El març de 2024, l’emblemàtic edifici conegut com “El Barco”, situat al carrer de la Riba a Esplugues de Llobregat, va ser desallotjat per ordre de l’Ajuntament després de ser declarat inhabitable per greus danys estructurals i risc d’esfondrament. Construït als anys 50 i format per 38 habitatges en règim de lloguer, es tractava d’una construcció històrica que acollia desenes de famílies al cor d’una comunitat unida.

La decisió es va prendre després de la caiguda d’un fals sostre en un dels habitatges i la confirmació tècnica que l’edifici no reunia les condicions de seguretat per ser habitat, fet que va comportar el seu desallotjament immediat i la posterior demolició, que va començar a finals d’agost de 2024. Més enllà dels seus murs, el que va quedar va ser la vida de qui va veure com la seva llar desapareixia d’un dia per l’altre i les promeses de reallotjament que, gairebé dos anys després, encara no s’han complert per a alguns.

Sis famílies d’El Barco encara esperen tornar a Esplugues

Després del desallotjament, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona van establir solucions d’emergència per reallotjar les famílies afectades. En un comunicat enviat 12 dies després de la publicació del nostre article anterior, el consistori va defensar que continua treballant per garantir alternatives, tot i que el procés avança amb lentitud.

L’Ajuntament contextualitza el conflicte en el marc de la crisi de l’habitatge en zones tensionades, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una oferta reduïda i preus elevats que dificulten l’accés a un lloguer o a una hipoteca. Segons el consistori: “el context d’habitatge en una zona tensionada com és el municipi d’Esplugues... és molt difícil l’accés a un nou habitatge, per l’escassa oferta i pels preus elevats”.

El comunicat afirma que algunes famílies que van optar per la indemnització van poder romandre a Esplugues o traslladar-se a municipis propers com Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Pel que fa a les sis famílies que no van acceptar la compensació i tenien dret a reallotjament, entre elles les del nostre interlocutor Ricardo Iscar, l’Ajuntament assenyala que es troben en allotjaments temporals a Barcelona gràcies a un conveni amb la Diputació, i que s’està treballant per reservar-los pisos de lloguer en una nova promoció al municipi, que estarien disponibles el gener de 2027.

 “Al final s’arreglarà, però amb patiment i algunes ferides”

Ricardo Íscar

Declaracions d’un veí reubicat i a l'espera

Ricardo Íscar forma part d’una d’aquestes sis famílies, és un dels veïns d’El Barco i figura coneguda en l’àmbit cultural. Actualment, resideix amb la seva família en un pis temporal a Nou Barris (Barcelona). Conviu amb el seu fill de 20 anys i un menor de 6. Íscar assegura que la comunicació institucional ha estat deficient: “L’ajuntament en cap cas s’ha comunicat amb nosaltres per aclarir això”, afirma en referència al contingut de la resposta municipal.

La família va arribar al pis provisional el novembre de l’any passat, després de passar set mesos en allotjaments temporals: “Al principi vam passar 7 mesos d’hotel en hotel”, recorda. El contracte del pis actual finalitza el novembre de 2026, però la nova data anunciada per l’Ajuntament —gener de 2027— introdueix, segons denuncia, un desfasament preocupant: “Des del novembre de l’any passat som aquí, hauríem de deixar el pis el novembre de 2026 segons el contracte. Hem sol·licitat arranjaments pels vents, l’habitació del fill gran no té llum i diuen que no perquè com que ens havien de canviar de pis ràpid no ho feien, i ara s’allargarà un any”.

Segons explica, les condicions de l’habitatge provisional presenten deficiències. “La porta del dormitori s’obre amb el vent”, relata, i critica que les reparacions es demoren o directament no es fan: “Les condicions de l’Ajuntament i de la Diputació fan que tardin 6 mesos a arreglar-ho, o no ho arreglin perquè se suposa que estem de manera provisional”.

El veí sosté que els terminis han anat variant sense una comunicació clara: “Fa mesos em van comunicar per dir-me que tindrien una solució abans de Nadal, que no seria així i que es retardarien, no he tornat a tenir notícies d’on ens enviaran”. Aquesta incertesa ha generat desconfiança entre les famílies afectades: “No et pots fiar del que et diu l’ajuntament, en la majoria de casos no han complert”, assegura, i afegeix que “tothom desconfia i sobretot en qüestió de terminis”.

Íscar també denuncia la pressió psicològica del procés: “Sotmeten les famílies a molta pressió”, afirma, i considera que “l’ajuntament no ha donat cap facilitat als veïns que no van optar per la indemnització”. Al seu parer, ha faltat acompanyament institucional: “És una falta d’atenció i una falta de respecte, ens poden avisar per qualsevol mitjà, però no ho han fet”.

Per a l’exveí d’El Barco, el conflicte no es pot desvincular del model de transformació urbana del municipi: “El del Barco va ser un fet que va cridar l’atenció com a resultat de la gentrificació de l’Ajuntament d’Esplugues”, sosté. Malgrat tot, manté una visió resignada del desenllaç: “Al final s’arreglarà, però amb patiment i algunes ferides”, sentència Ricardo Íscar.