Cada 28 de febrer, la celebració del Dia d’Andalusia torna a omplir d’accent, música i memòria places i equipaments de l’Hospitalet de Llobregat i de diferents municipis del Baix Llobregat. No és una efemèride més en el calendari festiu: és el reflex d’una part essencial de la nostra història recent. Durant dècades, milers d’andalusos i andaluses van arribar a Catalunya —i molt especialment a les nostres ciutats industrials— a la recerca d’oportunitats, contribuint amb la seva feina, la seva cultura i el seu compromís cívic a construir la societat diversa que avui som.

Les institucions públiques han entès aquesta realitat i, amb bon criteri, han impulsat i donat suport tradicionalment a aquesta celebració. Actes institucionals, festivals culturals, reconeixements a entitats andaluses i col·laboració amb cases regionals formen part d’una política que reconeix l’aportació de qui va arrelar lluny de la seva terra natal. Aquest suport no només ha estat just; ha estat necessari per enfortir la cohesió social i el respecte mutu.

Perquè parlar del Dia d’Andalusia a l’Hospitalet o al Baix Llobregat no és parlar únicament d’identitat, sinó de convivència. Les primeres generacions van portar amb elles tradicions, gastronomia, música i maneres d’entendre la vida que avui formen part del paisatge cultural català. Els seus fills i nets, avui plenament presents en la vida social, cultural i associativa de les nostres ciutats, representen l’exemple més clar que la identitat pot ser plural sense deixar de ser compartida i que l’intercanvi cultural enriqueix el conjunt de la societat.

Ara bé, la realitat social de les nostres ciutats el 2026 no és la mateixa que als anys setanta o vuitanta. L’Hospitalet i el Baix Llobregat han continuat sent terra d’acollida. A l’empremta andalusa s’hi han sumat en les darreres dècades comunitats procedents del Marroc, Hondures, Pakistan, Índia, Equador, Colòmbia, Veneçuela, la Xina, el Perú, Ghana o Romania, entre molts altres. No cal anomenar-los tots per entendre la dimensió actual de la nostra diversitat: n’hi ha prou d’observar els nostres barris i escoles per comprovar que la pluralitat cultural forma ja part estructural de la realitat social de l’Hospitalet i el Baix Llobregat.

Per això, sense restar ni un bri de valor a la celebració del Dia d’Andalusia, potser ha arribat el moment d’ampliar el focus institucional. Si en el seu dia va ser encertat donar suport i visibilitzar la cultura andalusa pel seu pes demogràfic i la seva rellevància històrica, avui convindria que les administracions públiques impulsessin també les manifestacions culturals de les noves comunitats presents al nostre territori.

No es tracta de competir per espais ni de fragmentar la vida pública en celebracions aïllades. Al contrari: es tracta de reconèixer que la cohesió social s’enforteix quan totes les identitats se senten visibles i respectades. Donar suport a festivitats equatorianes, marroquines, colombianes o de qualsevol altra procedència no és una concessió simbòlica; és una aposta per la convivència, la igualtat i el reconeixement mutu.

El Baix Llobregat i l’Hospitalet sempre han estat territoris de treball, d’esforç i de mestissatge. La nostra fortalesa ha radicat precisament en la capacitat de sumar identitats sense perdre l’horitzó comú. Honrar la memòria de qui va arribar des d’Andalusia implica també entendre el present i anticipar el futur.

Celebrar el Dia d’Andalusia és celebrar una part essencial de la nostra història col·lectiva. Però construir el demà exigeix reconèixer que la diversitat actual és més àmplia i plural que mai. I aquí, les institucions públiques tenen la responsabilitat —i l’oportunitat— d’estar a l’altura d’aquesta nova realitat, promovent un model de convivència que reflecteixi fidelment la societat que som avui.