Sis municipis del Baix superen el 55 % de recollida selectiva el 2025, mentre les ciutats afronten el dilema del canvi de model cap el porta a porta que es fa als pobles més petits o sistemes que identifiquin els usuaris. 

La gestió dels residus al territori Llobregat presenta una bretxa que va molt més enllà del color dels contenidors. Begues, Corbera de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat són els sis municipis del Baix que, segons el balanç de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van superar el 55 % de recollida selectiva el 2025. L’Hospitalet i les grans ciutats de la comarca continuen fora d’aquest grup. L’advertiment metropolità és clar: els contenidors oberts han arribat al límit i el següent salt exigeix sistemes que identifiquin els usuaris. A la imatge que encapçala aquesta informació, gràfic dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb el seu percentatge de separació de residus. Els municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet estan en negreta.

El porta a porta per fraccions, amb calendari i recipients identificats, és una de les vies per fer aquest canvi, també en entorns urbans. L’experiència de Torrelles deixa de ser una referència exclusiva dels pobles. Ara bé, la transformació no obliga a reproduir exactament el mateix servei a tots els carrers: els contenidors tancats i els models mixtos també formen part de les alternatives eficients. residus.gencat.cat

El balanç de 2025 situa la recollida selectiva metropolitana en el 39,9 %, davant del 38,8 % de 2024. La millora és insuficient i el grup que supera el 55 % s’ha reduït d’onze a vuit municipis. Als sis del Baix s’hi afegeixen Castellbisbal, del Vallès Occidental, i Tiana, del Maresme. Pallejà i la Palma de Cervelló, que figuraven en la llista de 2024, en queden fora.

Qui ho fa millor i qui té més feina pendent?

Per comparar percentatges municipals amb una mateixa font, les dades de 2024 de l’Agència de Residus de Catalunya publicades per Idescat mostren contrastos contundents. Collbató destaca amb un 87,5 % de recollida selectiva sobre el total registrat i Santa Coloma de Cervelló arriba al 83,2 %. idescat.cat Corbera registra un 66,3 %, Sant Just un 65,7 % i Torrelles un 63,7 %. idescat.cat

A l’altra banda d’aquesta comparació, Cervelló es queda en el 24,9 % i l’Hospitalet en el 30 %. Viladecans registra un 35,9 % i Sant Andreu de la Barca, un 36,3 %. Són dades de 2024, que no s’han de presentar com el rànquing de 2025 ni barrejar amb els percentatges d’altres sèries metropolitanes. idescat.cat

El cas de l’Hospitalet és especialment rellevant pel volum: el 2024 va registrar més de 107.000 tones de residus, de les quals unes 75.000 corresponien a recollida no selectiva. Millorar uns punts en una ciutat d’aquesta dimensió té un efecte territorial considerable. idescat.cat

Aquests indicadors mesuren la separació en la recollida, no tot el reciclatge que s’aconsegueix després del tractament. La distinció és decisiva: segons la nota de l’AMB, el 2025 es va enviar a empreses recicladores el 35,2 % de les tones tractades, lluny de l’objectiu europeu del 55 %. El 43,3 % va acabar en tractaments finalistes, com la valorització energètica o el dipòsit controlat.

Torrelles, un model que les ciutats han de mirar

Torrelles exemplifica el canvi d’hàbits que comporta la recollida individualitzada. El nou model diferencia l’orgànica, els envasos, la resta, el paper i cartró i el vidre. Les quatre primeres fraccions es recullen porta a porta en dies assignats; el vidre es manté als iglús del carrer. La identificació dels cubells permet seguir el servei i el municipi disposa d’un punt d’emergència amb accés identificat per a situacions puntuals. Ajuntament de Torrelles de Llobregat

La lliçó per a les ciutats és que separar els residus ha de formar part de l’organització quotidiana del servei. Els barris barcelonins de Sarrià i Sant Andreu de Palomar, que també superen el llindar assenyalat per l’AMB, mostren que aquest canvi es pot aplicar en entorns urbans.

La nota de 2025 identifica Cornellà i el Prat entre els municipis que milloren la quantitat i la qualitat dels materials recollits amb el desplegament de sistemes amb identificació. Encara no formen part del grup que supera el 55 %, però representen un canvi de direcció. Per a la resta de grans ciutats, el repte és adaptar la recollida a cada barri i edifici amb serveis comprensibles, accessibles i un seguiment continuat.

L’orgànica, la gran assignatura pendent

El marge de millora més important és a les restes de menjar. El 2025 només es va recollir selectivament el 35,5 % de la matèria orgànica generada a l’àrea metropolitana. En els envasos lleugers i altres plàstics, la proporció va ser del 36,7 %; en paper i cartró, del 43,9 %, i en vidre, del 64,6 %.

Barrejar materials recuperables amb la resta encareix el tractament i en dificulta l’aprofitament. L’AMB estima que estendre sistemes eficients podria estalviar 20 milions d’euros anuals. El cost operatiu del tractament metropolità va arribar el 2025 als 217 milions, equivalents a 62,5 euros per habitant.

La resposta inclou deu noves plantes i la remodelació de les existents amb horitzó 2035, prioritzant la prevenció, la recuperació de materials i la transformació de l’orgànica en fertilitzants i biometà. Però aquesta infraestructura necessita una separació millor a casa i als comerços. Els municipis capdavanters del Llobregat ja mostren el camí; el salt de les ciutats serà determinant per deixar enrere l’estancament.