El conjunt pratenc perd per 1-6 davant l'Athletic Club, però protagonitza una nit històrica a la Copa del Rei amb un gol contra un rival de Primera Divisió i el suport incondicional de la seva afició.

La il·lusió es respirava a l'ambient del Municipal de L'Hospitalet fins i tot una hora abans del xiulet inicial. Una afició entregada, amb desenes d'infants entre les seves files, animava sense descans un AE Prat que afrontava una nit històrica. Els crits per veure Nico Williams i Unai Simón es barrejaven amb l'esperança de presenciar una gesta a la Copa. Al davant, un Athletic Club de Primera Divisió disposat a imposar la seva superioritat. Al final, els blanc-i-vermells van complir els pronòstics (1-6), però el Prat es va endur alguna cosa més que una derrota: el record d'una nit en què la seva gent no va deixar mai de creure.

L'Athletic imposa la seva llei en una primera part frenètica

El conjunt d'Edin Terzić va assumir el control des dels primers compassos. Johaneko va provar sort amb un xut des de la frontal que va sortir desviat, mentre que Nico Serrano va fer el mateix poc després sense trobar porteria. El Prat, empès per la seva afició, intentava respondre i buscava la manera d'incomodar un rival que dominava la possessió.

La primera gran ocasió visitant va arribar per mitjà de Jauregizar, que va connectar una rematada des de dins de l'àrea i va obligar Pablo Romero a intervenir per evitar el primer gol. Robert Navarro també va tenir la seva oportunitat poc després, però el seu xut va sortir fora.

El Prat no s'arronsava. Alex Plaza va protagonitzar un gran contraatac per la banda esquerra i va culminar la jugada amb una rematada que es va enlairar per damunt del travesser. Va ser la primera ocasió clara dels locals, que van trobar en els càntics de la seva afició l'impuls necessari per continuar competint.

Tanmateix, l'Athletic va augmentar la pressió a mesura que avançaven els minuts. Johaneko va tornar a posar a prova Pablo Romero i el setge visitant va començar a ser constant. Robert Navarro va disposar d'una altra oportunitat i Maroan va tenir la més clara fins aleshores amb una rematada des del punt de penal. El porter pratenc va respondre amb una magnífica intervenció amb la mà per mantenir l'empat.

La resistència local es va trencar a tocar de la mitja hora. Beñat Prados va prolongar de cap una pilota cap a Jauregizar, que va recórrer la banda a gran velocitat i va posar una centrada precisa al segon pal. Allà va aparèixer Maroan, que no va perdonar i va avançar l'Athletic.

El cop va ser doble. Tot just dos minuts després, Jauregizar va tornar a demostrar la seva qualitat amb una assistència per a Robert Navarro. L'atacant va controlar, es va desfer del seu marcador i va creuar la pilota cap al pal dret per signar el 0-2. L'Athletic havia trobat la manera de castigar el Prat en només uns instants.

Però la Copa del Rei sempre reserva espai per a les històries inesperades. Lluny d'enfonsar-se, el conjunt de Cristian Gómez va continuar buscant la seva oportunitat. Alex Plaza va tornar a ser protagonista amb una gran acció per la banda, va canviar l'orientació de la jugada i, després de diversos rebots, Gustavo Reinke va trobar la pilota per batre Alex Padilla.

El Municipal de L'Hospitalet va esclatar d'alegria. «Que bonic que és el futbol!», comentaven alguns aficionats del Prat després d'un gol que premiava la insistència de l'equip i resumia l'essència de la competició: la il·lusió dels més modestos davant la possibilitat de desafiar els grans.

L'alegria, però, va durar poc. Areso va arribar fins a l'àrea i va enviar una pilota al punt de penal, on Nico Serrano va controlar amb qualitat, va superar la defensa amb un barret i va definir per retornar a l'Athletic un avantatge de dos gols.

Amb quatre minuts d'afegit, el Prat va resistir els últims intents visitants abans del descans. L'Athletic havia colpejat amb contundència, però els locals van marxar al vestidor amb l'orgull d'haver competit i, sobretot, d'haver celebrat un gol que ja formava part de la seva història a la Copa del Rei.

El Prat no va deixar de creure fins al final

La segona meitat va començar amb el mateix ambient festiu a les graderies. Els jugadors de Cristian Gómez sabien que tenien al davant una oportunitat única i l'afició va continuar empenyent, conscient que l'eliminatòria també era una celebració per al club i la seva gent.

Nico Serrano va disposar de la primera ocasió de l'Athletic, tot i que el seu xut va sortir fora. Poc després, Maroan va desaprofitar una oportunitat molt clara de cap, pràcticament sol davant la porteria.

El Prat també va voler deixar la seva empremta. Alex Plaza, incansable durant tota la nit, va engaltar un xut potent des de fora de l'àrea que Alex Padilla va haver de desviar amb la punta dels dits. Va ser una nova mostra que el conjunt local no havia renunciat a buscar un altre gol.

Amb el pas dels minuts, l'Athletic va anar imposant el seu ritme i administrant l'avantatge amb tranquil·litat. El partit va perdre part del frenesí de la primera meitat, tot i que Pablo Romero encara va tenir temps de lluir-se amb una altra intervenció davant una rematada de Vizcay des de dins de l'àrea.

En el tram final, el conjunt bilbaí va tornar a accelerar. A cinc minuts del final, una pilota servida des de la banda dreta va trobar Vizcay al segon pal, que va ampliar la diferència. L'Athletic no es va conformar i va continuar buscant la porteria rival fins a arribar a la maneta, amb un gol d'Imga.

Ja en els últims instants, una errada defensiva del Prat va permetre a Selton recuperar la pilota i definir ajustat al pal per establir el definitiu 1-6.

L'àrbitre va afegir dos minuts abans d'assenyalar el final d'una aventura a la Copa que el Prat difícilment oblidarà. El marcador va reflectir la diferència entre tots dos equips, però no va aconseguir apagar la il·lusió d'una afició que va animar des d'abans de l'inici fins a l'últim minut.

Perquè la Copa del Rei també va d'això: d'estadis plens d'esperança, de jugadors que competeixen contra rivals d'una altra categoria i de gols que se celebren com si fossin una final. El Prat s'acomiada de la competició, però es queda amb una nit històrica a L'Hospitalet i amb el record d'haver fet somiar els seus.