Hi ha dates que se celebren amb flors, d’altres amb disfresses, i algunes amb focs artificials. Però hi ha dies que mereixen celebrar-se amb convicció. Aquest cap de setmana, el Baix Llobregat tornarà a bategar al ritme de les seves festes: el vermell apassionat de Sant Valentí, l’explosió de color del Carnaval i l’energia simbòlica de l’Any Nou xinès. Tres celebracions diferents, tres maneres d’entendre l’alegria col·lectiva, tres formes de reconèixer-nos en comunitat.

I, tanmateix, enguany hem volgut començar pel principi: per l’amor. El nostre amor —el de nextllobregat.cat— no es mesura en bombons ni en rams de roses. Es mesura en hores de redacció, en converses pausades, en trucades d’última hora, en històries que mereixen ser explicades i en el respecte profund pel territori que habitem. El nostre amor és el periodisme. És la vocació. És la professionalitat. És la voluntat d’explicar el Baix Llobregat i L’Hospitalet amb rigor, amb mirada constructiva i amb compromís humà.

Per això, per celebrar Sant Valentí, no hem volgut fer “la típica publicació” que s’espera d’un mitjà de comunicació. Hem preferit declarar el nostre amor a allò que ens fa ser qui som: a la paraula contrastada, a la imatge que interpel·la, a la dada verificada, a la història que connecta generacions. Als nostres lectors i lectores. Als nostres altaveus. A tots aquells que creuen que el periodisme local no és petit, sinó imprescindible.

I ho hem fet recuperant una forma d’expressió profundament arrelada a la tradició catalana: l’auca.

Una auca com a declaració d'amor

L’auca, la narrativa gràfica composta per vinyetes numerades i versos rimats, ha estat durant segles una manera popular d’explicar històries, valors i episodis col·lectius. És memòria dibuixada. És pedagogia visual. És cultura compartida. I avui es converteix en metàfora de la nostra pròpia trajectòria. En cada vinyeta hi batega una idea: l’amor pel periodisme constructiu; el respecte per la intergeneracionalitat professional; la defensa del territori; l’agraïment a qui ens llegeix i ens sosté.

Darrere dels traços hi ha la mirada i l’experiència de Miguel Porres, dibuixant, il·lustrador gràfic i vinyetista amb més de mig segle de trajectòria. Un professional que ha viscut l’evolució del periodisme des de les redaccions amb màquines d’escriure fins a l’era digital. Un testimoni privilegiat de com canvien les eines, però no l’essència de l’ofici.

Porres entén el dibuix com una forma de compromís. Nascut a Tortosa el 1951, explica que continua actiu amb gairebé 75 anys perquè “el tarannà vital influeix molt: afortunadament continuo aquí i continuo dibuixant”. Actualment resident a Las Rozas, no perd el vincle amb Catalunya ni amb el Baix Llobregat, territori que va marcar els seus inicis professionals.

Recorda que va arribar a L’Hospitalet el 1971 amb la intenció d’estudiar Belles Arts, però que les poques places de l’Escola de Sant Jordi el van obligar a buscar altres camins. “Vaig recórrer totes les redaccions de l’època: La Vanguardia, Diario de Barcelona, Noticiero Universal… però era molt difícil obrir-se camí com a dibuixant”, rememora. Mentrestant, sobrevivia com podia: venent llibres, repartint propaganda o fins i tot pintant vidres de bars a canvi de menjar. “És una cursa de fons; quan un té clar a què vol dedicar-se, no pot aturar-se”, assegura Miguel Porres.

La seva primera publicació regular va arribar als anys setanta a La Voz del Llobregat. Dècades més tard, algú li va explicar que els seus dibuixos estaven al arxiu municipal d'Hospitalet.“No és que un sigui famós, però fa il·lusió saber que la teva feina perdura”, confessa.
La conversa amb ell flueix entre anècdotes i reflexions profundes sobre l’ofici. Recorda la seva etapa al Grupo Z, el seu pas per Interviú i la proximitat als inicis de El Jueves. “Al llarg de la vida no sempre es fa de protagonista; de vegades s’és figurant. Però tot és important si t’ajuda a viure del que fas”, reflexiona.

Sobre el projecte de nextllobregat.cat, no dubta a destacar-ne el valor en el context actual: “Avui qualsevol pot pujar una informació o una opinió i molta gent se la creu sense verificar-la. Això fa mal. Per això considero fonamental la feina de qui vol comunicar amb rigor”. I afegeix, amb convicció, que el territori perdura més enllà de les persones: “Nosaltres marxarem, però el Baix Llobregat continuarà aquí. L’essencial és comunicar, crear comarca no només en el sentit geogràfic, sinó també en l’humà”.

La intergeneracionalitat és, per a ell, una peça clau. “Les persones passen, però els projectes i el territori romanen. Vosaltres sou qui heu d’agafar el relleu”, afirma. I quan se li pregunta si l’amor per l’ofici continua sent fonamental, respon sense dubtar: “Totalment. El dibuixant i el periodista treballen per vocació. No n’hi ha prou amb tenir talent; cal insistir, adaptar-se i buscar oportunitats”.

Fins i tot davant l’avenç de la intel·ligència artificial manté una mirada crítica però serena. Reconeix que la IA és “un salt gegantí i molt difícil de controlar”, però reivindica l’essència humana. Recorda que, davant la proposta de generar una auca amb intel·ligència artificial, va preferir no veure-la. Després va saber que, tot i ser impactant, “li faltava alguna cosa”. Aquest “alguna cosa”, explica, era la comprensió real, la mirada humana. “Potser la tecnologia avançarà moltíssim, però la sensibilitat i la presència física continuen sent necessàries”. Aquesta és precisament l’essència de la nostra auca: un gest humà en temps accelerats. Un símbol d’amor al periodisme i a qui el fa possible.

Sorpresa sobre rodes

L’amor no només es declara; també es demostra. Per això, per consolidar la nostra presència com a diari digital de referència al Baix Llobregat i L’Hospitalet, hem decidit fer un pas més… i posar les nostres paraules sobre rodes.

Des d’aquesta setmana, nextllobregat.cat circula pel territori en un autobús interurbà de Soler i Sauret, recorrent diferents línies que connecten el Baix Llobregat centre i nord amb el nord de Barcelona. No té una línia fixa: es pot veure en trajectes com la L50, la L62 o la L64, alternant torns de matí i tarda segons la planificació setmanal.

En un moment en què el transport públic viu un auge evident —també condicionat per les dificultats que experimenten altres infraestructures ferroviàries del territori—, hem volgut ser presents allà on és la ciutadania: en moviment, en trànsit, en el seu dia a dia. L’autobús retolat amb la capçalera del nostre mitjà no és només un suport publicitari. És una declaració de proximitat. És la voluntat de recordar que el periodisme local acompanya, connecta i circula amb la gent. Que forma part del paisatge quotidià. Que és al carrer.

Carnaval: l’alegria compartida que recorre la comarca i la rua més gran és la de Viladecans

Pràcticament tots els municipis del Baix Llobregat celebren aquest cap de setmana el Carnaval, una de les festes més participatives del calendari. Són dies per divertir-se, per compartir en família, perquè els més petits —i també els joves— facin cas al Rei Carnestoltes i es deixin portar per la imaginació, la sàtira i l’esperit lúdic.

Entre totes les rues, destaca especialment la de Viladecans, una de les més multitudinàries de la comarca. Enguany reunirà prop de 2.000 participants distribuïts en 28 grups, omplint els carrers de color, música i fantasia, amb milers d’espectadors seguint el recorregut. La celebració començarà amb activitats escolars i l’arribada de l’Esparriot, emissari del Rei Carnestoltes, i culminarà amb la tradicional Rua el dissabte 14 de febrer a les 18 hores, amb sortida des de l’Atrium Viladecans i un recorregut que travessarà alguns dels principals carrers de la ciutat fins al parc del Torrent Ballester. Allà es lliuraran els premis a comparses i carrosses, seguits d’una sessió musical nocturna.
 

Un dels elements més singulars és la Tornaboda, ball tradicional autòcton compartit amb Gavà i documentat ja al segle XVIII. Aquesta dansa simbolitza la fraternitat entre ambdós municipis i constitueix un cas pràcticament únic en les celebracions carnavalesques catalanes. Després del ball, el públic pot sumar-se al popular Patatuf, reforçant el caràcter participatiu de la festa.

El Carnaval conclourà amb el Dimecres de Cendra, l’espectacle itinerant de foc i la sardinada popular que acomiadarà el Rei Carnestoltes, tancant així una setmana on la sàtira i la convivència tornen a prendre l’espai públic.

Any Nou xinès: l’esperit del Cavall Drac al Baix Llobregat

L’Any Nou xinès també troba ressò a la nostra comarca, on, segons dades de l’Idescat a partir del Cens anual de població de l’INE 2024, resideixen 5.815 persones de la comunitat xinesa al Baix Llobregat. Aquesta xifra representa el 0,69 % de la població total de la comarca i el 5,52 % de la població estrangera.

Enguany, la simbologia ens remet al Cavall, una figura profundament arrelada a la tradició cultural xinesa. En la mitologia, qualsevol referència al cavall ens porta al Cavall Drac (龙马, lóng mǎ), criatura amb cap i urpes de drac i cos cobert d’escates, símbol auspiciòs vinculat a l’esperit del riu Groc. Representa vigor, energia i l’‘ethos’ del poble xinès.

Les referències a l’Any del Cavall es remunten a la dinastia Zhou (1046-256 aC), amb mencions en textos clàssics com el Llibre de les Cançons. Durant la dinastia Han Oriental, l’erudit Wang Chong en confirmà la integració en el sistema Gan-Zhi, el cicle sexagesimal xinès, i excavacions a Hubei han demostrat la seva presència al zodíac ja en el període de Primaveres i Tardors.

La relació entre cavall i drac és recurrent en la simbologia tradicional, especialment en l’àmbit militar, on els cavalls de gran alçada eren denominats “drac”. Aquesta dualitat parla de força, transformació i continuïtat cultural.

Al Baix Llobregat, la celebració de l’Any Nou xinès és també una mostra de diversitat i convivència. Una oportunitat per reconèixer la pluralitat que enriqueix el nostre territori i per entendre que les tradicions, quan es comparteixen, enforteixen la identitat col·lectiva.