“Estem creant ocupació cada vegada de més qualitat, estabilitat i amb professionals de més talent i amb més capacitat formativa, per tant, aquestes són dades en què anem per bona direcció.” Amb aquesta afirmació de Francesc Castellana i Aregall, director del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, s’obre una fotografia complexa però reveladora del moment que viu el Baix Llobregat. Una comarca històricament industrial, densament poblada i amb una forta diversitat socioeconòmica que, segons les darreres dades de l'informe sobre la conjuntura econòmica de l’últim trimestre de 2025, publicat per AEBALL, mostra una evolució positiva de l’ocupació, però alhora planteja reptes estructurals de primer ordre que no es poden ignorar.

Dades rècord al Baix Llobregat: menys atur i més afiliació

El tancament de l’any 2025 deixa una xifra clara: al Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat hi havia 43.558 persones en situació d’atur registrat, 1.120 menys que un any abans, fet que representa una reducció interanual del 2,5%. Aquesta millora no és conjuntural, sinó que s’emmarca en una dinàmica sostinguda d’increment de l’afiliació a la Seguretat Social, que ja supera les 492.500 persones ocupades, gairebé un 4% més que l’any anterior. Tal com assenyala Castellana, la comarca es troba “amb temps rècords en tot, en activitat, taxes d’ocupació, amb persones que volen treballar i que en aquests moments tenen més oportunitats que mai i tenen ara mateix una taxa d’ocupació més elevada que mai i la taxa d’atur en uns del nivell més baixos de la nostra història”.

“Cada empresa és un món i sí totes les del Baix Llobregat ens presentessin les seves vacants, doncs sí que sabria si ens cal més immigració”

Francesc Castellana i Aregall, director del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

Aquestes dades, però, no poden llegir-se de manera acrítica. El mateix Castellana adverteix que això “no vol dir que és perfecte i que les coses estan ben arreglades”, sinó que encara queda “un camí per recórrer que és acabar de garantir una ocupació de qualitat per tothom qui la vulgui”. La millora quantitativa de l’ocupació conviu amb desequilibris territorials, sectorials i formatius, així com amb una realitat sovint invisible: l’economia submergida i la situació administrativa irregular d’una part rellevant de la població treballadora.

Regularització, mercat de treball i economia submergida: una realitat estructural

En aquest context, el debat sobre la regularització massiva de persones migrants pren una centralitat ineludible. Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, posa el focus en una realitat que travessa el mercat de treball català i també el del Baix Llobregat quan afirma que “avui són entre 150 i 170 mil catalans, perquè tot aquell que està a Catalunya és català, que podem tindre normalment un contracte de treball, però normalment l'immigrant no vol treballar sense contracte, és l’empresa qui obliga a treballar en aquestes condicions”. Aquesta afirmació qüestiona directament el relat que associa immigració i precarietat com una elecció individual, i assenyala responsabilitats estructurals del sistema productiu.

Ros defensa que la regularització permetria “aflorar moltes situacions d’economia submergida i de drets”, i alerta que una societat avançada no es pot permetre “que hi hagi tot una sèrie de gent sense drets i al mateix temps una economia submergida”. Des d’aquesta òptica, el procés de regularització no crearia ocupació fictícia, sinó que faria visibles llocs de treball que ja existeixen, però que avui operen al marge de la legalitat. En les seves paraules, “el procés de regularització serà positiu, primer per aflorar aquestes situacions i, per tant, llocs de treball que segons com, ja existien, ara seran legals”.

La visió del món empresarial coincideix parcialment amb aquest diagnòstic. Miquel Camps, vicepresident de PIMEC, és clar quan afirma que “el que tenim clar en el món empresarial és que necessitem gent per treballar”, i defensa que “com a país necessitem que vingui immigració, tota la gent que hi vingui formada i amb ganes de treballar és més que benvinguda”. En relació específica amb la comarca, Camps subratlla que “el Baix Llobregat també necessita mà d’obra” i alerta que no es pot permetre “que hi hagi gent que no pugui fer feina, perquè no es troba gent per fer-les”. La clau, apunta, passa per “uns salaris adequats i amb productivitat” que facin viable una integració laboral real.

Manca de mà d’obra o de cobertura de vacants

Aquesta necessitat de mà d’obra connecta amb una altra de les grans qüestions estructurals: la cobertura de vacants i la productivitat. Castellana recorda que amb taxes d’ocupació properes al 78% entre la població de 25 a 64 anys, alineades amb els objectius de la Unió Europea, apareixen tensions en el mercat de treball. Això genera dificultats per trobar perfils adequats, especialment si les empreses no canalitzen les seves necessitats a través dels serveis públics d’ocupació. Tal com explica, si les vacants es gestionen conjuntament amb el SOC, “podrem millorar” i evitar desajustos, competència deslleial i més economia informal.

“Si les empreses ens posen en coneixement a les oficines de treball totes les vacants jo et podria dir  si ho podem cobrir amb les persones  que estan registrades en les oficines del SOC o no"

Francesc Castellana i Aregall, director del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

La regularització, en aquest sentit, no és una mesura aïllada, sinó part d’una estratègia més àmplia. Castellana ho resumeix amb claredat quan afirma que “la regularització és el resultat d’un flux que hem de gestionar millor” i que això requereix “un gran acord social entre empresaris, sindicats i administracions locals i autonòmiques per d’alguna manera anticipar-se i ordenar el flux migratori”. Sense aquest consens, els bons indicadors actuals podrien convertir-se en un sostre que limiti el creixement futur del Baix Llobregat.

Termòmetre de les tensions laborals

L’Hospitalet de Llobregat concentra, amb una intensitat particular, moltes de les tensions estructurals que travessen el Baix Llobregat. Una ciutat que creix en ocupació, però que ho fa sobre una base fràgil, marcada per la precarietat, el desajust formatiu i una pressió residencial que actua com a mecanisme d’expulsió social. Tal com apunta Santi Ballesté, president d’AEBALL, “el creixement de l’ocupació al Baix Llobregat probablement combina elements conjunturals com estructurals, però és veritat que existeix un risc real de precarització i desajust”, especialment en territoris densos i fortament interdependents amb Barcelona com l'Hospitalet.

“A l’Hospitalet els llocs de treball estan molt vinculats al cicle econòmic de Barcelona, perquè hi ha un efecte d’arrossegament en els sectors amb certa estacionalitat conjuntural”, explica Ballesté. Tot i això, la ciutat també presenta dinàmiques estructurals rellevants: “en aquests moments en sanitat i serveis socials, aquests sectors són els que més llocs de treball a la ciutat”, juntament amb “llocs de treball en sanitat i d’educació públic i privada, vers al comerç i l’hostaleria”. A la zona nord, la logística, la distribució i els serveis a empreses aporten més estabilitat, però “també presenta casos de baixa qualificació i molta rotació”.

Aquesta estructura productiva genera una precarietat persistent. Ballesté descriu “una precarietat molt generalitzada on predomina l’alta temporalitat i parcialitat en comerç d’hostaleria i atenció a gent gran”, agreujada per factors socials com que “la renta mitja familiar és de les més baixes de tota l’Àrea Metropolitana”. A tot plegat s’hi suma “una economia submergia en sectors com la construcció, reformes i serveis domèstics”, que erosiona drets laborals i productivitat. El resultat és un mercat dual on “a l’Hospitalet es creen dos extrems de treball” i el perill que “els llocs de treball de qualitat, que existeixen, no siguin accessibles per gran part de la població per manca de formació adequada”.

Algunes dificultats afegides

La crisi de l’habitatge accentua encara més aquestes desigualtats. “L'alt cost de l’habitatge d’Hospitalet expulsa d’alguna manera a la població que tenen llocs de treball precaris cap a altres municipis”, alerta Ballesté, amb conseqüències clares: “l’increment del cost de la mobilitat i que la gent no estigui tan arrelada a les ciutats”. Sense una política d’habitatge assequible, “amb condicions de contractes estables”, el treball deixa de ser un factor d’arrelament i esdevé un element més de vulnerabilitat.

Un altre dels grans colls d’ampolla és el desajust formatiu i administratiu. Ballesté assenyala que “l’atur estructural és molt profund i té dues potes: la formació obsoleta d’una part de la població autòctona jove i la impossibilitat legal d’integrar plenament el talent, i la força laboral dels immigrants”. Aquesta realitat es tradueix en una paradoxa persistent: “pot haver-hi a l’atur perfils laborals un mica més obsolets, però és veritat que hi ha empreses que no troben tècnics especialitzats”. Al mateix temps, “a tota la comarca hi ha una gran part que es troba en situació irregular o amb permisos precaris”, fet que “els exclou del mercat laboral formal” tot i ocupar “nínxols molt importants per la societat”.

L’Hospitalet, amb “un 40 % de població immigrant”, es veu especialment afectada per aquesta manca de regulació i homologació de títols. Ballesté ho resumeix amb contundència: “això els confina a una economia informal o llocs de treball amb molta precarietat” i suposa “un desaprofitament massiu de capital humà i talent”. La regularització, recorda, té un impacte directe: “qualsevol regularització té un efecte immediat i productiu a les afiliacions a la seguretat social”.

Finalment, un dels problemes que també destaca Ballesté és l’absentisme laboral que emergeix com un símptoma transversal del malestar productiu. “Hi ha un problema greu que és l’absentisme laboral, l’any 2025 cada trimestre va costar a Espanya 8.000 milions d’euros”, alerta Ballesté, fins al punt que “cada dia hi haurà 1 milió i mig de persones a Espanya que no van a treballar”. Sense negar les baixes justificades, adverteix que “l’absentisme per malalties comunes, la gent ja s’ho pren de broma”, una dinàmica que erosiona la productivitat i el consens social.

L’Hospitalet esdevé així un indicador avançat de les fragilitats del Baix Llobregat: ocupació creixent però vulnerable, habitatge inaccessible, formació desalineada i talent desaprofitat. Un territori on, com adverteix Ballesté, “si no s’afronta aquests fronts d’una manera coordinada entre administracions, sindicats i empreses, els creixements seguirà sent desigual i insostenible”.

Anem per bon camí

Malgrat que sovint aquests debats vinculats a l’ocupació i l’atur  s’omplen de soroll polític o d’un relat pessimista que sembla anunciar sempre el pitjor, les dades conviden a una lectura més serena i confiada. La reducció de l’atur al Baix Llobregat i a l’Hospitalet mostra que, amb totes les dificultats i imperfeccions, el camí emprès dona fruits. El desenvolupament no és immediat ni lineal, però es construeix amb polítiques públiques, amb diàleg social i amb consens que reafirma que la comarca segueix en la línia de l’estat del benestar, que actua com a xarxa de seguretat i motor d’oportunitats. Confiar en el procés no és ingenuïtat, sinó entendre que la millora col·lectiva és el resultat d’un esforç sostingut, compartit i orientat a garantir més estabilitat, drets i futur per a tothom.