Amb la presentació del llibre Història de la filosofia política. Dels sofistes a l’utilitarisme (Edicions Enoanda, 2026), de Ramon Alcoberro, el divendres 2 d’octubre, el Cafè Filosòfic d’Esplugues i el digital nextllobregat.cat inaugurarem al Cau de les Arts d’Esplugues un cicle de debats sobre filosofia i política que portarem a diverses poblacions del Baix Llobregat durant el curs 2026-2027. L’objectiu és fer arribar les nostres converses a tota la comarca i a l’Hospitalet, tant presencialment com mitjançant les cròniques de cada debat que publicarem en aquest mitjà. La il·lustració que encapçala aquesta informació mostra dos grups separats i dues cadires davant d’un llibre obert, però manté la idea central: encara hi ha espai per al diàleg a l’Hospitalet i al Baix Llobregat.

«Maquiavel i Montaigne van entendre, en pròpia pell, que la política, quan va de debò, ni és moral ni es deixa guiar gaire per les teories. Per això cal la filosofia, el fre que la raó posa a la passió. Si hi ha filosofia política és perquè els humans necessitem entendre què ens passa i perquè sempre dubtarem de si el fonament i el sentit de la política és el pacte o si, per contra, l’únic límit del poder és la força que puguem exercir —o oposar-hi—; però enlloc no està dit que allò que ens passa hagi de ser comprensible, ni que el pacte i la violència s’hagin d’oposar necessàriament en la pràctica». La reflexió és de Ramon Alcoberro i figura al llibre que servirà de pòrtic a les converses sobre filosofia i política.El curs 2026-2027 resulta especialment oportú per la coincidència de cites electorals, tant al nostre país —les municipals del maig i unes generals que es podrien convocar en qualsevol moment o, com a molt tard, després de l’estiu vinent— com en altres estats.

La Història de la filosofia política d’Alcoberro ens pot servir d’introducció a una disciplina que hauria d’animar-nos a obrir un debat crític, lluny de les notícies dels canals «oficials» i de les opinions dels tertulians teledirigits, sobre què passa al món i com ens hauríem d’organitzar com a ciutadans en societats lliures i democràtiques.

El predomini de les emocions sobre la raó

La filosofia política occidental travessa un període de tensions provocades pel predomini de les emocions sobre la raó. Les xarxes socials atien aquestes emocions amb la transmissió ràpida i massiva de missatges i relats de bàndol. El paral·lelisme entre Espanya i els Estats Units és útil si partim del fet que tenen sistemes de govern diferents —la monarquia parlamentària multipartidista espanyola i el presidencialisme bipartidista nord-americà—, però que tots dos estan marcats per una forta polarització, la divisió en blocs que semblen irreconciliables i el xoc constant entre visions oposades de l’Estat.

Malgrat les diferències institucionals, la dinàmica social i el debat públic dels dos països presenten fenòmens semblants. La convivència democràtica es pot deteriorar quan la identitat de bloc pesa més que la discussió sobre les decisions públiques. La polarització esdevé aleshores afectiva: l’adversari deixa de ser algú amb qui es discrepa i passa a ser algú de qui es desconfia i a qui es combat com si fos un enemic.

Espanya i els Estats Units no arriben al conflicte pel mateix camí institucional. El presidencialisme i el predomini de dos grans partits afavoreixen als Estats Units una confrontació nacional entre dues coalicions. A Espanya, el parlamentarisme, les aliances entre diversos partits i la qüestió territorial creen més eixos de disputa i obliguen a negociar majories. És una diferència decisiva: aquí el desacord sobre l’Estat inclou també com es distribueix el poder i com es reconeix la diversitat nacional i territorial.

Què ens diu la tradició de la filosofia política?

La tradició de la filosofia política ofereix diverses maneres d’abordar el problema en favor del bé comú. Aristòtil es preguntaria quins vincles permeten sostenir una comunitat política malgrat les diferències. Una societat no necessita pensar a l’uníson, però sí reconèixer assumptes comuns que mereixen ser deliberats.

Hobbes advertiria del perill de convertir cada conflicte en una lluita existencial. Quan cada bloc creu que la victòria de l’altre amenaça la seva seguretat, creix la temptació de justificar qualsevol mitjà.

Locke i Mill defensarien la llibertat de consciència i d’expressió, també per a les opinions que incomoden. El seu pensament ajuda a examinar l’anomenada cultura de la cancel·lació: cal distingir la crítica i les seves conseqüències legítimes dels intents d’expulsar algú del debat.

Tocqueville observaria les associacions, els mitjans i els espais on persones diferents aprenen a tractar-se com a conciutadans. Sense aquests espais intermedis, la política es converteix fàcilment en una relació directa i emocional entre l’individu i el seu bàndol.

Hannah Arendt recordaria que la pluralitat no és una anomalia que calgui eliminar: és la condició mateixa de la política. Si neguem la legitimitat que altres persones vegin el món d’una altra manera, substituïm la persuasió per la desqualificació.

La democràcia, sota pressió

En aquest curs sobre filosofia i política reflexionarem sobre la pressió que pateix la democràcia, una qüestió que previsiblement marcarà el debat internacional dels pròxims mesos. El moment actual és especialment delicat, tant al Nord com al Sud globals: per primera vegada en dècades, els règims autoritaris superen en nombre les democràcies. Som, a més, a les portes d’eleccions transcendents. A les cites espanyoles s’hi afegeixen les eleccions de mig mandat dels Estats Units al novembre, les legislatives d’Israel a l’octubre, les eleccions presidencials i legislatives del Brasil i les presidencials franceses de la primavera vinent. També caldrà examinar les conseqüències de l’àmplia victòria electoral de l’extrema dreta alemanya en unes eleccions regionals, un resultat sense precedents d’aquesta magnitud des de la caiguda del Tercer Reich el 1945.

En aquest cicle analitzarem les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials que expliquen aquesta deriva, així com factors com els desenvolupaments tecnològics que contribueixen a la degradació de la democràcia a escala global. També reflexionarem sobre com es pot revertir el procés de manera efectiva; com protegir els valors democràtics davant d’amenaces internes i externes; quines estratègies poden desplegar les democràcies davant dels radicalismes i del populisme nativista; quin paper tenen els mitjans de comunicació, les xarxes socials, la tecnologia i la intel·ligència artificial, i com es configura el nou equilibri geopolític entre democràcies i autocràcies.

Les preguntes filosòfiques i pràctiques són aquestes: quines regles, quins fets compartits i quins límits acceptem fins i tot quan perdem una votació? Podem discutir amb duresa sobre la igualtat, la nació, la immigració o el model econòmic sense atribuir automàticament mala fe a l’altre? Una democràcia funciona quan els adversaris conserven la possibilitat de tornar a parlar, pactar i alternar-se en el poder. Només així es pot garantir el bé comú, també quan es perden votacions.

Sobre el llibre d’Alcoberro

Història de la filosofia política. Dels sofistes a l’utilitarisme és un assaig del filòsof i professor català Ramon Alcoberro, publicat el maig de 2026 per l’editorial independent Edicions Enoanda dins la col·lecció Philosophoumena.

El llibre té 268 pàgines i està escrit en català, tot i que en alguns registres de distribució figura amb el títol traduït o amb una catalogació mixta. El preu de venda al públic és de 18 euros.

L’obra neix d’una reelaboració de dècades de classes impartides per Alcoberro a batxillerat i a la universitat. El seu propòsit és oferir una aproximació didàctica i introductòria a la filosofia política occidental, estructurada cronològicament:

• Eix temàtic: la filosofia política com a reflexió rigorosa sobre el poder, les diverses formes de govern i la legitimitat de les seves estructures.
• Preguntes vertebradores: què és un govern legítim? Què passaria si no hi hagués lleis? Per què hem d’obeir l’autoritat?
• Abast cronològic: el recorregut comença a l’antiga Grècia, amb els debats dels sofistes sobre el sentit de la llei i la distinció entre natura i societat, i culmina a les portes del segle XIX amb l’anàlisi de les tesis de l’utilitarisme contemporani.