L’estratègia de Sant Vicenç dels Horts, aprovada per unanimitat i vigent fins al 2030, situa el municipi al capdavant d’una comarca especialment activa en la defensa d’un envelliment digne. A la imatge que encapçala aquesta informació, l’alcalde Miguel Comino i la regidora de Gent Gran, Imma Moyano, apareixen amb l’edifici consistorial al fons.

I es que Sant Vicenç dels Horts ha fet un pas endavant en la lluita contra la discriminació per raó d’edat amb l’aprovació d’un pla estratègic pioner al Baix Llobregat i al conjunt de la província de Barcelona, que es titula “L’Estratègia local de lluita contra l’edatisme envers les persones grans” i que tindrà una vigència inicial fins al 2030. El pla neix amb la voluntat de transformar no només l’atenció municipal, sinó també la mirada social sobre l’envelliment.

El document ha estat impulsat per la Regidoria de Gent Gran amb el suport de la Diputació de Barcelona i ha aconseguit la unanimitat de tots els grups polítics del consistori. La seva elaboració ha incorporat entitats locals, diferents departaments municipals i agents de la comunitat, fet que reforça el caràcter transversal d’una estratègia que vol arribar al conjunt de la ciutadania.

Per un envelliment digne i de qualitat

L’alcalde, Miguel Comino, ha destacat el treball en xarxa com una de les claus del projecte. «A Sant Vicenç dels Horts entenem que una ciutat avança quan avança el conjunt de la seva ciutadania en igualtat d’oportunitats i de drets», ha afirmat. Segons Comino, el pla permetrà treballar «per un envelliment digne i de qualitat» amb la implicació de tothom.

La regidora de Gent Gran, Inma Moyano, considera que l’estratègia representa «un pas de gegant per blindar la dignitat, l’autonomia i el valor social de les persones grans». Moyano remarca que no es tracta d’un document teòric, sinó «d’una eina viva construïda col·laborativament amb els nostres veïns i veïnes per transformar l’atenció de l’Ajuntament i la mirada de tot el municipi».

Quatre eixos i 36 accions

El pla s’estructura en quatre grans eixos, onze objectius operatius i 36 accions concretes. El primer àmbit treballa la dignitat i la identitat, amb l’objectiu de combatre l’autoedatisme i reforçar l’autopercepció positiva de les mateixes persones grans.

El segon se centra en la construcció d’un entorn proper i respectuós, especialment adreçat a les famílies i les persones cuidadores, per evitar conductes de sobreprotecció o infantilització. El tercer pretén transformar la mirada social en comerços, entitats, mitjans locals i altres espais comunitaris, mentre que el quart revisarà l’atenció municipal per eliminar traves o criteris d’accés que puguin resultar discriminatoris.

Dues comissions de seguiment, una de caràcter tècnic i una altra de comunitària, hauran de garantir el compliment del calendari i dels indicadors de qualitat previstos fins al 2030. L’estratègia amplia així l’acció municipal que ja es desenvolupava mitjançant una guia local contra els maltractaments, però adopta ara una dimensió urbana i ciutadana molt més àmplia.

El Baix Llobregat, laboratori contra l’edatisme

La iniciativa de Sant Vicenç dels Horts s’inscriu en un context comarcal especialment actiu en la defensa dels drets de la gent gran. El Baix Llobregat ha convertit la longevitat, la participació sènior i la lluita contra l’edatisme en una de les seves principals línies d’acció social, amb una trajectòria que inclou la feina del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran, que compleix tres dècades d’activitat.

Aquest lideratge no es limita a les administracions. També es reflecteix en la generació de coneixement, debat públic i informació de proximitat. L’Anuari 2026 Next Llobregat que edita aquesta capçalera està dedicat monogràficament a radiografiar la longevitat al Baix Llobregat i l’Hospitalet, amb una aposta explícita per un futur intergeneracional i per un territori lliure de discriminació per raó d’edat. Més informació de l’Anuari sobre la longevitat en aquesta secció, on també es pot descarregar gratuïtament el PDF de la publicació: https://www.nextllobregat.cat/es/noticias/longevidad-y-edadismo

La publicació reuneix entrevistes a més de quaranta persones grans que mantenen una intensa activitat social, professional, cultural o comunitària, a més d’anàlisis d’experts, articles d’autoritats i reportatges sobre la nova llei de la gent gran, el repte demogràfic, la formació contínua, l’economia platejada i l’emprenedoria sènior.

El pròleg de l’Anuari planteja que, si el segle XX va ser el de la revolució femenina, el XXI pot ser el d’una nova revolució protagonitzada per les persones grans, gràcies a l’augment de l’esperança de vida i a un envelliment més saludable i actiu. Però també adverteix que aquesta transformació està amenaçada per estereotips que associen automàticament l’edat amb el declivi, la dependència o la pèrdua de capacitats.

Una discriminació silenciosa

«L’edatisme és la tercera discriminació més gran darrere del masclisme i del racisme», sosté Inma Moyano. Per a la regidora, el nou instrument municipal permetrà actuar contra una discriminació «silenciosa» que sovint es troba normalitzada en la vida quotidiana.

Aquesta normalització pot aparèixer en el llenguatge, en l’atenció administrativa, en la manera de dissenyar serveis, en la sobreprotecció familiar o en la invisibilització de les persones grans a l’espai públic. També es produeix quan l’edat cronològica s’utilitza com a criteri automàtic per valorar les capacitats, malgrat que l’envelliment és un procés molt desigual i condicionat per la salut, les xarxes socials, la formació, l’entorn econòmic i les experiències acumulades.

L’Anuari 2026 Next Llobregat insisteix precisament a desmuntar alguns d’aquests mites. Recorda que la intel·ligència cristal·litzada —el vocabulari, els coneixements i l’experiència acumulada— pot continuar millorant fins a edats avançades; que l’exercici habitual permet guanyar mobilitat, força i equilibri, i que mantenir relacions socials, projectes vitals i aprenentatge continu afavoreix la salut i la qualitat de vida.

Municipi referent en política pública

Amb el seu nou pla, Sant Vicenç dels Horts trasllada aquesta reflexió al terreny de la política pública. El municipi es converteix així en referent per a altres localitats que vulguin revisar els seus serveis, els seus discursos i les seves relacions comunitàries des d’una perspectiva lliure de prejudicis generacionals.

El repte és que l’envelliment deixi d’abordar-se únicament com una qüestió assistencial i passi a entendre’s com una dimensió central de la ciutadania. En una comarca cada vegada més longeva, l’estratègia de Sant Vicenç dels Horts confirma que combatre l’edatisme no consisteix només a protegir les persones grans, sinó a reconèixer plenament la seva autonomia, la seva experiència i el seu dret a continuar participant en la vida col·lectiva.