De la desembocadura del riu fins als cims del Garraf i al nord Montserrat, el Baix Llobregat dofereix una xarxa de camins, carrils i ports de muntanya que converteixen el ciclisme en una de les activitats estrella de la zona. Enguany, el Tour de França 2026 farà una gran promoció de la comarca i les vies gaudiran d’una acurat manteniment i senyalització, ideal per pedalejar, sobretot a partir del 4 al 6 de juliol, dies en que el món ens mirarà perquè hi haurà tres etapes íntegrament a Catalunya amb el seu pas pel territori Llobregat.

Poques comarques de Catalunya poden presumir d’una geografia tan variada com el Baix Llobregat quan es parla de ciclisme. En un sol dia, i sense sortir del territori, és possible pedalar vorejant el Mediterrani, recórrer la llarga llera del Llobregat o enfrontar-se a ports de muntanya amb rampes exigents. Aquesta diversitat converteix el territori al sud de Barcelona en un destí de referència per als aficionats a la bicicleta de tota l’àrea metropolitana.

L’eix vertebrador: el riu Llobregat

El Camí del Llobregat és, sense cap dubte, l’autopista sense cotxes de la comarca per les bicis. Aquesta pista de terra compacta d’uns trenta quilòmetres uneix el pont de Martorell amb la zona de platges d’El Prat, gairebé totalment plana i accessible per a qualsevol edat. És ideal per a bicicletes de gravel o de muntanya, i permet connexions cap a altres municipis: a l’alçada de Sant Boi es pot desviar cap a les muntanyes de Sant Ramon, i a Cornellà s’empalma amb els carrils bici que van cap a Barcelona.

A més, els Espais Naturals del Delta del Llobregat, a El Prat, ofereixen camins molt ben senyalitzats per una zona protegida on la naturalesa i l’avifauna protagonitzen el paisatge. I per als qui prefereixen el litoral, el carril bici costaner que uneix Castelldefels amb Gavà és una opció infal·lible per gaudir de la brisa marina.

Ports i cims per als més valents

El ciclisme de carretera al Baix Llobregat té el seu punt de referència en l’Alt de Begues, un port d’uns sis o set quilòmetres amb rampes mitjanes al voltant del 6,5% que atreu centenars de ciclistes cada cap de setmana. Una vegada al cim, el recorregut es pot allargar fins a Olesa de Bonesvalls i baixar cap al Penedès, convertint l’excursió en una ruta circular de llarga distància.

Per als que busquen més emoció, la Creu de l’Aragall, que s’escala des de Corbera de Llobregat, ofereix vistes impressionants de Montserrat i és considerada un dels ports més bells de la comarca. I per als ciclistes més audaços, el Rat Penat—al límit amb el massís del Garraf per Castelldefels—és un repte llegendari: curt però brutal, amb rampes de fins al 23%, i que fins i tot ha format part del recorregut de la Vuelta a España.

MTB i el gravel: el massís del Garraf

El Parc Natural del Garraf és el gran escenari per als amants de la bicicleta de muntanya i el gravel. El seu paisatge càrstic de pedra calcarà, amb pistes tècniques i camins forestals, ofereix rutes que semblen d’un altre món. Una de les més emblemàtiques és la pujada al Monestir Budista Sakya Tashi Ling des de Castelldefels per la pista de “La Pleta”, una ruta mítica que endinsa el ciclista en el cor del parc natural.

La Sierra de Collserola, per la seva banda, ofereix accés a les seves pistes pel costat que mira cap al Baix Llobregat, des de Sant Just Desvern o Sant Feliu de Llobregat. El Passeig de les Aigües és la ruta estrella, amb vistes panoràmiques sobre tota la comarca, mentre que els ciclistes més experimentats prefereixen les trialeres de l’interior del bosc.

Infraestructures i cultura ciclista

La comarca no només disposa de paisatge: també compta amb equipaments especialitzats. El Parc Ciclista del Llobregat a Sant Joan Despí inclou un circuit tancat d’entrenament de 650 metres, un de iniciació i un altre específic per a MTB, convertint-se en el lloc ideal per fer sèries sense trànsit o per aprendre a pedalar. A més, ciutats com Sant Joan Despí, Cornellà o Castelldefels concentren una gran densitat de botigues especialitzades i tallers on es poden trobar recanvis o llogar una bicicleta elèctrica.

La cultura ciclista aquí va més enllà de pedalar. L’esmorzar de forquilla”—el tradicional àpat de mig matí— és part del ritual. La plaça de Begues i els bars de Sant Climent de Llobregat s’omplen de ciclistes els diumenges al matí, creant un ambient que suma gastronomia, paisatge i companyia. Sant Climent, conegut pels seus cirerers en flor a la primavera, és també punt de pas cap a l’Ermita de la Mare de Déu del Roser, una destinació perfecta per descansar a l’ombra.

Consells pràctics

La majoria de les rutes del Baix Llobregat són accessibles en tren. Les línies de Rodalies R2, R3 i R4 permeten planificar sortides lineals: anar en bicicleta fins a un punt i tornar en tren, sense repetir el mateix camí. També la línia del FGC. Quant a l’època ideal, la primavera i la tardor són les estacions més recomanades. A l’estiu, cal evitar les hores centrals del dia, especialment a la zona del riu i el Delta, on l’ombra és escassa. 
 

Tour de França 2026: el món ens mira

El gran esdeveniment que marcarà el ciclisme al Baix Llobregat és, sense cap dubte, el Tour de França 2026. Del 4 al 6 de juliol, la segona etapa de la gran cursa francesa passarà per la comarca: el recorregut previst inclou la zona costanera de Castelldefels, pujarà cap a l’interior per Viladecans i Gavà, i enfront farà algunes de les cotes de la zona abans d’arribar a Barcelona. És el primer cop que el Tour toca terres del Baix Llobregat, i el fet que es tracti d’una etapa reina demostra la qualitat i el potencial de les carreteres de la comarca.

De cara a l’esdeveniment, les carreteres del recorregut quedaran perfectament asfaltades i senyalitzades, el que suposa una oportunitat única per pedalar per vials d’excel·lent qualitat durant tot el que resta de l’any 2026. Una raó de més per enfundar-se el mallot i sortir a descobrir el Baix Llobregat sobre dues rodes.

Benvinguda a l’aeroport

A l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es pot visitar fins el 10 de juliol una exposició itinerant que repassa la relació entre Barcelona i el Tour de França, la prova ciclista més prestigiosa del món, així com la història i l'ús de la bicicleta a la ciutat comtal. La mostra permet als passatgers endinsar-se en l'experiència i està situada en la zona del Sky Center. Consta de cinc mòduls gràfics i cadascun d'ells reflecteix i explica la història de la competició i la vinculació del ciclisme i els campionats esportius amb la ciutat de Barcelona.

Per primera vegada, Barcelona i el Baix Llobregat serà metròpoli amfitriona del Grand Départ del Tour de França, convertint-se en la seu oficial de l'arrencada de l'edició 113 de la carrera. Encara que la ciutat ja ha acollit etapes en 1957, 1965 i 2009, aquesta serà la primera vegada que inauguri oficialment la competició i que passi pel territori Llobregat.

El llegat del Tour

El pas del Tour de França 2026 per la província de Barcelona, els dies 4, 5 i 6 de juliol, vol anar més enllà de l’impacte esportiu i mediàtic immediat. La Diputació de Barcelona ha desplegat un pla d’actuacions perquè la prova ciclista internacional deixi un llegat estable als municipis: carreteres més segures, trams urbans adequats, nous equipaments per al ciclisme i una promoció més forta del cicloturisme. 

Al Baix Llobregat, la segona etapa del Tour tindrà un protagonisme destacat. El recorregut passarà per Castelldefels, Gavà, Viladecans, Olesa de Bonesvalls, Vallirana, Cervelló, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Barcelona, entre altres municipis. Aquesta presència situa la comarca en un aparador internacional i reforça el seu paper com a territori de connexió entre el litoral, l’entorn metropolità i les zones d’interior.

El llegat més immediat és la millora de la xarxa viària. La Diputació ha desplegat actuacions en carreteres de titularitat provincial i també ha donat suport als ajuntaments per adequar més de 52 quilòmetres de vies urbanes i municipals. Les intervencions inclouen reparació de paviments, anivellament de tapes i reixes, retirada temporal d’elements que puguin suposar un risc per als ciclistes i reubicació provisional de mobiliari urbà. Aquestes actuacions beneficiaran especialment municipis baixllobregatins com Castelldefels, Gavà, Viladecans, Olesa de Bonesvalls, Vallirana, Cervelló i Molins de Rei.

Pla de foment del ciclisme

La comarca també es veu afavorida pel Pla de Foment del Ciclisme, dotat amb 775.000 euros, amb millores en circuits, carrils bici, aparcaments segurs i equipaments vinculats a la bicicleta. Entre les inversions destacades hi ha l’adequació de circuits de ciclisme de carretera a Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí, dues actuacions que reforcen la pràctica esportiva i l’ús quotidià de la bicicleta.

A més, el Tour servirà per impulsar el posicionament cicloturístic de la província. Amb 3.000 quilòmetres aptes per al cicloturisme i 774 entitats vinculades al ciclisme, Barcelona vol convertir la projecció internacional de la cursa en una oportunitat per atraure visitants, dinamitzar municipis i consolidar una cultura ciclista més segura, saludable i sostenible.

Node de Cicloturisme, col·laboració públic-privada

El Node de Cicloturisme, grup de treball integrat per la Diputació de Barcelona, ens comarcals, municipis i sector privat, s’ha constituït recenment. Aquest nou espai de trobada neix per desenvolupar el potencial del territori com a destinació de referència en aquest segment turístic de les dues rodes, en clar creixement.

Una desena d’institucions públiques i 24 empreses de l’àmbit dels serveis, els allotjaments, les agències de viatges i l’organització d’esdeveniments participen des de la constitució del node- Durant els propers mesos es preveuen noves incorporacions i es concretarà un calendari de sessions per definir les accions prioritàries.

Vies blaves per les lleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia

Les Vies Blaves de Barcelona són un itinerari continu al costat de les lleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia al seu pas per la demarcació de Barcelona, dissenyat per ser recorregut per la ciutadania per mitjans no monitoritzats i des del respecte a la biodiversitat. El tram més conegut és el que va des de Martorell a la platja del Prat.

Però el projecte complet, amb una inversió global estimada d’uns 100 milions d’euros, preveu dur a terme actuacions al llarg de més de 250 km de camins per millorar-ne el recorregut, acostar-lo al riu i posar en valor el recursos patrimonials i paisatgístics del seu entorn. 

La Via Blava Anoia fase 1 és el tram entre Jorba a la Pobla de Claramunt i s'ha transformat en un espai públic de lleure, salut i natura que està obert al públic des del mes de setembre de 2025. La resta de trams de les Vies Blaves Barcelona són, ara per ara, camins tancats a la ciutadania.