En el Consell Comarcal del Baix Llobregat s’ha celebrat el vuitè aniversari del SEAP (Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones Grans) amb el títol “El bon tracte, un dret sense edat. Respostes al maltractament a les persones grans”. La celebració s’ha fet pocs dies després del dia mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament a les persones grans, el 15 de juny. Ha estat, per tant, una setmana molt especial pel conjunt dels professionals que estem implicats en la lluita contra aquesta lacra social. Però, cal que fem una mica d’història, saber com i a partir de què es va crear el SEAP.

El SEAP va néixer a partir d’una feina en xarxa que es va iniciar uns anys abans, també en el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Aquest espai era Xarxa Baix. Durant uns anys, cada mes ens vàrem reunir professionals de diferents serveis (serveis socials bàsics, centres d'atenció primària de salut, hospitals de dia, centres de salut mental, cossos de seguretat, fiscalia, entre d'altres). A cada reunió s'exposava un cas complex i es posava en comú. Fruit del debat i de l’anàlisi s'elaborava un pla d'intervenció per donar resposta a la situació plantejada.

Maltractament a grans amb diversitat funcional

La pràctica d'aquesta xarxa va fer palès que molts dels casos presentats eren de maltractaments a persones grans o persones que presentaven algun tipus de diversitat funcional. A partir d'aquesta constatació se'ns va acudir fer un estudi sobre el bon tracte a les persones grans i aquelles que presentaven algun tipus de dèficit (sensorial o cognitiu). Dues de les conclusions principals de l'estudi, que va comptar amb l'assessorament de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, van ser: a) La necessitat de crear una llei específica per a la gent gran, i, b) la creació d'un servei especialitzat per abordar els casos de maltractaments a les persones grans.

A partir d’aquella constatació vàrem proposar al Consell Comarcal del Baix Llobregat la creació d'un servei que donés resposta a les situacions esmentades. Però calia definir l’estructura d’aquest servei i per això ens va servir també la pràctica del treball en xarxa que he esmentat abans. Des del començament es va fer evident la necessitat que el SEAP estigués constituït per tres perfils professionals: social, jurídic i clínic. El primer, per poder analitzar amb precisió l'entorn social on es produeix la situació de maltractament; el jurídic, per conèixer en detall tot allò concernent als aspectes legals (títols de propietat, patrimoni, comptes bancaris, herències, etc.).

Finalment, el clínic per estudiar els diversos diagnòstics i tractaments que pugui tenir la víctima, així com els principals actors del seu entorn. Així, per exemple, si la persona víctima de maltractament pateix un deteriorament cognitiu inherent a una demència, i, a més, pateix una diabetis mellitus i se li ha d’administrar insulina diàriament, és obvi que es troba en una situació de dependència respecte d'una tercera persona, però si aquesta, alhora, té algun tipus de procés mental, una psicosi o una dependència a alguna substància, cosa que hem observat amb certa freqüència, ens trobem davant d'un cas que planteja riscos importants: la persona cuidadora pot tenir limitacions considerables per realitzar la seva funció.

345 casos d’intervenció del SEAP

És per això, que el SEAP està constituït per tres perfils professionals: social (dues pedagogues), jurídic (dues juristes)  i mèdic (metge psiquiatre i psicogeriatre). Tanmateix, quedava una  egona falca: el seu finançament. Atès que es tracta d'un servei mancomunat, es van realitzar negociacions amb els ajuntaments de la comarca (Baix Llobregat) i han estat precisament aquests els que, fins ara, i mitjançant convenis específics, han finançat el servei. Cal afegir, no  obstant, que no tots els ajuntaments de la comarca han signat conveni amb el Consell Comarcal per tal de poder tenir el servei del SEAP. Però, benauradament, recentment s'han tornat a realitzar negociacions amb el govern de la Generalitat amb l'objectiu que sigui aquesta la que assumeixi la gestió del servei i el seu finançament. Fins aquí els aspectes històrics.

La jornada va servir per explicar l'activitat realitzada durant aquests vuit anys. En la primera taula, els membres del SEAP van exposar-ne un resum.  El nombre total de casos en els que ha intervingut el SEAP ha estat de 345.  En relació als agents derivadors, és a dir, els equips que han demanat assessorament al SEAP, un 75% han estat els serveis socials bàsics, un 13%, els centres de salut, un 5%, els centres residencials i un 3% els cossos de seguretat.
 

El 19% dels casos són d’espoliació econòmica

Pel que fa als tipus de maltractaments, cal assenyalar una dada: el 30% dels casos han correspost a conductes de risc per part de la pròpia víctima. Això s'explica perquè, majoritàriament, s'han tractat de casos de persones amb malaltia mental greu, predominantment, processos psicòtics, (esquizofrènia). El 21% ha correspost a casos de maltractaments psicològics, mentre que un 19% han estat casos d'espoliació econòmica. Finalment, les situacions de tracte negligent s'han donat en un 15% dels casos i el maltractament físic en un 11% dels casos.

Pel que fa a les franges d'edat, un 34% ha correspost a la franja compresa entre els 18 i els 64 anys; la franja 65-84 és la que ha presentat un percentatge més alt, el 40%. Finalment, la franja de més grans de 85 anys ha suposat el 26%. La jornada va prosseguir amb una taula on representants de diversos equips (serveis socials, centres de salut) van exposar les seves experiències, així com les principals dificultats amb què s'han anat trobant, entre elles, la transferència d’informació rellevant entre serveis. Aquesta dificultat ve condicionada per una interpretació restrictiva de la llei de protecció de dades, però cal assenyalar que aquesta permet facilitar informació clínica a un altre servei quan es dona una situació de risc per a la
persona.

Una llei per protegir, no per incapacitar

En la segona part de la jornada va intervenir el senyor David Mayor, fiscal de la Unitat de Discapacitat i Majors, de la Fiscalia General de l'Estat. Mayor va exposar el marc legal actual, regulat per la llei 8/2021, del 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica. Aquesta llei ha suposat un abans i un després a l'àmbit de la protecció jurídica de les persones que presenten algun tipus de discapacitat i a nosaltres, els professionals del SEAP, ens ha obert una finestra en l'exercici de la protecció de les persones grans que són víctimes de maltractaments. A partir d’aquesta llei, ja no s’incapacita les persones sinó que s’estableixen els àmbits en els quals la persona necessita una protecció, per exemple, en l’àmbit econòmic o en el de salut. En d’altres
paraules: protegir però no incapacitar.

La jornada va finalitzar amb la intervenció del doctor Pedro Cano, director general de la Direcció de Persones Grans de la Generalitat de Catalunya. En les seves paraules va traçar les línies d'actuació de la Generalitat en relació amb l'atenció a la gent gran. A més, i això ens va resultar especialment rellevant, va lloar el model d'intervenció del SEAP no solament pel que fa als principis que guien la seva actuació sinó, també, per la projecció, cada vegada més àmplia, arreu del territori del Baix Llobregat. Fora desitjable que aquest model es pogués generalitzar a la resta del territori de Catalunya i, potser també, de tot l’estat espanyol.

No vull acabar aquest article sense expressar  l’agraïment dels membres del SEAP al conjunt de professionals que han confiat i confien en nosaltres, també al Consell Comarcal del Baix Llobregat que, des dels inicis, ha cregut en aquest servei. Finalment, un agraïment molt especial al doctor Pedro Cano i al senyor David Major, pel seu suport i assessorament.
 

Josep Moya

Psiquiatra consultor del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones (SEAP)