Santiago Ballesté, president d’AEBALL, és una de les veus més sòlides del teixit empresarial del Baix Llobregat. Amb una trajectòria de dècades en el sector industrial i en la representació patronal, la seva mirada combina experiència territorial i una clara consciència de les transformacions demogràfiques que afronta la comarca. Parla amb precisió i amb una idea central: cal entendre l’envelliment no com un problema sinó com una oportunitat per a la competitivitat i la cohesió social. Aquesta convicció es reflecteix quan afirma que el Baix Llobregat viu “un doble fenomen: per una banda, un envelliment progressiu de la seva població autòctona, i per l’altra, l’arribada de població més jove d’altres zones”.

Aquesta mirada matisada parteix d’un diagnòstic contundent. Segons Ballesté , “la tendència general és clara: l’índex d’envelliment augmenta”. Les conseqüències econòmiques i laborals són inevitables, ja que això implica “una reducció relativa de la població en edat de treballar i una pressió creixent sobre els sistemes de protecció social”. L’alerta s’accentua quan adverteix que aquesta situació pot derivar en “una fuga de talent sènior experimentat si no s’adopten polítiques actives”.

Envelliment i mercat laboral

El president d’AEBALL insisteix que l’envelliment no és només una qüestió estadística. És un risc estructural: “el risc és una pèrdua de coneixement tàcit i una ruptura en la transmissió intergeneracional de savoir-faire en sectors industrials tradicionals de la comarca”. Aquest risc explica per què fa anys que defensa que les empreses han de situar l’envelliment actiu al centre de la seva estratègia.

Per això sosté que “AEBALL ha de posicionar l’envelliment actiu com un vector de competitivitat”, un concepte que ja forma part de l’agenda de la patronal. Segons ell, “el paper de les empreses és crucial i ha d’anar més enllà de la responsabilitat social corporativa”, especialment perquè el talent sènior aporta experiència, xarxa de contactes i estabilitat. Ho expressa de manera molt clara quan afirma que cal “retenir i capturar el valor del talent sènior”.

Ballesté destaca que aquest col·lectiu no és només un actiu intern de les empreses, sinó també un segment de consumidors creixent. Ho resumeix dient que cal “adaptar productes i serveis a un mercat sènior amb poder adquisitiu”, i afegeix que és imprescindible “dissenyar entorns de treball que prolonguin la vida laboral productiva i saludable”.

El repte de l’edatisme

Tot i aquestes oportunitats, Ballesté constata que “no existeix una consciència suficient” sobre la discriminació per edat al territori. Segons ell, “l’edatisme continua sent un prejudici socialment acceptat i poc visible”, que es tradueix en estereotips com associar l’edat amb menor adaptabilitat o resistència al canvi. Considera especialment greu que “aquestes percepcions porten a descartar candidatures valuoses o a no oferir formació contínua”.

Davant d’aquesta realitat, proposa mesures directes: “formació obligatòria en biaixos inconscients per a responsables de recursos humans i comandaments”, així com “auditories internes de processos per detectar biaixos per edat”. També defensa el “disseny de llocs i equips intergeneracionals que combinin experiència i frescor”, i és un ferm defensor de les “programacions de mentoria inversa” on joves i sèniors s’ensenyen mútuament.

La visió és clara: no hi ha progrés sense un canvi cultural profund. Per això reclama també “polítiques de flexibilitat laboral adaptades, com jornades reduïdes o teletreball” i “jubilacions flexibles i progressives”.

Formació i reciclatge professional

Ballesté considera que la formació és decisiva. Prioritza les “competències digitals transversals, com l’ofimàtica avançada o la ciberseguretat bàsica”. També defensa “habilitats toves per a nous contextos, com l’agilitat mental o el lideratge intergeneracional”. Per al sector industrial, proposa “reciclatge tècnic específic en noves maquinàries i logística 4.0”.

A més, posa en valor la transmissió del coneixement i assegura que cal “formació per a la consultoria i la transferència de l’experiència”. Fins i tot, anima a qui ho desitgi a l’“emprenedoria sènior” per aprofitar l’experiència acumulada.

Per això reivindica un ecosistema favorable a la Silver Economy. Considera que el Baix Llobregat té “un potencial enorme” en aquest àmbit, i el defineix com un “excel·lent laboratori” per desenvolupar sectors com la Silver Tech, el turisme slow o l’adaptació d'habitatges.

Pensió, empresa i sostenibilitat

Respecte al sistema de pensions, Ballesté és crític. Considera que el model actual “és un desincentiu directe per a la retenció del talent sènior” i que actua com un “imant que atrau treballadors valuosos fora del mercat laboral”. Per això reclama “mecanismes més flexibles que desacoblin la percepció de la pensió de la sortida total del mercat de treball”.

En paral·lel, defensa que les empreses del Baix Llobregat “es beneficiarien clarament” si s’incentivés la contractació de persones majors de 55 o 60 anys. Destaca avantatges com menor rotació, estabilitat i capacitat de mentoria, malgrat que reconeix reticències habituals com “el cost salarial percebut” o “prejudicis sobre l’adaptabilitat”.

També aposta fermament per la intergeneracionalitat. Afirma que “és una potent estratègia d’innovació, resiliència i transferència de coneixement” i proposa accions com certificacions d’empresa intergeneracional, programes pilot i guies de bones pràctiques.
 

Digitalització i nova societat productiva

Ballesté reconeix que la digitalització “inicialment ha estat una barrera que ha accelerat l’exclusió” de les persones grans. Afegeix que “la pressió per la velocitat i la productivitat immediata margina formes de treball basades en l’experiència i la reflexió”. Tot i així, creu que és una “enorme oportunitat si s’aborda amb formació adequada i adaptació de ritmes”.

En aquesta línia, reivindica que la digitalització pot “permetre el teletreball i donar eines per gestionar coneixement”. El repte, insisteix, és garantir que “la transició sigui inclusiva”. També identifica diversos reptes per a una població treballadora que envelleix. Adverteix sobre “l’augment de trastorns musculoesquelètics” i la necessitat d’“ergonomia avançada i vigilància proactiva de la salut”. Assenyala problemes de conciliació, especialment per a persones que “cuiden cònjuges dependents o néts” i que necessiten “horaris ultra flexibles”. Reivindica, a més, “formació contínua i simplificació d’interfícies” per garantir l’accessibilitat cognitiva i digital.

“Aquestes percepcions errònies de l'edat fan que es descartin candidatures valuoses”

Polítiques públiques i estratègia

En matèria de polítiques públiques, proposa “taules de diàleg tripartites” i “bonificacions fiscals” per a empreses que fomentin l’ocupació sènior. També exigeix “campanyes de sensibilització contra l’edatisme” i la creació d’un “Observatori Comarcal del Talent Sènior”.
Quant a dades, lamenta que “els dades existents són agregats i no tenen el detall sectorial i comarcal necessari”. Per això reclama un “estudi diagnòstic propi” que permeti orientar polítiques de manera eficaç.

Finalment, defensa que “no hi ha contradicció entre competitivitat i dignitat laboral”, sinó “sinergia”. Considera que un equip divers en edat és “més innovador i resilient” i que la dignitat “atreu i reté talent”.

AEBALL, motor empresarial del territori

AEBALL és una de les organitzacions empresarials més importants del territori. Representa milers d’empreses del Baix Llobregat i L’Hospitalet, i actua com a punt de trobada entre el sector privat, les administracions i la ciutadania. La seva missió no és només defensar els interessos empresarials, sinó també fomentar la formació, l’ocupació, la innovació i la cohesió social.

Des de la presidència, Santiago Ballesté reivindica que les empreses han de “posicionar l’envelliment actiu com un vector de competitivitat” i que cal “retenir i capturar el valor del talent sènior” per garantir el creixement del territori. AEBALL treballa per oferir formació contínua, assessorament i suport a la transformació digital, i especialment per acompanyar les pimes en un moment de canvi accelerat.

Segons Ballesté, un dels seus compromisos és “atreure noves inversions i impulsar l’ocupació”, especialment la de col·lectius vulnerables i generacions més madures. Aquesta vocació social fa de l’entitat un actor imprescindible en un territori que necessita reinventar-se davant l’envelliment poblacional i la transició tecnològica.

Mitjans de comunicació i edatisme: una mirada crítica

Ballesté considera que “l’edatisme està molt present i de manera subtil” en els mitjans de comunicació. Segons ell, les persones grans solen aparèixer invisibilitzades, ja que “rarament són protagonistes de notícies que no estiguin relacionades amb salut o pensions”. Aquesta manca de presència reforça la idea que l’envelliment és un problema i no una etapa més de la vida.

També denuncia els estereotips visuals i narratius. Explica que la publicitat sovint presenta els majors com a “dependents o desorientats amb la tecnologia”, o en l’extrem oposat, com a “joves d’esperit excepcionals”. Aquestes representacions no reflecteixen la realitat diversa del col·lectiu sènior.

El llenguatge mediàtic tampoc ajuda. Ballesté lamenta l’ús de termes “infantilitzants o que emfatitzen la decadència” com “avis”, “la tercera edat” o “dependents”. A més, subratlla que en la informació econòmica i laboral “es parla dels majors com una càrrega demogràfica i no com un actiu”.

Reclama que els mitjans assumeixin un paper actiu en la transformació cultural: donar veu, visibilitat i dignitat a les persones grans, mostrar-les com a treballadores, consumidores i expertes, i contribuir així a combatre l’edatisme estructural.