El territori Llobregat ha entrat al 2026 conscient de que aquest any serà important per als que vivim al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona per la multitud de fites i la densitat de projectes i d’obres que comencen o arriben al seu punt de finalització i de relats que es consoliden o mantenen el debat obert en una comarca, el Baix Llobregat i una ciutat, l’Hospitalet, la segona de Catalunya, que es mira al mirall del futur intentat reconèixer-s’hi.

Desgraciadament, el lent discórrer de moltes infraestructures ocupen un lloc preeminent de la llista de fites. En el nostre top de pronòstics per a 2026 destaquen obres inconcluses, com la variant de Sant Boi per unir la Ronda Litoral amb la C-32, la famosa “pota sud” que tenia que inaugurar-se pels Jocs Olimpics de 1992 i que és la nostra autèntica Sagrada Família comarcal: però també hi ha altres obres que, si no hi ha girs inesperats dels esdeveniments, avancen a pas de tortuga, com la connexió dels Ferrocarrils entre Plaza Espanya i Gràcia que unirà la línia Llobregat amb Anoia, o millorar el transport públic del Delta per connectar Cornellà amb Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels. 

La necessitat d'habitatge assequible, l'adaptació a les noves tecnologies, la correcció de disfuncions a la mobilitat o l'impuls de nodes del coneixement continuen sent prioritats clau i formaran part dels debats enguany en la recta final cap a la batalla del Baix a les eleccions de maig de 2027. Els partits ja comencen a preparar-se. Però entre tots els problemes, la crisi de l’habitatge o habitacional com diuen els polítics, és la que lidera les preocupacions de la ciutadania. Així ho reflecteixen les darreres enquestes, on la dificultat per accedir a un sostre inquieta a la població per sobre de l’atur.

Afortunadament, el soterrament de les vies de Sant Feliu sí avança a bon pas. A finals de l’any començaran les obres de soterrament de la Gran Via a l’alçada de l’Hospital de Bellvitge. A més del debat de les infraestructures i de mobilitat, el 2026 també serà un any metropolità de molt moviment cultural, d’impuls econòmic, esportiu i la política marcant el pas. Un any intensiu en el que Next Llobregat serà el mirall dels que passarà. Mirem la bola de vidre?

Mobilitat: soterrament del tren a Sant Feliu i apertura viaria a Sant Boi

Dos projectes marcaran un abans i un després aquest any en mobilitat al territori Llobregat. Amb una inversió superior als 120 milions, el soterrament de les vies de Sant Feliu és una de les actuacions més destacades, dons a més de ser una obra reivindicada durant dècades a la capital del Baix Llobregat, que deixarà d'estar dividida aquest 2026, suposa una oportunitat de millora urbanística i de benestar en aquesta ciutat.

L’altra gran fita serà la culminació de la B-25 a l’alçada de Sant Boi, que serà una realitat abans d’estiu i, per tant, donarà fluïdesa al trànsit de tota la comarca i als accessos a Barcelona a l’alçada de Sant Joan Despí i Cornellà. Amb l’entrada en servei d’aquest vial que estava projectat per l’any 1992 i que ha patit diverses alteracions, desapareixerà la rotonda de la Parellada, així com els embussos endèmics i els riscos que aquests generaven. En substitució d'aquesta rotonda, se'n construirà una altra sota la nova autovia i s’enllaçarà amb la C-32.

Habitatge, del debat a l’acció al territori Llobregat

L'àrea metropolitana ha passat de la diagnosi del problema de l’habitatge a l'acció, amb plans desenvolupats a contrarellotge a diverses localitats com Viladecans, Esplugues o Gavà. Enguany serà a Gavà l’inici d'un dels desenvolupaments urbanístics més importants de la seva història recent: la construcció de 2.760 habitatges del Pla de Ponent, un projecte llargament esperat no exempt de polèmica. 

El pas que dona Gavà en 2026 suposa l'activació real del pla, després de gairebé dues dècades de planificació, i afectarà especialment els sectors de Ca n’Horta i Canyars Sud, dos nous barris que s'aixecaran al sud de la ciutat i que el veï municipi de Castelldefels critica. Al costat de la promoció d’habitatges a Montesa d’Esplugues i del barri de Llevant de Viladecans, que estan més avançats, el Pla de Ponent de Gavà no estarà llest en uns anys, però és un dels projectes urbanístics més importants en numero d’habitatges i també més avançats de l'àrea metropolitana.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol incorporar prop de 6.000 habitatges assequibles al parc d'habitatge públic fins a 2030 a través dels diferents mecanismes de què disposa. Per a aconseguir aquesta meta, el AMB compta amb tres eines: l'Institut Metropolità de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que ofereix habitatge protegit en règim de compravenda i lloguer; l'operador públic-privat Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), que genera habitatge protegit de lloguer, i les concessions de drets de superfície perquè empreses privades construeixin habitatges, que al cap de 75 anys serien de propietat pública.

«Hi ha un tema fonamental, que és disposar del sòl i aquest no és immediat», adverteix el gerent del AMB, Ramon Torra, per la qual cosa el AMB «està treballant en les polítiques de sòl per a facilitar la disposició» de zones edificables. D'altra banda, ha apostat per habitatges de protecció oficial que combinin el lloguer amb la venda -sense perdre la qualificació protegida-, per a aconseguir «mixtura social» en els barris més vulnerables i millorar les condicions de vida.

En l'àmbit de la rehabilitació, Torra xifra en 450.000 els habitatges construïts abans de la dècada de 1980 que necessiten ser adequades per a donar resposta a les necessitats residencials actuals. El gerent detalla que l'adequació d'aquests habitatges a les necessitats actuals de la ciutadania i als criteris ecològics és «un repte important» per al AMB i ha subratllat la necessitat de «donar continuïtat» a les polítiques impulsades en aquest àmbit amb els 98,89 milions d'euros dels fons Next Generation que va rebre el Consorci Metropolità de l'Habitatge en 2022.

L’aeroport i Parc Agrari: any de definicions i connexions

Enguany arrancarà políticament l’ampliació de l’aeroport del Prat amb l’aclariment del que passarà amb l’ampliació de les zones protegides en el Parc Agrari del Baix Llobregat, una qüestió cabdal per a la continuïtat de l’activitat agrícola a la comarca, tal i com reivindiquen els pagesos-

Tot i que l’ampliació de l’aeroport del Prat no començarà abans del 2028, el 2026 serà clau per al seu futur. El Govern ha aprovat recentment la creació de l’Autoritat Catalana Aeroportuària, que hauria d’estar plenament operativa el gener del 2027. Al llarg del 2026 es definirà el model de funcionament d’aquest organisme, pensat per coordinar les competències de la Generalitat i influir en les decisions d’Aena en la futura ampliació de l’aeroport. Paral·lelament, el 2026 també serà determinant per a la connexió ferroviària de Rodalies amb l’aeroport. Després d’anys de retards, el projecte entra en la seva fase final, amb proves tècniques i ajustos previs a la posada en servei. 

Salut i ciència: el nou Hospital Clínic i el Centre de Medicina de Precisió

A finals del 2026 està previst que entri en funcionament el Centre de Medicina de Precisió, al futur parc empresarial Porta Diagonal, a Esplugues. Integrat en el major bio-clúster europeu i desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu, el centre acollirà consultes de neurociència i genètica i instal·lacions per al diagnòstic i la recerca de malalties minoritàries. Es tracta d’un dels complexos de l’àmbit de la salut més rellevants que entrarà en servei enguany, doncs el projecte del biopol de l’Hospitalet a l’entorn dels hospitals de Bellvitge i el Duran y Reynals de l’Institut Català de Oncología (ICO) és una operació a més llarg termini.

L’any ha arrancat amb la constitució formal del Consorci Porta Diagonal - Campus Clínic per coordinar el projecte de construcció del nou Campus de Salut Clínic - Universitat de Barcelona (UB), un projecte clau en què s’invertiran 1.700 milions d’euros. El consorci té com a missió impulsar el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, i la resta d’equipaments assistencials, universitaris, científics i de recerca que en formen part. Els terrenys es troben entre Esplugues i l’Hospitalet, ciutat aquesta darrera que aposta per transformar el barri de Pubilla Casas i Collblanc amb aquesta fita com a tractor.

Aquest projecte estratègic, que es preveu que estigui enllestit l’any 2035, situarà el nostre territori Llobregat i Catalunya com a país capdavanter a Europa en l’àmbit de la salut, amb una aposta decidida per l’atenció assistencial de qualitat i la innovació biomèdica, i un compromís ferm amb la formació universitària i la recerca. El nou consorci està constituït per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat i d’Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La Generalitat de Catalunya destinarà 135,25 milions d’euros per a l’adquisició dels terrenys a l’avinguda Diagonal, 695-797, (actual Servei d’Esports de la UB) i atorgarà una subvenció directa a la UB de fins a 17,5 milions d’euros per finançar parcialment la construcció de la nova Facultat de Farmàcia.

Al juliol del 2026, mig any abans d’allò previst, es convocarà el concurs d’arquitectura per al futur campus. L’objectiu és atreure les millors propostes i idees dels professionals de l’arquitectura d’arreu del món, justament en l’any en què Barcelona és la capital mundial de l’arquitectura.

El Pla director urbanístic (PDU) ordenarà el futur campus i el seu entorn, les obres del qual començaran el 2030 i acabaran a mitjans del 2035. El campus agruparà en un únic espai de 300.000 metres quadrats un entorn urbà mixt, amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida. Una nova estació de la Línia 3 de metro millorarà l’accessibilitat a la zona. Es preveu que les obres de perllongament de l’L3 des de Zona Universitària fins a Esplugues Centre s’iniciïn a mitjans del 2028 i que l’estació del nou campus entri en funcionament el 2035.

Felip VI visitarà Sant Boi, Gavà, Viladecans i Castelldefels al 'Tour del Talent' 2026

Després de la doble visita que el Rei Felip VI va realitzar l'any passat a l’Hospitalet, la primera al febrer amb motiu del Tour del Talent 2025 centrada en la intel·ligència artificial, i després al desembre en la commemoració del centenari del títol de ciutat, el cap de l'Estat torna a visitar el territori Llobregat. Ho farà del 2 al 6 de febrer en el 'Tour del Talent' 2026.

La cinquena edició d'aquest gran esdeveniment itinerant que organitza la Fundació Princesa de Girona per a impulsar el jove talent de la iniciativa arrencarà el dia 2 de febrer en Sant Boi i també recalarà a Gavà, Viladecans i Castelldefels. 

Sant Boi acollirà la proclamació de la categoria Social dels Premis Princesa de Girona 2026. Aquests guardons, punt de referència en el reconeixement del talent jove a Espanya i valoren les trajectòries capaces d'inspirar a milers de joves i demostrar que la innovació, la creativitat i el compromís social són motors de transformació.

Durant aquest esdeveniment s'organitzaran conferències, activitats formatives, taules rodones i actuacions musicals per a inspirar i fomentar el potencial de les persones joves. Durant els dies de la seva parada en Sant Boi, una nota de l’ajuntament avança que el 'Tour del Talent' "impulsarà moltes activitats en diferents espais de la ciutat, orientades a la formació, la millora de l'ocupabilitat i la gestió del benestar emocional: actuacions musicals, 'talent sessions', fires d'ocupació, fòrums de talent, visites culturals i d'oci, col·loquis, espais de networking, tallers esportius".

L'ampliació del recinte firal de Gran Via a l'Hospitalet s'inaugurarà a finals del 2026

Pertanyem a una gran marca internacional del sector MICE que vol dir ser una destinació preferent per a reunions, incentius, congressos i exposicions segons les seves inicials en anglès (Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions). Acollir a la Gran Via de l’Hospitalet l’ampliació de la major instal·lació firal de Barcelona suposa un motor silenciós però constant de l’economia metropolitana. I es que ocupem la quarta posició del rànquing de l’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA) i la sisena del rànquing de la Union of International Associations (UIA), una posició que consolida la marca Barcelona com a hub global de coneixement, negoci i innovació.

La ampliació de les instal·lacions firals de Gran Vía a l’Hospitalet s’inaugurarà a finals de 2026. Amb el Hall Zero que es construeix, la institució arribarà a tenir a l’Hospitalet els 300.000 metres quadrats d’exposició, una superfície que situa a Fira de Barcelona en la Champion League mundial. La institució va doblar la seva facturació en la darrera dècada i ha sobrepassat els 350 milions d’ingressos en 2025.

I aquest lideratge té un impacte directe en l’economia de l’Hospitalet i el Baix Llobregat: només el 2025, el sector dels congressos i esdeveniments corporatius va generar a l’àrea metropolitana un impacte econòmic d’uns 1.380 milions d’euros, amb efectes que s’estenen molt més enllà dels recintes firals, activant hotels, restauració, transport, serveis professionals i economia del coneixement. Per això, l’activitat del sector MICE serà una constant l’any 2026, amb un calendari que comença aquest mateix divendres i que té en el pòdium a tres grans congressos: ISE, el més important saló de l’audiovisual, Mobile World Congress amb el 4YFN, i l’Smart City Expo.

L'edició de l'ISE, del 3 al 6 de febrer, emplenarà tots els metres quadrats disponibles, superant els 101.000 metres quadrats de superfície total, un 9,7% per sobre de l'any anterior. No són els vuit pavellons íntegres del recinte firal de l'Hospitalet perquè els dies que se celebra l'ISE, la primera setmana de febrer, ja s'està treballant en el muntatge dels dos estands més grans del MWC, que arriba la primera setmana de març. Els operaris ja estaran ficats des d'un mes abans en les tasques de construcció dels espais que després ocuparan Huawei (amb mig pavelló) i Ericsson, empreses que aixequen unes ciutats efímeres per als quatre dies del congrés. Més informació al reportatge de Next Llobregat

Seat començarà a fabricar 300.000 cotxes elèctrics a l'any a Martorell

La inauguració de la planta d'acoblament de bateries permetrà a Seat iniciar la producció de cotxes elèctrics en 2026 amb el Cupra Raval i el Volkswagen ANEU Polo. En 2025, la companyia ha lliurat 586.300 cotxes, un 5,1% més que en 2024, nou rècord, i ha augmentat en vendes dels models electrificats: +69,2% en els PHEV i +65,9% en els BEV.

Cupra impulsa el creixement de la companyia amb 328.800 lliuraments (+32,5%) i supera el milió de vendes totals mentre SEAT lliura 257.400 vehicles i presenta els nous Eivissa i Arona. Després d'invertir 3.000 milions d'euros en l'electrificació de la seva planta de Martorell on ha inaugurat la seva planta d'acoblament de bateries li permetrà produir 1.200 sistemes de bateries al dia i 300.000 anuals, Seat afronta l'any 2026 com el del començament de la producció de cotxes 100% elèctrics, amb el llançament del Cupra Raval i la versió de sèrie del Volkswagen ANEU.Pol.

Malgrat el complex moment que viu el sector de l'automòbil, Seat calcula que a Martorell aconseguirà una capacitat màxima de producció de 600.000 unitats a l'any, de les quals 300.000 podran ser vehicles elèctrics (BEV). De cara a aquest 2026, Martorell consolidarà encara més el seu paper com a epicentre de la mobilitat del futur amb l'inici de la producció de la família de cotxes elèctrics urbans del Grup Volkswagen, inclòs el Cupra Raval, la qual cosa posicionarà a Espanya i, en concret a la comarca del Baix Llobregat, com un hub líder en electromovilitat a Europa. Més informació al reportatge de Next Llobregat

De l’any Gaudí a la capitalitat mundial de l’arquitectura

El 2026 serà un any metropolità de molt moviment també cultural, amb l’arquitectura com a fil conductor. El gran paraigua del 2026 serà la capitalitat mundial de l’arquitectura, perquè del 12 de febrer, Santa Eulàlia, al 13 de desembre, Santa Llúcia, Barcelona serà l’epicentre global del debat arquitectònic i urbà amb participació del territori Llobregat dins dels més de 200 projectes i 1.500 activitats que ompliran 77 espais, amb una idea clara: explicar l’arquitectura com a expressió de ciutats viscudes.

El moment culminant arribarà amb el Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA, del 28 de juny al 2 de juliol, que ens portarà els principals noms del sector a escala global. Paral·lelament, i durant tot l’any, molts museus i entitats culturals i empresarials preparen activitats i exposicions. També el 2026 coincideix amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló que acull la Cripta de Gaudí, es convertirà en escenari central d’una commemoració d’abast universal. L’objectiu: aprofundir en el seu llegat amb rigor, recerca i una mirada global al seu procés creatiu, més enllà de les obres més icòniques.

La fita simbòlica serà la culminació de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, que assolirà l’alçada final i completarà la torre més alta del temple. Un moment històric en el que el Papa León XIV ha anunciat una visita.

El Tour de França sortirà també del Baix Llobregat

El Tour passarà per diversos municipis del Baix Llobregat entre el 4 i el 6 de juliol de 2026 i s’organitzaran grans esdeveniments ciclistes per fomentar l’ús de la bicicleta. A més de la ciutat de Barcelona, diversos municipis de la comarca, com Castelldefels, Gavà i Molins de Rei, seran escenari d’una de les competicions esportives més emblemàtiques del món, amb més de 120 anys d’història i una audiència global de prop de 500 milions d’espectadors.

El pas del Tour reforçarà el posicionament de la nostra comarca com a destinació capdavantera en cicloturisme. La demarcació compta amb una àmplia xarxa de rutes senyalitzades, més de 80 empreses de lloguer de bicicletes a tota la província, 150 botigues especialitzades i una oferta creixent d’allotjaments adaptats. Iniciatives com el projecte Vies Blaves Barcelona, amb més de 250 km de camins accessibles al llarg dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, consoliden el territori com a espai ideal per al turisme actiu. Més informació al reportatge de Next Llobregat

Castelldefels, capital gastronòmica i el Baix destinació de plans “silver”

Del 18 al 21 de maig, Castelldefels serà la ciutat amfitriona de la primera Food Capitals Summit, una trobada global que reunirà representants de capitals gastronòmiques de tot el món per a debatre, explorar i celebrar la gastronomia com a motor estratègic de desenvolupament. També la ciutat s’ha adherit a l'associació "Destins per a la promoció del Turisme Gastronòmic" (Assaboreix Espanya).

Moltes de las ciutats gastronòmiques han estat reconegudes com a Ciutats Creatives de la UNESCO (categoria de Gastronomia), fita a la que aspira Castelldefels. La ciutat té més de 500 establiments de restauració i és una destinació gastronòmica de primer a tota l’àrea metropolitana. En aquest tentit, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat impulsa enguany Plans Silver, una nova línia d’experiències pensades per a persones que busquen un turisme de proximitat ben organitzat, accessible i dissenyat per gaudir-lo sense presses.

La proposta reuneix activitats que combinen cultura, patrimoni, gastronomia i natura, pensades per ser viscudes entre setmana o fora de la temporada alta, quan els espais són més tranquils i es poden visitar a un ritme més còmode. Amb el lema “El teu moment és ara. El teu lloc és el Baix Llobregat”, el projecte reivindica una etapa vital plena d’energia, temps i ganes de descobrir el territori amb qualitat, tal i com podeu ampliar en un dels nostres reportatges de l’Anuari sobre la longevitat.

Ampliació del DFactory fins als 50.000 metres quadrats

Un total de quaranta empreses de la indústria 4.0 dedicades a la robòtica, sensors, IA, IoT, impressió 3D, Blockchain, realitat virtual i augmentada, nanotecnologia, etcètera, ja estan instal·lades al DFactory la “catedral” de la nova economia al polígon de la Zona Franca. Totes comparteixen un espai i es troben per generar noves sinergies que no es produirien altrament. Això es dona per la concentració de talent i pel contacte físic, cosa que fa que es generin oportunitats.

Moltes de les empreses instal·lades en el DFactory estan creixent molt i necessiten ocupar més espai. Per això, el CZFB realitza una licitació per a ampliar l'espai actual, que té 17.000 metres quadrats, per a arribar a gairebé 60.000. El CZFB vol incorporar altres activitats relacionades amb la salut o l'agricultura, aprofitant la proximitat de la gran concentració d’hospitals a l’Hospitalet, Esplugues i Sant Boi. Barcelona és ja una capital mundial en el sector de la salut i a causa del canvi climàtic estan apareixent noves formes de cultiu relacionades amb l'eco-agricultura, que necessiten un gran desenvolupament tecnològic, gràcies a la proximitat del Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’ampliació del DFactory constarà de 4 edificis, dos destinats a acollir l'activitat de diferents empreses, un altre per a donar serveis a l'ecosistema DFactory a més d'una galleda que acollirà tot tipus d'esdeveniments i congressos de referència. Les obres ja estan en marxa amb els treballs d'urbanització i d'instal·lació de diferents serveis i també s'ha començat la construcció del Edifici CUBO. Més informació al reportatge de Next Llobregat

La Florida, capital digital de l’àrea metropolitana

L'Hospitalet deixa enrere la polèmica celebració del centenari del seu títol de ciutat amb la inauguració el mes de març de 2026 del nou Mercat de la Florida 6.0, un equipament que va rebre la visita de Felip VI al desembre de 2025 i que el Rei va definir com “una aposta d'avantguarda per un espai modern i vibrant”.

A sobre de de les paredes típiques de qualsevol mercat municipal, l'equipament acull a la planta superior un centre de transformació digital, que serveix com a metàfora de la metamorfosi integral que ambiciona l’Hospitalet, ciutat que acull la fira més important del món de la tecnologia mòbil: el Mobile World Congress.

Un any de molta política abans de la batalla del Baix de 2027

Amb les eleccions municipals del 2027 a l’horitzó, enguany serà un any políticament determinant pel territori Llobregat, l’àrea metropolitana i la resta d’institucions d’àmbit local, com la Diputació. La batalla electoral accentuarà el debat sobre l’habitatge, amb interrogants oberts sobre l’acceleració de la construcció de nous habitatges, el lloguer social o la regulació dels lloguers de temporada i els pisos turístics. 

La consolidació d’algunes alcaldies que s’han renovat, com la de l’Hospitalet i Viladecans amb les sortides de Nuria Marin i Carles Ruiz, respectivament; la primera anant a Madrid com a delegada del Gover de la Generalitat i el segon és l’actual president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les dues ciutats estan ara encapçalades per David Quirós i Olga Morales, que tindran que revalidar el càrrec a les eleccions de maig de 2027. També s’han produït altres canvis a alcaldies, com a Torrelles, amb Falgàs Marco que ha substituït a Joan Juncà fruit de l’acord al que van arribar a les darreres municipals.

El partit que ha començat abans a preparar la carrera electoral del proper any és el PSC, doncs són els socialistes els que acaparen el màxim poder al territori Llobregat i a les administracions locals de segon nivell (Consell Comarcal, Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona), a més del Govern de la Generalitat i el de l’Estat. Per aquest motiu, el PSC ha començat l’any amb un pla de formació per enfortir el projecte socialista de cara a les eleccions municipals de 2027. El curs ha arrancat amb un seminari sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en l’esfera política. La formació està adreçat principalment a càrrecs orgànics i institucionals, està dividit en dos blocs: un de comunicació i funcionament de les campanyes electorals, i un altre sobre polítiques municipals i sobre el full de ruta que està duent a terme el Govern liderat per Salvador Illa.

El PSC explica que el seu pla de formació té un doble objectiu: per una banda, dotar els futurs candidats i candidates i equips de campanya de les habilitats bàsiques per fer política municipal amb garanties; i, per l’altra, entrenar-los en les estratègies i pràctiques que seran necessàries durant els mesos immediatament previs a les eleccions. “La combinació de fonaments teòrics i entrenament pràctic ha de permetre que cada militant i cada equip se senti segur, cohesionat i capaç d’afrontar amb èxit el repte electoral”, remarquen des de les secretaries impulsores d’aquesta iniciativa. En aquest sentit, recorden que “un equip ben preparat no només fa una millor campanya electoral, sinó que també garanteix que, un cop a les institucions, es podrà governar amb eficàcia, amb sensibilitat social i amb visió transformadora.”