Paisatge de la infància del compositor
L’homenatge busca, així, retornar simbòlicament Balada al paisatge de la seva infància. El compositor evocaria posteriorment aquells anys, marcats també per la Guerra Civil, en obres com Memòries núm. 1. Barcelona 1938, estrenada a Pittsburgh l’any 2012 i construïda a partir de les seves impressions infantils sobre el conflicte.
Després d’estudiar piano i teoria musical al Conservatori del Liceu de Barcelona, Balada es va traslladar l’any 1956 a Nova York. Allà va completar la seva formació en composició amb mestres com Vincent Persichetti i Aaron Copland, i va estudiar direcció orquestral amb Igor Markevitch a la Juilliard School, on es va graduar el 1960. Una dècada més tard es va incorporar com a catedràtic de Composició a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh, institució des d’on ha desenvolupat bona part de la seva carrera acadèmica i creativa.
El seu catàleg, fonamentalment simfònic, operístic i vocal, combina les avantguardes musicals del segle XX amb referències a la tradició espanyola i catalana. Entre les seves composicions més conegudes figuren Guernica, Simfonia en negre, Simfonia de l’acer i els seus homenatges a Pau Casals, Pablo Sarasate, Isaac Albéniz, Enrique Granados, Manuel de Falla i Federico García Lorca.