La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha situat el problema de l’habitatge com una de les grans prioritats socials i econòmiques del país i ha reclamat a les comunitats autònomes i als ajuntaments que afrontin aquesta crisi des de la premissa clara que l’habitatge no es pot tractar únicament com un bé de mercat o un actiu financer, sinó com “un dret”. Aquestes són algunes de les conclusions de la intervenció de cloenda de la ministra al seminari de la UIMP organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE), dedicat a la política d’habitatge, al qual ha assistit nextllobregat.cat, ja que la seva editora, BCN Content Factory, és sòcia d’APIE. En aquests tres enllaços els lectors tenen les anteriors entregues de l’aportació d’aquest digital al debat sobre l’emergència social per accedir a l’habitatge. Encapçala aquestes línies l’expert Carlos Bardavio durant la seva participació en la ponència sobre la cruïlla de l’habitatge.

Rodríguez ha defensat que el Govern està disposat a intervenir per corregir les disfuncions del mercat, controlar els preus del lloguer, limitar l’impacte dels pisos turístics i combatre els fraus vinculats al lloguer de temporada o per habitacions. “Com tots els drets, no es poden deixar en mans del lliure mercat”, sosté la ministra, que compara la intervenció pública en habitatge amb la que ja existeix en àmbits com la sanitat o l’educació.

Intervenir més en el parc d’habitatges actual

El principal eix de la política del Govern passa, segons Rodríguez, per consolidar un parc públic d’habitatge assequible, una assignatura pendent que exigeix inversió, temps i cooperació entre administracions. La ministra recorda que l’Estat ha passat d’invertir uns 400 milions d’euros en habitatge el 2018 a prop de 4.000 milions en l’actualitat, amb un paper rellevant dels fons del Pla de Recuperació. També destaca la creació de Casa 47, la nova empresa pública destinada a intervenir en tot el cicle de l’habitatge, des del sòl fins a la gestió dels immobles.

Una de les mesures que la ministra considera més immediates consisteix a actuar sobre el parc d’habitatges ja existent. Rodríguez cita les dades del Banc d’Espanya, que eleva el dèficit residencial fins als 750.000 habitatges, i assenyala que a Espanya hi ha al voltant de 900.000 habitatges que no es destinen a residència habitual, sinó a l’ús turístic o a la inversió d’estrangers no residents. “Si aconseguíssim canviar aquest ús, s’acabaria el dèficit i encara en sobrarien”, afirma.

Per aconseguir-ho, el Govern planteja que les comunitats autònomes puguin comprar aquests habitatges amb finançament del Pla Estatal d’Habitatge, que cobriria fins al 80% de l’operació mitjançant ajuda directa, sempre que l’administració els destini posteriorment al lloguer assequible. En els casos en què els propietaris no vulguin vendre, Rodríguez planteja fórmules de cessió temporal: rehabilitació de l’habitatge amb fons públics i pagament mensual al propietari, a canvi d’incorporar l’immoble al mercat residencial assequible.

La ministra insisteix que aquesta via permet una actuació més ràpida que la construcció de nous habitatges, que requereix terminis més llargs i depèn de factors com la disponibilitat de sòl, les llicències municipals i la capacitat del sector de la construcció. Tot i això, defensa que el Govern també està impulsant la industrialització del sector mitjançant un PERTE específic per construir de manera més ràpida, segura i sostenible.

Reclama als ajuntaments que agilitzin les llicències

Rodríguez reclama als ajuntaments que agilitzin les llicències i posin sòl a disposició de les polítiques d’habitatge. A les comunitats autònomes els exigeix corresponsabilitat, ja que són les administracions amb competències directes en aquesta matèria. En aquest sentit, defensa que el nou Pla Estatal d’Habitatge eleva els recursos fins als 7.000 milions d’euros, amb un finançament compartit: un 60% de l’Estat i un 40% de les comunitats autònomes.

La ministra també subratlla la necessitat de blindar el parc públic per evitar que els habitatges construïts amb fons públics acabin sent venuts al cap de pocs anys. L’objectiu, remarca, és que les promocions impulsades ara serveixin també per a les pròximes generacions i no es repeteixi un model en què el patrimoni residencial públic es dilueix.

Rodríguez reclama, a més, més transparència en l’adjudicació d’habitatge públic i lamenta que Espanya encara no disposi d’un registre homogeni de demandants que permeti saber on són necessàries més actuacions i quin tipus d’habitatges s’han de construir. Segons la ministra, aquesta informació és clau per donar resposta als joves, a la gent gran i als col·lectius que difícilment podran accedir a un habitatge lliure.

Aturar el frau del lloguer de temporada i per habitacions

El Govern també vol que el Congrés abordi els fraus vinculats al lloguer de temporada i per habitacions, dues vies que, segons Rodríguez, estan tensionant el mercat i reduint l’oferta residencial. La ministra adverteix de reformes de pisos que multipliquen les habitacions, eliminen els espais comuns i escapen al control d’habitabilitat, i defensa una legislació que reguli aquestes pràctiques.

En el pla polític, Rodríguez demana acords institucionals i parlamentaris. Assegura que “arribar a acords és obligatori” davant d’un problema que afecta l’emancipació dels joves, l’estabilitat de les famílies i el mateix creixement econòmic del país. La ministra adverteix que l’accés a l’habitatge ja no és només un problema de persones vulnerables, sinó un factor que pot estrangular l’evolució econòmica si no s’adopten mesures estructurals.

L’habitatge, conclou Rodríguez, exigeix inversió pública, regulació, cooperació entre administracions i mobilització del parc existent. Una estratègia que interpel·la directament les comunitats autònomes i els ajuntaments, també en territoris metropolitans com el Llobregat, on la pressió dels preus, la manca de sòl disponible i la dificultat d’emancipació juvenil han convertit l’accés a un habitatge assequible en un dels principals reptes socials dels pròxims anys.