Volkswagen deixa oberta la continuïtat de la històrica marca espanyola més enllà del 2030 mentre reforça CUPRA i busca noves càrregues de treball per a la fàbrica del Baix Llobregat, tant de nous vehicles del grup com amb la seva entrada a la indústria de defensa. Tant el Govern, a través del president Salvador Illa, com el Govern central, mitjançant el vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, tanquen files en defensa de la marca espanyola. Al collage que encapçala aquesta informació, tots dos dirigents flanquegen el president del comitè d’empresa, Matías Carnero, amb la factoria de SEAT i el logotip de la marca espanyola per antonomàsia al fons.

La marca SEAT té un futur incert. SEAT S.A., no. I tampoc, almenys ara com ara, la fàbrica de Martorell. Aquesta és la principal conclusió del nou full de ruta del Grup Volkswagen, obligat a replantejar la seva estratègia davant l’elevat cost de l’electrificació, les exigències reguladores europees i la competència creixent dels fabricants xinesos.

La històrica marca espanyola ha deixat de tenir assegurada la continuïtat més enllà del 2030. La mateixa companyia admet que manté “obertes totes les opcions” i que decidirà en funció de la regulació, la demanda dels clients i l’evolució del mercat si continua invertint en nous models amb la marca SEAT. Encara no hi ha una decisió definitiva, però tampoc un compromís de continuïtat després de l’actual cicle de producte.

Pròxims llançaments híbrids de SEAT

La companyia mantindrà els llançaments previstos i incorporarà versions mild-hybrid de l’Ibiza i l’Arona el 2027, però reconeix que el cost de desenvolupar una nova generació d’elèctrics fa cada vegada més complex justificar noves inversions en la marca SEAT. La situació, però, no s’ha de confondre amb el futur de SEAT S.A., la companyia que integra actualment SEAT i CUPRA i que controla la factoria de Martorell.

Volkswagen insisteix que SEAT S.A. continuarà tenint un paper rellevant dins del grup. El màxim executiu del consorci, Oliver Blume, destaca la seva “sòlida base industrial a Martorell”, mentre Markus Haupt, CEO de SEAT i CUPRA, assegura que l’empresa entra en una nova etapa “des d’una posició sòlida” i amb un paper industrial creixent dins del conglomerat alemany.

CUPRA guanya protagonisme

La gran beneficiada de la transformació és la marca CUPRA. Creada per Luca de Meo el 2018, quan presidia SEAT, com a marca independent, ha superat el milió de vehicles lliurats i s’ha convertit en el principal motor de creixement i rendibilitat de SEAT S.A.

El seu objectiu és assolir una quota de mercat del 3% a Europa abans del 2030 i continuar la seva expansió internacional. L’entrada a l’Orient Mitjà està prevista per al 2027 i la companyia manté a llarg termini l’aspiració d’accedir al mercat nord-americà.

Aquest creixement contrasta amb els dubtes que envolten SEAT. El grup concentra cada vegada més recursos en CUPRA, mentre analitza quin sentit comercial pot tenir mantenir dues marques diferenciades en un mercat europeu sotmès a una enorme pressió competitiva.

L’avenç dels fabricants xinesos ha accelerat aquest debat. La seva capacitat per llançar elèctrics amb elevada tecnologia, costos reduïts i preus molt competitius està obligant Volkswagen i la resta de fabricants europeus a revisar fàbriques, models i inversions.

Martorell, una fàbrica estratègica

El futur de Martorell, però, disposa de més alternatives. La planta lidera la industrialització de la plataforma MEB21 per a la nova família de petits cotxes elèctrics del Grup Volkswagen i assumeix la producció del CUPRA Raval i altres models elèctrics urbans. La transformació forma part dels 10.000 milions d’euros mobilitzats a Espanya des del 2022 per Volkswagen, SEAT S.A. i els seus socis de Future: Fast Forward.

La direcció de SEAT reconeix, a més, que treballa per aconseguir una plataforma addicional per a Martorell, una reivindicació que comparteix el comitè d’empresa. El seu president, el sindicalista Matías Carnero, ha reclamat reiteradament nous models per garantir activitat més enllà del 2030. La preocupació és que els petits elèctrics actuals no siguin suficients per mantenir a llarg termini tota la capacitat productiva d’una de les principals fàbriques d’automòbils d’Espanya.

El debat té una enorme dimensió social i territorial. SEAT i CUPRA compten amb més de 13.000 treballadors a Catalunya, als quals se suma una extensa xarxa de proveïdors i empreses auxiliars, moltes de les quals localitzades al Baix Llobregat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja ha assegurat que el Govern farà “tot el que sigui necessari” per protegir la indústria i els llocs de treball, i ha mantingut contactes amb els responsables de Volkswagen i SEAT per conèixer els plans de futur del grup.

Defensa institucional

A la defensa institucional s’hi ha sumat aquest dilluns el vicepresident primer del Govern i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que ha assegurat que l’Executiu farà «tot l’esforç necessari» per mantenir la marca SEAT, després que Volkswagen admetés la setmana passada que valora la seva desaparició. A Los Desayunos de RTVE i EFE, Cuerpo ha reivindicat el valor simbòlic i industrial d’una marca «tradicionalment espanyola» i un segell «genuïnament espanyol».

A la defensa política s’hi suma també la reacció sindical. CCOO ha rebutjat el possible final de la marca SEAT i reclama a les administracions públiques un front comú per garantir-ne la continuïtat, protegir el teixit industrial i preservar l’ocupació vinculada a la companyia i a la seva extensa xarxa de proveïdors. El sindicat aposta per mantenir i electrificar la marca espanyola i planteja fins i tot buscar col·laboracions amb altres fabricants si Volkswagen no està disposada a fer les inversions necessàries.

CCOO adverteix, a més, que cap altra marca del grup ocupa actualment el mateix nínxol de mercat que SEAT i alerta que la seva desaparició, unida a la política de reducció de costos, inversions i models de Volkswagen, podria posar en risc l’activitat i l’ocupació a Martorell. En aquest sentit, torna a reivindicar l’assignació d’una segona plataforma a la factoria i recorda que, juntament amb UGT, ja va defensar aquesta opció el 2022 com una de les principals garanties per assegurar el futur industrial de la planta.

El ministre ha vinculat, a més, la continuïtat de l’activitat a la transformació elèctrica de la indústria. Segons el seu parer, l’automoció espanyola «ha aconseguit avançar-se» a la d’altres països gràcies a l’aposta pel vehicle elèctric, que considera «un element de garantia perquè l’activitat pugui romandre». Les seves paraules reforcen així el suport polític a la continuïtat de SEAT i al manteniment de l’activitat industrial vinculada a Martorell.

La defensa com a nova oportunitat industrial

En aquest escenari apareix una via que fa pocs anys hauria resultat difícil d’imaginar: incorporar la indústria de defensa a les possibles càrregues de treball de Martorell davant la necessitat de la Unió Europea d’incrementar la seva capacitat defensiva.

SEAT i Indra han explorat fórmules de col·laboració per utilitzar la capacitat industrial de la planta en la fabricació de vehicles militars. Encara no hi ha cap acord tancat, però la possibilitat encaixa amb el nou context europeu.

La Unió Europea vol reforçar de manera accelerada la seva autonomia estratègica i augmentar la producció de material de defensa, des de vehicles i sistemes terrestres fins a munició, drons, míssils, guerra electrònica i altres equips militars.

Una fàbrica com Martorell ofereix actius especialment atractius per a aquest procés, atesa la seva elevada automatització, les línies de fabricació robotitzades, la capacitat de la seva enginyeria i logística i una àmplia xarxa de proveïdors. L’experiència de l’automoció permet, a més, transferir tecnologia i processos cap a determinats segments de la indústria militar.

Fabricar vehicles militars, no armes

L’opció més immediata seria participar en la fabricació o industrialització de vehicles militars i plataformes terrestres, aprofitant les capacitats de SEAT i l’experiència d’Indra en defensa. Una diversificació posterior cap a components, equips o sistemes vinculats al sector militar podria ampliar encara més les possibilitats industrials. La fabricació d’armament, però, s’ha de considerar ara com ara un escenari eventual, ja que actualment no consta cap acord ni conversa per produir armes a Martorell.

El que és rellevant és que Europa necessita ampliar ràpidament la seva base industrial de defensa i que instal·lacions procedents de l’automoció poden convertir-se en una peça d’aquest procés. Volkswagen ja contempla alternatives similars en altres plantes del grup. El mateix Blume ha reconegut que el consorci estudia nous usos industrials relacionats amb la defensa quan la fabricació convencional d’automòbils no permet garantir tota la càrrega de treball. Per això, els contactes entre SEAT i Indra no constitueixen un cas aïllat, sinó que encaixen en una transformació molt més àmplia de la indústria europea.

Salvar la fàbrica abans que el logotip

Per al Baix Llobregat, el debat supera així el futur d’una marca històrica. L’objectiu fonamental és garantir prou càrrega industrial per a Martorell durant les pròximes dècades i preservar milers de llocs de treball directes i indirectes. A la càrrega industrial s’hi suma una històrica formació professional del sector de l’automoció a través de l’Escola d’Aprenents.

L’escenari més favorable passaria per combinar diferents opcions: mantenir la marca SEAT mentre tingui sentit comercial, impulsar el creixement de CUPRA, aconseguir una nova plataforma elèctrica, captar nous models del Grup Volkswagen i diversificar la producció cap a altres sectors industrials. La defensa pot convertir-se en un d’ells.

Paradoxa industrial davant d’una marca minvant

La paradoxa és que SEAT podria perdre protagonisme com a marca precisament mentre l’empresa que porta el seu nom guanya importància com a fabricant dins del Grup Volkswagen. La mateixa companyia preveu que l’augment de les responsabilitats industrials de SEAT S.A. pugui generar fins i tot més ocupació durant els pròxims anys.

Martorell, per tant, afronta una transformació decisiva. El futur ja no dependrà únicament que continuïn sortint de les seves línies vehicles amb la “S” de SEAT al frontal. L’autèntica batalla consisteix que la fàbrica continuï produint i els seus treballadors mantinguin l’ocupació, ja sigui fabricant cotxes elèctrics, models CUPRA, vehicles militars o altres productes industrials vinculats a les noves necessitats europees. La marca SEAT entra en una etapa d’incertesa. Martorell, en canvi, conserva encara diverses cartes per assegurar el seu futur.