El Cafè Filosòfic d’Esplugues i nextllobregat.cat inauguren al Cau de les Arts un cicle per reflexionar sobre el poder i els reptes democràtics en un clima plenament preelectoral, tant estatal com municipal el proper mes de maig. A la imatge que encapçala aquesta crònica, un aspecte de la conversa mantinguda a la inauguració del cicle que visitarà diferents poblacions del Baix Llobregat. Fotos de Joana  Rodríguez.

Qui té el poder? Què legitima un govern? Per què hem d’obeir les lleis? I què passa quan les decisions col·lectives queden condicionades pels interessos econòmics, la manipulació de les emocions o la intel·ligència artificial? Aquestes preguntes van travessar la primera sessió del curs Filosofia i Política, celebrada al Cau de les Arts d’Esplugues. Impulsada pel Cafè Filosòfic de la població i nextllobregat.cat, la iniciativa va arrencar amb el filòsof Ramon Alcoberro i la presentació del seu llibre “Història de la filosofia política. Dels sofistes a l’utilitarisme”, publicat per Edicions Enoanda.

Pacte, institucions i contribució de la comunitat

Jaume Grau va presentar l’autor en una trobada que va combinar la divulgació filosòfica amb una lectura crítica del present. Es va defensar la conversa com a eina per donar sentit als conceptes amb què organitzem la convivència i Alcoberro va situar el pacte, les institucions i la contribució a la comunitat al centre de la reflexió política.

La sessió inaugura un cicle que, durant el curs 2026-2027, vol portar aquestes converses a diverses poblacions del Baix Llobregat i acostar-les també a l’Hospitalet, presencialment i mitjançant les cròniques publicades en aquest digital. La proposta, anunciada en la prèvia de l’acte (https://www.nextllobregat.cat/ca/noticia/filosofia-i-politica-un-nou-cicle-de-debats-amb-el-cafe-filosofic-desplugues-i-nextllobregatcat/comunica), busca obrir espais de debat crític sobre com ens organitzem en societats lliures i democràtiques, especialment oportú en aquest període preelectoral a diversos nivells i amb l’horitzó de les eleccions municipals del proper mes de maig.

Del jo de l’ètica al nosaltres de la política

Alcoberro va començar per una distinció fonamental: mentre que l’ètica interroga l’individu, la política s’ocupa de la col·lectivitat. El seu subjecte és el nosaltres, que cal definir abans de discutir com es governa. Qui forma part de la comunitat? Quins interessos comparteix? Com es relaciona amb els altres?

En aquesta perspectiva, la filosofia política és una constel·lació de preguntes al voltant del poder. No es limita a valorar la bondat dels governants, sinó que examina les formes d’autoritat, la legitimitat de les institucions i les relacions entre poder, veritat i economia. L’autor va remarcar, a més, que el poder està repartit en àmbits diversos: els diners, el coneixement, la posició social o la capacitat d’organitzar-se.

D’aquí la seva insistència que la política no pot dependre únicament de grans figures o lideratges personals. Les institucions han de sostenir la vida col·lectiva més enllà de les qualitats de qui les encapçala. Ser una bona persona, va recordar, no garanteix saber governar.

El pacte com a resposta al conflicte

El recorregut històric va partir de la pregunta clàssica per la virtut del governant. Alcoberro va contraposar l’ideal platònic del filòsof rei, que hauria de traslladar la saviesa al govern, amb la recerca aristotèlica del terme mitjà. En la seva lectura, aquesta moderació ajuda a entendre la política com una negociació entre interessos que poden entrar en conflicte.

El pacte esdevé així una eina per contenir la violència. Més que perseguir un bé absolut, que pot justificar imposicions i exclusions, el filòsof va posar l’accent en la necessitat de fer possible la convivència i evitar la infelicitat.

Amb Maquiavel, el relat va entrar en una concepció de la política marcada per la força, l’astúcia i l’atzar. Posteriorment, les teories del contracte social van desplaçar el fonament del poder cap als acords entre els membres de la societat. Alcoberro va presentar la Constitució com una concreció d’aquest pacte i va vincular la legitimitat política amb l’existència de regles compartides.

També va assenyalar els límits d’aquell contracte: les desigualtats econòmiques, la situació de les dones o el racisme van obligar a ampliar les preguntes sobre qui quedava realment inclòs en la comunitat política. El moviment obrer i el feminisme van ocupar un lloc en aquesta revisió.

Quan la política es converteix en relat

La intervenció va connectar aquesta història amb la preocupació per la subordinació de la política a l’economia. Jaume Grau va evocar al preàmbul de l’acte una reflexió de l’escriptor italià Erri De Luca sobre uns governants convertits en administradors de decisions els costos de les quals recauen sobre els més vulnerables.

Alcoberro també va qüestionar el pes de la publicitat, el màrqueting i els relats audiovisuals en la construcció de les adhesions polítiques. Segons la seva interpretació, la gestió de les emocions afebleix la deliberació i converteix la ciutadania en destinatària d’un guió.

La intel·ligència artificial va aparèixer com una nova expressió d’aquest risc: substituir la discussió sobre els objectius comuns per una gestió presentada com a tècnica. Alcoberro va relacionar aquesta possibilitat amb l’antic ideal d’un poder legitimat pel saber, i va plantejar què queda de la participació democràtica si les decisions s’allunyen de la conversa ciutadana.

Recuperar la contribució a la comunitat

Davant d’aquest panorama, Alcoberro va reivindicar els valors cívics, l’ajuda mútua i la capacitat d’associar-se. Va distingir la llibertat de la liberalitat, entesa com la disposició a contribuir voluntàriament al bé comú, i va recuperar el concepte històric del “treball de vila”, la participació en tasques comunitàries.

El llibre presentat és, segons va explicar, un manual introductori i un primer volum. L’autor va anunciar la intenció de continuar el recorregut des de Marx fins al segle XXI en un segon volum, tot i que encara no en va avançar cap calendari.

Amb aquesta primera sessió, el curs va posar sobre la taula una pregunta que acompanyarà les pròximes converses: com podem sostenir una comunitat democràtica quan el poder, els interessos i les emocions empenyen en direccions diferents?