Amb motiu de la presentació del seu nou llibre, titulat “Algunes històries de l’Hospitalet”, el dilluns 13 d’abril a les 18.30 hores a la Biblioteca Tecla Sala, entrevistem el seu autor Manuel Domínguez, en la seva doble condició d’historiador (especialment sobre el passat obrer, el patrimoni local i les lluites veïnals) i també amb la seva actual responsabilitat institucional com a regidor a l’Ajuntament de la formació L’Hospitalet En Comú Podem.

El líder de l’esquerra a l’esquerra del PSC qualifica de “deliri” la recent proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir tants habitatges com sigui possible a l’àrea metropolitana, i argumenta que l’Hospitalet ja presenta una de les densitats més altes d’Europa i que no disposa d’espai suficient ni tan sols per a equipaments bàsics. Per això, defensa que la prioritat hauria de ser aturar noves construccions i recuperar espai públic de manera progressiva. A continuació, oferim un resum i al final d’aquest text figura l’enllaç amb l’entrevista completa en format pregunta-resposta.

L’historiador i regidor Manuel Domínguez sosté que l’Hospitalet afronta una situació social i urbanística crítica, d’emergència, marcada per l’augment de la pobresa, la pèrdua de consciència de classe i una densitat urbana que considera insostenible. Ho exposa en una entrevista que nextllobregat.cat li ha realitzat amb motiu de la publicació del seu llibre “Algunes històries de l’Hospitalet”, on analitza el passat i el present de la ciutat.

El fenomen de la infravivenda

Domínguez explica que, encara que la transformació física d’alguns barris ha estat limitada, s’ha produït un canvi profund en la composició social. La immigració actual, majoritàriament d’origen estranger, presenta nivells de precarietat més elevats que els de les onades migratòries dels anys 60 i 70. Al seu parer, la pobresa no només persisteix, sinó que s’ha intensificat i prolongat en el temps, amb fenòmens com la infravivenda substituint l’antic barraquisme.

En aquest context, nega que la situació actual sigui radicalment diferent de la del passat en termes de desigualtat, encara que sí subratlla que avui existeix una major dificultat per ascendir socialment. També critica els discursos que atribueixen privilegis a la població migrant, assegurant que en molts casos ni tan sols poden accedir a ajudes bàsiques per la seva situació administrativa.

Des d’una perspectiva històrica, el regidor destaca que la identitat de l’Hospitalet es va construir a partir de les lluites veïnals i obreres, especialment als anys 70 i 80. Aquestes mobilitzacions, inicialment centrades en els barris, van ser clau per generar una consciència col·lectiva de ciutat. No obstant això, considera que actualment es viu un retrocés en la consciència de classe, influït tant per les condicions de vida de la població migrant com pel predomini d’ideologies conservadores.

En aquest context, nega que la situació actual sigui radicalment diferent de la del passat en termes de desigualtat, encara que sí subratlla que avui existeix una major dificultat per ascendir socialment. També critica els discursos que atribueixen privilegis a la població migrant, assegurant que en molts casos ni tan sols poden accedir a ajudes bàsiques per la seva situació administrativa.

Des d’una perspectiva històrica, el regidor destaca que la identitat de l’Hospitalet es va construir a partir de les lluites veïnals i obreres, especialment als anys 70 i 80. Aquestes mobilitzacions, inicialment centrades en els barris, van ser clau per generar una consciència col·lectiva de ciutat. No obstant això, considera que actualment es viu un retrocés en la consciència de classe, influït tant per les condicions de vida de la població migrant com pel predomini d’ideologies conservadores.

Les mobilitzacions aconsegueixen avenços

Domínguez insisteix que les millores socials sempre han estat fruit de la mobilització i no de concessions espontànies del poder econòmic. En aquest sentit, reivindica el paper històric del moviment obrer i assenyala que, encara que avui les protestes són majoritàriament pacífiques, continuen sent necessàries per aconseguir avenços.

Pel que fa al present, admet que l’articulació de noves formes d’organització entre els sectors més precaris és complexa, a causa de la inestabilitat residencial i laboral. També apunta que la influència de la dreta, amb més recursos i capacitat de difusió ideològica, ha contribuït a debilitar l’acció de l’esquerra.

En l’àmbit urbanístic, Domínguez es mostra especialment crític. Denuncia el deteriorament del patrimoni històric i industrial, malgrat una lleu millora respecte a dècades anteriors. Assegura que durant anys es van destruir edificis amb impunitat i lamenta la manca de voluntat política per protegir i posar en valor aquests espais.

El regidor alerta que la ciutat continua sotmesa a dinàmiques especulatives similars a les del passat. Al seu parer, alguns projectes urbanístics actuals reprodueixen mecanismes històrics de requalificació i sobreconstrucció, malgrat l’oposició de determinats moviments socials.

El “deliri” de Salvador Illa

En aquest sentit, qualifica de “deliri” la recent proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir tants habitatges com sigui possible a l’àrea metropolitana. Argumenta que l’Hospitalet ja presenta una de les densitats més altes d’Europa i que no disposa d’espai suficient ni tan sols per a equipaments bàsics. Per això, defensa que la prioritat hauria de ser aturar noves construccions i recuperar espai públic de manera progressiva.

Domínguez adverteix que encara existeixen zones on es podrien impulsar noves promocions, com l’Hospitalet Nord o àmbits vinculats a plans urbanístics recents, cosa que, al seu parer, suposa una amenaça per a l’equilibri urbà. Davant d’això, aposta per articular una resposta conjunta entre partits i entitats ciutadanes.

Des de la seva posició a l’Ajuntament, reconeix les limitacions de l’oposició per frenar aquests projectes, encara que assegura que el seu grup ha recorregut a la via judicial i a la mobilització social per intentar aturar algunes actuacions. Considera que la correlació de forces actual dificulta canvis més profunds.

“La responsabilitat de l’esquerra és limitada”

En relació amb el paper de l’esquerra, defensa que el seu marge de responsabilitat ha estat limitat a causa de la seva escassa representació institucional, mentre que el govern municipal ha comptat amb majories suficients per imposar el seu model urbanístic.

D’altra banda, Domínguez assenyala que el teixit associatiu actual ha perdut la capacitat reivindicativa que va tenir durant la Transició. Encara que existeixen més entitats, aquestes estan orientades principalment a activitats socials o d’oci, lluny del nivell de mobilització política de dècades anteriors.

Finalment, expressa el seu desig que, en el futur, es reconegui l’esforç de l’esquerra transformadora per construir una ciutat més igualitària, sostenible i cohesionada. També admet que, en la seva experiència institucional, ha mantingut una línia coherent amb la seva trajectòria prèvia, encara que reconeix haver estat excessivament confiat en alguns acords polítics.

Pel que fa al seu llibre, destaca especialment el capítol dedicat al problema de l’habitatge, una qüestió que considera central en la història i el present de l’Hospitalet. Així mateix, relativitza la importància d’algunes efemèrides oficials i reivindica fets històrics amb més impacte real en l’evolució de la ciutat.

Enllaç a l'entrevista completa de Manuel Domínguez

https://www.nextllobregat.cat/ca/noticia/manuel-dominguez-es-un-deliri-que-el-president-illa-vulgui-construir-mes-blocs-a-lhospitalet-perque-no-hi-ha-lloc/lectura