Ja és un tòpic, al qual ens hem adherit incondicionalment, que la filosofia és una pràctica que ens porta a interrogar-nos sobre els temes importants de la nostra vida, individual i social. Lluny dels manuals d'autoajuda, que proveeixen solucions i respostes, que fins i tot pots escollir en funció dels teus gustos i necessitats, la filosofia ens ha d’excitar i commoure per extreure de nosaltres una veritat, potser a vegades incòmoda, entre els plecs de la desmemoria, l’entotsolament i l’espectacle. A la fotografia de Joana Rodríguez que encapçala aquest article, els ponents del darrer Café Filosòfic del curs a l’Ateneu Santfeliuenc.

Accions com la de Ramon Millà, brutalment irònica, sarcàstica, cruel en la seva violenta nuesa, ens provoca, sense que la puguem defugir, una resposta catàrtica, davant d'una tragèdia força actual, no exempta de sang, violència i sentiments contradictoris, amb la que convivim en la nostra realitat quotidiana, a diferència de les remotes tragèdies gregues. Ens demana una explicació a les qüestions mai resoltes sobre què fem en aquest món i com hem contribuït a fer-lo possible.

Mirada descarnada amb la força de la indignació

Fa uns mesos vam conèixer en Ramon Millà, realitzador audiovisual i fotògraf, a L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret de Sant Just Desvern, un indret on s’agleven persones per dialogar i fer-se preguntes a través de l’agent perquisidor de l'art. La filosofia també és una forma de mirar el món, i la seva mirada descarnada ens ha permès accedir a un submón que només percebem de resquitllada. 

Abasta un període de prop de vint anys (a partir de la crisi immobiliària de 2008), recollint el testimoni gràfic d’espais i llocs viscuts, traslluint la desesperança de qui no té una altra solució per trobar un lloc a la intempèrie per tal de constituir la seva llar; una memòria crua, en molts casos d’un abans i un després en una vivència farcida de dolor, plena d’absències; sempre privats d’allò que ens fa humans: la paraula. Les imatges de Ramon Millà transmeten la força de la indignació, no apaivagada, sinó multiplicada per l’aparent sarcasme. I així ho hem volgut exhibir, muntant a l'entrada de l'Ateneu una “petita agència immobiliària” amb les seves fotografies i els materials que ens ha dut.

En aquesta trobada artística i filosòfica, hem tingut la sort de comptar amb convidats excepcionals que ens han aportat la seva gran experiència en l'àmbit del sensellarisme.

Colpidores experiències dels desnonaments

Carles Sagués, activista i professor jubilat, ha vingut de Badalona per a compartir amb nosaltres el seu intens bagatge com a fundador de la Plataforma Sant Roc som Badalona, que tracta la vulnerabilitat social, especialment en l’habitatge a Badalona. A partir de l’esfereïdora dada dels cinquanta desnonaments mensuals que es produeixen com a mitjana, ens ha descrit el panorama immobiliari dels grans tenidors, principalment entitats bancàries i fons voltor, contra els quals s'han d’enfrontar quotidianament. 

Especialment colpidora ha estat l’experiència en primera persona del desallotjament de l’Institut Badalona 9 (B9), que ha palesat les mancances de la gestió política de les institucions, sense oblidar accions gens solidàries d’alguns veïns, i els comportaments mafiosos de determinats individus envers els més desfavorits, que evidencien que la misèria moral no ve determinada exclusivament pel nivell econòmic. Finalment, ens proposa la Declaració de Badalona: https://declaraciobadalona.wordpress.com/ com a model de consens cívic i social.
 

El fre municipal als empadronaments

Núria Jiménez, de Càritas de Sant Just també ens ha detallat molts casos de problemes d’empadronaments, determinants a l'hora d’atorgar prestacions socials, especialment punyents en l'atenció als infants, que units a la mala qualitat de certs habitatges, lloguers elevats i manca de casals d'estiu, besllumen un escenari gens encoratjador.

Carol Vallverdú, de Salvem la Vall de Sant Just, ha fet un discurs força polític, tot recordant que aquests problemes es produeixen en consistoris de tots els colors; que el nostre vot continua essent determinant per a solucionar-los, i que els considerables pressupostos dedicats a festejar visites de líders polítics i religiosos podrien contribuir a solucionar l’enorme problema de l'habitatge, especialment per als més joves.

Absència actual dels moviments socials

Ha tancat l’acte Angel Merino, que ens ha recordat que la construcció de la polis s'aconsegueix amb serveis, i que continua essent vàlid el model de moviments socials que es van formar a partir de la sortida del franquisme, amb la creació d’escoles bressol, cooperatives, etc., gràcies a la pressió social i la creació de comunitat, amb debat i sentit crític, a partir de diferents concepcions i punts de vista. Ha lamentat l'absència actual d’aquests moviments i accions comunitàries, a causa del fet que la gent viu i vota individualment.

Així hem arribat al final d’un intens col·loqui, que acomiada el curs amb el Cafè filosòfic número 96, i que us espera el setembre amb noves propostes per debatre i pensar. Bon estiu!