Habitatge: 220.000 nous pisos però amb quina lògica?
La xifra estrella és contundent: el PDUM preveu la possibilitat de generar al voltant de 220.000 habitatges principals nous fins al 2050. Calvet defensa que el debat no pot ser només quantitatiu: “Hem de pensar com genera més oferta. I més oferta d’habitatge assequible. Necessitem que el territori funcioni en una sola matriu” declara, insistint en la necessitat d’integrar mercat regulació i planificació. El document estableix que més del 10 % dels habitatges principals,166.060, seran assequibles i estables amb un mínim del 75 % per àmbit funcional i amb possibilitat d’arribar al 17 %. Des del Baix Llobregat on la tensió immobiliària és real i persistent la qüestió serà si aquestes previsions es materialitzen en promocions efectives i no només en reserves teòriques.
El PDUM també posa l’accent en la qualitat de vida a través d’una dotació suficient d’equipaments i espais lliures, no només en termes quantitatius, sinó també atenent criteris de proximitat i tipologia dels serveis. En conjunt, es preveuen 3.147 hectàrees destinades a equipaments i 5.748 hectàrees d’espais lliures públics, amb una clara voluntat de preservar els valors ambientals dels espais oberts. D’acord amb l’escenari base, la ràtio d’espais lliures se situarà en 25,6 m² per cada 100 m² de sostre residencial al conjunt de l’àrea metropolitana, superant amb marge els 20 m² que fixa la legislació vigent. En una comarca com el Baix Llobregat, on la pressió sobre el sòl és constant, aquesta xifra esdevé especialment significativa.
En l’àmbit de la mobilitat, el pla dibuixa una transformació estructural. Els 240 quilòmetres d’avingudes metropolitanes previstos permetran que el 50 % del sòl residencial actual que concentra el 64,2 % dels habitatges i el 58,2 % del sòl dels polígons d’activitat econòmica quedin situats a menys de 500 metres d’un eix de transport col·lectiu o mobilitat activa. L’objectiu és clar: facilitar l’ús del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. La xarxa es completarà amb 735 quilòmetres de carrers estructurants, 140 quilòmetres de connectors estructurants i prop d’un miler de quilòmetres d’eixos verds, que hauran d’articular el territori de manera capil·lar i reduir la dependència del vehicle privat.
El model incorpora també una visió integral del que es coneix com a metabolisme urbà, és a dir, la manera com la ciutat consumeix i gestiona energia, aigua i residus. Les previsions apunten a una reducció del consum domèstic d’energia del 12 % per habitant i del 19 % per unitat de sostre d’activitat econòmica, mentre que l’autosuficiència elèctrica passaria de l’1 % actual al 32 %. En matèria de residus, es planteja una disminució del 5 % per habitant i del 18 % per sostre d’activitat econòmica. Pel que fa a l’aigua, el consum domèstic es reduiria un 4 %, i fins a un 58 % del recurs podria provenir de fonts alternatives com aqüífers i aigua regenerada. En un territori especialment vulnerable a episodis de sequera, com el delta del Llobregat, aquestes xifres no són menors.
En coherència amb aquesta estratègia, el PDUM fixa com a objectiu una reducció significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si el creixement previst fins al 2050 es produís mantenint els actuals patrons de consum, les emissions augmentarien gairebé un 16 %. El nou model, en canvi, permetria reduir-les un 24 % respecte a l’escenari de partida ,un 40 % en termes nets, gràcies, sobretot, als canvis en mobilitat (responsables d’un potencial 21 % de reducció), a la rehabilitació de teixits urbans (8 %) i a la generació d’energia renovable en sòls urbans i espais oberts (8 %).