Mitjans de comunicació i edatisme: una mirada crítica
Ballesté considera que “l’edatisme està molt present i de manera subtil” en els mitjans de comunicació. Segons ell, les persones grans solen aparèixer invisibilitzades, ja que “rarament són protagonistes de notícies que no estiguin relacionades amb salut o pensions”. Aquesta manca de presència reforça la idea que l’envelliment és un problema i no una etapa més de la vida.
També denuncia els estereotips visuals i narratius. Explica que la publicitat sovint presenta els majors com a “dependents o desorientats amb la tecnologia”, o en l’extrem oposat, com a “joves d’esperit excepcionals”. Aquestes representacions no reflecteixen la realitat diversa del col·lectiu sènior.
El llenguatge mediàtic tampoc ajuda. Ballesté lamenta l’ús de termes “infantilitzants o que emfatitzen la decadència” com “avis”, “la tercera edat” o “dependents”. A més, subratlla que en la informació econòmica i laboral “es parla dels majors com una càrrega demogràfica i no com un actiu”.
Reclama que els mitjans assumeixin un paper actiu en la transformació cultural: donar veu, visibilitat i dignitat a les persones grans, mostrar-les com a treballadores, consumidores i expertes, i contribuir així a combatre l’edatisme estructural.