Els Jocs Olímpics
Quan Pasqual Maragall arriba a l’alcaldia, li demana que assumeixi la direcció de mobilitat, trànsit i posteriorment via pública. Aquells anys van ser decisius: es van instal·lar càmeres de control, es va digitalitzar el trànsit, es va crear l’IMD, i sobretot es va aconseguir que la disciplina viària fos real, gràcies a un canvi clau: cobrar les multes efectivament.
“Si no controles la disciplina, tens un caos”, afirma.
Amb l’arribada dels Jocs del 1992, Barcelona havia de ser una ciutat ordenada, fluïda i moderna. Torres recorda aquella època com una “aventura apassionant” on el trànsit es convertia cada nit en una pantalla plena de punts verds i vermells que ell seguia amb obsessió.
Després de 15 anys intensos, decideix deixar la política activa. Obre un despatx de consultoria especialitzat en mobilitat i comença a assessorar projectes arreu del país.
Un d’aquests el porta fins a Andorra, on el cap de govern el fitxa per dissenyar la primera Agència de Mobilitat del país. Allà planifica semàfors, túnels, accessos i ordenacions urbanes que encara avui persisteixen.
Posteriorment participa en la creació de la Fundació RAC, orientada a la seguretat viària i a promoure comportaments responsables en la conducció.