Si Internet hagués estat un país, hauria estat el sisè que més contaminació emetia del món. Aquesta havia estat una de les conclusions del projecte CO2GLE, desenvolupat per la investigadora digital Joana Moll, que va alertar sobre el risc “invisible” que la digitalització i el consum massiu de dades a la xarxa suposaven per al medi ambient.

“Darrere d’una pantalla s’amagava una xarxa immensa de servidors, cables i dispositius que consumien enormes quantitats d’energia. De fet, la petjada ecològica d’aquest frenètic trànsit digital equivalia a aproximadament un 7 % del consum mundial d’electricitat”, explicava Mercè Botella, sòcia fundadora de Somos Conexión, la cooperativa de telecomunicacions sense ànim de lucre espanyola.

Per als experts, l’anomenada contaminació silenciosa d’Internet ja representava aleshores un desafiament que requeria una atenció especial. A escala d’usuari, es recomanaven accions senzilles per reduir la petjada digital, com apagar els dispositius quan no s’utilitzaven, reproduir vídeos en qualitat mitjana o baixa en pantalles petites o evitar emmagatzemar de manera indiscriminada fotografies i vídeos al núvol.

“Tot i que Internet havia permès estalvis importants en transport i en el consum de paper, calia ser conscients de la gran quantitat de contaminació generada pels nous hàbits digitals, especialment en la reproducció de vídeo, el format d’informació més dens”, afegia Botella, citant l’informe The Shift Project, que ja el 2018 revelava que les descàrregues de vídeo havien produït prop de 300 milions de tones de CO₂, una xifra equivalent a les emissions anuals de tot l’Estat espanyol.

El transport de dades i la contaminació

La immediatesa i simplicitat per accedir a vídeos a través de plataformes com Netflix i YouTube han portat al consum massiu. Veure 4 hores de vídeo en alta qualitat a través d'Internet, per exemple, emet 12,8 kg de CO2, que equival a fer un viatge de 50,4 quilòmetres amb cotxe.

Aquest consum té un cost energètic triple: es creen enormes centres d'emmagatzematge que consumeixen grans quantitats d'energia, especialment per a refrigeració; es requereix energia elèctrica perquè funcioni; i s'utilitzen diferents dispositius que contribueixen al consum d'energia per captar i reproduir dades”, alerta Botella.

En última instància, prendre consciència que el transport de dades té un impacte significatiu en la generació d'empremta de carboni és el primer pas per abordar la contaminació silenciosa d'Internet i contribuir a revertir l'emergència climàtica. “No cal creuar oceans en vaixells de vela; petites accions quotidianes també poden marcar la diferència”, afegeix Botella.

“Esborrar correus electrònics és un primer gest, i encara que sembli simple, evitarà generar 10 grams de CO2 anuals. Un altre petit gest és allargar la vida dels telèfons mòbils i els dispositius electrònics, ja que, si els reciclem i reparem, evitarem generar un residu i el cost energètic de produir-ne un de nou (uns 23,5 kg de CO2)”, conclou.

Situació actual: què ha passat des d’aleshores

Anys després de les primeres alertes, la contaminació digital ha deixat de ser un fenomen marginal per convertir-se en una preocupació central dins del debat climàtic. Les dades més recents indiquen que el sector digital —incloent centres de dades, xarxes i dispositius— representa ja al voltant del 3–4 % de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, una xifra comparable a la de sectors industrials tradicionals. Lluny de reduir-se, aquesta petjada ha continuat creixent impulsada pel consum de vídeo en streaming, el núvol i la hiperconnectivitat constant.

A més, l’expansió accelerada de la intel·ligència artificial ha introduït un nou factor de pressió ambiental. L’entrenament i el funcionament de grans models d’IA requereixen enormes quantitats d’energia i aigua per a la refrigeració dels centres de dades, cosa que ha reobert el debat sobre la necessitat d’una sobrietat digital real. Avui, experts i institucions coincideixen que no n’hi ha prou amb millorar l’eficiència tecnològica: cal replantejar els hàbits de consum digital i entendre que cada clic, cada vídeo i cada dada emmagatzemada tenen un cost ambiental tangible.