Un estudi de l’ICTA-UAB demostra que les cobertes reflectants poden reduir fins a 1,75 graus la temperatura diürna a les zones més vulnerables de l’àrea metropolitana, mentre Greenpeace alerta d’aules a més de 31 ºC i patis escolars que superen els 50 ºC. A la imatge termogràfica d’un pati d’escola, ‘Cen’ indica la temperatura al centre de la imatge (marcada pel punt objectiu en blanc) i ‘Max’ la temperatura màxima a la imatge (marcada pel punt objectiu taronja).

Les elevades temperatures registrades aquest mes de juny tornen a situar l’adaptació climàtica de les ciutats al centre del debat urbà. En un territori densament poblat com l’àrea metropolitana, on conviuen barris compactes, grans infraestructures, polígons, litoral, parcs i espais agrícoles, la pregunta ja no és només com reduir emissions, sinó també com protegir la població d’unes onades de calor cada vegada més intenses, freqüents i persistents.

Una urgència que ja no és teòrica

La urgència ja no és només teòrica. Greenpeace ha documentat aquests dies, mitjançant càmeres termogràfiques, les altes temperatures en sis escoles i instituts d’Alacant, Barcelona, Madrid, Ourense i Sevilla. En el cas del centre visitat a Barcelona, algunes aules superaven els 31 ºC, amb mínimes que no baixaven dels 29 ºC, mentre que el menjador rondava els 30 ºC. Al pati, les zones de cistelles i porteries exposades al sol registraven temperatures superiors als 50 ºC, davant d’una petita zona infantil amb ombra i un arbre on el gronxador es mantenia als 29 ºC.

Les dades afegeixen una dimensió especialment sensible al debat sobre la calor urbana: la vulnerabilitat de la infància. Segons Greenpeace, la temperatura òptima per al rendiment escolar se situa entorn dels 22-24 ºC en climes temperats i, a partir d’aquest llindar, l’aprenentatge disminueix progressivament per cada grau addicional. L’organització recorda, a més, que als centres visitats se superen fins i tot els 27 ºC que la legislació laboral estableix com a temperatura màxima per a treballs sedentaris.

Estudi de l’ICTA-UAB

En aquest context, resulta especialment oportú l’estudi liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que analitza l’impacte de diferents estratègies urbanes per reduir la calor a la ciutat. La principal conclusió és clara: pintar les cobertes de blanc, ampliar els parcs urbans i reforçar l’agricultura periurbana ajuda a reduir les temperatures i a disminuir la vulnerabilitat de la població, però no n’hi ha prou per compensar l’escalfament extrem projectat per a finals de segle.

La investigació, realitzada en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, ha utilitzat simulacions meteorològiques d’alta resolució i el mètode de pseudoescalfament global per projectar futures onades de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els investigadors han avaluat tres mesures d’adaptació: cobertes blanques reflectants, terrats verds irrigats i ampliació de parcs urbans i espais agrícoles periurbans, en línia amb les previsions del planejament metropolità.

Les cobertes blanques, la mesura més eficaç

La mesura més eficaç durant el dia són les cobertes blanques. En augmentar l’albedo, és a dir, la capacitat de reflectir la radiació solar, les teulades absorbeixen menys calor i contribueixen a refredar l’entorn urbà. Segons l’estudi, aquesta estratègia pot reduir fins a 1,75 graus la temperatura diürna a les zones més vulnerables. Es tracta, a més, d’una solució relativament ràpida i de baix cost, especialment útil en barris densos i amb poca disponibilitat d’espai per crear grans zones verdes.

Els investigadors adverteixen, però, que aquesta solució s’ha d’aplicar amb criteri. Mentre que les cobertes blanques funcionen bé sobre les teulades, el seu ús indiscriminat en façanes podria tenir efectes contraproduents en reflectir radiació cap al carrer i incrementar la temperatura percebuda pels vianants.

Els terrats verds també contribueixen a moderar la calor, encara que amb un efecte més limitat. Funcionen com a aïllament i refresquen l’aire mitjançant l’evapotranspiració, a més d’afavorir la biodiversitat i oferir refugi a ocells i insectes. No obstant això, la seva eficàcia depèn del tipus de vegetació, del manteniment i de les necessitats de reg. L’estudi calcula que redueixen modestament la calor diürna, amb un descens de 0,37 graus, però poden provocar un lleuger augment nocturn de 0,24 graus.

L’ombra necessària dels parcs urbans

Una cosa semblant passa amb els parcs urbans, l’agricultura periurbana i les noves zones verdes. Durant el dia aporten ombra, redueixen les superfícies impermeables, afavoreixen la infiltració de la pluja i refresquen l’ambient gràcies a l’evapotranspiració. El seu impacte mitjà de refredament és més moderat, de 0,26 graus, i també poden generar un lleu augment de temperatura durant la nit. Com explica Sergi Ventura, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi, de nit la vegetació allibera lentament la calor acumulada durant el dia i limita la pèrdua de calor per radiació cap a l’atmosfera.

La conclusió no és que el verd urbà no sigui útil, sinó que s’ha de planificar millor. Els parcs, els corredors verds i l’agricultura periurbana compleixen funcions climàtiques, socials, ambientals i de salut pública, però els seus efectes depenen molt d’on s’implanten i de quins usos substitueixen. Transformar sòl urbà dur en espai verd pot aportar beneficis evidents, mentre que substituir zones boscoses per camps agrícoles pot generar impactes negatius en termes de temperatura.

Per això, l’estudi assenyala que la combinació de cobertes blanques i parcs urbans apareix com una de les estratègies més prometedores per reduir els impactes de la calor als barris més sensibles. La clau no és una única solució, sinó una planificació que combini mesures constructives, vegetació, ombra, aigua, permeabilitat del sòl i protecció de la població més vulnerable.

Aules, patis i barris calents

L’informe de Greenpeace reforça precisament aquesta lectura social del problema. L’organització reclama bioclimatitzar els centres educatius, eliminar els combustibles fòssils de les aules, instal·lar energies renovables, millorar la ventilació creuada natural, reforçar la protecció solar i aplicar sistemes sostenibles de climatització i aïllament tèrmic.

Als espais exteriors, Greenpeace considera clau la naturalització dels patis i entorns escolars, amb més cobertura verda, més ombra a façanes, cobertes i patis, i una planificació que converteixi les escoles en espais més frescos, saludables i útils per al barri. Quan s’obren fora de l’horari lectiu, aquests centres poden funcionar també com a refugis climàtics i espais de cura comunitària.

L’organització també demana camins escolars segurs, amb itineraris de vianants i ciclistes accessibles, protegits, ombrejats i ben senyalitzats, a més de carrers pacificats al voltant dels centres educatius. L’objectiu és reduir l’exposició dels menors no només a la calor, sinó també a la contaminació, que actua com a factor agreujant en molts entorns urbans.

Un dels punts més rellevants de les demandes de Greenpeace coincideix amb les conclusions de l’estudi de l’ICTA-UAB: actuar primer als “barris calents”. És a dir, prioritzar les reformes als centres educatius situats en zones amb temperatures més altes i menor capacitat d’adaptació, per evitar que el canvi climàtic ampliï encara més les desigualtats urbanes.

Escenari infernal l’any 2100

La dimensió social és un dels aspectes centrals del treball de l’ICTA-UAB. Els investigadors adverteixen que, tot i que les mesures d’adaptació poden reduir avui la vulnerabilitat a la calor entre un 43% i un 47%, la seva eficàcia disminuirà amb l’avenç de l’escalfament global. En els escenaris projectats per al 2100, quan l’augment de temperatura podria superar els 6 graus, la capacitat d’aquestes estratègies per reduir la vulnerabilitat cauria fins al 16%.

El risc, a més, no es reparteix de manera homogènia. Les zones densament poblades i amb menys ingressos podrien veure duplicada la seva vulnerabilitat a la calor a finals de segle. Això converteix l’adaptació climàtica en una qüestió de justícia urbana: els barris amb menys renda, menys arbrat, habitatges pitjor aïllats i menor accés a refugis climàtics són també els que més pateixen els episodis extrems.

Greenpeace afegeix que els menors són un col·lectiu especialment vulnerable a la deshidratació, l’esgotament per calor i l’estrès tèrmic. Els seus mecanismes de termoregulació són menys eficients que els dels adults i passen bona part del dia als centres escolars, tant a l’interior dels edificis com en patis exposats al sol. A més, recorda que l’aturada escolar de juliol i agost ja no és suficient per esquivar la calor, perquè les temperatures estivals s’han allargat cinc setmanes i els episodis extrems s’avancen al maig i juny i s’allarguen fins al setembre.

El Baix, laboratori clau per als assajos

Al Baix Llobregat i l’Hospitalet, la lectura dels dos informes té una rellevància especial. La comarca concentra realitats urbanes molt diverses: municipis densos, barris amb alta exposició a l’asfalt, grans polígons industrials, infraestructures viàries i aeroportuàries, però també el Parc Agrari, el Delta del Llobregat, Collserola, el Garraf, el litoral i una xarxa creixent de parcs metropolitans. Aquesta barreja converteix el territori en un espai clau per assajar polítiques d’adaptació climàtica a escala metropolitana.

Les conclusions de l’ICTA-UAB i les demandes de Greenpeace reforcen la necessitat d’actuar sobre les cobertes d’edificis públics, equipaments, naus industrials, centres educatius, mercats, instal·lacions esportives i grans superfícies urbanes exposades al sol. També subratllen la importància d’ampliar les zones d’ombra, naturalitzar patis escolars, pacificar carrers, crear refugis climàtics i connectar millor els espais verds amb els barris més vulnerables.

El missatge final és doble. D’una banda, les ciutats tenen marge per protegir millor la població davant la calor mitjançant solucions relativament assequibles. De l’altra, aquestes mesures no poden substituir la reducció global d’emissions ni frenar per si soles l’escalfament del planeta. Les cobertes blanques, els parcs, l’agricultura periurbana i els patis naturalitzats poden refredar la ciutat i protegir millor la infància, però no són suficients si el canvi climàtic continua intensificant-se.

En plena successió d’episodis de calor primerenca, l’estudi de l’ICTA-UAB i la denúncia de Greenpeace aporten un full de ruta clar per a l’urbanisme metropolità: adaptar la ciutat des d’ara, començar pels barris més vulnerables i combinar solucions grises, verdes i socials perquè la calor no ampliï encara més les desigualtats.