Francesc Torres, rector de la Universitat Politècnic de Catalunya, ha afirmat en el Fòrum Empresarial del Llobregat que una de les branques en termes d’innovació que s’han d’impulsar al llarg dels anys pròxims ha de ser, no tant la intel·ligència artificial, si més no la robòtica. “Hem perdut la carrera pel desenvolupament de la IA; en robòtica encara estem amb capacitat d’aportar innovació i avantatge competitiva. Ara bé, invertint en ninxos que són útils en la nostra indústria. Tenim capacitat per aportar d’aquí uns 10 o 20 anys”

En aquest sentit, les universitats i empreses catalanes són conscients de la va capacitat productora, que no són comparables a les grans potències d’arreu del món; com la Xina, l'Índia o Estats Units, que no deixen gaire marge competitiu en alguns sectors de la indústria tecnològica, sigui en intel·ligència artificial, producció de microxips, etc. Per aquesta raó, des de les entitats acadèmiques, adapten els seus projectes, iniciatives i itineraris formatius per encaminar als estudiants de grau, master o doctorats cap a l’entorn laboral de manera prematura, però positiva i enriquidora.

Sobre el discurs centrat entre les universitats com a motors de coneixement i les empreses com a teixit productiu de la societat, s’han exposat dades i deures pendents d’ambdós sectors. Per una banda, la UPC lidera diversos rànquings a Catalunya i Espanya, malgrat que encapçalar la llista de centres de formació amb més recaptació de fons europeus se li escapa. Són el Consell Superior de Recerques Científiques i el centre de recerca i desenvolupament tecnològic, Tecnalia, al País Vasc, els que lideren la primera i segona posició respectivament. Segons Torres, “sens dubte ho fan extraordinàriament bé”, i afegeix “a Catalunya s’està invertit 8.000 euros per estudiant universitari, altres comunitats n'hi posen 12.000. Hem d’intentar copiar el que podem. Vull demanar més inversió i donar una resposta més positiva l’any que ve”. A més, el rector també destaca la rellevància i la responsabilitat de les empreses de crear trobades on s'exposin les necessitats del sector i es donin a conèixer els serveis que poden arribar a oferir les universitats. “Una empresa petita no pot tenir un laboratori, però un clúster si, per tant, organitzats en claustres és més fàcil. Si coneixem quines són les necessitats és més fàcils adaptar les nostres polítiques. És important que les empreses coneguin quines són les universitats actuals, no les de fa 20 o 30 anys. Que coneguin els serveis que podem oferir, fer punts de trobada són accions molt valuoses per part de les empreses”, afirmava.

Per una altra banda, des del punt de vista empresarial, les preocupacions són unes altres, coses com ara: l'evolució dels currículums amb relació a una oferta formativa més aplicada a la pràctica. En relació amb aquest tema, les microcredencials, formacions a mida “in company”, formacions duals i formacions transversals “soft-skills”; sorgeixen com a mesures d’innovació pedagògica que complementen les activitats acadèmiques tradicionals en espais d’aprenentatge tradicionals. 

El Baix Llobregat com epicentre de l'aliança de formacions i empreses tecnològiques

En el nostre territori del Baix Llobregat, només el campus de la UPC gestiona cinc centres de formació amb una alta reputació, l’EETAC, EEABB, ICFO, CTIC i el RDIT. “Tenim capacitat de fer una recerca profunda i traspassable a la indústria”, completa Torres, amb l’objectiu de connectar el talent universitari amb les necessitats empresarials de la comarca. Destacant que la UPC ha col·laborat amb alguns projectes de pes amb diversos clients durant el  2025, com són: l’Hospital del Mar, l’Ajuntament de Mataró, l’institut Ramon Llull, l’Institut Obert de Catalunya, TIC Catalunya o amb el Departament de tecnologies de l’aprenentatge. 

Un dels projecte que s’ha destacat és el d’Agrotch, un centre específic de Tecnologia Agroalimentària on treballen 60 investigadors en 16 grups de treball relacionats amb el sector. En aquest context s’ha començat a combinar el sol i l'horta, amb la primera planta agricoltaica monotoritzada de Catalunya, on es genera energia solar i amb l'ombra que provoquen les plaques fotovoltaiques es realitzen diferents pràctiques. En aquests moments hi ha 150 empreses del sector agroalimentària incorporades a Agrotech. El nou grau en enginyeria i gestió d'empreses agroalimentàries amb components tecnològiques i de formació en economia per gestionar millor les explotacions també és una altra de les aportacions del campus de Castelldefels de la UPC al costat del Parc Agrari del Baix Llobregat.

També un altre programa que cal assenyalar és el postgrau especialitzat en gestió energètica en centres de dades que incorpora contingut creat per l’empresa Schneider Electric i la UPC, en simulació d’escenaris reals, integració d’emmagatzematge i anàlisi de flexibilitat energètica. Cal mencionar que aquesta empresa té molta identitat al territori amb una planta a Molins de Rei i un centre logístic a Sant Boi. “A través d'aquesta aliança amb la UPC, volem contribuir activament a la formació de perfils tècnics preparats per dissenyar i operar infraestructures més eficients, resilients i sostenibles, alineades amb la transició energètica i les exigències del nou context digital”, afirma Jordi García, vicepresident de Secure Power i Serveis de Schneider Electric Iberia. Per part seva, el rector de la UPC, Francesc Torres, subratlla el valor d'aquesta col·laboració,  “com a universitat pública de referència en enginyeria i tecnologia, aportem el rigor acadèmic i la capacitat per formar en la complexitat energètica”.

La Universitat Politècnica de Catalunya com a referent

La UPC ha fet recentment 50 anys d‟existència i és la universitat de referència tecnològica, ciències i arquitectura de Catalunya i de la resta d‟Espanya. Compte amb set campus, 18 escoles de formació amb 30 departaments i 141 grups de recerca profunda. En total disposa de 3.703 professors, 2.279 personal de suport i un pressupost de 435,6 milions anuals. De les seves aules s'han graduat 150.000 persones a un ritme d'uns 3.000 graduats anuals.

La seva connexió amb la indústria és rellevant, ja que compta amb 6.129 estudiants en pràctiques, una circumstància que possibilita que "no tinguem borsa de treball, perquè el grau d'ocupabilitat és del 94,7%", ha dit el rector. En matèria de lideratge en innovació, la UPC és la 35 del món i la 94 en aplicacions industrials, i és la primera universitat tecnològica d'Espanya i la 22 d'Europa.

El primer enginyer de telecomunicacions català en llançar d’un satèl·lit

Francesc Torres (Sant Joan de Labritja, Eivissa, 1962) és un enginyer de telecomunicacions i catedràtic català, conegut per la seva trajectòria en radiocomunicacions i tecnologia espacial, així com per haver estat rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va formar a Barcelona i va iniciar la seva carrera a la Agència Espacial Europea, on va treballar en sistemes de microones i radiofreqüència. Posteriorment, va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica a la UPC, amb una estada d’investigació al Jet Propulsion Laboratory de la NASA.

La seva participació en el desenvolupament del sensor de la missió satel·lital SMOS —el primer satèl·lit liderat per la indústria espanyola— el situa entre els enginyers de telecomunicacions vinculats directament a un projecte espacial d’abast global, dedicat a l’estudi de la humitat del sòl i la salinitat dels oceans. A més de la seva activitat investigadora, Torres ha ocupat diversos càrrecs de gestió universitària i és considerat una figura clau en la projecció internacional de la recerca tecnològica catalana.