Viladecans ha acollit la capitalitat de les ciutats espanyoles que busquen solucions pràctiques per accelerar la transició ecològica a la dissetena edició del Congrés Nacional de Medi Ambient (Conama) que va reunir el desembre del 2025 prop d'un miler d'experts. Economia circular, infraestructures verdes, energia, adaptació al canvi climàtic i mobilitat són els eixos els debats d'aquesta cimera que s'ha celebrat per primer cop a Catalunya i també per primer cop a una ciutat que no és capital de província.

L'elecció de Viladecans per a la XVII edició de Conama Local, sota el lema 'Connecta. Actua. Transforma', ha suposat la cirereta de la celebració del Green Leaf 2025, un reconeixement europeu que ha posicionat la ciutat del territori Llobregat com a líder en sostenibilitat entre les urbs mitjanes. El congrés és un dels principals fòrums de debat sobre sostenibilitat a Espanya. La trobada, organitzada per la Fundació Conama en col·laboració amb l'Ajuntament de Viladecans i la Diputació de Barcelona, ​​ha reunit especialistes d'administracions i entitats per impulsar solucions davant dels reptes ambientals.

L'esdeveniment ha posat sobre la taula la necessitat de col·laboració, innovació i compromís de totes les administracions per abordar la transició climàtica. Al congrés, Viladecans va mostrar les accions per la qual és ciutat Green Leaf i la seva alcaldessa, Olga Morales, ha confessat en el seu discurs inaugural que “espera rebre inspiració per transformar les ciutats, que és on passen les coses”. “Els reptes globals es construeixen amb diligència local i intel·ligència municipal”, ha apuntat Antonio Lucio, president de la Fundació Conama.

Anar del global al local

La primera sessió plenària titulada 'Com fem realitat els compromisos?', ha fet un balanç dels principals resultats de la cimera del clima celebrada recentment a Belém (Brasil) i el seu trasllat a l'àmbit local. "Valorar la COP30 és un pols entre allò que s'ha pogut avançar amb dificultat i allò que queda per fer amb urgència", ha apuntat Iñaki Gili Jáuregui, responsable de projectes estratègics de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya.

Tot i això, Elena Pita, directora general de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha afirmat que l'Acord de París està funcionant, ja que els senyals polítics que llança la COP han permès que hi hagi una reducció de gasos d'efecte hivernacle d'un 12%. "La manera d'enfrontar-nos a aquest repte no pot ser cap altra que la multilateral", ha assegurat. Per això, "la importància d´aproximar la ciutadania en l´acció contra el canvi climàtic, malgrat el context polític global desfavorable", ha afegit Sonsoles Letang Jiménez d´Anta, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya.

Davant d'aquest panorama, “tenim el repte que tot el que es va parlar a la COP es tradueixi en aquest congrés en mesures reals”, ha subratllat Marc Serra, president de l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, ​​que ha elaborat 'Municipis pel Clima', una eina digital per conèixer l'evolució de les sessions de les sessions renovable, municipi a municipi en els darrers 20 anys. En aquest sentit, Pablo Barnechea, director de Clima i Mercat de la Sostenibilitat de la Fundació Ecologia i Desenvolupament (ECODES), ha parlat sobre la impossibilitat d‟implementar les polítiques globals d‟acció climàtica sense els municipis, ja que necessiten informació, col·laboració i governança..

L'energia com a motor de la transició

El desenvolupament de les energies renovables per posar fi a l'ús dels combustibles fòssils és una de les claus en el camí de la transició energètica, que planteja diversos reptes com l'ús de més espai al territori. Anna Camp, directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), ha presentat el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d'Energies Renovables a Catalunya (Plater) que té com a finalitat ordenar les energies eòliques i fotovoltaiques al territori català per aconseguir els objectius ambiciosos de sobirania energètica previstos per a l'any 2050.

El programa d'activitats ha inclòs més d'una quarantena de sessions tècniques, debats i espais d'intercanvi sobre qüestions essencials com la salut i el canvi climàtic, l'adaptació de la costa al canvi climàtic, la gestió de residus i la renaturalització d'entorns urbans, entre d'altres. Durant els tres dies del Congrés, prop d'un miler d'especialistes han compartit coneixement tècnic, experiències i metodologies.