Els ajuntaments no edifiquen als seus sòls
L’informe de l’expert de Funcas també assenyala un altre indicador especialment significatiu per al debat, ja que a l’àrea metropolitana barcelonina el 48,8% dels sòls municipals figuraven sense edificar en les dades de 2016. És un dels percentatges més alts entre les grans àrees urbanes incloses a la taula, pràcticament igual al de Madrid, que registra un 48,7%. Aquesta dada apunta al paper clau dels ajuntaments i del sòl públic en la resposta a l’emergència habitacional.
El diagnòstic d’Ezquiaga situa el problema en un mercat d’oferta cada vegada més rígid. Després de la crisi financera del 2008, molts sòls i promocions van quedar en mans de bancs, la Sareb, fons internacionals i administracions públiques. Segons l’informe de Funcas, aquests actius no han tornat al mercat al ritme previst. El resultat és una paradoxa: hi ha sòl planificat i habitatges potencials, però una part important roman bloquejada, sense urbanitzar o sense edificar.
En el conjunt d’Espanya, el planejament recull al voltant de 7 milions d’habitatges pendents en sòls amb diferents graus de desenvolupament incomplet. A les 86 àrees urbanes analitzades per Funcas, la xifra baixa a 3,3 milions, i a les 15 àrees urbanes més grans arriba a 1,5 milions. L’àrea metropolitana de Barcelona representa, per tant, prop del 9,4% dels habitatges pendents comptabilitzats en aquestes 15 grans àrees urbanes.