La Farga: el renaixement d’un actiu urbà

El centre comercial La Farga es presenta com una societat mercantil: La Farga Shopping Centre S.L. Aquest tipus de societats generen valor a través de la gestió de rendes mitjançant lloguers a operadors. Disposa d’una superfície bruta llogable de 18.000 metres quadrats, una dimensió mitjana que concentra una oferta variada d’operadors comercials, restauració i oci, fet que ha permès intensificar l’interès inversor recent.

La reforma del 2022 va marcar el punt d’inflexió econòmic

Aquest interès es veu, per exemple, en l’operació tancada el 2025: el centre ha canviat de mans per passar a estar controlat pel vehicle inversor López Real Inversiones i Guillem Capital. Tanmateix, la veritable evolució econòmica es va produir després de la reforma integral del 2022, que va modernitzar l’actiu per incrementar-ne la rendibilitat. Segons l’informe oficial proporcionat per Expansión, entre el 2023 i el 2024 es va registrar un fort increment de les vendes, amb creixements en diversos establiments, cosa que evidencia un augment tant del trànsit com de la despesa per visitant. A més, el centre supera els 4,6 milions de visitants anuals, una xifra significativa per a una estructura d’aquestes dimensions.

En termes de backstage, La Farga demostra com funciona l’economia real d’aquests espais: darrere de l’experiència de consum hi ha també una estructura basada en reformes, canvis de propietat i millores, que formen part d’una mateixa estratègia: la d’un actiu que es revaloritza. Així, el centre representa un exemple clar de les noves “catedrals del consum”: espais on el negoci no consisteix únicament a vendre, sinó també a gestionar, transformar i rendibilitzar actius.
 

Gran Via 2: novetat, adaptació i enginyeria invisible del consum

El centre comercial Gran Via 2 és un altre dels grans punts de consum de l’Hospitalet. Tal com es desprèn de la conversa amb el seu director de màrqueting, Rafael Gargallo Delcazo, el centre es presenta com una estructura “que permet cobrir diferents necessitats en una mateixa visita” i on “l’oferta comercial molt completa actua com a base del seu rendiment econòmic”.

La moda, un pilar important

“Des del punt de vista del mix comercial, la moda continua sent un pilar important, però ja no opera sola”, revela Gargallo en parlar de les seves més de 100 botigues. La restauració ha evolucionat cap a propostes “cada vegada més experiencials”, mentre que l’oci s’ha convertit en un element clau per “reforçar el temps de permanència”.

Pel que fa al perfil dels clients, hi predomina un consumidor de proximitat i sobretot de caràcter familiar, que “alterna visites planificades amb altres de conveniència”, segons paraules del director de màrqueting. En termes econòmics, això permet sostenir un flux constant d’ingressos, evitant dependre de pics de demanda.
 

L’objectiu és l’ajust

Al backstage del centre, la paraula clau és adaptació. Les millores introduïdes els darrers anys s’han enfocat a “actualitzar l’experiència del client”, incorporar noves marques i transformar espais “per alinear-los amb les tendències actuals”. Alguns exemples de noves obertures són Santagloria, com a espai per a famílies i de tendència entre les fleques, i la joieria José Luis, una firma espanyola líder i especialment accessible també per a la classe mitjana. Així doncs, no es tracta d’una única gran reforma, sinó d’un procés continu d’ajust.

Sobre les novetats de cara a l’estiu, l’entrevistat revela que s’està treballant en campanyes i esdeveniments dissenyats per “dinamitzar el trànsit” i per reforçar “l’experiència familiar”, sobretot garantint noves activitats infantils, similars a la recent iniciativa Piratix. Aquí és on el màrqueting deixa de ser un complement per convertir-se en un motor directe de generació d’ingressos.

Aquest centre es diferencia també per la seva ubicació, ja que es troba a la zona de Fira, que atrau més de 3 milions de visitants anuals, inclosos grans congressos com el Mobile World Congress. Per tant, es pot considerar una posició estratègica, accessible tant per als veïns com per als qui venen a treballar a les fires i congressos de la zona.

Així, darrere de cada visita hi ha una lògica econòmica: es tracta d’una autèntica enginyeria del consum.

Finestrelles: creixement, ocupació i nou pol comercial

Des de la seva obertura, Finestrelles Shopping Centre s’ha convertit en un dels projectes comercials més rellevants de l’àrea. Construït el 2015 per FREY INVEST SL, opera sota un model centrat en el lloguer i la gestió d’espais comercials, fet que evidencia l’evolució del sector cap a estratègies més vinculades a l’explotació immobiliària i a rendes estables.

Una de les dades més destacables del centre és l’elevat nivell d’ocupació del complex. Finestrelles manté “la gairebé plena ocupació dels seus locals”, assolint pràcticament el ple en els seus 110 establiments comercials, segons el seu informe promocional oficial. El creixement econòmic de l’actiu també es reflecteix en l’evolució dels seus ingressos. El 2023, el centre va generar unes rendes de 8,1 milions d’euros i va elevar el seu benefici d’explotació fins als 3,6 milions.

L’altra cara financera del centre

Finestrelles representa com els centres comercials actuals depenen tant de l’ocupació i de l’experiència comercial com de la gestió financera que hi ha al darrere. Precisament aquí apareix el veritable backstage del centre. Hi ha una activitat de reorganització corporativa, amb nous nomenaments i canvis interns, però alhora també reflecteix el pes financer que suposa aixecar un complex d’aquestes dimensions. De fet, la companyia continua arrossegant un deute important vinculat a la construcció del centre, amb un endeutament de 90 milions d’euros.

Tot i que el centre continua suportant una elevada càrrega financera, les dades operatives mostren una evolució positiva. L’ocupació dels locals, el creixement de les rendes i l’augment del benefici d’explotació —quatre vegades superior al de l’any anterior— demostren que el complex ha aconseguit mantenir el seu atractiu.

Economia de permanència

Els centres comercials ja no busquen només que el client compri, sinó que romangui més temps dins del complex. Segons l’empresa Retail Sensing, un augment de l’1% en el temps de permanència pot traduir-se en un increment superior a l’1% de les vendes.

Per això, el sector ha reforçat la restauració, l’oci i els esdeveniments familiars per augmentar l’anomenat dwell time —temps de permanència—. Per exemple, el centre comercial Gran Via 2 reflecteix aquesta tendència: activitats i iniciatives infantils, campanyes experiencials i nous espais responen a una estratègia en què el centre comercial es converteix en un espai social, i no només de compra.