. Aquest és precisament el fil conductor de la sèrie: la trajectòria de Ferran Adrià i el treball col·lectiu que va convertir elBulli en un espai d’innovació constant.

La cultura taurina a Catalunya forma part d’una història complexa, profunda i sovint desconeguda per al gran públic. Durant dècades, Barcelona va ser una de les capitals del toreig. La ciutat va arribar a comptar amb dues grans places de toros, Las Arenas i La Monumental, que congregaven milers d’aficionats i pel cos de les quals van passar les màximes figures de l’escalafó. En paral·lel, en moltes comarques catalanes, especialment a les terres de l’Ebre, la tradició dels “bous” ha mantingut viva una tauromàquia popular arrelada a les festes majors i a la identitat local. Tanmateix, el 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la prohibició de les corrides de toros després d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la plataforma animalista Prou!, amb el suport majoritari de partits nacionalistes i d’esquerres. La mesura va entrar en vigor el 2012. Anys més tard, el 2016, el Tribunal Constitucional va anul·lar la prohibició en considerar que la tauromàquia forma part del patrimoni cultural comú, tot i que aquesta anul·lació no es va traduir en la reactivació dels espectacles a Barcelona. Des d’aleshores, Las Arenas s’ha transformat en centre comercial i  la Monumental roman sense corrides, convertida en museu i espai visitable, mentre el debat continua latent.

La republicana Esther Aguado només ha estat alcaldessa accidental de Sant Climent de Llobregat des de la tarda de dijous 12 de febrer fins al matí de dissabte 14 de febrer, quan ha estat convocat un ple d’investidura de Jordi Pérez Condeminas, de Junts, com el relleu d’Isidre Sierra al font de l’alcaldia d’aquesta població de poc més de 5.000 habitatns. Aguado és la regidora que manté la majoria de l’equip de govern de Junts (5 edils) davant dels altres 5 regidors de Gent X Sant Climent, la llista encapçalada per José Antonio Monteagudo. El nou alcalde Jordi Pérez Condeminas (Junts) ha estat fins ara responsable de la regidoria del Projecte Transformador dels Equipaments Públics Sant Climent 2030, així com de les àrees de Polítiques Urbanístiques, Habitatge, Esports, Recursos Humans i Noves Tecnologies. És llicenciat en màrqueting i investigació de mercats, té experiència administrativa i d’atenció als clients i també ha treballat a Vueling després de realitzar el curs de tripulat de cabina de passatgers al Centre d’Estudis Aeronàutics. Segons la seva declaració de bens, té el 40 per cent d’un habitatge en propietat des de 2024 a Sant Climent amb un valor cadastral de 342.000 euros, paga una hipoteca i condueix un Jeep.

El territori no és neutre, és política, economia, cohesió social i sobretot futur. Quan el Consell Metropolità va aprovar ahir, dia 10 de febrer de 2026, per segona vegada inicialment, el Pla director urbanístic metropolità (PDUM), no només es va validar un document tècnic: va obrir formalment la porta a la revisió del model territorial, que ha regit l’àrea metropolitana de Barcelona des del 1976. És a dir, des d’abans de la democràcia municipal. Per al Baix Llobregat aquesta dada no és menor. La comarca ha estat durant dècades el laboratori, i sovint el pati del darrere, del creixement metropolità: polígons industrials infraestructures logístiques grans vies de comunicació l’aeroport el port el desviament del riu. El PDUM arriba en un moment crític: crisi d’habitatge, emergència climàtica, pressió sobre els espais agraris del delta, saturació de mobilitat i transformació del teixit productiu. El debat ja no és si cal créixer, sinó com i on.

Viladecans, municipi clau del Baix Llobregat i porta d’entrada sud a l’àrea metropolitana de Barcelona, fa anys que projecta una identitat vinculada a l’esport, la salut i la mobilitat sostenible. Amb una extensa xarxa d’equipaments, una base associativa sòlida i una voluntat política explícita, la ciutat afronta ara una etapa decisiva: consolidar el talent esportiu local, modernitzar instal·lacions amb dècades d’ús i donar resposta a reivindicacions històriques que encara avui marquen l’agenda municipal. Un dels pilars d’aquesta estratègia és la inversió en infraestructures. La Generalitat de Catalunya ha inclòs Viladecans dins del Pla de Xoc d’Equipaments Esportius Catalans 2025-2029, amb una aportació d’1,25 milions d’euros, que es complementarà amb la mateixa quantitat per part de l’Ajuntament. En total, 2,5 milions d’euros destinats a la millora de tres espais clau: el Poliesportiu Montserratina, l’Atrium Esports i el Camp Municipal de Beisbol, aquest últim amb el valor simbòlic d’haver estat subseu olímpica als Jocs de Barcelona 92.

“Estem creant ocupació cada vegada de més qualitat, estabilitat i amb professionals de més talent i amb més capacitat formativa, per tant, aquestes són dades en què anem per bona direcció.” Amb aquesta afirmació de Francesc Castellana i Aregall, director del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, s’obre una fotografia complexa però reveladora del moment que viu el Baix Llobregat. Una comarca històricament industrial, densament poblada i amb una forta diversitat socioeconòmica que, segons les darreres dades de l'informe sobre la conjuntura econòmica de l’últim trimestre de 2025, publicat per AEBALL, mostra una evolució positiva de l’ocupació, però alhora planteja reptes estructurals de primer ordre que no es poden ignorar.

En un panorama digital dominat pels continguts breus i el consum accelerat, Ania Posada ha trobat el seu espai parlant de llibres amb calma i naturalitat. Amb 27 anys i més de 15.000 seguidors a les xarxes socials, aquesta creadora de contingut de Molins de Rei s’ha convertit en un referent emergent de la divulgació literària en català, especialment entre el públic jove del Baix Llobregat. El seu projecte no respon a una estratègia premeditada, sinó a una passió de llarg recorregut que ha sabut traslladar a l’entorn digital sense perdre autenticitat. La lectura, per a Posada, no és només un hàbit cultural, sinó una manera d’estar al món. Així ho resumeix quan explica que “soc lectora des de petita, sempre m’ha encantat llegir”, tot recordant que aquesta afició la va situar sovint en un lloc marginal durant l’adolescència: “Recordo que a l’institut era la rareta dels llibres i em sentia diferent perquè m’agradava la lectura”. Amb el pas del temps, però, aquella diferència s’ha convertit en una fortalesa: “Ara me n’alegro de divulgar-la i veure que s’està estenent entre els joves”.

El 23 de febrer, L’Eskella farà dos anys com a associació dinamitzadora situada en El Cafè del Centre, en el Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts, una entitat cultural bicatenària. Consolidant-se com una experiència de relleu generacional que ha sabut transformar una etapa de decadència en una oportunitat per revitalitzar un espai històric i tornar a posar la vida comunitària al centre del municipi, més concretament entre el  carrer de Torras i Bages i el carrer Mestre Ramon Camps. Durant dècades, el Cafè del Centre va estar un punt de trobada habitual a nivell municipal. Tanmateix, en els darrers anys aquest espai va començar a perdre protagonisme, en sintonia amb una davallada generalitzada dels espais compartits. L’arribada de la pandèmia l’any 2020 va accentuar aquesta decadència, deixant el bar pràcticament sense activitat i evidenciant una situació econòmica delicada, amb deutes acumulats, un espai degradat i una clara manca de relleu generacional que amenaçava la continuïtat de l’entitat.

Durant tota la setmana, del 2 al 6 de febrer, el Baix Llobregat ha viscut molt més que una successió d’actes, tallers i conferències. Ha viscut una concentració, una atenció i un moviment poc habituals, un pol d’atracció que ha rebut a institucions, entitats, joves i ciutadans a un mateix punt cridats per una agenda vinculada a la Casa Reial i als Premis Princesa de Girona. No és només el que va passar aquest dimarts al poliesportiu Parellada. És tot el que va passar abans, el que s’ha preparat durant setmanes y el que seguirà ressonant després. Perquè quan una iniciativa està impulsada per la màxima representació de l’Estat, no només s’activa el protocol, sinó el desig de ser vist, escoltat i reconegut. Des de la primera hora de dilluns en espais educatius, centres cívics, equipaments culturals i esportius, es percebia un ambient més mogut i entregat de l’habitual. Més acreditacions penjades del coll, més iniciatives, més participació i més cobertura mediàtica.

El Castell de Cornellà ha acollit avui la presentació oficial de la Universitat Marítima Europea de Barcelona (UMEB), un projecte acadèmic estratègic impulsat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la Federació Espanyola d’Empresaris del Mar (IVEAEMPA), que ha nascut amb una clara vocació europea i internacional. L’acte ha reunit representants com ara: Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat; Iolanda Piedra, presidenta del Clúster Català d’Economia Blava i representant dels clústers marítims regionals a l'àmbit estatal; Javier Garat, president del Clúster Marítim Espanyol,  i altres actors institucionals, empresarials, sindicals i acadèmic. En una jornada que ha servit per situar Cornellà al centre del debat sobre el futur de l’economia blava. La UMEB s'implementarà a Cornellà en un dels eixos de transformació de la ciutat, molt a prop de l’actual empresa Siemens, on l’ajuntament està fent una important inversió pública per la rehabilitació urbana i econòmica on es contemplen diferents àrees d’entorn urbanitzable. Ara bé, la universitat s’ha concebut com la primera especialitzada exclusivament en economia blava a Europa, un sector clau que agrupa activitats com la pesca, la logística marítima, el transport, la biotecnologia, l’energia marina, la indústria alimentària o la construcció naval. En un context en què el sector és consolida com un dels motors més grans de desenvolupament econòmic, innovació i ocupació qualificada. L’alcalde del municipi ha insistit que “hi han unes necessitats que cal afrontar, que quan es parla d’economia blava, no se sap del que es parla. I en veure els 12 subsectors es demostra que hi ha molt que fer i també que és necessari obrir les vies del món de l’educació”, ha afirmat.

Els guardons Fava de Cacau de Sant Vicenç dels Horts han premiat enguany les 50 millors pastisseries de Catalunya, durant la gala celebrada al CCC Virgínia Amposta d’aquesta població dins els actes de la Mostra Internacional de Pastisseria, que ha celebrat la novena edició el cap de setmana del 24 i 25 de gener. Els Fava de Cacau també han distingit la Magma BakeryLab, de Barcelona, com la pastisseria més innovadora i Dolços Alemany 1912, d’Amposta, la de major valor històric, mentre que el flamant premi La Fava d’Or de les Pastisseries –novetat enguany– ha tingut un triple empat: Morreig (Barcelona), Carrió (Barcelona) i L’Obrador (El Vendrell). La gala dels guardons Fava de Cacau ha celebrat la seva setena convocatòria en un acte presidit per l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miquel Comino, i que ha comptat amb una àmplia representació del món de la pastisseria, que se cita en aquesta població cada any. Els Fava de Cacau de Sant Vicenç dels Horts constitueixen el reconeixement de major prestigi en el sector a Catalunya. El seu jurat, coordinat l’especialista Marc Balaguer, està integrat per professorat de pastisseria, periodistes de gastronomia i pastissers i pastisseres que no disposen de cap establiment en propietat perquè exerceixen el seu ofici a restaurants, acadèmies o altres institucions.

Diumenge 25 de gener, commemoració de la conversió de Sant Pau al caure del cavall, s’ha celebrar la 42 edició del concurs nacional d’estelladors a Torrelles de Llobregat amb molta participació, tant de talladors de llenya com de públic assistent a l’explanada que hi ha davant del pàrquing de la Catalunya en Miniatura i de la masia Can Balaix de Baix. Estellar és un dels oficis del bosc que no desapareix, però ara hi ha un altre enfocament, més romàntic i minoritari, doncs la ciutadania té calefacció i altres formes d’escalfar-se, però la llenya sempre formarà part de les llars perquè crea un món de sensacions que no es troben amb els aparells moderns. Però la fita més important del concurs d’estelladors de Torrelles és que promou que el bosc s’ha de mantenir i cuidar tot l’any amb els voluntaris que participen. Només així es fa prevenció de cara a evitar els incendis forestals, doncs ja se sap que aquest sinistres és millor evitar-los a l’hivern amb tasques com les d’estellar per deixar net el sotabosc.

El territori Llobregat ha entrat al 2026 conscient de que aquest any serà important per als que vivim al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona per la multitud de fites i la densitat de projectes i d’obres que comencen o arriben al seu punt de finalització i de relats que es consoliden o mantenen el debat obert en una comarca, el Baix Llobregat i una ciutat, l’Hospitalet, la segona de Catalunya, que es mira al mirall del futur intentat reconèixer-s’hi. Desgraciadament, el lent discórrer de moltes infraestructures ocupen un lloc preeminent de la llista de fites. En el nostre top de pronòstics per a 2026 destaquen obres inconcluses, com la variant de Sant Boi per unir la Ronda Litoral amb la C-32, la famosa “pota sud” que tenia que inaugurar-se pels Jocs Olimpics de 1992 i que és la nostra autèntica Sagrada Família comarcal: però també hi ha altres obres que, si no hi ha girs inesperats dels esdeveniments, avancen a pas de tortuga, com la connexió dels Ferrocarrils entre Plaza Espanya i Gràcia que unirà la línia Llobregat amb Anoia, o millorar el transport públic del Delta per connectar Cornellà amb Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels.  La necessitat d'habitatge assequible, l'adaptació a les noves tecnologies, la correcció de disfuncions a la mobilitat o l'impuls de nodes del coneixement continuen sent prioritats clau i formaran part dels debats enguany en la recta final cap a la batalla del Baix a les eleccions de maig de 2027. Els partits ja comencen a preparar-se. Però entre tots els problemes, la crisi de l’habitatge o habitacional com diuen els polítics, és la que lidera les preocupacions de la ciutadania. Així ho reflecteixen les darreres enquestes, on la dificultat per accedir a un sostre inquieta a la població per sobre de l’atur. Afortunadament, el soterrament de les vies de Sant Feliu sí avança a bon pas. A finals de l’any començaran les obres de soterrament de la Gran Via a l’alçada de l’Hospital de Bellvitge. A més del debat de les infraestructures i de mobilitat, el 2026 també serà un any metropolità de molt moviment cultural, d’impuls econòmic, esportiu i la política marcant el pas. Un any intensiu en el que Next Llobregat serà el mirall dels que passarà. Mirem la bola de vidre?

Santiago Ballesté, president d’AEBALL, és una de les veus més sòlides del teixit empresarial del Baix Llobregat. Amb una trajectòria de dècades en el sector industrial i en la representació patronal, la seva mirada combina experiència territorial i una clara consciència de les transformacions demogràfiques que afronta la comarca. Parla amb precisió i amb una idea central: cal entendre l’envelliment no com un problema sinó com una oportunitat per a la competitivitat i la cohesió social. Aquesta convicció es reflecteix quan afirma que el Baix Llobregat viu “un doble fenomen: per una banda, un envelliment progressiu de la seva població autòctona, i per l’altra, l’arribada de població més jove d’altres zones”. Aquesta mirada matisada parteix d’un diagnòstic contundent. Segons Ballesté , “la tendència general és clara: l’índex d’envelliment augmenta”. Les conseqüències econòmiques i laborals són inevitables, ja que això implica “una reducció relativa de la població en edat de treballar i una pressió creixent sobre els sistemes de protecció social”. L’alerta s’accentua quan adverteix que aquesta situació pot derivar en “una fuga de talent sènior experimentat si no s’adopten polítiques actives”.

L’il·lustradora, dissenyadora gràfica i integradora social Elisabeth Justicia parla obertament sobre l’edatisme i com aquest impregna el nostre llenguatge, les relacions i la manera d’entendre l’envelliment. Explica que el seu projecte “Dominga habla sola” va néixer gairebé sense premeditació, com una resposta íntima a aquest fenomen. “Dominga neix una mica sense pensar què suposaria. No esperava que creixés tant com ho ha fet fins ara”, admet. Segons l’artista, el personatge va sorgir “de la necessitat d’expressar les meves frustracions, les meves reivindicacions i el que sentia en un món que gairebé no escolta les dones grans”. Justicia explica que la llavor de Dominga és personal i emotiva. “Quan em vaig plantejar crear un personatge per parlar del que em passava, el que em passava era la meva àvia, perquè és qui m’ha construït en certa manera. Jo soc qui soc gràcies a ella”. Recorda que va viure amb la seva àvia des dels quinze anys, en plena adolescència, “una etapa en què tot t’influeix molt. Mentre les meves amigues admiraven les Spice Girls, jo començava a admirar la meva àvia”. D’aquella convivència va néixer, diu, “una visió de la vellesa com una etapa plena, no com final”.

En una societat que envelleix ràpidament, però sense complexos, el psiquiatre i consultor del Servei Especialtizat d'Atenció a les Persones (SEAP), Josep Moya, convida a revisar la manera com es percep la vellesa i, sobretot, com es tracta a les persones grans. “Tenim una població molt heterogènia”, assenyala. “Hi ha gent gran plenament activa, adaptada a la tecnologia, i d’altres que no ho estan. Però això no pot justificar que se les exclogui o se les infantilitzi”. Moya alerta que moltes barreres socials i emocionals comencen en els petits gestos quotidians. “Una de les dificultats més freqüents és l’accés als serveis”, diu. “Alguns són especialment desagradables amb la gent gran, per exemple quan es cal demanar una cita prèvia, la majoria de portals web són horrorosos. Per a persones amb dificultats cognitives o que simplement no s’han volgut adaptar a la tecnologia, això és gairebé impossible”. El tracte, segons ell, és un dels grans termòmetres del respecte social. “Tutejar o tractar de vostè però no anar canviant d’un a l'altre, infantilitzar o invisibilitzar... Quan t’infantilitzen, la resposta ha de ser contundent: és ofensiu. El que hi ha al darrere és el perjudici que, per tenir certa edat, tens un deteriorament cognitiu, i això potser cert o no, no justifica cap de  les males maneres d’adreçar-se a una persona gran”.

Nascuda a l’Hospitalet, Maria del Carme Rimbau Cabrera va créixer entre caixes de fruita, rialles de mercat i una vida de barri que avui, diu, “gairebé ha desaparegut”. L’espai que la va veure créixer és també el que l’ha empès tota la vida a comprometre’s amb la seva gent i amb la memòria col·lectiva. La seva infantesa va transcórrer entre la parada de verdures que els seus pares tenien al mercat. Aquell territori d’olors i veus li va ensenyar què vol dir comunitat: cuidar, escoltar, formar part d’un teixit que sosté molt més que el comerç del dia a dia. Encara avui, quan torna al mercat, diu que és com obrir un calaix ple de records que no s’esborren.  

La vida de Joan Torres Carol és un recorregut intens per la història política, social i urbana de Catalunya. Enginyer de formació i servidor públic per vocació, va ser una figura clau en l’ordenació del trànsit i la mobilitat de Barcelona durant dècades, amb un paper decisiu en la transformació que va culminar als Jocs Olímpics del 1992. Tanmateix, el seu relat comença molt abans, en un entorn familiar i educatiu que acabarien marcant la seva manera d’entendre el servei públic.

La història de Pura Velarde es sosté sobre un principi que travessa tota la seva vida: la necessitat d’organitzar-se per transformar l’entorn. Ella no ho explica des de la nostàlgia, sinó des d’una convicció que no ha perdut força: les coses canvien quan la gent es mou. La seva arribada a Cornellà el 1966, en ple creixement urbà i social, la va situar davant d’una realitat on faltava gairebé tot i on la ciutadania aprenia a reclamar allò que no tenia. No hi havia hospitals, guarderies i faltaven escoles. Aquest va ser el punt de partida d’un compromís que mai no s’ha apagat.

Conxita Sánchez va néixer a Sevilla (1954) i arriba a Sant Joan Despí el 4 de desembre de 1971, amb 17 anys. Construïda en plena dictadura, la seva consciència social ja es va canalitzar al moviment veïnal, sindical i feminista. per la seva participació i iniciativa a varies protestes de la època, lluitant per el dret dels treballadors i la dona. Just per aquest activisme, va ser detinguda al abril de 1974, un episodi dur que ella mateixa reconeix que no ha pogut explicar fins fa pocs anys, però que la impulsa a implicar-se encara més amb el activisme. Ha estat regidora de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i consellera comarcal del Baix Llobregat. Actualment, està vinculada al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), entitat de la que va ser presidenta, i a projectes de memòria democràtica, consolidant-se com una sènior que manté una presència activis en la vida política. 

Amb setanta anys llargs i una vida dedicada al treball col·lectiu, Josep Maria Rañé continua transmetent la mateixa serenitat amb què afronta els conflictes des de jove. Neix a Sant Just Desvern i comença com a delineant en una fàbrica de formigó, un entorn on descobreix aviat la força i els límits de la lluita obrera. L’acomiadament que rep l’any 1978, després d’impulsar la UGT a l’empresa, no l’ensorra; al contrari, obre el camí que defineix tota la seva trajectòria. Des d’aquell moment, es vincula al sindicat amb dedicació plena i aprèn que els conflictes només tenen sentit si s’orienten cap a una solució pactada.