El soci de KPMG Carlos Bardavio defensa que les mesures de suport a l’accés a l’habitatge a Catalunya s’han de centrar menys en la penalització i més a augmentar l’oferta mitjançant la mobilització de sòl públic, subvencionar l’HPO, atraure inversió privada amb regles clares i incentivar fiscalment els petits propietaris que mantinguin habitatges en lloguer residencial. Aquestes són algunes de les conclusions de la seva ponència al seminari de la UIMP organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) dedicat a la política d’habitatge, al qual ha assistit nextllobregat.cat, ja que la seva editora, BCN Content Factory, és sòcia de l’APIE. En aquests
dos enllaços els lectors tenen les entregues anteriors d’aportacions al debat sobre l’emergència social per accedir a l’habitatge. Encapçala aquestes línies l’expert Carlos Bardavio durant la seva participació en la ponència sobre la cruïlla de l’habitatge.
Catalunya, i especialment Barcelona i la seva àrea metropolitana, apareix en el debat sobre l’habitatge com un dels territoris on la tensió del lloguer és més evident. Per a Carlos Bardavio, soci de KPMG, el problema parteix d’un diagnòstic equivocat, ja que, al seu parer, s’ha instaurat la idea que el mercat està dominat per fons especulatius, quan bona part del lloguer continua en mans de particulars i funciona també com a instrument d’estalvi familiar. Des d’aquesta lectura, Bardavio considera que, si el problema principal és l’escassetat d’oferta, les polítiques públiques haurien d’“incentivar l’oferta” i no adoptar mesures que retirin habitatges del lloguer permanent.