Arts | Lectura
Montaigne i Bacon planten cara al tecnofeixisme des de Sant Feliu de la mà del Café Filosòfic d’Esplugues
Jaume Grau Massalleras
22 Septiembre 2026
Comparteix
El Café Filosòfic d’Esplugues s’ha retrobat a l’Ateneu Santfeliuenc per iniciar el curs 2026-2027 amb la seva 97è edició amb el títol “La conversa” i on hem presentat el segon llibre que hem editat: “L’art de conversar”, de Michel de Montaigne i “Sobre el discurs”, de Francis Bacon, traduïts respectivament per Ramon Alcoberro i Jaume Martí-Olivella. El llibre, publicat aquest juny de 2026 per Edicions Enoanda, també conté comentaris de quinze amics del Cafè Filosòfic d’Esplugues. A la foto de Joana Rodríguez que encapçala aquesta crònica, un moment de l’acte a l’Ateneu Santfeliuenc.
“El més fructífer i natural exercici del nostre esperit és, a parer meu, la conversa. Considero el seu exercici el fet més agradable que cap altra acció de la nostra vida”.
“Una conversa no és prou vigorosa i generosa si no hi ha brega”.
“És un plaer avorrit i perjudicial haver de tractar amb persones que ens admiren i ens donen la raó”. Michel de Montaigne, Essais, llibre III.
Fotomuntatge dels protagonistes de la presentació del llibre “L’art de conversar” en una àgora grega: d’esquerra a dreta, Ramon Alcoberro, Jaume Grau i Josep Massot
De l'art de conférer és el capítol VIII del llibre III dels Assaigs de Montaigne. Com diu Emerson, l’assaig és “el llenguatge de la conversa transferit a un llibre”; aquesta espontaneïtat i franquesa, aquest tarannà d'esperit lliure, advers a la intolerància, són els trets que ens motiven per la seva vigència més de quatre-cents anys després, i que inspiren la manera d'actuar en qualsevol conversa, trobada o debat obert entre persones civilitzades.
Ramon Alcoberro, filòsof, i Josep Massot, periodista cultural, han mantingut un diàleg que ens ha apropat la figura i el missatge del pensador del castell i la biblioteca. Alcoberro ens ha situat el personatge i la seva obra com a símbol del canvi de mentalitat que es produeix en el Renaixement, amb la conversa moderna que recupera la tradició clàssica del Banquet de Plató, car la rígida societat estamental de l'Edat Mitjana no permetia la conversa, només l’acatament de l’autoritat.
Portada del llibre presentat a l’Ateneu Santfeliuenc amb les experiències del Café Filosòfic d’Esplugues
Francis Bacon, pare del mètode científic i lector de Montaigne, ens aporta un breu text amb un caire més pragmàtic sobre com dur a bon terme una conversa. Tot plegat, res a veure amb la interpretació més tardana (i errònia) de Blaise Pascal, en el seu L'art de persuader. Acceptar la possibilitat que jo no tingui raó pot implicar l’art de ser convençut -diu Alcoberro-; en tot cas es tracta de fer aflorar les idees de molta gent: “Conversar és subtilitat. No és cap art de tenir la veritat, sinó un esforç amistós per buscar-la entre tots”. Com diu Josep Massot: “Si perds la disputa perquè l’altre té raó, has guanyat tu: te’n vas a casa amb una veritat nova”; i després rebla el clau: “Queda prohibit parlar per “informar”. Es parla per “ser””.
En un temps en què la sobreabundància d'informació amb què ens aclaparen els estris tecnològics ens dificulta tant la dificultat de reflexionar com la de conversar, és inevitable que sorgeixi la polèmica sobre la IA. Ha planat sobre el nostre debat la Il·lustració fosca i els seus més conspicus representants: Elon Musk, Peter Thiel, Sam Altman, etc. Ecos del tecnofeixisme que denunciava Walter Benjamin fa cent anys; fascinació irracional, contra la qual només podem exercir el nostre dret a la raó i a la pràctica lliure i democràtica de la conversa entre iguals.
Dibuix de Xita Camps d’una de les edicions del Café Filosòfic d’Esplugues al Cau de les Arts
Tornar al llistat
