El municipi es consolida com un referent del turisme de proximitat gràcies a un patrimoni arqueològic únic, una agenda cultural vibrant i una gastronomia marcada pel producte del Parc Agrari, de veritable km 0, doncs són pocs metres els que disten del camp als plats dels seus restaurants. També és reconegut arreu com el municipi que acull anualment la Mostra Internacional de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts que inclou cada any demostracions de mestres internacionals obertes al públic


Sant Vicenç dels Horts no és només un punt de connexió a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC); és una destinació amb una identitat pròpia forjada al llarg dels segles. Amb tres estacions de tren, el municipi ofereix una accessibilitat immillorable per a un turisme sostenible i sense cotxe. La seva oferta no es basa en grans monuments massificats, sinó en l’autenticitat de les seves arrels romanes, la força del seu teixit associatiu i un rebost agrícola autènticament de km 0, ja que arriba directament del camp a la taula.

El llegat de la història antiga

L’oferta turística de Sant Vicenç comença amb el seu llegat arqueològic. El Forn Romà destaca com una peça clau, sent un antic centre de producció d’àmfores per al transport de vi cap a Roma. Paqui Capellades, regidora de Turisme, destaca que en aquest jaciment “es feien àmfores de vi que es transportaven fins a Roma i, després, es va produir oli per al consum local utilitzant les mateixes àmfores”.

Complementant aquesta oferta, el Puig Castellar representa el passat iber del municipi. Segons Capellades, “és un poblat iber amb un valor arqueològic molt important que compartim amb Cervelló i estem treballant junts per recuperar-lo”. Aquestes ruïnes no són només jaciments, sinó testimonis d’un territori que ha estat nexe d’unió entre poblacions des de l’antiguitat.

El patrimoni arquitectònic vicentí permet transitar per diferents èpoques en pocs metres. El Molí dels Frares, datat el 1370, conserva arcs gòtics i peces originals del seu passat com a molí fariner. D’altra banda, l’arquitectura civil del segle XX té el seu màxim exponent a Can Comamala, un palauet modernista que, en paraules de la regidora, “explica molt bé la indústria tèxtil tan potent que teníem al poble”.
 

L’ànima de les tradicions vives

El que realment defineix Sant Vicenç dels Horts és el seu patrimoni immaterial. La Cavalcada de Reis, amb més de 125 anys, és una de les més antigues de Catalunya. Capellades subratlla que el seu valor resideix en el fet que “es continua fent amb tot el voluntariat; hi ha una comissió i els voluntaris fan les seves pròpies carrosses”. Aquesta implicació ciutadana és la que manté viu el pols del municipi davant de models turístics més impersonals.

La Setmana Santa vicentina és una altra joia cultural, reconeguda per unir la tradició andalusa amb l’Auto Sacramental autòcton, representat dins de l’església parroquial des de fa més de 400 anys. El regidor de Cultura Jordi Gil, emfatitza la singularitat d’aquest esdeveniment: “És l’únic municipi de Catalunya on se celebra actualment un Auto Sacramental dins d’una església; tot gestionat per persones voluntàries”. L’impacte econòmic és clar i Paqui Capellades assenyala que “per cada euro que gastem, en recuperem tres de la gent que ve de fora”.
 

Referent de la pastisseria

Sant Vicenç ha aconseguit posicionar-se al mapa mundial gràcies a la Mostra Internacional de Pastisseria. “Venen els millors pastissers de tot el món: des de Rússia, Canadà o la Xina”, explica Capellades, qui recorda que el mateix Jordi Roca, després de participar-hi, va confessar estar “al·lucinat amb el poble” per la proximitat amb la gent. Aquesta aposta ha fomentat l’obertura de noves pastisseries d’autor, elevant el prestigi gastronòmic local.

L’oferta gastronòmica se sustenta en el producte de “quilòmetre zero”. Restaurants destacats pels seus preus populars, com el Bar Mi Casa, dirigit per Sergio Ruz, basen la seva cuina en el tracte directe amb el pagès. “Treballem amb producte de temporada; tenim un acord amb un pagès d’aquí, que produeix per a nosaltres”, afirma Ruz. Aquesta connexió directa assegura que plats com el gaspatxo de maduixots o les amanides locals mantinguin un sabor autèntic.
 

Horta i brasa local

El municipi aprofita la seva ubicació al Parc Agrari del Baix Llobregat per oferir una cuina honesta. Sergio Ruz destaca que, encara que no són a Barcelona, reben molt turisme, especialment asiàtic, gràcies al seu posicionament digital i la seva proximitat a la Cripta Gaudí. “El que ens diferencia és el tracte i la varietat; treballem brasa, arrossos, guisats i entrepans”, explica el gerent, assenyalant que el 80% de la seva clientela de cap de setmana ve de fora de Sant Vicenç.

De cara al futur, el regidor de Cultura reconeix que el gran repte és la comunicació: “Fem coses que estan molt xules, però tenim el gran repte de saber explicar-nos millor i vendre’ns millor per generar marca de ciutat”. L’aposta és clara: transformar Sant Vicenç en un referent cultural on el visitant no només vegi monuments, sinó que senti la vida d’un poble que es nega a ser una ciutat dormitori.
 

El motor vicentí: 22 entitats que mantenen el poble en marxa

Si Sant Vicenç dels Horts respira cultura, és gràcies a les seves més de 22 entitats culturals. Aquest teixit associatiu és, segons el regidor de Cultura, “un dels grans valors del municipi”, compost per persones que treballen de manera altruista per mantenir viva la identitat local.
Entre aquestes associacions destaquen noms centenaris com la Coral El Llessamí, la Societat Cultural La Vicentina, el Centre Catòlic, l’Orfeó Vicentí o l’Ateneu Familiar. Aquestes organitzacions són les responsables que tradicions com el Ball de la Disfressada o l’Auto Sacramental no s’hagin perdut en el temps. “Hi ha poques persones que estan a molts llocs i que fan moltíssimes coses en la vida cultural; els estem molt agraïts perquè sense ells no arribaríem on arribem”, afirma el regidor.

Aquest dinamisme associatiu es nodreix també de la diversitat del municipi, on conviuen fins a 81 nacionalitats diferents, aportant una riquesa cultural que es reflecteix en les festes de carrer i en l’Estiu de Cultura. Per a l’Ajuntament, l’objectiu actual és cuidar aquestes entitats perquè continuïn sent el motor que atrau el turisme i garanteix que el comerç local es beneficiï d’un carrer sempre ple d’activitat.
 

La Fava de Cacau, premi per les 50 millors pastisseries de Catalunya

Els guardons Fava de Cacau de Sant Vicenç dels Horts han premiat enguany les 50 millors pastisseries de Catalunya, durant la gala celebrada al CCC Virgínia Amposta d’aquesta població dins els actes de la Mostra Internacional de Pastisseria, que ha celebrat la novena edició a finals de gener. Els Fava de Cacau també han distingit la Magma BakeryLab, de Barcelona, com la pastisseria més innovadora i Dolços Alemany 1912, d’Amposta, la de major valor històric, mentre que el flamant premi La Fava d’Or de les Pastisseries –novetat enguany– ha tingut un triple empat: Morreig (Barcelona), Carrió (Barcelona) i L’Obrador (El Vendrell).

La gala dels guardons Fava de Cacau ha celebrat la seva setena convocatòria en un acte presidit per l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miquel Comino, i que ha comptat amb una àmplia representació del món de la pastisseria, que es cita en aquesta població cada any. Els Fava de Cacau de Sant Vicenç dels Horts constitueixen el reconeixement de major prestigi en el sector a Catalunya. El seu jurat, coordinat l’especialista Marc Balaguer, està integrat per professorat de pastisseria, periodistes de gastronomia i pastissers i pastisseres que no disposen de cap establiment en propietat perquè exerceixen el seu ofici a restaurants, acadèmies o altres institucions.

Set àmbits territorials

Els Fava de Cacau també premien les millors pastisseries de set àmbits territorials i que han correspost a: Morreig (Barcelona i Comarques), Cal Jan (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), Tugues (Lleida i Ponent), El Cigne (Catalunya Central), Gil (Pirineu), Tornés (zona de Girona) i Targarona (Garraf -Penedès - Anoia).

A més dels reconeixements a les millors pastisseries, els Fava de Cacau també ha premiat la Magma BakweryLab, del Poblenou, a Barcelona, com la Pastisseria més innovadora. Es tracta d’un local vegà que està marcant tendència i que disposa també de l’acadèmia vegana WildSlice. El guardó a la Pastisseria amb més valor històric ha estat per a Dolços Alemany 1912, d’Amposta, un establiment amb una rica història, que abraça el sabor autèntic i tradicional.

Aquesta edició dels guardons Fava de Cacau de Sant Vicenç dels Horts ha sumat un nou premi, la Fava d’Or, concedit a partir dels vots individuals de cada pastisseria inclosa en el llistat de les 50 millors de Catalunya. Hi ha hagut un triple empat: Morreig (Barcelona), Carrió (Barcelona) i L’Obrador (El Vendrell).

Novena Mostra Internacional de Pastisseria

La Mostra Internacional de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts va incloure cinc demostracions a càrrec de cinc reconeguts professionals: la pastisseria índia TejasviChandela (reconeguda amb el PastryInfluencer of theYear), els mexicans Alan Rubio (membre del Jurat de la Copa del Món de Pastisseria) i Maite Otegui (Finalista Premi PasteleroRevelación a Madrid FusiónPastry) i els catalans Miquel Zaguirre (guanyador del Millor Torró Artesà de Crema Cremada de l’Estat) i la jove Mar Ibáñez (ajudant de l’equip espanyol a la Coupe du Monde de la Pâtisserie). Els cinc professionals van oferir les seves demostracions en la carpa de la Mostra, a la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts amb entrada lliure.
 

Les 50 millors pastisseries de Catalunya

Són les següents: L’Atelier (Barcelona); Baixas (Barcelona); Bubó (Barcelona); Carrió (Barcelona); Escribà (Barcelona); Faixat (Barcelona); Grau (Martorell); Hofmann (Barcelona); La Xicra (Terrassa): Madeleine by Ferrieres (Barcelona): Maurici Cot (Llinars del Vallès); Morreig (Barcelona); Ochiai (Barcelona); Sant Llehí (Sant Antoni de Vilamajó); Pessic (La Garriga); Rodellas (Sant Celoni); Magma Bakery Lab (Barcelona); Mateu Closa (Arenys de Munt); Uñó (Mataró); Bahía (L’Ampolla); Cal Jan (Torredembarra); Dolços Alemany 1912 (Amposta); Larrosa (Flix); Padreny (Reus); Peralta (Tortosa); Xocosave (Reus / Riudoms); Pastisseria Carme (Lleida); Terés (Lleida); Pastisseria Fa (Lleida); Tugues (Lleida); Vilà (Tàrrega); Atzavara (Tona); Bruguer (Vic); El Carme (Vic); El Cigne (Manresa); Pessics (Artés); El xocolater de Taradell (Taradell); Sans (La Bisbal d’Empordà); Ferrer (Olot); Gou (Palafrugell); La Menuda (Banyoles); La Postreria (Roses); Maison Marcel (Sant Feliu de Guíxols); LaSal (Banyoles); Tornés (Girona); Gil (Llívia); L’Obrador (El Vendrell); Targarona (Igualada); Rossana (Calafell); Parés (Vilafranca)